Ferra i Martorell, Miquel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA 83 ÍOO anys de Rondalles 
L E S N O S T R E S 
R O N D A L L E S , 
UFï PATRIMONI 
D I D À C T I C 
Miquel Ferrà i Martorell 
En el primer cente-
nari de la publicació de les 
rondalles mallorquines 
d'En Jordi d'es Racó, un 
aplec tan extens com mag-
nífic, plouen els comenta-
ris entorn a 
la tasca d'aquell home ines-
gotable que era Mossèn 
Antoni Maria Alcover. Ron-
dalles de totes les temàtiques 
que ens situen al davant d'un 
fet que no podem ignorar. 
D'una banda, la contarella 
nascuda en el llim de la terra, 
fruit dels nostre relatiu aïlla-
ment. D'una altra, el relat vin-
gut de l'exterior i més o menys 
deformat per les gents de la ru-
ralia. La rondalla mallorqui-
na presenta, doncs, l'essència 
d'una realitat en tot temps cos-
mopolita, de l'Orient i l'Oc-
cident, i alhora, el petit conte 
rural, la llegenda pagesa, que 
potser té com a rerafons, quel-
com que succeí de debò. Po-
dríem parlar de la rondalla 
clàssica, nascuda de la litera-
tura universal i la rondalla 
pròpia, sorgida del petit fet 
quotidià. Rondalles tenim ins-
pirades en els romanços peninsulars de 
l'Edat Mitjana, com un episodi del «Can-
tar del Mio Cid», en els contes del Talmud, 
en els relats de les Mil i Una Nits, en els 
contes dels germans Grimm, en les tragè-
dies de Shakespeare, en tota casta de su-
persticions d'arreu de la Mediterrània, en 
els contes que perviuen en el Nord d'Àfrica, 
especialment del Marroc...Hi ha rondalles, 
com la de «La Flor Romanial» que es conta 
molt semblant a Rússia i com el «Peix 
Nicolau» que es considera típica de l'illa 
veneçolana de Margarita, a la mar de les 
Antilles. Els gnoms dels contes europeus 
es transformen en els nostres boscos en «ho-
mes de colzada» o «polzada», quan no són 
«dimonis boiets». Relats de gegantots i 
nans, tresors i encanteris, dracs i altres és-
sers de la fauna fantàstica, castells de fan-
tasmes i bubotes, coves que tenen al fons 
una ciutat màgica, vaixells que naveguen 
per mar i terra...A les nostres rondalles hi 
trobarem, per altra banda, semences dels 
llibres de cavalleries, dels evangelis apò-
crifs, de la vida dels sants i dels pa pes...Hi 
ha tot un univers molt complicat de desxi-
frar era de tanta contarella i què ens endin-
sa en la curolla de desfressar la freda reali-
tat amb una forta dosi de fantasia. Així i 
tot, la rondalla, ens desco-
breix realitats d'un passat 
més o menys llunyà, consta-
tacions socials més o menys 
tristes, com la figura del ban-
doler, de l'esclau musulmà o 
negre, del soldat mort de fam, 
de l'Inquisidor, de la prepo-
tència dels aristòcrates sobre 
les altres capes del poble... 
Des del punt de vista peda-
gògic les rondalles poden és-
ser molt útils ja que, per un 
altre cantó, ens vénen a dir, 
altres realitats illenques que 
l'escolar pot valorar i conèi-
xer, com és ara, la influència 
de l'Esglèsia Catòlica en la 
cultura i la manera d'esser del 
nostre poble, el sentit patri-
arcal de la nostra societat 
camperola i com aquesta es 
manifestava a través de fei-
nes i objectes que pràctica-
ment han desaparescut, l'es-
perit ètic o altruista, justicier 
1 2 » octubre - novembre 96 
ÍOO anys de Rondalles PISSARRA 83 
0 venjador, brau i arriscat, de molts 
personatges...També és curiós analitzar la 
política, la geografia casolana, el sentit de 
la història, el món obrer, l'economia domès-
tica, la gastronomia, el sentit de l'humor o 
la psicologia pagesa a través de l'òptica del 
rondallaire, que mullava les seves arrels en 
el més absolut analfabetisme. Per altra ban-
da, les rondalles, reivindiquen el paper 
intel·ligent del glosador (EnTià de Sa Real), 
la manera de viure i sobreviure a les viles i 
les possessions, la mínima cortesia que pot 
exigir el respecte envers de la societat, els 
costums populars i ,fins i tot, folklòrics...El 
Rei En Jaume, Sant Vicenç Ferrer, el Com-
te Mal, alternen amb personatges ficticis, 
com la Fada Morgana, de la «Matèria de 
Bretanya» o aplec del Rei Artús i els seus 
cavallers de la Taula Rodona. No descui-
dem tampoc la aportació, encara que sigui 
tòpica, que fan les rondalles en els temes 
de la mitologia i les ciències ocultes, les 
creences i les supersticions, amb capítols 
tan entretinguts com el que titula «Bruixes, 
bruixots i fullets». Però allà on tal volta es 
vol mostrar més present la voluntat peda-
gògica sigui en el llenguatge planer i alho-
ra riquíssim de lèxic, frases fetes i dites 
populars, adagis i girs semàntics, de Mos-
sèn Alcover. Les rondalles són, sens dubte, 
un tresor pel que fa a les expressions més 
gràfiques, les figures gramaticals més prò-
pies, les fórmules de tractament més anti-
gues, les metàfores més nostres i més ori-
ginals. Amb tot aquest bagatge, el legat 
rondallístic ha d'assolir insospitades pro-
porcions i pot constituir a l'escola una molt 
apreciada eina per a dur endevant tasques 
de gramàtica i literatura, ciències socials i 
naturals, arts manuals i dibuix... 
Per això, les «rondaies mallorquines» 
d'Alcover haurien d'estar sempre presents 
1 aprofitables en els prestatges de les esco-
les i col·legis. Qui millor que els mestres i 
professors ens poden fer sentir orgullosos 
de la nostra identitat? • 
AA ESPECIALISTES EN ARTICLES 
DE MUNTANYA, CÀMPING, 
ESQUÍ I ESCALADA 
ES 
REFUGI 
Via Sindicat, 21 pati interior 
(antic edifici del Sindicat Forà) 
Telèfon 71 67 31 
07002 Ciutat de Mallorca 
«< »> 
Des de la nova tenda, esperam seguir comptant amb la 
vostra inestimable presència 
com a clients i amics 
C . 
P 
FL 
ARTICLES 
PER A ARTISTES 
PAPERS PINTATS 
PINTURES 
MARCS I MOTLLURES 
Sant Miquel , 77 
Tel. 72 14 83 
07002 Palma d e Mal lorca 
octubre - novembre 96 • 1 3 


Les nostres rondalles, un patrimoni didàctic

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1996_n0/83_p012.dir/Pissarra_1996_n083_p012.pdf

Les nostres rondalles, un patrimoni didàctic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears