47 research outputs found

    Inmigración y redes personales de apoyo

    Get PDF
    Obra ressenyada: R. Aparicio; A. Tornos, Las redes sociales de los inmigrantes extranjeros en España. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2005

    Cross-national comparison on family satisfaction: super-specialization versus super-equality

    Get PDF
    Research has documented that women still assume the main burden of domestic tasks and childcare within the household, despite the recent changes towards a greater equality. This division of labor has clear implications in satisfaction with family life. However, little research has combined other domestic responsibilities, such as decision making and care of dependent relatives with housework to study satisfaction, from a comparative perspective. In this article, data from the International Social Survey Programme (ISSP)-2012 are used to explore the effects of a proposed index on balance in the couple, for women and men separately, through different multilevel models. The results suggest that the empowerment that could be assumed from a leading role in decision making does not improve satisfaction and that super-equality is the option yielding the highest levels of satisfaction, regardless their hours of paid-work. Differences by countries persist after controlling for individual and contextual variables, with the Latin American countries being those with the most satisfied populations.Ministry of Economy and Competitiveness, CSO2013-46440-P, CSO2013-45358-R and Ministry of Economy, Industry and Competitiveness, Project No. CSO2017-86349-P

    Matrimonis mixtos i fills de la barreja a Catalunya : dels xarnegos als «cafè amb llet»?

    Get PDF
    Com ja va assenyalar Jaume Vicens Vives, Catalunya és «fruit de diversos llevats i, per tant, una bona «llesca» del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge». A més, la barreja o mixticitat a casa nostra, producte de les unions entre nadius i forasters (francesos, murcians, andalusos, etc.), ha anat sempre de la mà de la integració, inclosos els altres catalans o xarnegos de Francesc Candel, que han esdevingut ja catalans de ple dret. Encara se sap ben poc, però, sobre l'abast i significat social de la barreja entre la població nadiua i els immigrants estrangers més recents, arribats durant el boom migratori internacional de la darrera dècada, i sobre la qual s'obren importants interrogants. En aquest capítol, primer mostrarem la incidència i característiques sociodemogràfiques d'aquest fenomen en diferents moments del passat i del present. Segon, estudiarem les actituds socials envers la mixticitat actual, presentant informació de primera mà que alerta sobre tendències de discriminació social on el criteri fenotípic podria condicionar el sentiment de pertinença i els processos de socialització i d'integració social d'«els nous altres catalans».Como ya señaló Jaume Vicens Vives, Cataluña es «fruto de varias levaduras y, por tanto, una buena «rebanada» del país pertenece a una biología y a una cultura de mestizaje». Además, la mezcla o mixticidad en nuestro país, producto de las uniones entre nativos e inmigrantes (franceses, murcianos, andaluces, etc.), ha ido siempre de la mano de la integración, también para los otros catalanes o charnegos de Francesc Candel, que se han convertido ya en catalanes de pleno derecho. Todavía se sabe muy poco, sin embargo, sobre el alcance y significado social de la mezcla entre la población nativa y los inmigrantes extranjeros más recientes, llegados durante el boom migratorio internacional de la última década. En este capítulo, primero mostraremos la incidencia y características sociodemográficas de este fenómeno en diferentes momentos del pasado y del presente. Segundo, estudiaremos las actitudes sociales hacia la mixticidad actual, presentando información de primera mano que alerta sobre tendencias de discriminación social en las que el criterio fenotípico podría condicionar el sentimiento de pertenencia y los processos de socialización y de integración social de «los nuevos otros catalanes»As noted by the historian Jaume Vicens Vives, Catalonia is «a product of various yeasts and, therefore, a good «slice» of the country belongs to the biology and the culture of hybridity.» Furthermore, mixedness in Catalonia, the product of unions between natives and migrants (whether French, Andalusian, etc.), has always gone hand in hand with immigrants integration, including Francesc Candel's other Catalans or «charnegos» (the migrants who arrived in the 1960s and who have long since become full citizens). However, little is known about both the extent and the social significance of mixed unions between the native population and recent foreign immigrants, who arrived during the international migration boom of the last decade. In this chapter, we will show, first, the incidence and socio-demographic characteristics of this phenomenon at different times during the past and present in Catalonia. Second, we will study social attitudes toward the current mixing, presenting first-hand information from mixed couples and their descendents that alerts us to trends in social discrimination, where racial appearance could limit the sense of belonging and the processes of socialization and social integration of «the new other Catalans».Comme Jaume Vicens Vives avait remarqué, la Catalogne est « fruit de différentes levures et donc, une bonne " tranche " du pays appartient à une biologie et à une culture du métissage ». En outre, le mélange ou mixité dans notre pays, le produit d'unions entre les autochtones et les immigrants (les français, les andalouses, etc.) est toujours allé de pair avec l'intégration, y compris celle des « autres catalans » ou « charnegos » de Francesc Candel, arrivés en la Catalogne dans les années soixante et qui sont déjà devenus des catalans à part entière. Cependant, on ne sait pas encore grande chose à propos du le sens et de l'importance sociale de la mixité entre la population autochtone et les immigrés étrangers récents, arrivés en période du boom international de la migration pendant la dernière décennie. Ce chapitre montre, d'abord, les caractéristiques sociodémographiques et l'incidence de ce phénomène à différents moments du passé et au présent. Deuxièmement, nous essayons de décrire les attitudes sociales vers la mixité actuelle, et nous présentons information de première main qui avertit de l'existence de tendances de discrimination sociale où les critères phénotypiques pourraient conditionner le sentiment d'appartenance et les processus de socialisation et d'intégration sociale « de nouveaux autres catalans

