Small clause results revisited

The main purpose of this paper is to show that argument structure constructions like complex telic path of motion constructions (John walked to the store) or complex resultative constructions (The dog barked the chickens awake) are not to be regarded as "theoretical entities" (Jackendoff (1997b); Goldberg (1995)). As an alternative to these semanticocentric accounts, I argue that their epiphenomenal status can be shown iff we take into account some important insights from three syntactically-oriented works: (i) Hoekstra's (1988, 1992) analysis of SC R, (ii) Hale & Keyser's (1993f.) configurational theory of argument structure, and (iii) Mateu & Rigau’s (1999; i.p.) syntactic account of Talmy's (1991) typological distinction between 'satellite framed languages' (e.g., English, German, Dutch, etc.) and 'verb-framed languages' (e.g., Catalan, Spanish, French, etc.). In particular, it is argued that the formation of the abovementioned constructions involves a conflation process of two different syntactic argument structures, this process being carried out via a 'generalized transformation'. Accordingly, the so-called 'lexical subordination process' (Levin & Rapoport (1988)) is argued to involve a syntactic operation, rather than a semantic one. Due to our assuming that the parametric variation involved in the constructions under study cannot be explained in purely semantic terms (Mateu & Rigau (1999)), Talmy's (1991) typological distinction is argued to be better stated in lexical syntactic terms

La semàntica relacional de l'estructura argumental i la seva aplicació a una alternança lexicosemàntica del català

Sobre la relació entre la semàntica relacional i la limitació que imposa a l'estructura argumental. L'autor basa la seva demostració en un cas concret com ho és el de l''alternança locativa', que li serveix també per reconsiderar determinada bibliografia precedent que s'ha ocupat de la qüestió

Preverbs in Complex Denominal Verbs : Lexical Adjuncts or Core Predicates?

In this paper I argue that certain complex denominal verbs in Germanic languages (cf. Germ. vergärtnern ('to away-garden')) do not involve a lexical adjunction of a preverb to a denominal base (Stiebels (1998)), but are better analyzed as instantiations of a lexical subordination process (Spencer and Zaretskaya (1998)). Accordingly, the preverb is to be regarded as part of the main thematic structure, the denominal verb being the subordinate predicate. Unlike Spencer and Zaretskaya (1998), I argue that the lexical subordination process involves a syntactic operation, rather than a semantic one. Basically, the empirical evidence in favor of the present lexical-syntactic approach (cf. Hale and Keyser (1993, ff.)) to the formation of complex denominal verbs is drawn from Talmy's (1985, 1991) typological work on conflation processes. Adopting such a typological perspective I put forward a syntactic explanation of why Romance languages lack those complex denominal verbs involving a lexical subordination process.En aquest article defenso que determinats verbs denominals complexos de les llengües germàniques (cf. al. vergärtnern) no impliquen una adjunció d'un preverb a una base denominal (Stiebels (1998)) sinó que més aviat es poden veure com el resultat d'un procés de subordinació lèxica (Spencer i Zaretskaya (1998)). D'acord amb aquesta darrera anàlisi, el preverb forma part de l'estructura argumental principal mentre que el verb denominal és el predicat subordinat. A diferència de Spencer i Zaretskaya (1998)), defenso que el procés de subordinació lèxica implica una operació sintàctica, més que no pas una operació semàntica. Bàsicament, l'evidència empírica a favor de l'enfocament lexicosintàctic (cf. Hale i Keyser (1993, ss.)) de la formació dels verbs denominals complexos prové de la classificació tipològica dels processos de conflació de Talmy (1985, 1991)). Des d'aquesta perspectiva tipològica, proposo que cal donar una explicació sintàctica al fet que les llengües romàniques no tinguin verbs denominals complexos que impliquin un procés de subordinació lèxica

