Projeccions de població i llars dels municipis del Pla Estratègic Metropolità i districtes de la ciutat de Barcelona

En l'evolució del nombre i de les característiques de les llars intervenen processos complexos on s'interrelacionen factors demogràfics, com el creixement i els canvis en les piràmides de població, amb altres d'índole cultural, social, i econòmica que determinen els processos de formació i dissolució de les llars, com l'emancipació dels joves, la ruptura de parelles, o l'autonomia residencial de la gent gran, entre d'altres. La previsió de la seva evolució esdevé clau per la planificació urbanística i per l'estimació de les necessitats i de la demanda d'habitatge. Si bé la multiplicitat de factors que intervenen eleva el grau d'incertesa sobre el futur, els resultats de les projeccions són una eina útil i permet: a) oferir un marc de referència pels diferents actors; b) acotar, dels futurs possibles, els més previsibles a la llum de les tendències recents; i, c) analitzar l'efecte d'alguns dels determinants de la demanda. A continuació es presenten dos escenaris d'evolució de les llars al període 2005-2016 pels municipis del Pla Estratègic Metropolità i els districtes de la ciutat de Barcelona. En cada escenari, a més del nombre de llars en funció de l'edat de la persona de referència, es quantifica el paper que juga la dinàmica demogràfica i els factors relacionats amb la formació de llars. La variació anual del nombre de llars es descompon en tres elements: a) la demanda interna, és a dir la relacionada amb les transformacions en l'estructura per edats de la població ja resident al municipi; b) la demanda externa, la resultant dels processos migratoris; i, c) la demanda afegida, l'originada pels canvis en la propensió dels individus a formar i/o mantenir una llar. Aquesta descomposició permet, a més, delimitar la incertesa dels resultats, ja que la demanda interna és més previsible, en presentar un fort component estructural, mentre que la demanda externa i l'afegida són més difícils de preveure. Aquest capítol s'estructura en dos grans apartats: un sobre l'evolució futura de la població i un altre sobre l'estimació del nombre de llars. En cada apartat s'explica l'enfocament general, la metodologia i les hipòtesis de la projecció. En l'anàlisi dels resultats de població es considera en primer lloc el conjunt de municipis de l'àmbit del PEM, en constituir una àrea molt interrelacionada demogràficament, per tractar posteriorment tres agrupacions, la ciutat de Barcelona i els districtes, la resta del Barcelonès, i els altres municipis del PEM22. En els resultats de llars l'atenció es focalitza en la ciutat de Barcelona, amb un tractament de caire més general de les tendències previstes per la resta de municipis

Les projeccions de població a Catalunya i Espanya. Anàlisi i avaluació

Síntesis y examen de las proyecciones de población hasta la fecha realizadas en España y en Cataluña, examinando y comparando las metodologías empleadas, los datos e hipótesis de partida, y sus resultados© De la edición, fundación abertis, Barcelona, 2002. © Del texto, los autores. Todos los derechos reservados. Se puede redistribuir, reenviar, copiar o citar este documento siempre que no se modifique y no sea utilizado con fines comerciales. Debe incluirse esta nota de copyright, así como el nombre del autor y de la fundación abertis y la dirección www.fundacioabertis.org (nueva ventana).Peer reviewe

ERA Thematic Dossier on Climate Action in Horizon 2020

<p>This Thematic Dossier takes a closer look at the budget committed to climate action in Horizon 2020 to date (i.e. calls for proposals in 2014-2017). More importantly, it reviews the thematic areas of climate action and climate change research supported by the work programmes within Horizon 2020, predominantly Pillar 3, “Societal Challenges”. Furthermore, we look at the complementarity of Horizon 2020 funding with related Partnership Initiatives, such as Joint Programming Initiatives (JPI).</p> <p>The observations in this Thematic Dossier are steered by the following <strong>guiding questions</strong>:</p> <ol> <li>To what extent has the Horizon 2020 objective, namely to spend 35% of the total budget on climate action, been achieved?</li> <li>Which national and international research priorities are covered by Horizon 2020?</li> <li>How do Austrian institutions perform in this regard?</li> <li>What recommended courses of action for the relevant work steps at the European and national level can be derived from this stocktaking?</li> </ol

Indicadores sobre constitución familiar en España y sus provincias (1991-2001)

44 páginasEl conocimiento del proceso de constitución de nuevas familias es clave para entender la dinámica demográfica de todas las sociedades, pero lo es más aún tratándose de la población española. Este capítulo presenta los cuatro conjuntos de explicaciones que existen sobre el tema que servirá en cierto modo de hilo conductor en los capítulos posteriores.Financial support of the BBVA FoundationPeer reviewe

Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX

Aquest text formarà part de: CABRÉ, Anna, DOMINGO, Andreu i MENACHO, Teresa (2002) "Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX", a PIMENTEL SILES, Manuel (coord.). Mediterráneo Económico, 1, Monogràfic: Procesos Migratorios, economía y personas, pp. 121-138. Almeria: Caja Rural Intermediterránea. Cajamar.En este texto se analizan los componentes del crecimiento demográfico de la población española durante el siglo XX, para determinar los factores de cambio que se prevé que protagonizarán el siglo XXI. Se dedica un apartado a presentar las transformaciones experimentadas en la mortalidad y la fecundidad del momento y de las generaciones que explican la evolución de la reproducción demográfica de las generaciones. En el último apartado se trata la contribución de los movimientos migratorios en la evolución de los efectivos de la población española desde una perspectiva generacional, para concluir señalando la importancia creciente que han adquirido y seguirán adquiriendo las migraciones internacionales en el crecimiento futuro de la población