Muebles Gascó i Jornet

...

Compostos polifluorats en l'estabilització de nanopartícules metàl·liques : (Pd(o), Au(o), Ru(o) i Pt(o)) /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaDes de fa alguns anys, les nanopartícules metàl·liques estan despertant un gran interès en la comunitat científica per les seves propietats electròniques, catalítiques, magnètiques i òptiques a nivell nanotecnològic. Són partícules aïllades amb mides entre 1 i 100 nm, gotims d'àtoms envoltats d'una capa estabilitzadora que evita la seva aglomeració. En el nostre grup d'investigació, s'havia descobert que compostos polifluorat simples, tals com: 1,5-bis(4,4'-bis(perfluorooctil)fenil)-1,4-pentadien-3-ona (dba-RF), 2,4,6-tris(perfluorooctil)anilina, 1,4-bis(perfluorooctil)benzè, 11H,11H,12H,12H,13H, 13H,14H,14H,15H,15H,16H,16H-perfluorohexacosà(tribloc) o la 1H,1H-perfluorooctil amina, estabilitzaven nanopartícules de pal·ladi(0) i en el cas de la dba-RF, les nanopartícules eren actives en reaccions de Suzuki i Mizoroki-Heck, sota condicions de catàlisi bifàsica fluorada, podent-se recuperar i reutilitzar. Els precedents aquí descrits ens van conduir a plantejar-nos com objectiu d'una primera part de la present Tesi Doctoral millorar el mètode de perfluoroalquilació de compostos aromàtics per preparar els estabilitzants polifluorats. El mètode utilitzat consisteix en la perfluoroalquilació directa d'anilines amb iodur de perfluorooctil en presència d'òxid de coure(I) en DMSO a 130ºC, on l'òxid actua de promotor i de base neutralitzant. Però és un mètode exclusiu per anilines i presenta limitacions amb fenols, anisoles i metilendiamines. Així, varem assajar la mateixa reacció de perfluoroalquilació d'anilines amb altres espècies com a promotors de la reacció, entre ells: sals solubles de coure(I) i els òxids de plata(I) i plom(II). Les espècies assajades promogueren la reacció de perfluoroalquilació, en presència de carbonat potàssic, però en cap cas millorant els rendiments i conversions que s'obtenien amb l'òxid de coure(I). Tampoc es va aconseguir generalitzar el mètode per altres substrats. Com a segon objectiu ens varem proposar estudiar i millorar el mètode, descobert amb anterioritat en el grup, de preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) estabilitzades pels compostos polifluorats anteriorment anomenats; així com estendre l'ús d'aquests compostos per estabilitzar nanopartícules d'altres metalls (or(0), ruteni(0) i platí(0)). En primer lloc, varem sintetitzar els estabilitzants polifluorats mitjançant els mètodes descrits. Observàrem que la síntesi de 1,5-bis(4,4'-bis(perfluorooctil)fenil)-1,4-pentadien-3-ona (dba-RF), tenia problemes de reproductibilitat. Es dugueren a terme vies alternatives per la seva preparació que tampoc van resoldre el problema. La preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) es duia a terme per reducció del complex format entre el clorur de pal·ladi(II) i el clorur sòdic con metanol a 60ºC, en presència dels estabilitzants polifluorats. L'adició d'acetat sòdic produeix la precipitació de les nanopartícules sense aglomeració. Es varen aconseguir nanopartícules més petites utilitzant isopropanol com a reductor. També s'han realitzat estudis dels materials sòlids polifluorats utilitzats per difracció de raig X en pols i càlculs de mecànica molecular preliminars, arribant a la hipòtesi d'una estabilització per atrapament per part dels compostos polifluorats amb estructura cristal·lina ordenada. Aquests mateixos compostos polifluorats simples estabilitzen nanopartícules d'or(0) de diàmetres amb un rang entre 2.5 i 40 nm, obtingudes per reducció a temperatura ambient de l'àcid tetracloroàuric amb metanol en medi bàsic. A continuació es van assajar els nostres estabilitzants amb ruteni(0) pel mètode de reducció del lligand i separació del complex organometàl·lic, descomponent el complex Ru(COD(COT) amb hidrogen en presència dels compostos polifluorats en un dissolvent apropiat. Es va dur a terme la reacció en utilitzant diferents dissolvents, diferents quantitats i tipus d'estabilitzants així com temperatures de reacció. Amb la 2,4,6-tris(perfluorooctil)anilina i la 1H,1H,2H,2H-tetrahidroperfluorodecilamina s'obtingueren nanopartícules molt petites (3 nm de diàmetre) monodisperses, homogènies en forma, sense aglomeració i, sorprenentment, en el cas de la amina aquestes s'autoorganitzaren en agregats esfèrics regulars d'uns 70 nm. En el cas de platí(0), també s'obtingueren nanopartícules molt petites estabilitzades pels mateixos productes fluorats a través de l'aproximació organometàl·lica partint de Pt2(dba)3 com