Land use changes, landscape ecology and their socioeconomic driving forces in the Spanish Mediterranean coast (the Maresme County, 1850-2005)

We use a set of landscape metrics to study the long-term environmental transformation of a typical coastal Mediterranean area from 1850 to 2005. Our figures show a dramatic environmental deterioration between 1950 and 2005. The main proximate drivers of this landscape degradation are the effects of urban sprawl on former agricultural areas located in the coastal plains, together with the abandonment and reforestation of hilly slopes intercepted by low-density residential areas, highways, and other linear infrastructures. We carry out a statistical redundancy analysis (RDA) to identify certain ultimate socioeconomic and political drivers of these environmental impacts. The results confirm our interpretive hypothesis that: 1) land cover changes determine changes in landscape properties, both structural and functional; 2) these changes are not at random, but related to geographical endowments and socioeconomic or political drivers.statistical redundancy analysis (rda), ecological connectivity, land-use change, socioeconomic drivers, mediterranean landscapes

La megaregió : una nova unitat d'anàlisi econòmico-territorial

En aquest article s'estudia el desenvolupament de les xarxes de ciutats cap a sistemes urbans més complexos anomenats megaregions, i s'avalua les conseqüències d'aquesta nova unitat d'anàlisi econòmico-territorial en el context de la sostenibilitat. Es proposa un mètode per a la delineació espacial de les megaregions i el seu canvi en el temps, i es realitza una anàlisi per avaluar els beneficis econòmics de pertànyer a una megaregió. Els resultats obtinguts confirmen la hipòtesi de partida: la inclusió d'una regió europea dins d'una megaregió implica beneficis en termes tant d'activitat econòmica, com de sostenibilitat ambiental.En este artículo se estudia el desarrollo de las redes de ciudades hacia sistemas urbanos más complejos llamados megarregiones, y evalúa las consecuencias de esta nueva unidad de análisis económico-territorial en el contexto de la sostenibilidad. Se propone un método para la delineación espacial de las megarregiones y su cambio en el tiempo, y se realiza un análisis para evaluar los beneficios económicos de pertenecer a una megarregión. Los resultados obtenidos confirman la hipótesis de partida: la inclusión de una región europea dentro de una megarregión implica beneficios en términos tanto de actividad económica, como de sostenibilidad ambiental

La megaregió Barcelona-Lió en el context europeu : factors estratègics

L'objectiu d'aquest article és triple: analitzar l'efecte de la crisi econòmica a les megaregions, i veure quines són les variables explicatives del seu model de desenvolupament; analitzar la resiliència aportada per les megaregions, és a dir, avaluar si els territoris que pertanyen a una megaregió han resistit millor la recessió econòmica; i caracteritzar la megaregió Barcelona-Lió en relació a la resta de megaregions europees, tant pel que fa a la resistència a la crisi com per les variables que l'expliquen.El objetivo de este artículo es triple: analizar el efecto de la crisis económica a las megarregiones, y ver cuáles son las variables explicativas de su modelo de desarrollo; analizar la resiliencia aportada por las megarregiones, es decir, evaluar si los territorios que pertenecen a una megarregión han resistido mejor la recesión económica; y caracterizar la megarregión Barcelona-Lyon en relación al resto de megaregiones europeas, tanto en cuanto a la resistencia a la crisis como por las variables que la explican