    Antiguas y nuevas diásporas : una caracterización de la población de nacionalidad española en el exterior a partir del PERE

    Get PDF
    Núm. monográfico: "Respuestas migratorias a la crisis económica: impactos sociodemográficos y territoriales"En este artículo se analizan diferentes aspectos de la población de nacionalidad española en el extranjero en el contexto de la nueva emigración surgida de la crisis económica. El estudio, realizado a partir de los microdatos del novedoso Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero (PERE), presenta en su tramo final una tipología municipal de los lugares de inscripción en España de los españoles en el extranjero. La investigación demuestra que el principal mecanismo de crecimiento de esa población (40% en el período 2009-2014) se deriva de los cambios legislativos sobre la obtención de la nacionalidad española que afectan, principalmente, a los descendientes de la antigua emigración española realizada antes de 1950. A pesar de lo que se ha escrito sobre los flujos más recientes, la nueva emigración de españoles tiene todavía una presencia testimonial en el PERE; sin embargo, esta fuente permite por el contrario detectar de forma clara la emergencia de la movilidad transnacional de los inmigrantes recientes, ahora con nacionalidad española, quienes acuciados por la crisis retornan a sus lugares de origen o se dirigen a terceros países en busca de nuevas oportunidades laborales.In this paper, we analyse different aspects of the Spanish citizens abroad in the context of the new emigration flows stemmed from the economic crisis. This research has been carried out using the microdata from the recent 'Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero (PERE)' (register of the Spanish citizens living in a foreign country) and it presents at the end a typology according to the municipalities in Spain where Spaniards abroad have selected to be assigned. Our findings prove that the main growth mechanism for this population (40 per cent in the period 2009-2014) is a consequence of the legislative changes regarding the acquisition of the Spanish nationality. These changes mostly affect the descendants of the former Spanish emigration, which took place before 1950. Despite the academic contributions about the recent flows from Spain, the new Spanish emigration still has a testimonial presence in the PERE. However,this source allows detecting the outburst of the recent immigrants' transnational mobility, who now have a Spanish citizenship. These people, pushed by the crisis, return to their countries of origin or emigrate to third countries in search for new labour opportunities