precursor. Es va observar autoorganització tubular en el cas de l'amina aromàtica i autoorganització esfèrica en el cas de l'amina alifàtica. Resumint, la tesis descriu la preparació i caracterització exhaustiva (TEM, HRTEM, SEM-FEG, SAXS, WAXS, microanàlisi, IR, UV-Vis, RMN, ED, p-XRD, TGA) de nanopartícules de diferents metalls (Pd, Au, Ru i Pt) estabilitzades per compostos polifluorats senzills.During these last years, the interest on metallic nanoparticles has increased in the scientific community, because of their electronic, catalytic, magnetic and optic properties at nanotechnological level. Nanoparticles are isolated particles with a size between 1 and 100 nm, clusters of atoms surrounded by a stabilizing shield that avoids their agglomeration. In our research group we have discovered that some heavily fluorinated compounds such as: 1,5-bis(4,4'-bis(perfluorooctyl)phenyl)-1,4-pentadien-3-one (dba-RF), 2,4,6-tris(perfluorooctyil)aniline, 1,4-bis(perfluorooctyl)benzene, 11H,11H,12H,12H,13H, 13H,14H,14H,15H,15H,16H,16H-dodecahydroperfluorohexacosane (triblock) or 1H,1H-dihydroperfluorooctilamine, stabilized palladium(0) nanoparticles and those stabilized by dba-RF catalysed Suzuki and Mizoroki-Heck reactions under fluorous biphasic phase conditions. They could be recovered and reused. With these precedents we tried to improve the research group's perfluoroalkylation method of aromatic compounds to prepare polyfluorinated stabilizers as a first objective. The method used consists of a direct perfluoroalkylation of anilines with perfluorooctyl iodide in the presence of copper(I) oxide in DMSO at 130ºC, where the oxide acts as promoter and base. But this is a method exclusive for anilines and presents some limitations with phenols, anisoles and methilendiamines. In that way, we tested the same reaction of anilines perfluoroalkylation with other species as promoters: copper(I) soluble salts, silver(I) oxide and lead(II) oxide. These species promoted the reaction, in the presence of potassium carbonate, but without improving the yields and conversions obtained with copper(I) oxide. In addition, the method couldn't be extended to other substrates. As a second objective, we studied and improved the preparation method of palladium(0) nanoparticles stabilized by the polyfluorinated compounds. Also we extended their use to stabilize nanoparticles of other metals (gold(0), ruthenium(0) and platinum(0)). First, we synthesized the stabilizing agents by the described methology. We observed that the synthesis of 1,5-bis(4,4'-bis(perfluorooctyl)phenyl)-1,4-pentadien-3-one (dba-RF) presented problems of reproducibility. Alternative synthetic ways were tested without solving the problem. Palladium(0) nanoparticles were prepared by palladium chloride reduction with methanol at 60ºC, in the presence of the polyfluorinated compounds. The sodium acetate addition induced the precipitation of the material without agglomeration. When isopropanol was used, instead of methanol, smaller nanoparticles were obtained. Otherwise, some powder X-ray diffraction studies and theoretical calculations on the polifluorinated solid materials were realized. From these studies we came to the hypothesis of entrappment stabilization of nanoparticles by our fluorinated compounds. The same simple polyfluorinated compounds stabilized gold(0) nanoparticles of 2.5-40 nm size range, obtained by reduction of tetrachloroauric acid with methanol in basic media. Later on, the stabilizers were also tested in ruthenium(0) nanoparticles preparation using the known method of Bruno Chaudret and collaborators. This consists of the decomposition of Ru(COD)(COT) with hydrogen in the presence of our polyfluorinated compounds in an appropriated solvent. Different stabilizer quantities, solvents and temperatures were tested. The smallest nanoparticles (about 3 nm), monodispersed and none aggregated, were obtained using 2,4,6-tris(perfluorooctyl)aniline and the 1H,1H,2H,2H-tetrahydroperfluorodecilamine. In the last case the nanoparticles self-assembled in 70 nm spherical and regular aggregates. With platinum(0), smaller nanoparticles were also obtained by the organometallic approach stabilized by the same fluorinated products. In that case, they self-assembled in a tubular way (using the aromatic amine) or in a spherical way (aliphatic amine). In summary, this thesis describes the preparation and the exhaustive characterization (by TEM, HRTEM, SEM-FEG, SAXS, WAXS, microanalysis, IR, UV-Vis, RMN, ED, p-XRD, TGA) of different metal nanoparticles (Pd, Au, Ru and Pt) stabilized by our simple polyfluorinated compounds

