Gran bé vos ha vengut: construccions existencials i selecció de l'auxiliar en català antic

En aquest article analitzem la selecció de l'auxiliar en català antic partint de la hipòtesi que la inacusativitat no és una propietat dels verbs, sinó de les construccions, fet que no exclou que determinades arrels verbals tendeixin a associar-se amb estructures que n'afavoreixen la coocurrència amb un dels auxiliars. Aportem dades diacròniques que mostren que verbs considerats inacusatius típics com venir, a banda de ser molt freqüents en construccions resultatives, auxiliades sistemàticament amb ésser en la llengua medieval, també podien inserir-se en construccions esdevenimentals de tema indefinit, les quals s'auxiliaven amb haver («los à vengut gran dan a lur molí»). Aquestes estructures presenten connexions amb una construcció existencial d'haver(-hi), freqüent en lallengua cancelleresca, que incorporava com a predicatiu el participi de verbs considerats inacusatius típics («d'altres hòmens que hi havia venguts»). No serà fins al segle xvi que haver s'introduirà gradualment en construccions d'estat resultant.This article studies auxiliary selection in Old Catalan starting from the hypothesis that unaccusativity is not a property of verbs, but of constructions, which is not to say that certain verbal roots do not tend to associate with structures that favour cooccurrence with one particular auxiliary. We provide diachronic data that show that verbs considered to be typically unaccusative, like venir, apart from being very common in resultative constructions, which select ésser in medieval Catalan, but can also be inserted into eventive constructions with an indefinite theme, which select haver («los à vengut gran dan a lur molí»). These structures are connected with an existential expression that uses haver-hi, frequent in the language of the Chancellery, which included a predicate containing the past participle of verbs considered to be typically unaccusative («d'altres hòmens que hi havia venguts»). It is not until the sixteenth century that haver is gradually introduced into resultatives

La Preferència per la posposició dels subjectes definits en les construccions inacusatives : un tret desapercebut del català nord-occidental

Partint dels materials aplegats en el mapa 1 de l'Atles lingüístic del domini català («Tinc rodaments de cap»), el qual recull nombroses construccions del tipus «El cap em roda» / «Em roda el cap», mostro com el nord-occidental -en contrast amb la resta de dialectes- té una clara preferència per la col·locació postverbal dels subjectes definits en les construccions inacusatives i assajo de donar-ne una justificació posant aquest fenomen en relació amb el comportament específic en nord-occidental de les construccions del tipus IV de Fabra, en les quals en aquest dialecte no s'estableix concondança en nombre entre el verb i el sintagma nominal indefinit plural que el segueix, com ha estat assenyalat per Solà (1973, 1987, 1994, 1999), estudiat per Rigau (1992, 1997a, 1997b) i delimitat territorialment per Alonso i Suïls (1998).On the basis of the data shown in map 1 of the Atles lingüístic del domini català («Tinc rodaments de cap»), which displays numerous constructions of the type «El cap em roda» / «Em roda el cap», I show how the North-Western variety of Catalan, in contrast to other dialects, presents a clear preference for placing definite subjects in unaccusative constructions in postverbal position. I attempt to explain this phenomenon by relating it to the specific behaviour of Fabra's type-IV constructions of North-Western Catalan, in which there is no number agreement between the verb and the indefinite plural noun phrase -a fact pointed out by Solà (1973, 1987, 1994, 1999), studied by Rigau (1992, 1997a, 1997b) and delimited territorially by Alonso i Suïls (1998)

Gran bé vos ha vengut: construccions existencials i selecció de l'auxiliar en català antic

En aquest article analitzem la selecció de l'auxiliar en català antic partint de la hipòtesi que la inacusativitat no és una propietat dels verbs, sinó de les construccions, fet que no exclou que determinades arrels verbals tendeixin a associar-se amb estructures que n'afavoreixen la coocurrència amb un dels auxiliars. Aportem dades diacròniques que mostren que verbs considerats inacusatius típics com venir, a banda de ser molt freqüents en construccions resultatives, auxiliades sistemàticament amb ésser en la llengua medieval, també podien inserir-se en construccions esdevenimentals de tema indefinit, les quals s'auxiliaven amb haver («los à vengut gran dan a lur molí»). Aquestes estructures presenten connexions amb una construcció existencial d'haver(-hi), freqüent en lallengua cancelleresca, que incorporava com a predicatiu el participi de verbs considerats inacusatius típics («d'altres hòmens que hi havia venguts»). No serà fins al segle xvi que haver s'introduirà gradualment en construccions d'estat resultant.This article studies auxiliary selection in Old Catalan starting from the hypothesis that unaccusativity is not a property of verbs, but of constructions, which is not to say that certain verbal roots do not tend to associate with structures that favour cooccurrence with one particular auxiliary. We provide diachronic data that show that verbs considered to be typically unaccusative, like venir, apart from being very common in resultative constructions, which select ésser in medieval Catalan, but can also be inserted into eventive constructions with an indefinite theme, which select haver («los à vengut gran dan a lur molí»). These structures are connected with an existential expression that uses haver-hi, frequent in the language of the Chancellery, which included a predicate containing the past participle of verbs considered to be typically unaccusative («d'altres hòmens que hi havia venguts»). It is not until the sixteenth century that haver is gradually introduced into resultatives

Mètode filològic i lingüística de corpus : una intersecció profitosa (o com enfrontar-se a mostres del CICA d'interpretació difícil)

Aquest treball ha estat possible gràcies als projectes del MINECO FFI2013-40579P i FFI2014-56968-C4-1-P i al grup de recerca consolidat de l'AGAUR SGR2014-1328.Els avenços tecnològics en el camp de la informàtica i el desenvolupament de la lingüística de corpus han suposat una revolució en la metodologia de la lingüística diacrònica, amb beneficis inqüestionables quant a la rapidesa d'obtenció de dades i al volum i a la diversitat d'aquestes. A diferència del mètode filològic, basat en la lectura i relectura del text, el despullament de corpus informatitzats dotats d'eines de cerca proporciona en uns segons una gran quantitat de mostres extretes de centenars d'obres que l'investigador, majoritàriament, no ha llegit a fons. La falta de familiaritat profunda tant amb el contingut com amb el sistema lingüístic dels textos pot no afectar la interpretació gramatical de molts fragments, però en casos rellevants pot induir a error, com mostrem amb alguns exemples. La prudència en l'anàlisi dels registres sorprenents i la contextualització àmplia abans d'aventurar-ne una interpretació poden ajudar-nos a salvar aquest escull.The technological advances in computing and the development of corpus linguistics have revolutionized the methodology of diachronic linguistics with undeniable benefits in terms of speed of data collection and volume and diversity of these data. Unlike the philological method, based on reading and rereading a text, computerized corpora accessed with automatic search tools provide in seconds a large amount of samples taken from hundreds of works that the investigator may not have read thoroughly. The lack of deep familiarity with both the content and the language system of the texts cannot affect the grammatical interpretation of many fragments, but in relevant cases can be misleading, as we illustrate with some examples. The cautious analysis of unexpected records and its extensive contextualization before venturing an interpretation can help us overcome this obstacle