Dinámicas metropolitanas y tiempos de la movilidad : la región metropolitana de Barcelona, como ejemplo

Las áreas metropolitanas se han analizado desde las relaciones espaciales que desarrollan los desplazamientos por motivo trabajo. Este artículo quiere complementar esta visión unifuncional de las realidades metropolitanas, introduciendo los desplazamientos cotidianos como actividades que estructuran territorios desde todos los motivos que los inducen, tanto los laborales como los personales. Además el tiempo de desplazamiento es una variable relacionada con los usos del tiempo que se otorgan a otras actividades, considerándolo un valor social, con sus complementariedades y sus contradicciones. Hasta el punto que la conciliación de tiempos es también una conciliación de espacios metropolitanos. Aquí las dinámicas metropolitanas, utilizando la Región Metropolitana de Barcelona como ejemplo, se analizan desde los tiempos de la movilidad y de ellos se perfilan las actividades cotidianas enlazadas con la lejanía espacial y los medios de transporte mecánicos y también las funciones cotidianas que tienen en la proximidad, en la intensificación del barrio y en los medios de transporte no mecánicos sus principales características.Metropolitan areas have been studies from the perspective of the spatial relationships mapped out by work commutes. This article attempts to complement this single-function view of reality of metropolitan life by presenting everyday journeys as activities that structure territories from the perspective of all travel-related motives, both work related and for personal reasons. In addition, travel time is a variable which is related to the uses of time spent on other activities. It is seen as a social value with its corresponding complementary and contradictory aspects to the extent that reconciling time also means reconciling metropolitan spaces. Using the Metropolitan Region of Barcelona (MRB) as an example, this article analyses metropolitan dynamics from the perspective of mobility times and from these gives an outline of everyday activities linked to spatial distance and mechanical means of transport, and also their everyday functions in proximity spaces, in the intensification of the neighbourhood and in the non-mechanical means of transport their principal characteristics.Les régions métropolitaines ont été étudiées à partir d'une perspective basée sur les relations spatiales par rapport au déplacement au travail. Cet article tente de compléter cette vision de la réalité de la vie métropolitaine en présentant les déplacements quotidiens, qu'ils soient pour des raisons professionnelles ou personnelles, comme activités structurant le territoire. En outre, le temps de voyage est une variable qui est reliée à l'utilisation au temps consacré aux autres activités. On le perçoit comme une valeur sociale avec ses aspects complémentaires et contradictoires dans la mesure où concilier le temps signifie aussi concilier les espaces métropolitains. En prenant comme exemple la Région métropolitaine de Barcelone (RMB), cet article analyse les dynamiques métropolitaines à partir des perspectives du temps de mobilité et donne ainsi au plan des activités quotidiennes liées à la distance spatiales et aux moyens de transport mécaniques et leur fonction quotidienne reliée aux espaces de proximité, à l'intensification du voisinage et aux moyens de transport non-mécaniques leurs principales caractéristiques

Estratègies territorials en el sector dels transports per fer front al canvi climàtic

Les senyals del canvi climàtic són cada vegada més evidents i les seves magnituds molt més preocupants a mesura que es calculen les variables afectades. Les emissions de CO2 a l'atmosfera en són la causa principal i el sector del transport una de les fonts substancials d'aquestes emissions, principalment els mitjans de transport privat, en ser els grans consumidors d'energies fòssils. Davant d'aquesta situació l'article explica la contribució dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera per part dels diferents mitjans de transport i en detalla les diferents emissions de cada un d'ells. Després exposa el repartiment modal a Catalunya en relació a les desiguals ofertes de transport públic existent en els territoris catalans i als diferents motius que generen els desplaçaments. Per acabar es detallen les estratègies territorials per reduir els impactes del transport sota els principis de l'eficiència, l'accessibilitat i la sostenibilitat. Tres principis complementaris que s'expliciten en mesuresLas señales del cambio climático son cada vez más evidentes y sus magnitudes mucho más preocupantes, a medida que se calculan las variables afectadas. Las emisiones de CO2 a la atmósfera son la causa principal y el sector de los transportes una de las fuentes sustanciales de estas emisiones, básicamente los medios de transporte privados, al ser los grandes consumidores de energías fósiles. El artículo parte de esta situación y explica la contribución de los gases de efecto invernadero emitidos por los distintos medios de transporte. Después expone el reparto modal en Cataluña en relación a las desiguales ofertas de transporte público que existen en los territorios catalanes y a los distintos motivos que producen los desplazamientos. Para terminar se detallan las estrategias territoriales para reducir los impactos del transporte bajo los principios de eficiencia, accesibilidad y sostenibilidad. Tres principios complementarios que se explicitan en medidas a corto y largo plazo.Signs of climatic change are becoming more and more evident and the magnitude of these signs a growing cause for concern as the affected variables are quantified. CO2 emissions are the principal cause of climatic change and the transport sector one of the main sources of these emissions, particularly private vehicles which account for most of the fossil fuels burned. Given this situation, my article explains how different transport means contribute to GHG emissions and details the different emission levels for each of them. It then goes on to give a breakdown of transport modes in Catalonia in relation to the unequal distribution of public transport services throughout Catalonia and the different reasons why people travel. It ends by detailing territorial strategies to reduce the impact of transport from three principles: efficiency, accessibility and sustainability. These three complementary principles are explained in terms of short and long-term measure

Les sortides professionals dels geògrafs : el cas de la UAB

Dans le but de vérifier dans quelles activités laborales s'affirme aujourd'hui le métier de géographe, il a semblé convenable de mener une recherche sur le travail des anciens étudiants du Département de Géographie de l'Université Autonome de Barcelone ayant obtenu leur licence entre 1978 et 1989. La conclusion primordiale est que l'orientation professionnelle change des 1985, l'enseignement n'étant plus l'occupation prioritaire tandis que d'autres activités dans l'adrninistration publique ou dans les entreprises privées prennent la releve. Ce changement coincide avec l'augmentation des difficultés d'acces a l'enseignement et une plus grande facilité de trouver du travail dans d'autres secteurs d'activite.In an attempt to discover where and in what kinds of jobs geographers are working, a modest research project was carried out to trace the professional activity of the UAB Departament of Geography graduates (moming students were graduated between 1978 and 1989). The main conclusion is that there is a definite change in careers from 1985 onwards, when teaching ceases to be the main job outlet and is replaced by employment in public administration or in private enterprise, as a result not only of the difficulty in finding jobs in teaching but also in the greater acceptance of geography graduates in other fields.En l'intent d'esbrinar on i en quines activitats laborals el geògraf es va consolidant, ha semblat oportú endegar una petita recerca sobre l'ocupació que tenen els llicenciats de diürn del Departament de Geografia de la UAB que van acabar entre 1978 i 1989. La conclusió d'aquesta recerca és que l'orientació professional dels llicenciats canvia a partir de 1985, quan l'ensenyament deixa de ser l'ocupació majoritària per deixar pas a altres activitats dins l'Administració o en l'esfera de l'empresa privada. Canvi que és propiciat per la coincidència entre la dificultat d'accés a l'ensenyament i una major facilitat d'entrada cap a d'altres sectors d'activitat.En el intento de conocer donde y en qué actividades laborales se va consolidando el geògrafo, ha parecido oportuno iniciar una pequeña investigación sobre el empleo de los licenciados de diurno del Departamento de Geografia de la UAB que finalizaron entre 1978 y 1989. La conclusión es que la orientación profesional de los licenciados cambia a partir de 1985, cuando la enseñanza deja de ser el empleo mayoritario para dejar paso a otras actividades en la Administració o en la esfera de la empresa privada. Cambio que viene propiciado por la coincidencia entre la dificultad de acceso a la enseñanza y una mayor facilidad de entrada en otros sectores de actividad

Circular o arribar? Velles tradicions i noves estratègies per a repensar la mobilitat quotidiana

La mobilitat quotidiana no ha estat mai un tema marginal de la ciutat, però sí que ha estat un tema marginat i fins i tot oblidat per les ciències socials, que en molts casos l'han confós amb els mitjans de transports i l'han reduït a un subjecte tecnològic. Però, ara més que mai, el tema és d'intensa actualitat. D'una banda, estem repensant la ciutat difusa, perquè ara és insostenible; de l'altra, estem analitzant l'exclusió i la desigualtat en una societat altament urbana iesenvolupada. Tant una línia com l'altra obliguen a replantejar-se la mobilitat com un dels drets dels ciutadans per a accedir a les propostes (activitats, serveis, etc.) de la ciutat. El dret a la mobilitat com una parcel·la del dret a la ciutat. Dret de tots els ciutadans, vinculats o no als mitjans de transport privats, de diferents edats, gènere o renda. Mobilitat, doncs, no vinculada necessàriament als mitjans de transports mecànics sinó a l'accessibilitat, com a dret a arribar als llocs de la forma més barata i més ecològica possible

Les transformacions urbanes i les polítiques del transport urbà. Els casos de París i Milà

Cet article propose une réflexion sur la transformation de la ville moderne dans la perspective de la mobilité obligée des citadins et des politiques des transports urbains. L'analyse commence au moment de la premibre grande transformation urbaine produite par la Révolution Industrielle quand le déplacement obligé des personnes dans la ville devient un élément inherent au nouveau systbme économique. Le besoin et la volonté d'ordonner ces déplacements a mené à formuler une politique des transports urbains fondée sur l'adaptation des moyens de transport mécaniques à la ville. Cette adaptation a aussi impliqui le besoin d'exposer explicitement le modble d'espace urbain envisagé: d'abord dans une ville nucléaire, plus tard dans un espace métropolitain et, finalement, dans une région urbaine. Les exemples analysés dans cet article concernent deux villes, Paris et Milan, ayant chacune sa propere dynamique et sa propere histoire. Même s'il s'agit de deux villes proches, elles se distinguent par l'échelle et le contexte socio-éconornique, deux aspects qui permettent une réflexion mettant en parallde une évolution similaire mais qui aboutit à des résultats dissemblables.This article is a reflexion on the transformation of modern cities from the viewpoint of population mobility and related urban transport policies. Initially an analysis is made of the first major transformations of the modem city as a result of the Industrial Revolution, when obliged flows to the city emerged as an integral element of the new economic system. This is followed by a study of the necessity and the will to organize these flows through the implementation of a transport policy based on the adaptation of mechanical means of transport to fit the city's characteristics. Such an adaptation also implies the explicit formulations of the desired model of urban space, first within the urban nuciedus, then in the metropolitan area and finally at the level of the entire urban region. Two cities were selected as examples: Paris and Milan, which are similar in some respects and different in others, both in tems of scale and socio-economic context. It was hence possible to make some comparative reflexions, identifying a similar evolution with contrasting results.Este articulo reflexiona en torno a la transformación de la ciudad moderna desde la perspectiva de la mobilidad obligada de los ciudadanos y de las à líticas de transporte urbano que lo estructuran. El análisis empieza con la primera gran transformación de la ciudad moderna generada por la Revolución Industrial, cuando se inicia el desplazamiento obligado de las personas, como una variable inherente al nuevo sistema económico. Se estudia también la necesidad y voluntad de ordenar este desplazamiento a través de la formulación de una política de transporte basada en la adaptación de los medios mecánicos a la ciudad. Esta adaptación supondrá, también, la formulación explicita del modelo de espacio urbano que se pretende alcanzar: primero, dentro de la ciudad nuclear; después, en el espacio metropolitano, y, finalmente, en la región urbana. Todo ello se centra en dos ciudades concretas: Pm's y Milán. Ciudades próximas y a la vez diferentes, tanto en la escala como en su contexto socioeconÓmico, que nos penniten efectuar una reflexión en paralelo que muestra una evolución similar, pero un resultado diverso.Aquest article fa una reflexió sobre la transformació de la ciutat moderna des de la perspectiva de la mobilitat obligada dels ciutadans i de les polítiques del transport urbà que l'ordenen. L'anàlisi s'inicia en el moment de la primera gran transformació urbana ocasionada per la Revolució Industrial, quan s'incorpora el desplaçament obligat de les persones a la ciutat com quelcom inherent al nou sistema econòmic. També s'estudia la necessitat i voluntat d'ordenar aquest desplaçament a través de la formulació d'una política urbana del transport basada en l'adequació dels mitjans de transport mecànic a la ciutat. Aquesta adequació significa, també, la formulació explícita del model d'espai urbà que es vol aconseguir: primer, dins la ciutat nuclear; després, al llarg de l'espai metropolità, i, finalment, en la regió urbana. Tot plegat se centra en dues ciutats concretes, les quals aporten la prbpia dinàmica i la pròpia història: Paris i Mili. Són ciutats pròximes i alhora ben diferenciades, tant per l'escala com pel context sócio-econòmic, que ens permeten de fer una reflexió en paral·lel que possibilita parlar d'una evolució similar, però d'un resultat dissemblant

Transporte y territorio urbano : del paradigma de la causalidad al de la dialéctica

El análisis entre el transporte y el territorio urbano se ha basado, tradicionalmente, en el paradigma de la causalidad, que confiere a los transportes la voluntad de creación de espacio urbano; o a la inversa, que los percibe como el resultado de las estructuras espaciales. Para superar esta relación unívoca, que no sólo ha supuesto la separación operativa y cultural entre estas dos disciplinas, sino que ha sido, también, el origen de la incomprensión de la interacción entre la movilidad y la ciudad, este texto apuesta por el paradigma de la dialéctica. Paradigma que se manifiesta por la coherencia entre las dinámicas de estas dos áreas, dentro de un modelo de adaptación recíproca en un proceso dialéctico, donde los sistemas operativos son abiertos y se expresan en distintas escalas territoriales e incluyen diversos arcos temporales.L'anàlisi entre el transport i el territori urbà s'ha basat, tradicionalment, en el paradigma de la causalitat, que fa que dels transports en derivin unes conseqüències creadores de l'espai urbà, o a la inversa, siguin el resultat d'unes estructures espacials. Per superar aquesta relació unívoca, que no només ha suposat la separació operativa i cultural entre aquestes àrees, sinó que també ha estat l'origen de la incomprensió de la interacció entre mobilitat i la ciutat, aquest text aposta pel paradigma de la dialèctica. Paradigma que es manifesta per la coherència entre les dinàmiques territorials i del transport, dins un model recíproc en un procés dialèctic, on els sistemes operatius són oberts i s'expressen a diferents escales territorials i inclouen diversos arcs temporals.Le rapport entre transport et le territoire urbain s'est basé, traditionnellement, sur le paradigme de la causalité, qui confère la volonté de créer des espaces urbains aux transports; ou à l'inverse, qui les considère comme résultat des structures spatiales. Néanmoins, ce texte-ci penche pour le paradigme de la dialectique dans le but de surmonter cette rela- tion univoque, qui non seulement a impliqué la séparation opérationnelle et culturelle de ces deux disciplines, mais qui en plus a constitué l'origine de l'incompréhension du rapport entre la mobilité et la ville. Le paradigme de la dialectique est évident car les dynamiques de ces deux éléments sont cohérentes dans le contexte d'un modèle d'adaptation réciproque d'un processus dialectique, où les systèmes opérationnels sont ouverts, comprennent différentes échelles territoriales et diverses périodes temporelles.The analysis of transport and territory has traditionally been based on the paradigm of causality, which confers on transport the ability to determine urban space or, conversely perceives it as a creation of urban space. To evercome this unilinear relation which not only implies the operational and cultural separation between these two disciplines, but also has resulted in the incomprehension of the interaction between mobility and the city; this text opts for the dialectical paradigm. A paradigm which insists on the coherence of the interaction between the dynamics territory and transport, as a model of reciprocal adaptation in a dialectical process, where the operational systems are open and are expressed in distinct territorial scales and include various temporal dimensions

Les dynamiques métropolitaines et temps de mobilité. La région métropolitaine de Barcelone à titre d'exemple

Metropolitan areas have been studies from the perspective of the spatial relationships mapped out by work commutes. This article attempts to complement this single-function view of reality of metropolitan life by presenting everyday journeys as activities that structure territories from the perspective of all travel-related motives, both work related and for personal reasons.In addition, travel time is a variable which is related to the uses of time spent on other activities. It is seen as a social value with its corresponding complementary and contradictory aspects to the extent that reconciling time also means reconciling metropolitan spaces. Using the Metropolitan Region of Barcelona (MRB) as an example, this article analyses metropolitan dynamics from the perspective of mobility times and from these gives an outline of everyday activities linked to spatial distance and mechanical means of transport, and also their everyday functions in proximity spaces, in the intensification of the neighbourhood and in the non-mechanical means of transport their principal characteristics.Las áreas metropolitanas se han analizado desde las relaciones espaciales que desarrollan los desplazamientos por motivo trabajo. Este artículo quiere complementar esta visión unifuncional de las realidades metropolitanas, introduciendo los desplazamientos cotidianos como actividades que estructuran territorios desde todos los motivos que los inducen, tanto los laborales como los personales.Además el tiempo de desplazamiento es una variable relacionada con los usos del tiempo que se otorgan a otras actividades, considerándolo un valor social, con sus complementariedades y sus contradicciones. Hasta el punto que la conciliación de tiempos es también una conciliación de espacios metropolitanos. Aquí las dinámicas metropolitanas, utilizando la Región Metropolitana de Barcelona como ejemplo, se analizan desde los tiempos de la movilidad y de ellos se perfilan las actividades cotidianas enlazadas con la lejanía espacial y los medios de transporte mecánicos y también las funciones cotidianas que tienen en la proximidad, en la intensificación del barrio y en los medios de transporte no mecánicos sus principales características.Les régions métropolitaines ont été étudiées à partir d’une perspective basée sur les relations spatiales par rapport au déplacement au travail. Cet article tente de compléter cette vision de la réalité de la vie métropolitaine en présentant les déplacements quotidiens, qu’ils soient pour des raisons professionnelles ou personnelles, comme activités structurant le territoire.En outre, le temps de voyage est une variable qui est reliée à l’utilisation au temps consacré aux autres activités. On le perçoit comme une valeur sociale avec ses aspects complémentaires et contradictoires dans la mesure où concilier le temps signifie aussi concilier les espaces métropolitains. En prenant comme exemple la Région métropolitaine de Barcelone (RMB), cet article analyse les dynamiques métropolitaines à partir des perspectives du temps de mobilité et donne ainsi au plan des activités quotidiennes liées à la distance spatiales et aux moyens de transport mécaniques et leur fonction quotidienne reliée aux espaces de proximité, à l’intensification du voisinage et aux moyens de transport non-mécaniques leurs principales caractéristiques

Análisi de l'oferta i la demanda de polígons d'activitat a Catalunya

Carme Miralles-Guasch i Carles Donat ens parlen de la localització d'aquestes àrees d'activitat econòmica, de la varietat de situacions pel que fa a la dimensió, l'emplaçament i la disponibilitat de sòl, així com de les perspectives de la demanda d'espai. Aquest article desgrana els principals resultats obtinguts a partir de dues fonts quantitatives creades per suplir la carència d'informació sobre els polígons industrials: el Cens de polígons d'activitat de Catalunya 2005-2006 (elaborat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que recull dades de localització, delimitació, grandària i nivell d'ocupació) i la Mostra de polígons d'activitat de Catalunya 2005-06, que dóna informació sobre les activitats presents en els polígons. L'anàlisi de la dialèctica entre oferta-demanda es fonamenta tant en aquestes dades quantitatives com en informació qualitativa sistemàtica recollida a través d'entrevistes en profunditat a actors rellevants i experts en la matèria

El desplaçament llarg a la feina pot repercutir en una major pressió temporal en la vida quotidiana

Investigadors del Grup d'Estudis en Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT), del Departament de Geografia, exploren de quina manera repercuteix el desplaçament a la feina en la gestió de la vida quotidiana mitjançant la combinació d'una App per a mòbils i entrevistes en profunditat. L'estudi remarca la considerable inversió temporal que implica el desplaçament quotidià a entorns com el del Campus de Bellaterra, alhora que permet identificar les diferents estratègies que les persones troben per a fer-hi front.Investigadores del Grupo de Estudios en Movilidad. Transporte y Territorio (GEOMOTT), del departamento de geografía, exploran de qué manera repercute el desplazamiento al trabajo en la gestión de la vida cotidiana mediante la combinación de una App para móviles y entrevistas en profundidad. El estudio remarca la considerable inversión temporal que implica el desplazamiento cotidiano a entornos como el del Campus de Bellaterra, a la vez que permite identificar las diferentes estrategias que las personas encuentran para hacerle frente

Una proposta metodològica de delimitació d'àmbits industrials bàsics. El Vallès Occidental com a exemple

L'aparició, en les darreres dècades, de polígons industrials en espais suburbans i segregats, en molts casos, de les trames ciutadanes tradicionals ha transformat profundament el paisatge urbà, però aquest nou model territorial no ha anat acompanyat de l'establiment de noves delimitacions espacials que permetin gestionar de manera més eficaç la nova realitat territorial sorgida. Aquest article vol contribuir a debatre la gestió dels polígons industrials amb la proposta de la creació d'uns àmbits industrials bàsics (AIB) que respongui d'una manera més acurada a les noves formes morfològiques i organitzatives que adquireix el territori urbà. La proposta es basa en l'assaig d'establir AIB al Vallès Occidental com a comarca amb una de les presències de polígons industrials més nombroses de Catalunya.La aparición, en las últimas décadas, de polígonos industriales en espacios suburbanos y segregados, en muchos casos, de las tramas ciudadanas tradicionales ha transformado profundamente el paisaje urbano, pero la emergencia de este nuevo modelo territorial no ha ido acompañada del establecimiento de nuevas delimitaciones espaciales que permitiesen una gestión más eficaz de la nueva realidad territorial. Este artículo quiere contribuir al debate de la gestión de los polígonos industriales con la propuesta de la creación de unos ámbitos industriales básicos (AIB) que respondan de forma precisa a las nuevas formas morfológicas y organizativas que adquiere el territorio urbano. La propuesta se basa en el ensayo de establecer AIB en el Vallès Occidental, una comarca con una de les presencias de polígonos industriales más numerosas de Cataluña.Dans plusieurs cas, l'apparition ces dernières décennies de polygones industriels soumis à la ségrégation dans les espaces suburbains des trames urbaines traditionnelles, a profondément transformé le paysage urbain. Cependant, ce nouveau model territorial n'est pas accompagné de l'établissement de nouvelles délimitations spéciales qui permettraient une gestion plus efficace de la nouvelle réalité territoriale émergente. Cet article veut contribuer au débat sur la gestion des polygones industriels en proposant la création d'un domaine industriel basique (àmbits industrials bàsics) qui répondrait plus précisément aux nouvelles formes morphologiques et organisationnelles que prend le territoire urbain. La proposition est basée sur l'établissement d'AIB en Vallès Occidental territoire marqué par la présence des plus nombreux polygones industriels de la Catalogne.In recent decades, the appearance of industrial estates in suburban areas, mainly separate from traditional urban stretches, has completely transformed urban landscapes. But, this new territorial model has not been accompanied by setting up new spatial boundaries which would allow for more efficient management or this new emerging territorial reality. This article attempts to contribute to the debate on managing industrial estates by proposing the establishment of basic industrial areas (BIA) that correspond more accurately to the new morphological and organisational forms which urban territory is taking on. The proposal is based on the attempt to establish BIAs in Vallès Occidental, being the region with one of the highest number of industrial estates in Catalonia