El temps de l'hort. L’horticultura urbana com una experiència d’envelliment actiu

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Oriol Beltran CostaDes de fa unes dècades s’ha començat a incentivar la participació de persones jubilades en experiències d’horticultura urbana com a estratègia de promoció de l’envelliment actiu. Aquest paradigma té com a objectiu incrementar la qualitat de vida de la gent a mesura que es fa gran a través de la realització de diverses activitats. Partint d’una perspectiva basada en la trajectòria vital dels individus -“life course perspective”-, aquest article se centra en tres casos per examinar les consideracions més destacables sobre aquest fenomen creixent. A banda d’esbossar els canvis en la relació entre els horts urbans i la “gent gran”, l’article repassa la naturalesa ambigua de la jubilació, així com l’inèdit ventall de rols que aquesta etapa de la vida permet desplegar. Paral·lelament, la importància donada a l’àmbit laboral en els discursos biogràfics dels protagonistes de la recerca posa de manifest el caràcter determinant que té l’hort en els seus processos de construcció identitària, esdevenint una veritable escenificació de la vida productiva perduda amb la jubilació

Les nostres rondalles, un patrimoni didàctic

Abstract not availabl

La formació professional a les Illes Balears: anàlisi de la situació actual

Per analitzar correctament la situació actual de la formació professional (FP) a les Illes Balears és necessari traçar els orígens d’aquest tipus de formació com també la seva estructuració a l’Estat espanyol. Contràriament al que passa en altres àmbits educatius, la formació professional excedeix àmpliament el que recull l’ordenació del sistema educatiu. Encara que l’objecte principal de l’article és el subsistema reglat, aquest s’estudia en el context d’una presumpta unitat que engloba altres subsistemes. De fet, el nivell de fragmentació de les instàncies que desenvolupen distintes modalitats de formació professional fan que l’objectiu de la seva integració s’hagi convertit en prioritari.Para analizar correctamente la situación actual de la Formación Profesional (FP) en las Islas Baleares, es necesario trazar los orígenes de este tipo de formación así como su estructuración en el estado español. Contrariamente a lo que pasa en otros ámbitos educativos, la formación profesional excede ampliamente lo que contempla la ordenación del sistema educativo.Aunque el objeto principal del artículo es el sistema reglado, éste se estudia en el contexto de una presunta unidad que engloba otros subsistemas. De hecho, el nivel de fragmentación de las instancias que desarrollan distintas modalidades de formación profesional hacen que el objetivo de su integración se haya convertido en prioritario

Competències del professorat a Europa (2). Competències reals i competències desitjades. Procés de recerca i resultats

Aquest article vol donar a conèixer el procés seguit i els resultats més rellevants de la investigació entorn de les competències que ha de posseir el/la professor/ a a Europa. Per tal d’obtenir la informació sobre el professorat de la nostra comunitat educativa, es va elaborar una enquesta en la qual es van valorar les percepcions que tenen els professors sobre les competències que haurien de tenir per poder desenvolupar la tasca educativa a l'Europa actual i sobre quines creuen que tenen realment en l'actualitat. És la segona part d'una trilogia d'articles publicats en aquesta revista i suposa el punt de partida per dissenyar un ampli estudi de recerca en el marc del projecte «Competences of professional educators in Europe» del programa Comenius, que tracta quines són les competències docents que hauria de posseir el/la professor/ a a Europa per desenvolupar la seva tasca amb eficàcia

Kula revisited : de las movilidades en los clásicos a la movilización de la antropología

En su afán por estudiar las relaciones sociales la antropología se ha encontrado desde sus comienzos como disciplina con personas y objetos en movimiento. Por lo tanto, las obras presentadas como clásicas abordan de un modo u otro las actualmente denominadas "movilidades". Este artículo presenta un ejercicio reflexivo que invita a la incomodidad y la movilización, a través de un abordaje de los clásicos desde el "paradigma de las movilidades". Este trabajo toma como hilo conductor la etnografía de Bronislaw Malinowski sobre el kula en las islas Trobriand, quién, sin recurrir explícitamente al concepto "movilidad", desgrana diversas movilidades. Seguidamente, se abordan cuatro dimensiones de las movilidades a través de distintas obras más o menos clásicas: movilidades de personas, de objetos, de informaciones y de etnógrafo/as. Se concluye extendiendo la reflexión sobre el estudio de las movilidades en la antropología y las posibilidades de movilización que podrían inspirar.In the aim to study social relations, anthropology has encountered people and objects on the move since the foundation of the discipline. Hence, works presented as classics tackle in one way or another the currently denominated "mobilities". This article presents a reflexive exercise that brings forth uneasiness and mobilization by way of addressing classic works through the "mobilities paradigm". The article takes as the central theme Bronislaw Malinowski's ethnography about the kula on the Trobriand islands which, without explicitly referring to the concept of "mobility", unpacks various mobilities. Next, it addresses four dimensions of mobilities through different more-or-less classic works: mobilities of people, objects, information and ethnographers. The article concludes by extending the reflection about studying mobilities to anthropology and by outlining the mobilization possibilities this could inspire