Argument structure : relational construal at the syntax-semantics interface /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaAquesta tesi tracta de les propietats relacionals de la sintaxi i la semàntica de l'estructura argumental. En especial, estudio la relació entre l'estructura argumental i la descomposició lèxica: defenso que una descomposició mínima dels elements lèxics (e.g., ensellar o trencar) és necessària si es vol donar compte de les seves estructures relacionals complexes. Al capítol primer s'hi proposa la hipòtesi teòrica principal segons la qual hi ha un homomorfisme important entre la sintaxi i la semàntica relacionals de l'estructura argumental. Demostro que a aquesta hipòtesi se li pot donar una base teòrica si i només si es fa la distinció langackeriana següent: el significat és una funció del contingut conceptual i de la construalitat semàntica. En introduir aquesta distinció en el paradigma generativista, argumento que només la construalitat semàntica es codifica de manera transparent a la sintaxi. Poso també especial èmfasi a fer veure que la meva aproximació a l'estudi de l'estructura argumental participa tant de la teoria sintàctica de Hale i Keyser (1998, 1999a) com de la teoria semàntica de Mateu (1999). Al capítol segon s'hi analitzen les propietats relacionals de la sintaxi i la semàntica dels verbs inacusatius i inergatius. Exemplifico la meva anàlisi de la 'inacusativitat' amb l'estudi de dos casos diferents: en primer lloc, faig una explicació formal dels aspectes semàntics relacionals que determinen la selecció d'auxiliar en llengües com l'italià i el francès; en segon lloc, defenso que l'anàlisi de la construcció progressiva implica una estructura inacusativa locativa que domina l'estructura argumental que està lèxicament associada al predicat verbal. Al capítol tercer s'hi estudien les propietats relacionals de la sintaxi i la semàntica de l'anomenada 'elasticitat del significat verbal' (Rappaport Hovav i Levin 1998). Es demostra que la variació lingüística que afecta aquest fenomen està relacionada amb la distinció tipològica de Talmy (1985, 1991, 2000) entre llengües d'emmarcament en el satèl·lit com l'anglès, l'alemany o el neerlandès, i llengües d'emmarcament en el verb com el català, l'espanyol o el francès. S'hi analitzen de manera detallada la sintaxi i la semàntica relacionals de dues construccions que són típiques de les llengües d'emmarcament en el satèl·lit: les construccions de moviment que inclouen un verb de manera de moviment i un trajecte fitat, i les construccions resultatives complexes. Poso especial èmfasi a demostrar per què en català no existeixen aquestes construccions. Faig veure també per què en català no existeixen determinats verbs denominals complexos ni certs casos d'alternances locatives, que són més aviat típics de llengües germàniques com l'alemany o el neerlandès. Al capítol quart s'hi estudia l'anomenada 'restricció d'objecte directe' en les construccions resultatives de l'anglès. Tot i que s'ha posat en dubte aquesta restricció (e.g., vegeu Rappaport Hovav i Levin 2001), faig veure les raons per les quals cal recuperar la validesa d'aquesta restricció. En aquest capítol s'hi analitza també la sintaxi i la semàntica relacionals d'una construcció idiomàtica de l'anglès que té un correlat molt directe amb les construccions resultatives: i.e., la "way-construction". Demostro també per què aquesta construcció no transgredeix la 'restricció d'objecte directe', tot i que ho pugui semblar a primer cop d'ull. Al capítol cinquè s'hi fa un resum força extens de les tesis més rellevants que un hom pot extreure d'aquest treball. Aquestes tesis les exemplifico a partir de l'anàlisi de la sintaxi i la semàntica relacionals d'un dels meus casos d'estudi preferits: el verb climb. Cal advertir que aquest capítol està pensat per a aquell lector (cada vegada més freqüent!) que vol saber amb un cert detall de què tracta la tesi, però que no té temps per a llegir-se-la tota.This thesis deals with the relational syntax and semantics of argument structure. Special attention is paid to the relation between argument structure and lexical decomposition: a minimal decomposition of lexical items like to saddle or to break is argued to be necessary in order to elucidate their complex relational structures. In chapter 1 I put forward the hypothesis that there is a strong homomorphism between the relational syntax and semantics of argument structure. This hypothesis is shown to gain theoretical support iff a fundamental distinction is drawn: meaning is a function of both non-syntactically transparent conceptual content and syntactically transparent semantic construal. Accordingly, a syntactically transparent approach to semantic composition is adopted in the present framework, which partakes in both Hale & Keyser's (1998, 1999a) syntactic theory of the basic argument structure types and Mateu's (1999) semantic theory of argument structure, which assumes that certain meanings are associated to certain structures. In chapter 2 I analyze the relational syntax and semantics of unaccusative and unergative verbs. The present analysis of unaccusativity is exemplified with two different case studies: Firstly, I provide a formal account of the relational semantic determinants of 'aux-selection' in languages like Italian and French. Secondly, I argue that the progressive construction can be analyzed as involving a locative unaccusative structure over that argument structure lexically associated to the verbal predicate. In chapter 3 I put forward a relational syntactic and semantic account of the crosslinguistic variation involved in the so-called 'elasticity of verb meaning' (Rappaport Hovav & Levin 1998). Such a variation is argued to be related to Talmy's (1985, 1991, 2000) typological distinction between 'satellite-framed languages' and 'verb-framed languages'. In particular, I analyze two constructions that are typical of satellite-framed languages like English, Dutch or German: complex telic path of motion constructions and complex resultative constructions. I also show why these constructions are impossible in verb-framed languages like Catalan or Spanish. Moreover, I provide an explanation of why certain classes of complex denominal verbs and some cases of locative alternation are more productive in satellite-framed languages rather than in verb-framed ones. In chapter 4 I argue my way to the conclusion that the so-called 'Direct Object Restriction' (DOR) on resultative constructions, which has been recently called into question by Rappaport Hovav & Levin (2001), must be regained. In this chapter I also put forward a relational syntactic and semantic analysis of the so-called way-construction, showing that, despite appearances, such an idiomatic construction does not violate the DOR either. Chapter 5 provides an extensive recapitulation of some relevant theses worth being drawn from the present work. I exemplify them by providing a relational syntactic and semantic analysis of one of my favorite case studies: i.e., the verb climb. CAVEAT: Chapter 5 is mainly intended for that reader who does not want to spend time reading a 300-pages work on lexical decomposition issues, but nonetheless wants a very detailed summary of it

Auxiliary selection

Auxiliary selection is a complex interface phenomenon that has beenclaimed to be sensitive to factors ranging from (in)transitivity, argument structure(cf. unaccusativity vs. unergativity), lexical semantics, andAktionsartto tense,modality, clausal aspect, and subject person. Such a variety of factors has led differentauthors to approach this topic from a syntactic perspective or from a semantic one.There are also a few authors who have argued for a unified analysis of the morpho-syntactic and the semantic factors involved in auxiliary selection. Indeed, thereappears to be an impressive range of variation attested in Romance languages interms of how the selection works and what it is sensitive to. In this chapter, I givea survey of the different auxiliary splits attested in Romance languages (section 1)and then provide an overview of some relevant syntactic and semantic approaches(section 2). The conclusion is that the two theoretical perspectives are not to beregarded as incompatible. Although I concentrate on the synchronic aspects ofauxiliary selection in Romance, some diachronic issues are also taken into account(section 3). Finally, this chapter contains some concluding remarks (section 4)

Contemporary Theoretical Approaches to Word Formation in Latin

Short metohdological and bibliographical introduction to the research fileld of Latin Word Formation and discussion of the papers collected in the volume of the journal

Molts d'anys a l'STEI-i de part de l'OCB

Abstract not availabl