Dinàmiques territorials : la sostenibilitat de les megaregions europees

En aquest article s'explicita la metodologia emprada per l'IERMB per a la delimitació de les megaregions europees (i la seva evolució temporal) a partir les imatges nocturnes de satèl·lit. A més, l'article presenta un seguiment al llarg del temps (1992-2012) dels indicadors de sostenibilitat seleccionats (sociodemogràfics, socioeconòmics, coneixement i innovació, socioambientals, urbanisme i eficiència territorial), amb l'objectiu d'analitzar les dotze megaregions europees (UE-27) i fer una avaluació comparativa pel que fa a la megaregió Barcelona-Lió.En este artículo se explicita la metodología empleada por el IERMB para la delimitación de las megarregiones europeas (y su evolución temporal) a partir las imágenes nocturnas de satélite. Además, el artículo presenta un seguimiento a lo largo del tiempo (1992-2012) de los indicadores de sostenibilidad seleccionados (sociodemográficos, socioeconómicos, conocimiento e innovación, socioambientales, urbanismo y eficiencia territorial), con el objetivo de analizar las doce megarregiones europeas (UE-27) y hacer una evaluación comparativa con respecto a la megarregión Barcelona-Lyon

La megaregió Barcelona-Lió en el context europeu : factors estratègics

L'objectiu d'aquest article és triple: analitzar l'efecte de la crisi econòmica a les megaregions, i veure quines són les variables explicatives del seu model de desenvolupament; analitzar la resiliència aportada per les megaregions, és a dir, avaluar si els territoris que pertanyen a una megaregió han resistit millor la recessió econòmica; i caracteritzar la megaregió Barcelona-Lió en relació a la resta de megaregions europees, tant pel que fa a la resistència a la crisi com per les variables que l'expliquen.El objetivo de este artículo es triple: analizar el efecto de la crisis económica a las megarregiones, y ver cuáles son las variables explicativas de su modelo de desarrollo; analizar la resiliencia aportada por las megarregiones, es decir, evaluar si los territorios que pertenecen a una megarregión han resistido mejor la recesión económica; y caracterizar la megarregión Barcelona-Lyon en relación al resto de megaregiones europeas, tanto en cuanto a la resistencia a la crisis como por las variables que la explican

Aportacions de l'índex de connectivitat ecològica a la planificació territorial i a l'avaluació ambiental estratègica, en el context de les recerques i les polítiques de connectivitat ecològica a Catalunya

En el present article, s'hi descriu l'índex de connectivitat ecològica (ICE), una metodologia paramètrica per analitzar i avaluar la connectivitat dels ecosistemes terrestres, dins d'una sinopsi del desenvolupament dels estudis i les polítiques de connectivitat ecològica a Catalunya. L'ICE ha estat desenvolupat pels autors en tres versions successives al llarg dels darrers sis anys. Se n'hi exposa la motivació, les potencialitats, les aplicacions actuals i les previsibles, especialment quant a la planificació territorial i l'avaluació ambiental estratègica, i se n'hi examinen les potencialitats en el marc de les possibilitats que han obert les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya de 2006.En el presente artículo, se describe el índice de conectividad ecológica (ICE), una metodología paramétrica para analizar la conectividad ecológica de los ecosistemas terrestres, en el contexto de una síntesis del desarrollo de los estudios y las políticas de conectividad ecológica en Cataluña, una comunidad autónoma española con plenas competencias en los ámbitos de la ordenación territorial, evaluación estratégica y conservación de la naturaleza. El ICE ha sido desarrollado por los autores, con tres versiones sucesivas, a lo largo de los últimos seis años. De él se exponen su razón de ser, sus potencialidades, así como sus aplicaciones actuales y previsibles, especial mente en cuanto a la planificación territorial y la evaluación ambiental estratégica, en el marco de las posibilidades que abren les directrices de conectividad ecológica de Cataluña de 2006.On décrit l'index de connectivité écologique (ICE), une méthodologie paramétrique pour analyser et évaluer la connectivité des écosystèmes terrestres, dans de contexte du développement des études et des politiques de connectivité écologique de la Catalogne espagnole, une communauté autonome qu'a pleines responsabilités dans le domaine de l'aménagement du territoire, l'évaluation environnementale et la conservation de la nature. L'ICE a été développé par les auteurs en trois versions consécutives pendant les six dernières années. On n'explique la motivation, les potentialités, leurs applications actuels i prévisibles, spécialement en ce qui concerne l'aménagement du territoire et l'évaluation environnementale stratégique. Finalement, on montre les potentialités que l'ICE offre de dans le cadre des possibilités que viennent d'ouvrir les Directrices pour la connectivité écologique de la Catalogne de 2006.This paper presents in short the index of ecological connectivity (IEC), a parametric methodology to analyze and evaluate the ecological connectivity of terrestrial ecosystems. This is done in the context of the development of researches and policies of ecological connectivity in Catalonia, a Spanish Autonomy with full powers in land planning, environmental evaluation and nature conservation. The IEC has been developed by the authors in three consecutive versions during the last six years. The discussion includes the motivation of the IEC, its potentialities, and its present and foreseeable applications, mainly in land planning and strategic environmental assessment. Finally there is a discussion about the potential uses of the IEC in the frame of the directives for ecological connectivity of Catalonia of 2006

