RANK-L com a marcador pronòstic en càncer de prostata

El càncer de pròstata (CaP) es actualment el primer càncer en incidència en els homes dels països desenvolupats i segueix essent la segona causa de mort per aquesta població. Les eines de les que disposem en l'actualitat per al correcte diagnòstic i estadi d'aquesta malaltia segueixen essent poc acurades ja que tot i que en la majoria de pacients aconseguim determinar les correctes mesures de tractament, encara en un elevat percentatge de pacients la modalitat de tractament segueix essent incorrecte donada la manca de marcadors que ens permetin determinar l'estat d'avenç de la malaltia. Donat que el CaP té una elevada afinitat per l'entorn ossi, els nostres esforços giren en torn a determinar quins pacients d'aquells que diagnostiquen presentaran metàstasis òssies i si d'alguna manera podríem ajudar a predir-ho. La remodelació òssia fisiològica implica la interacció de tres molècules establint un clar balanç en l'activació i desactivació dels osteoblasts i osteoclast. Aquestes tres molècules són RANK, RANKL i OPG. Disposem ja d'un fàrmac inhibidor de l'activitat de RANKL a nivell selectiu que ha demostrat incrementar els nivells de densitat òssia en estudis randomitzats en diferents tipus de malalts amb càncer i en dones sanes post menopàusiques. En el nostre treball avalua l'expressió immunohistoquímica de la molècula RANKL en el teixit de CaP de malalts amb diferents estadis de la malaltia i la correlaciona amb diferents factors predictors de metàstasi òssia o global. Bàsicament correlaciona dos grups de malalts, aquells amb malaltia òssia clínicament objectivada i aquells diagnosticats amb malaltia localitzada amb diferents graus de risc (en funció de la suma de Gleason a la biòpsia prostàtica). Aquest estudi transmet 2 conclusions clares entorn a l'expressió de RANKL en el teixit de CaP. Primerament, que l'expressió de RANKL en el teixit de CaP de malalts amb malaltia metastàtica objectivada es superior que en els malalts sense disseminació metastàtica i s'incrementa de forma paral·lela amb el grup de risc. En segon lloc, RANKL sembla jugar un paper com a predictor de metàstasi global tot i que els nostres resultats no demostren el rol en la predicció de metàstasi òssia únicament. No s'observa correlació entre la supervivència càncer-especifica i l'expressió de RANKL. Els últims estudis randomitzats utilitzats en pacients amb CaP avançat que utilitzen l'inhibidor de RANKL, demostren un avantatge en la supervivència lliure de metàstasi. Tots aquests factors ens fan pensar que un futur anàlisi d'una població semblant a la nostra amb un altre anticòs mes específic podria demostrar les diferencies que tot sembla apunta han d'existir.Prostate cancer (PC) is the most common type of cancer found in men living in developed countries and is the second leading cause of cancer death in men. None of the currently available diagnostic or staging tools used for patient characterization are fully accurate. Even though the majority of patients undergo the appropriate treatment, a high percentage could be offered other managing strategies in order to improve survival and quality of life issues. PC has proven affinity to the bone. Therefore, treatments targeting bone metastasis are likely to benefit PC patients. Bone remodeling implies the interaction of three molecules, RANK, RANKL and osteoprotegerin. These molecules establish a balance between bone formation and bone degradation by osteoblasts and osteoclasts. A RANKL inhibitor has been proven in randomized controlled trials to increase bone density in cancer patients and in postmenopausal females. Our thesis evaluates the immunohistochemical expression of RANKL in PC tissue from patients in different disease stages and correlates it with different bone and global metastasis predicting factors. We studied the expression of RANKL in two groups of patients, those with proven bone metastatic disease and those with localized disease (stratified according to Gleason score at prostate biopsy). We arrived at two primary conclusions from our analyses. First, RANKL expression in metastatic patients is higher than in non-metastatic patients; expression correlates directly with the risk of dissemination. Second, RANKL predicts overall metastasis, however it does not predict bone metastasis specifically. No correlation between cancer specific survival and RANKL expression was shown. Recent randomized trials on advanced PC patients using a RANKL inhibitor show an advantage for metastasis-free survival. Because of the results of the previously published randomized trials, we strongly believe that the use of a more specific antibody would confirm our original hypothesis

