Les enjeux de l’indéfinissable chez Claire de Duras

L’honor és el revés de la melancolia. L’honor és allò que defineix en certa manera el personatge d’Edouard de Claire de Duras i també la seva autora, que va conèixer frustracions afectives i tristeses fins la fi de la seva vida. Per expressar-se tria la novel·la, gènere que s’impregna de l’indefinible que va de la melancolia a la passió i que tradueix les dificultats de l’època en què viu. És una manera de superar la condició femenina. En les seves novel·les els sentiments ho dominen tot. L’amor és un dels seus temes fonamentals en el qual està present la subtilitat d’allò que és real. Va unit als sentiments nobles, com l’honor, la generositat, la lleialtat, el deure. I així es troba sublimat. Els seus personatges lluiten per aquesta concepció noble de l’amor amb totes les seves forces i això els porta a xocar amb la dura realitat

La correspondance de Dubuffet: les mots du voyage brut

La correspondència del pintor Jean Dubuffet adreçada a Jean Paulham fou escrita durant les seves estades al Sahara (febrer 1947-abril 1948). Intentem subratllar la consciència íntima de la creació que s’anuncia en les seves cartes a la vegada que enllacen el afecte cap a l’amic, la reflexió sobre la forma plàstica i la necessitat de l’escriptura.La correspondance du peintre Jean Dubuffet adressée à Jean Paulhan est écrite durant ses séjours au Sahara (février 1947-avril 1948). Nous essayons de mettre en avant la conscience intime de la création qui s’annonce dans ses missives tout en entrelaçant l’affection vouée à l’ami, la réflexion sur la forme plastique et le besoin d’écrire.La correspondencia del pintor Jean Dubuffet dirigida a Jean Paulhan está escrita durante sus estancias en el Sahara (febrero 1947-abril 1948). Intentamos subrayar la conciencia íntima de la creación que se anuncia en sus misivas a la vez que se entrelazan el afecto hacia el amigo, la reflexión sobre la forma plástica y la necesidad de escribir.The correspondence of the painter Jean Dubuffet addressed to Jean Paulhan is written during his stays in the Sahara (February 1947 - April 1948). We try to emphasize the intimate awareness of the creation announced in his letters while affection for the friend, reflection on the plastic form and the need to write intertwine

La culture française dans les études du «Real Colegio de Cirugía» de Cadix (1748-1800)

L'intérêt que l'on porte actuellement à l'histoire de l'enseignement des langues s'oriente de plus en plus vers l'acte quotidien: qui enseignait? à qui? où? dans quelles circonstances? et, bien sûr, avec quels outils? Par là s'explique notre démarche à la recherche de documents authentiques et significatifs, aidant à comprendre la réalité de l'apprentissage du français à Cadix au 18e siècle. En 1748, le roi Ferdinand VI, montrant du zèle pour les sciences et étant conseillé par Juan Lacomba (..

María Teresa Lozano Sampedro (30/03/1958 – 22/03/ 2021)

In memoria

Ecofeminism and interculturality

Proponemos una revisión del estado actual del ecofeminismo y de su íntima relación, señalada por Alicia Puleo, con la interculturalidad. Pondremos como ejemplo la Cátedra UNESCO de la UFGD (Brasil) donde se trabaja en estudios de género e interculturalidad.We propose a review of the current state of ecofeminism and its intimate relationship, pointed out by Alicia Puleo, with interculturality. We will give as an example the UNESCO Chair of the UFGD (Brazil) where gender and intercultural studies are carried out

Zola, lector de Calderón

Es posible establecer un análisis comparativo entre La vida es sueño, de Calderón, y L'Argent, la obra de Émile Zola. Las influencias, similitudes o relaciones intertextuales que señalamos entre ambos textos contribuyen al estudio de la fortuna de la obra del dramaturgo español en la literatura francesa del siglo XIX

Rosario de Acuña, escritura por la voz y el voto femeninos

Con este trabajo nos acercamos a la figura de Rosario de Acuña, a su obra y a su vida, poniéndolas en relación con lo que significaba, en el último tercio del siglo XIX y el primer cuarto del siglo XX, la palabra y la escritura de las mujeres, y lo que suponía para la conquista del voto femenino