Evaluación de la calidad del seguimiento de las tutorías y los resultados de aprendizaje en las estancias clínicas en el grado de Fisioterapia de la UIC

Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524Introducció: Les estades clíniques (EC) en el grau de Fisioteràpia de la UIC sumen 40 ECTS distribuïts entre tercer i quart curs en períodes de 5 ECTS d’acord amb el RD 17/07/2011 que regula les pràctiques curriculars, assignant un tutor a l’alumne en rati de 1/1. El tutor és l’encarregat del seguiment y desenvolupament de les EC. Objectiu: Valorar la percepció dels alumnes sobre la qualitat de les tutories en relació a la seva opinió vers els resultats d’aprenentatge en les EC. Metodologia: Al finalitzar cada un dels períodes de les EC, de forma aleatòria es facilita un qüestionari específic sobre estades clíniques en fisioteràpia (CECF) elaborat i validat per Gallego l’any 1999, compost per 7 dimensions 2 de les quals estan conformades per preguntes sobre la percepció que els alumnes tenen del seguiment dels tutors i la seva opinió sobre els resultats d’aprenentatge obtinguts amb rangs de 9 a 36 y de 32 a 128 respectivament. Resultats: La mostra fou de 70 alumnes (40% homes) amb una mitjana d’edat de 23.24(3.47). La puntuació mitjana en les dimensions de tutories i resultats fou de 25.51(8.19) i 84.57(11.15) respectivament. Entre aquestes s’observa una correlació significativa però dèbil (r=0,354). En relació a les associacions entre les preguntes que conformen cada una de les dimensions, es destaca la que està més relacionada, segons manifesten els alumnes, amb els resultats obtinguts, és si el sistema de tutories cobreix les seves necessitats de suport i ajuda, seguida de la que també pregunta el grau d’acord amb que les tutories ajudin a resoldre dubtes. Així mateix, les preguntes de resultats amb les que aquestes estan més relacionades fan referència a les habilitats adquirides al final de les EC, i en concret en saber aplicar el mètode d’intervenció en fisioteràpia en diferents aspectes com la valoració o el tractament. Conclusions: La percepció que tenen els alumnes del seguiment dels tutors d’estades clíniques influeix sobre la opinió que els mateixos tenen dels resultats d’aprenentatge específics de la pràctica clínica en fisioteràpia obtinguts

Disseny i avaluació d’un programa de flexibilització de la musculatura isquiosural en jugadors juvenils d’handbol. Efectes sobre el posicionament i l’activació muscular de la regió lumbo-pelviana

La pràctica esportiva de l’handbol pot tenir com a conseqüència directa l’escurçament de la musculatura isquiosural. Aquest efecte, de retruc, pot afectar a l’estructura osteo-muscular de la zona lumbo-pelviana del jugador esdevenint un factor de risc de diferents situacions patològiques: l’encunyament anterior dels cossos vertebrals, l’espondilòlisi, l’espondilolistesi, hèrnies discals lumbars i l’aparició del dolor. Un possible tractament preventiu d’aquest problema pot ser l’aplicació d’un programa de flexibilització isquiosural diari durant l’escalfament i en l’etapa final de l’entrenament que aconsegueixi normalitzar la regió lumbo-pelviana. És per això que es planteja el disseny d’un programa d’estiraments adaptat a l’handbol, basat en la tècnica d’estirament actiu en tensió activa en l’escalfament i d’Stretching en la tornada a la calma. Pel disseny d’aquest programa de treball s’ha realitzat una revisió bibliogràfica sobre l’aplicació de diferents programes de flexibilització en el món de l’esport per, a posteriori, consultar a un comitè d’experts mitjançant el mètode Delphi per fer-ne la ser seva avaluació. Aquest programa s’aplicà durant la temporada 2013-14 en l’equip juvenil de tecnificació del Futbol Club Barcelona (12 jugadors), al que s’han afegit 6 jugadors més de la mateixa categoria. El disseny de l’estudi, basat en un assaig clínic aleatori, es va estructurar en tres grups: un grup d’aplicació del programa de flexibilització proposat; format per 6 individus amb tecnificació (grup MT) i 6 individus que el complementaven de la mateixa categoria (grup T), i un grup control; format per 6 individus del programa de tecnificació (grup C), sense aplicació del programa de flexibilització. Es van avaluar: variables antropomètriques, d’exploració de la flexibilitat de la musculatura isquiosural, de mobilitat del tronc, discapacitat física, presència de dolor lumbar, paràmetres radiològics i electromiogràfics per determinar l’efecte de l’aplicació del programa d’estiraments sobre la regió lumbo-pelviana. Es van mesurar les diferències entre els tres grups mitjançant l’increment de les mitjanes de les variables estudiades amb la prova d’U de Mann-Whitney i, per avaluar la magnitud de l’efecte, calculant la δ de Cohen. Després de 6 mesos d’intervenció s’ha pogut observar una tendència cap a una millora, encara que no estadísticament significativa, de la majoria dels paràmetres relacionats amb l’estabilitat i la flexibilitat de la regió d’estudi, que apunten com a futures línies d’investigació a ampliar el temps d’estudi per recavar més dades, i a recomanar la prescripció d’aquests estiraments com a eina preventiva de patologies lumbo-pélviques en el món de l’handbol