Landscape Agroecology. The Dysfunctionalities of Industrial Agriculture and the Loss of the Circular Bioeconomy in the Barcelona Region, 1956-2009

The paper analyses how between 1956 and 2009 the agrarian metabolism of the Barcelona Metropolitan Region (BMR) has become less functional, losing circularity in biomass flows and in relationship to its landscape. We do so by adopting a Multi-Energy Return on Investment (EROI) and flow-fund (MuSIASEM) analyses and the nexus with landscape functional structure. The study of agricultural flows of Final Produce, Biomass Reused and External Inputs is integrated with that of land use, livestock, power capacity, and population changes between 1956 (at the beginning of agrarian industrialization) and 2009 (fully industrialized agriculture). A multi-scale analysis is conducted at the landscape scale (seven counties within the Barcelona metropolitan region) as well as for the functions deployed, within an agroecosystem, by the mutual interactions between its funds (landscape, land-uses, livestock, and farming population). A complex nexus between land, livestock, dietary patterns, and energy needs is shown; we conclude that, from the perspective of the circular bioeconomy the agrarian sector has gone worse hand in hand with the landscape functional structure. Therefore, a novel perspective in landscape agroecology is opened

Les xarxes de ciutats : l'estructura de les megaregions a Europa

En aquest article s'estudien les megaregions des del punt de vista de la teoria de xarxes i la 'termo-economia'. Els resultats mostren que les megaregions incrementen els seus nivells de complexitat, augmentant el grau de policentricitat, i incrementant els nivells d'eficiència i estabilitat. La conclusió és que tant la seqüència teòrica com els càlculs empírics que l'avalen, suggereixen que les megaregions evolucionen cap a una estructura urbana més sostenible.En este artículo se estudian las megarregiones desde el punto de vista de la teoría de redes y la 'termo-economía'. Los resultados muestran que las megarregiones incrementan sus niveles de complejidad, aumentando el grado de policentricitat, e incrementando los niveles de eficiencia y estabilidad. La conclusión es que tanto la secuencia teórica como los cálculos empíricos que la avalan, sugieren que las megarregiones evolucionan hacia una estructura urbana más sostenible

A new urban diagnostics approach for measuring touristification: The case of the Metropolitan Area of Barcelona

Due to the fast growth of the tourism industry in the last decades, many destinations are experiencing touristification. This phenomenon is intended as the socio-economic and spatial transformation process, leading to a tourism monoculture. This study aims to measure the touristification level of the Metropolitan Area of Barcelona (MAB), focusing on social, spatial, and environmental aspects. Its originality lies in the territorial scale of research. The primary outcome of the research is an analytic methodology for supporting informed decision-making for sustainable urban tourism policies at a metropolitan scale. The application of the MAB allows observing a leopard-spotted touristification of the area with two ongoing processes: the increment of tourism supplies in the first crown of MAB municipalities and the distribution of tourism fluxes on the coastal destinations. Besides, four typologies of municipalities have been established according to their touristification growth. Finally, this study proves the importance of discussing it at a metropolitan scale, providing a methodology relevant to other worldwide metropolises