RANK-L com a marcador pronostic en cancer de prostata

El càncer de pròstata (CaP) es actualment el primer càncer en incidència en els homes dels països desenvolupats i segueix essent la segona causa de mort per aquesta població. Les eines de les que disposem en l’actualitat per al correcte diagnòstic i estadi d’aquesta malaltia segueixen essent poc acurades ja que tot i que en la majoria de pacients aconseguim determinar les correctes mesures de tractament, encara en un elevat percentatge de pacients la modalitat de tractament segueix essent incorrecte donada la manca de marcadors que ens permetin determinar l’estat d’avenç de la malaltia. Donat que el CaP té una elevada afinitat per l’entorn ossi, els nostres esforços giren en torn a determinar quins pacients d’aquells que diagnostiquen presentaran metàstasis òssies i si d’alguna manera podríem ajudar a predir-ho. La remodelació òssia fisiològica implica la interacció de tres molècules establint un clar balanç en l’activació i desactivació dels osteoblasts i osteoclast. Aquestes tres molècules són RANK, RANKL i OPG. Disposem ja d’un fàrmac inhibidor de l’activitat de RANKL a nivell selectiu que ha demostrat incrementar els nivells de densitat òssia en estudis randomitzats en diferents tipus de malalts amb càncer i en dones sanes post menopàusiques. En el nostre treball avalua l’expressió immunohistoquímica de la molècula RANKL en el teixit de CaP de malalts amb diferents estadis de la malaltia i la correlaciona amb diferents factors predictors de metàstasi òssia o global. Bàsicament correlaciona dos grups de malalts, aquells amb malaltia òssia clínicament objectivada i aquells diagnosticats amb malaltia localitzada amb diferents graus de risc (en funció de la suma de Gleason a la biòpsia prostàtica). Aquest estudi transmet 2 conclusions clares entorn a l’expressió de RANKL en el teixit de CaP. Primerament, que l’expressió de RANKL en el teixit de CaP de malalts amb malaltia metastàtica objectivada es superior que en els malalts sense disseminació metastàtica i s’incrementa de forma paral·lela amb el grup de risc. En segon lloc, RANKL sembla jugar un paper com a predictor de metàstasi global tot i que els nostres resultats no demostren el rol en la predicció de metàstasi òssia únicament. No s’observa correlació entre la supervivència càncer-especifica i l’expressió de RANKL. Els últims estudis randomitzats utilitzats en pacients amb CaP avançat que utilitzen l’inhibidor de RANKL, demostren un avantatge en la supervivència lliure de metàstasi. Tots aquests factors ens fan pensar que un futur anàlisi d’una població semblant a la nostra amb un altre anticòs mes específic podria demostrar les diferencies que tot sembla apunta han d’existir.Prostate cancer (PC) is the most common type of cancer found in men living in developed countries and is the second leading cause of cancer death in men. None of the currently available diagnostic or staging tools used for patient characterization are fully accurate. Even though the majority of patients undergo the appropriate treatment, a high percentage could be offered other managing strategies in order to improve survival and quality of life issues. PC has proven affinity to the bone. Therefore, treatments targeting bone metastasis are likely to benefit PC patients. Bone remodeling implies the interaction of three molecules, RANK, RANKL and osteoprotegerin. These molecules establish a balance between bone formation and bone degradation by osteoblasts and osteoclasts. A RANKL inhibitor has been proven in randomized controlled trials to increase bone density in cancer patients and in postmenopausal females. Our thesis evaluates the immunohistochemical expression of RANKL in PC tissue from patients in different disease stages and correlates it with different bone and global metastasis predicting factors. We studied the expression of RANKL in two groups of patients, those with proven bone metastatic disease and those with localized disease (stratified according to Gleason score at prostate biopsy). We arrived at two primary conclusions from our analyses. First, RANKL expression in metastatic patients is higher than in non-metastatic patients; expression correlates directly with the risk of dissemination. Second, RANKL predicts overall metastasis, however it does not predict bone metastasis specifically. No correlation between cancer specific survival and RANKL expression was shown. Recent randomized trials on advanced PC patients using a RANKL inhibitor show an advantage for metastasis-free survival. Because of the results of the previously published randomized trials, we strongly believe that the use of a more specific antibody would confirm our original hypothesis

Editorial Comment

robo

Gender-specific counselling of patients with upper tract urothelial carcinoma and Lynch syndrome

Purpose: Lynch syndrome (LS) is an autosomal dominant genetic syndrome resulting in a wide spectrum of malignancies caused by germline mutations in mismatch repair genes (MMR). Gene mutations have different effects and penetrance between the two genders. The aim of this review is to offer a gender-specific evidence-based clinical guide on diagnosis, screening, surveillance, and counselling of UTUC patients with LS.MethodsUsing MEDLINE, a non-systematic review was performed including articles between 2004 and 2022. English language original articles, reviews, and editorials were selected based on their clinical relevance.ResultsUpper tract urothelial carcinoma (UTUC) is the third most common malignancy in Lynch syndrome. Up to 21% of new UTUC cases may have unrecognized LS as the underlying cause. LS-UTUC does not have a clear gender prevalence, even if it seems to slightly prefer the male gender. The MSH6 variant is significantly associated with female gender (p < 0.001) and with gynecological malignancies. Female MSH2 and MLH1 carriers have higher rates for endometrial and ovarian cancer with respect to the general population, while male MSH2 and MLH1 carriers have, respectively, higher rate of prostate cancer and upper GI tract, or biliary or pancreatic cancers. Conflicting evidence remains on the association of testicular cancer with LS.ConclusionLS is a polyhedric disease, having a great impact on patients and their families that requires a multidisciplinary approach. UTUC patients should be systematically screened for LS, and urologists have to be aware that the same MMR mutation may lead to different malignancies according to the patient's gender

MP67-05 LAROSCOPIC RADICAL PROSTATECTOMY USING A REAL-TIME LYMPHANGIOGRAPHY WITH TRANSPERINEAL INJECTION OF INDOCYANINE GREEN: RESULTS FROM A PROSPECTIVE STUDY

INTRODUCTION AND OBJECTIVE: Current standard imaging procedures have limited ability to predict lymph node (LN) involvement in clinically localized prostate cancer (PCa) and extended pelvic lymph node dissection (ePLND) during radical prostatectomy (RP) remains the most accurate staging procedure. However, meticulous ePLND is time-consuming and associated with an increased risk of morbidity. In order to improve these aspects, sentinel LN mapping with different guided techniques has been proposed over the years. The primary aim of this study is to evaluate the effectiveness of indocyanine green (ICG)-guided ePLND to assess regional LN status in patients who underwent RP. Secondary objective is to evaluate the potential role of a selective ICG lymph node dissection (LND) in patients with 64 2 LN metastasis which according to the literature are those who may more benefit from ePLND. METHODS: Data about 226 consecutive patients underwent laparoscopic RP with ICG-guided ePLND at our Department were prospectively evaluated. A solution of 25 mg ICG in 5 ml sterile water was transperineally injected. PLND started with the ICG stained nodes followed by extended template. Primary outcome measures were sensitivity (S), negative predictive value (NPV) and likelihood ratio of a negative test (LRn) of ICG-guided procedure. To our knowledge this study shows data about the largest cohort of patients underwent ICG-guided ePLND. RESULTS: Overall, median age of patients was 64.8 years with a median PSA of 6.6 ng/ml. Extracapsular disease occurred in 50.9% of patients, Gleason score 65 8 was reported in 11.9% cases and positive surgical margins rate was 24.3%. Median number of nodes retrieved was 22 (IQR 16-27) and median number of ICG stained per patient nodes was 6 (IQR 4-9). Overall 4939 nodes were removed and 1599 (32.4%) were fluorescent in vivo. Node-positive disease was found in 58 (25.7%), of which 53 (91.4%) had some of the metastatic LNs stained by ICG, while 5 (8.6%) were false negative. Therefore 97.8% of the sample was properly classified by ICG-guided ePNLD (S: 91.4%, NPV: 97.1% and LRn: 8.6%). Considering 209 (92.5%) patients with 0, 1 or 2 metastatic LNs, 39 (18.7%) had a node-positive disease of which 34 (87.2%) had metastatic ICG stained LNs. Again, 97.6% were properly classified by ICG approach (S: 87.2%, NPV: 97.1% and LRn: 12.8%). These 39 node-positive patients had a total of 48 metastatic LNs and all except 9 (18.8%) were fluorescent in vivo (S: 81.2%). CONCLUSIONS: ICG guidance correctly stage 97% of cases. Furthermore, its high NPV will allow to avoid ePLND as soon as an accurate intraoperative analysis is available. Among those patients in whom the LND may have a potentially curative role, ICG alone would have lost only 9 metastatic LNs. This suggest that maybe there is a place for selective LND in patients with limited LN metastatic burden