Nota editorial: Nou Consell de Redacció

En el darrer número ens sentíem satisfets del salt qualitatiu i quantitatiu de SEGLE XX i subratllaven que la revista s’havia fet gran amb un increment important del nombre d’articles de recerca, la qual cosa ens ha portat a tancar l’any 2021 al voltant de les 10.000 visites i de les 15.000 descàrregues.Aquesta nova etapa aconsellava renovar el Consell de Redacció amb saba nova i, de manera especial, amb la incorporació de més dones i de més universitats de la resta d’Espanya. En aquest sentit, hem procedit a renovar una tercera part dels membres del Consell de Redacció. De les set noves incorporacions cinc són dones i la meitat procedeixen d’universitats espanyoles tot reduint el pes de les universitats catalanes. També hem renovat la meitat de membres de les universitats estrangeres.Editorial Note: New Editorial BoardNota editorial: Nuevo Consejo de Redacció

Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya IV

Recull les ponències i les intervencions del curs «Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya», organitzat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals, impartit la primavera del 2002 a Barcelona. Dedicat a la joventut de la Transició, representa una aportació nova, sistemàtica i de gran qualitat en l’àmbit del estudis acadèmics sobre aquest període. Completa els volums editats anteriorment

Fosses comunes i simbologia franquista: ponències de les Jornades, Barcelona, 9 i 10 d'octubre 2008

Fa més de setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, i més enllà del que s’ha investigat i analitzat i del que encara resta per fer, era necessari afrontar tant des del món universitari com des dels poders públics quelcom que, malgrat conviure amb la realitat quotidiana, no havia estat focalitzat suficientment: les fosses comunes de la Guerra Civil existents arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i la simbologia franquista que perviu al nostre voltant. Les diverses aportacions d’experts en la matèria permeten situar-nos respecte de la situació a l’àmbit internacio-nal d’inhumacions múltiples o massives d’altres conflictes del món contemporani i com s’ha afrontat aquest tema, així com també conèixer el marc jurídic en què actualment s’articula arreu de la península Ibèrica l’actuació legal quant a les fosses comunes. Historiadors, arqueòlegs, biòlegs, antropòlegs o forenses i representants de la societat civil, articulada al voltant de diverses associacions, analitzen i reflexionen sobre el treball que s’ha desenvolupat des de l’any 2000 i sobre el que encara resta per fer. L’altra qüestió amb la qual convivim diàriament són els símbols heretats de la dictadura franquista, respecte dels quals hi ha un debat obert: mantenir-los o eliminar-los? En aquest cas, són historiadors i juristes els qui participen en el debat tot intentant aportar-hi nous elements de reflexió

Centenari de la Revolució Russa (1917-2017)

El segle XX va ser, sens dubte, el de les revolucions, i en especial el de la revolució russa. A partir del 1917, els esdeveniments que van tenir lloc a l’antic imperi tsarista van traspassar fronteres i van sacsejar els fonaments de tota mena de societats, independentment de la identitat nacional, el credo religiós, l’estructura econòmica i la forma política. Els fets d’octubre van servir tant de model com de fantasma per combatre, inspirant i encoratjant els conflictes, les reformes, les revolucions i les contrarevolucions del curt segle XX. Amb motiu de la commemoració del centenari de l’inici de la revolució el 2017, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona va recopilar aportacions historiogràfiques que posen de manifest com la revolució russa va contribuir a configurar el món tal com el coneixem

La dictadura franquista

La recerca sobre el franquisme continua revelant-nos, en ple segle XXI, dades i fets insospitats. A l’abril del 2010, els investigadors que van participar en el congrés «La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim», organitzat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), van avançar en la recuperació de la memòria col·lectiva de l’època franquista, especialment en els inicis de la implantació del nou règim. L’interès del congrés no sols va raure en el perfil dels ponents, els principals historiadors del període, sinó també en el contingut de les comunicacions dels nombrosos investigadors que hi van participar, de les quals presentem una selecció. És per això que aquesta obra, que aplega tant les ponències com les comunicacions del congrés, representa una de les aportacions més valuoses a la historiografia sobre la dictadura