    Potencialidades del análisis de redes para el estudio de las migraciones

    Get PDF
    El presente trabajo examina las principales aportaciones realizadas a la investigación de la inmigración extranjera aplicando el análisis de redes sociales, fundamentalmente en el contexto español. Para ello, se emplea una doble perspectiva. Por un lado, se atiende a la aproximación metodológica particular utilizada en la recogida de datos y en las técnicas estadísticas usadas para su análisis. Por otro, se ubican los trabajos en los ejes temáticos principales identificados. Previamente, se contextualiza la cuestión en el debate más general sobre redes migratorias y capital social, se presentan algunos conceptos sobre el análisis de redes y se proporcionan algunas claves sobre la recogida de datos reticulares y las técnicas más apropiadas para su explotación. Por último, se sugieren las fortalezas de esta perspectiva metodológica y las limitaciones a las que se enfrenta su utilización.In this paper, the main contributions to the research on foreign migration through the application of social network analysis are examined, especially for the Spanish context. A dual perspective is used. On one hand, the focus is on the specific methodological approach applied for the data collection and the statistical techniques chosen for the analysis. On the other hand, the works are classified according to a proposed thematic division. Previously, the topic is framed in the more general debate about migration networks and social capital, some concepts on network analysis are introduced and some key facts about network data collection and the appropriate techniques for their exploitation are discussed. Finally, the strengths and the limitations of this methodological approach are suggested

    The internal migration of foreign-born population in southern Europe : demographic patterns and individuals determinants

    Get PDF
    Una versió del document es publicarà com a capítol de llibre a: FINNEY, Nissa; CATNEY, Gemma (Eds.). Minority Internal Migration in Europe. Aldershot: Ashgate Publishing.The main objective of this document is to describe the different socio-demographical and individual factors that explain the internal migration patterns of the foreign-born population in some Southern European countries: Italy, Portugal and Spain, countries with a common history of past emigration and that have become dynamic destinations in the European context of immigration since de middle of the nineties of the XXth century. The analysis is based on micro-data files which provide information on individuals that have changed their place of residence by basic demographic characteristics (age, sex and country of birth, origin and destination of internal migration, housing tenure, employment and level of education). We intend to answer the following questions: Are the demographic patterns of internal migration of foreign-born similar to those of natives by age and sex? Do these migration patterns differ by immigrant origin? Are the observed demographic patterns by specific national groups always the same or do they differ according to the country of destination? And lastly, what are the effects of the individual characteristics on the internal migration of foreigners as we compare by country of residence? Following a descriptive analysis of demographic patterns of internal migration of foreign-born and native-born we will apply some logistic regression to explore some of the individual and aggregated characteristics that may influence in explaining differences in mobility among groups and countries in Southern Europe. Our main findings are: the internal migration intensity of the foreign born population is considerably higher than that of native population (this is proved for Africans, Asians and Latin-Americans); the first two groups also show important gender differences (males are more mobile), but patterns are more balanced for Latin-Americans; and finally, individual factors have similar influences in all the considered countries, even if the odds-rations show higher differences for medium and long distance migration.Es descriuen els diferents factors sociodemogràfics i determinants individuals que expliquen els patrons de migració interna de la població nascuda a l'estranger, en alguns països del sud d'Europa: Itàlia, Portugal i Espanya, països amb una història comuna d'emigració i que s'han convertit, des de mitjans dels anys noranta del segle XX, en destinacions d'immigració. L'anàlisi es basa en microdades de les persones que han canviat el seu lloc de residència, amb informació demogràfica (edat, sexe i país de naixement, origen i destinació de la migració interna, tinença de l'habitatge, ocupació i nivell d'instrucció). Es respon a: el perfil demogràfic dels nascuts a l'estranger que protagonitzen migracions internes, són similars al dels nadius, per edat i sexe? Aquests patrons de migració es diferencien segons origen de l'immigrant? Són els patrons demogràfics observats sempre iguals, segons grups nacionals o bé es diferencien segons el país de destinació? I finalment, con influeixen els determinants individuals sobre la migració interna dels estrangers, en comparar per país de residència? Després d'una anàlisi descriptiva dels patrons demogràfics de la migració interna dels nascuts a l'estranger i els nascuts en el país, s'apliquen algunes regressions logístiques per explorar algunes de les característiques individuals i agregades, que poden explicar les diferències en la mobilitat entre els grups i entre els països del sud d'Europa. Les principals conclusions són: la intensitat de la migració interna de la població nascuda a l'estranger és molt superior a la de la població nativa (això es demostra entre els africans, asiàtics i llatinoamericans); els dos primers grups també mostren importants diferències de gènere (els homes es mouen més), però els patrons són més equilibrats per als llatinoamericans; i finalment, els factors individuals tenen influències semblants en tots els països analitzats, fins i tot en aquells a on l'odds-ratio mostra diferències més grans pels de distància migratòria mitjana i llarg.Se describen los diferentes factores sociodemográficos y los determinantes individuales que explican los patrones de migración interna de la población nacida en el extranjero, en algunos países del sur de Europa: Italia, Portugal y España, países con una historia común de emigración y que se han convertido, desde mediados de los años noventa del siglo XX, en destinos de inmigración. El análisis se basa en microdatos de las personas que han cambiado su lugar de residencia, con información demográfica (edad, sexo y país de nacimiento, origen y destino de la migración interna, la tenencia de la vivienda, el empleo y el nivel de instrucción). Se responde a: ¿el perfil demográfico de los nacidos en el extranjero, que protagonizan migraciones internas, son similares a la de los nativos, por edad y sexo? ¿Estos patrones de migración, se diferencian según origen del inmigrante? ¿Son los patrones demográficos observados siempre igual según grupos nacionales o bien se diferencian según el país de destino? Y por último, ¿cómo influyen los determinantes individuales sobre la migración interna de los extranjeros, en comparar por país de residencia? Tras un análisis descriptivo de los patrones demográficos de la migración interna de los nacidos en el extranjero y de los nacidos en el país, se aplican algunas regresiones logísticas para explorar algunas de las características individuales y agregadas, que pueden explicar las diferencias en la movilidad entre los grupos y entre los países del sur de Europa. Las principales conclusiones son: la intensidad de la migración interna de la población nacida en el extranjero es muy superior a la de la población nativa (esto se demuestra entre los africanos, asiáticos y latinoamericanos); los dos primeros grupos también muestran importantes diferencias de género (los hombres se mueven más) pero los patrones son más equilibrados para los latinoamericanos; y por último, los factores individuales tienen influencias similares en todos los países analizados, incluso en aquellos donde el odds-ratio muestra diferencias mayores para los de media y larga distancia migratoria

