El lèxic del Libre de caça en el DCVB

The Libre de caça is a manuscript written in Catalan probably towards the end of the 15th century. This technical text compiles hunting, ornithological and medical information, as the falconers needed to have some special knowledge in order to care for the birds. From a linguistic point of view, this text provides a significant lexical corpus mainly related to the semantic field of falconry: types of birds, anatomy of the animals, botany, symptoms and remedies for some illnesses, etc. This article analyses a lexical sub-corpus from this Libre de caça which appears in the Catalan-Valencian-Balearic Dictionary, since for this work a comprehensive selection of this historic manual had been carried out, and we offer a proposal for a classification of the studied words into: hapax legomena, new denotations and newly documented entries.Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte d’investigació Edición crítica digital de textos hagiográficos de la literatura catalana de los siglos XV y XVI (Ref. FFI2009-11594) del Ministeri de Ciència i Tecnologia

Al voltant del mot explanar, 'passar d’una llengua a una altra'

In the Middle Ages, the different Romance languages had a large vocabulary to express the idea of ‘transferring from one language into another’, before the verb ‘to translate’ appeared at the end of the 15th century and overshadowed all the other lexical choices. Apart from this terminology, Catalan also had the verb explanar. In this article, firstly, we analyse the meaning of this term in Latin and in most languages close to Catalan (Castilian, French, Provenzal, Galician-Portuguese and Italian) to obtain an indepth understanding of this term and its meaning. Secondly, we offer a list of references found with the meaning of ‘to translate’; and finally, we focus on its relationship with parlar pla in order to understand its possible semantic evolution and be able to propose a dialectal affiliation.Aquest treball s’emmarca dins del projecte d’investigació Edición crítica digital de textos hagiográficos de la literatura catalana de los siglos XV y XVI, referència: FFI2009-11594 (subprograma FILO)

The medieval botanical lexicon in some falconry works in romance languages

Durant l’edat mitjana, els tractats de falconeria es dedicaven, entre altres assumptes, a descriure els símptomes i malalties que patien les aus, i oferien com a cures pal·liatives diferents remeis terapèutics a partir de les plantes medicinals. Aquest treball presenta un inventari de termes botànics que registrem en una obra del segle xv, el Llibre de Caça, a més dels vocables corresponents que hem trobat en quatre obres de falconeria medieval de tantes altres llengües romàniques: portuguès, castellà, francès i italià. De cada terme exposem quines propietats curatives tenien, el nom científic de la planta de què procedeix, l’etimologia del mot, juntament amb l’ètim estàndard actual. Finalment presentem una possible classificació dels vocables segons l’etimologia i les llengües.In the Middle Ages, the falconry treaties focused on, among other topics, describing the symptoms and diseases of the birds, and offered as pallative care different therapeutic remedies from medicinal plants. This article presents a list of botanical terms used in five Medieval falconry works in five Romance languages: Portuguese, Spanish, Catalan, French and Italian. From the Latin scientific term, consisting of the genus and species, we propose its etymology together with the current term. Finally, we present a posible classification and distribution by words and languages

La transmissió lingüística del català: estat de la qüestió i avaluació analítica

Aquest article consta de tres parts. En la introducció exposem la conveniència d'analitzar la transmissió, que inclou la interrupció i la revernacularització, com un procés imprescindible per a conèixermillor la realitat sociolingüística d'una llengua.Aquesta anàlisi es basa en els fonaments teòrics de la psicologia social, la sociologia i la sociolingüística. En segon lloc, femun breu repàs de l'estat de la qüestió dels estudis realitzats fins ara en català, tant des de l'òptica quantitativa com qualitativa. Finalment, en les conclusions comentem una sèrie de suggeriments i propostes que van des de la necessitat de comptar amb un marc teoricometodològic propi, de disposar d'una terminologia específica, de la importància de comptar amb aquest tipus d'anàlisi, que conjumine l'aspecte quantitatiu i qualitatiu, i de la possibilitat de reorientar la planificació també cap a la recuperació de la llengua en l'àmbit familiar.The linguistic transmission of Catalan: the current state of affairs and analytical assessment. This article is set out in three parts. Firstly, an introduction deals with the need to regard transmission, which includes interruption and revernacularisation, as a process that is essential for understanding the sociolinguistic reality of a language. The analysis is based on the theoretical principles of social psychology, sociology and sociolinguistics. Secondly, there is a brief summary of the status of the studies which have been carried out so far in Catalan on this topic, both from a quantitative and qualitative point of view. Finally, the conclusion outlines some suggestions and proposals including the need for a specific theoretical-methodological framework and specific terminology, the importance of using this type of analysis, combined with quantitative and qualitative aspects and the possibility of redirecting planning towards the recovery of the Catalan language within the family sphere

Valencian based on the 2015 SIES survey

Aquest treball ofereix un estudi descriptiu de la darrera enquesta del SIES (Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics) de 2015. S’hi presenten els resultats, en primer lloc, de les quatre habilitats del coneixement; en segon lloc, de l’ús en diferents àmbits, com ara la casa, els amics, els comerços, el treball, les TIC i, també, la llengua que s’usa en escriure distints tipus de texts, i, en tercer lloc, de l’actitud dels parlants. D’altra banda, estudiem també algunes variables socials (edat, zona, població, etc.) però només en uns quants àmbits elegits. En aquest treball, al marge d’estudiar els resultats d’aquests tres elements sociolingüístics, també volem oferir una visió de l’evolució del coneixement, de l’ús i de l’actitud en les diferents enquestes realitzades pel SIES des de 1989 ençà, a fi de conèixer les tendències que marquen cada índex amb l’objectiu d’obtenir un millor panorama de la situació sociolingüística valenciana actual.This research offers a descriptive study of the 2015 SIES (Sociolinguistic Studies and Research Service) survey. We present the results of the four knowledge skills; of the usage in different contexts, such as the home, circles of friends, shopping, work and the ITCs; of the language used in different types of texts; and of the speakers’ attitudes. We also examine some social variables (age, area, towns, etc.) in some specific contexts. Apart from studying the results of these three sociolinguistic elements, in this research we also aim to offer an overview of the evolution of the knowledge, use and attitude in the different surveys carried out by the SIES from 1989 onwards, in order to determine the trends of each element, which will give us a better idea of the current Valencian sociolinguistic situation

Patrons de comportament de la vocal neutra àtona en textos catalans orientals del segle XV

El treball, que s’inscriu dins la sociolingüística històrica, s’ocupa d’analitzar una regla variable en el català del segle XV a partir de dues còpies manuscrites d’un capítol de l’obra Històries i contemplacions. Estudiem la vocal neutra àtona del català oriental, que sorgeix devers el segle XI, però encara en el segle XV no és acceptada dins la normativa. Per això, els escrivans orientals del XV intenten mantenir-se dins la tradició ortogràfica, que diferencia les grafies a i e que representen posició àtona, però no sempre ho aconsegueixen. Així, en els textos que redacten s’observa una variabilitat en aquestes lletres que dóna la pauta del nostre estudi.Aquest treball s’ha beneficiat del projecte d’investigació Edición crítica digital de textos hagiográficos de la literatura catalana de los siglos XV y XVI (Ref. FFI2009-11594) del Ministeri de Ciència i Tecnologia