Història de la llengua grega: Del grec clàssic al grec modern. Morfologia verbal. Veu activa (teoria, praxi, autoavaluació)

Guia per al coneixement, pràctica i autoavaluació de la història de la llengua grega: Del Grec clàssic al Grec modern. Morfologia verbal Veu activ

Història de la llengua grega: Del grec clàssic al grec modern. Morfologia de l'adjectiu (teoria, praxi, autoavaluació)

Guia per al coneixement, pràctica i autoavaluació de la història de la llengua grega: Del Grec clàssic al Grec modern. Morfologia de l'Adjectiu

Neptis imperatoris constantinopolitani. Les vicissituds d'un parentiu equívoc

Aquest article examina l'ús de la paraula llatina neptis en les fonts historiogràfiques i en la documentació dels regnes hispànics medievals amb l'objecte d'establir que el seu significat equívoc -néta o neboda- ha estat determinant per donar legitimitat a la versió sobre la vida d'Eudòcia Comnena de Montpeller difosa per la col∙lecció de vides i razós dels trobadors occitans i pel Llibre dels Fets del rei Jaume el Conqueridor

Història de la llengua grega: Del grec clàssic al grec modern. Morfologia verbal. Veu passiva (teoria, praxi, autoavaluació)

Guia per al coneixement, pràctica i autoavaluació de la història de la llengua grega: Del grec clàssic al grec modern. Morfologia verbal. Veu passiva

Història de la llengua grega: Del Grec clàssic al Grec modern. Morfologia nominal (teoria, praxi, autoavaluació)

Guia per al coneixement, pràctica i autoavaluació de la història de la llengua grega: Del Grec clàssic al Grec modern. Morfologia nomina

Las transgresiones del Eros bizantino

Este trabajo revisa las acusaciones de homosexualidad que las fuentes historiográficas bizantinas de los siglos IV a X formulan contra diversos emperadores y propone una interpretación en el marco de la retórica literaria del vituperio.This work discusses the accusations of homosexuality against Byzantine emperors in the historiographical sources from the fourth to the tenth centuries and proposes an interpretation in the frame of the rhetorical tradition on vituperation

Metamorfosi i divinització a l'"Ariadne aux Naxos" d'Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss

Aquest article examina com un cas de «mythopoiesis» l’ús creatiu del mite de l’abandonament d’Ariadna a Naxos i de la seva unió posterior amb el déu Dionís-Bacchus a l’òpera Ariadne auf Naxos de Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss. Amb la introducció del personatge de Circe com a pretendent amorosa prèvia del jove déu, Hofmannsthal converteix el «deus ex machina» de la faula original en el subjecte d’un procés mutu d’enamorament amb Ariadne presentat com una «allomatische Verwandlung», una metamorfosi recíproca