    Core discussion and instrumental networks as determinants of socioeconomic inclusion

    Get PDF
    Social capital, derived from the individual embeddedness in a net of personal relationships that gives access to a pool of potential resources, is crucial to understand how some people experience a higher risk to fall into social exclusion. In this paper, we relate some compositional and structural factors of egocentered networks to some measures about economic deprivation and social exclusion. We aim to examine to what extent the relational fabric prevent individuals from suffering material deprivation. Different dimensions are considered to explain the degree of social exclusion: ego’s psychological features, ego’s sociodemographic characteristics and ego’s social capital. Social capital is measured both in terms of expressive and instrumental support and takes into account network size, density, and mean prestige. Structural indicators are just available for expressive, core discussion networks up to five elicited persons. Special attention is paid to the effect of inherited capital versus achieved capital. Data from the Spanish General Social Survey 2013 were used, and regression models were applied to the nationally highly representative sample of adult population. Regressions show interesting results both at the meso level and at the individual level. Regarding network structure, resources and composition, there exist an association between social exclusion and lower prestige of achieved relationships, fewer resources for obtaining economic or medical help (but more resources for caring children) and smaller networks of expressive support. Although Spain is a familistic society, results confirm that achieved social capital is more important than ascribed one to be socially integrated. This means that, although the country has a strong economic inequality, social mobility is possible and the socially excluded have options to escape from this situation.Universidad de Málaga. Campus de Excelencia Internacional Andalucía Tech FEDER (UMA18-FEDERJA-103) Ministry of Science and Innovation (PID2020-115673RB-I00) BBVA Foundation (35_2019

    Dynamics of international migration networks of Spaniards living abroad.

    Get PDF
    International migration flows can be conceptualized as valued directed networks with countries as nodes and the number of migrants from origin to destination as the tie weight. In this research, we model the international migration flows of Spaniards among 57 countries across the world between 2011 and 2021. However, the interest was about migration patterns between countries others than Spain, experienced by Spaniards many of whom might not have even been born or lived in Spain (acquired citizenship because of Spanish ancestors). Ordered SAOMs were run. In order to set this nested structure three different thresholds were used, according to different flow intensities (above 10 cases, above 50, and above 100). Preliminary results showed a significant positive tendency to reciprocity, transitivity and in-degree popularity, although indegree was not clearly significant for higher intensity migration networks. The negative outdegree coefficients across networks indicate that flows are relatively infrequent. The positive indegree popularity effect in low intensity networks points to the fact that countries with larger numbers of receiving ties tend to attract additional in-flows. The significant positive effect for transitivity together with the negative effect for 3-cycles suggest that it is more likely that main destinations are reached both through a third intermediate country or through a direct emigration, than return migration flows are observed from those destinations. Finally, and again for the low intensity migration networks, having English as an official language at destination increases the likelihood of receiving a flow, whilst Spanish as the main language in the sending country increases the likelihood of out-migration. The larger the number of Spaniards already living in the destination country the higher the likelihood of receiving a flow. Sharing border and language also show positive effects, together with the country’s GNI for the in-coming flows.Universidad de Málaga. Campus de Excelencia Internacional Andalucía Tec

    Inmigración, uniones mixtas e integración sociocultural en Cataluña: hacia un análisis complejo multimétodo

    Get PDF
    Des de principis de la darrera dècada, coincidint amb la important arribada d’immigració estrangera a Espanya, les unions mixtes o binacionals han augmentat considerablement. Malgrat això, encara se sap ben poc sobre l’abast, les dinàmiques internes, els significats i les conseqüències d’aquesta realitat. En aquest article presentem els avenços de dos projectes de recerca en curs on s’està intentant clarificar la relació entre unions/llars mixtes i integració/cohesió social, a partir de l’estudi d’unions mixtes i no mixtes de set col·lectius immigrats residents a Catalunya, aplicant una aproximació multimètode (quantitativa i qualitativa), que inclou la explotació de fonts estadístiques administratives i l’anàlisi de 94 xarxes personals/socials. Les dades que presentem aquí corresponen a l’anàlisi d’una de les fonts estadístiques més significatives (ENI) i a l’anàlisi descriptiva d’alguns casos de xarxes personals. Tot apunta a una relació entre «mixicitat» i integració multidireccional o segmentada, més complexa del que tradicionalment s’ha teoritzat.Since the beginning of the last decade, coinciding with the arrival of a considerable number of foreign immigrants to Spain, the amount of mixed or bi-national unions has grown considerably. However, very little is still actually known about the scope, internal dynamics, meanings and social consequences of this situation. In this paper we present the preliminary findings of two research projects in progress, in which the relationship between mixed unions and social integration/cohesion is being analyzed, from the study of seven immigrant origins forming mixed and non-mixed unions residing in Catalonia (Spain), and using a multi-method approach that includes the analysis of administrative data sources and 94 personal/social networks. The data presented here correspond to the analysis of one significant data source (ENI) and the descriptive analysis of some personal networks. Our results suggest a multi-directional or segmented relationship between mixedness and social integration, which is much more complex than it has traditionally been theorized.Desde principios de la última década, coincidiendo con la importante llegada de inmigración extranjera a España, las uniones mixtas o binacionales han aumentado considerablemente. Sin embargo, todavía se sabe muy poco sobre el alcance, las dinámicas internas, los significados y las consecuencias sociales de esta realidad. Presentamos aquí los avances de dos proyectos de investigación en curso donde se está intentando clarificar la relación entre uniones/hogares mixtos e integración/cohesión social, a partir del estudio de uniones mixtas y no mixtas de siete colectivos inmigrados residentes en Cataluña, aplicando una aproximación multimétodo que incluye la explotación de fuentes estadísticas administrativas y el análisis de 94 redes personales/sociales. Los datos que presentamos corresponden al análisis de una de las fuentes estadísticas más significativas (ENI) y al análisis descriptivo de algunos casos de redes personales. Todo apunta a una relación entre «mixicidad» e integración multidireccional o segmentada, más compleja de lo que tradicionalmente se ha teorizado
    corecore