Més enllà del «mite de la secularització» : efervescència espiritual, identitats religioses i experiències transcendents

L'article pren com a punt de partida el text de Joan Estruch publicat en aquesta mateixa revista l'any 1981, on el sociòleg advertia sobre la necessitat d'abandonar el paradigma de la secularització. En aquesta mateixa línia, el present article té la finalitat d'examinar críticament les transformacions més rellevants que s'han produït en matèria de religió en els darrers trenta anys i aprofundir en les causes i les conseqüències d'aquests canvis. L'article és fruit del diàleg i l'intercanvi entre el treball de camp realitzat en el marc de diversos projectes de recerca empírics fets a Catalunya i les aportacions teòriques de la comunitat -cada vegada més nombrosa- de científics socials que investiguen sobre qüestions relacionades amb la religió.The article takes as its starting point the text of Joan Estruch published in this same journal in 1981, where the sociologist warned about the need to abandon the paradigm of secularization. In the same vein, this article aims to examine critically the most significant changes that have occurred regarding religion in the last thirty years and delve into the causes and consequences of these changes. The article is the result of dialogue and exchange between fieldwork carried out within the framework of several empirical research projects done in Catalonia and theoretical contributions of growing community of social scientists who investigate questions related with religion

Les ciències socials i l'estudi del fet religiós a Catalunya : nous temes de recerca

Presentació del monogràficLa recerca sobre el fet religiós ha pres rellevància en els darrers anys i ha guanyat prestigi, popularitat i visibilitat tant a escala internacional com a casa nostra. L'article examina com s'ha configurat històricament aquest camp d'investigació a Catalunya i explora les línies de recerca existents actualment. Per acabar, l'article fa un balanç breu sobre les principals llacunes i els desafiaments més importants en aquesta àrea a Catalunya.Research on religious topics has gained momentum in recent times and has acquired greater visibility and major prestige both internationally and in Catalonia. The article examines how this field of investigation has historically been shaped in Catalonia and it explores the main lines of current research. Finally, the article briefly analyses the main gaps and challenges of this research area in Catalonia

Introducció

Monogràfic "Les celebracions i els cultes religiosos al Baix Llobregat i altres escrits

"Are you a real Christian?" Stereotypes, distrust and distinction strategies between "new" and "old" Protestants in Catalonia

The arrival of a high number of followers of the Protestant faith due to the increase in immigration flows has shaped the configuration, expectations for future growth and the public role of the Protestant community in Catalonia. However, the adaptation process between "new" and "old" Protestants has not been free of controversies. In this article, I deal with the analysis of the conflictive relationship between African Pentecostal Churches and the Catalan Protestant establishment. In order to do so, I explore the main transformations of the Catalan Protestant field (the phenomenon of reverse mission and above all the creation of ethnic churches) in recent times. The article is based on the fieldwork carried out among Protestant Churches in Catalonia between the years 2002 and 2006 and on ethnographic fieldwork carried out in an African church in Barcelona in 2004.A chegada (através do incremento de fluxos migratórios) de um número significativo de crentes à Catalunha alterou significativamente a configuração, expectativas de crescimento e lugar público da comunidade protestante daquela região. No entanto, o processo de adaptação entre "novos" e "velhos" protestantes não foi isento de controvérsia. Neste artigo, analiso a relação de conflito que se desenvolveu entre igrejas pentecostais africanas e o establishment protestante catalão. Para o fazer, exploro as principais transformações ocorridas no campo religioso protestante da Catalunha (o fenómeno de "missão reversa" e, sobretudo, a criação de "igrejas étnicas") nos últimos tempos. Este artigo baseia-se em trabalho de campo etnográfico desenvolvido entre igrejas protestantes catalãs entre 2002 e 2006, e em particular numa igreja africana em Barcelona em 2004

Món local i diversitat religiosa : una mirada a Europa

La gestió de la diversitat cultural i religiosa ha emergit com una àrea clau per a la governança de les societats europees en aquest inici de segle XXI. L'increment de les migracions internacionals ha contribuït a potenciar la diversificació religiosa del continent i ha provocat una major visibilització de les minories religioses en l'esfera pública. I malgrat que es té tendència a centrar exclusivament l'atenció en el creixement de l'islam, és important assenyalar que els nous reptes no es restringeixen només a l'acomodació de les minories musulmanes. Esglésies pentecostals, grups hinduistes, salons del regne dels testimonis de Jehovà o comunitats ortodoxes són algunes de les entitats religioses, entre moltes d'altres, que en pocs anys han adquirit una major presència en les ciutats europees i han atorgat una nova embranzida a la necessitat de repensar l'encaix de les minories religioses en les nostres societats contemporànie

Genetic marking and characterization of Tac2-expressing neurons in the central and peripheral nervous system

Background: The neurocircuits that process somatic sensory information in the dorsal horn of the spinal cord are still poorly understood, with one reason being the lack of Cre lines for genetically marking or manipulating selective subpopulations of dorsal horn neurons. Here we describe Tac2-Cre mice that were generated to express the Cre recombinase gene from the Tac2 locus. Tachykinin 2 (Tac2) encodes a neurotransmitter, neurokinin B (NKB). Results: By crossing Tac2-Cre mice with ROSA26-tdTomato reporter mice, we directly visualized Tac2 lineage neurons in the dorsal root ganglia, the dorsal horn of the spinal cord, and many parts of the brain including the olfactory bulb, cerebral cortex, amygdala, hippocampus, habenula, hypothalamus, and cerebellum. This Tac2-Cre allele itself was a null allele for the Tac2 gene. Behavioral analyses showed that Tac2 homozygous null mice responded normally to a series of algogenic (pain-inducing) and pruritic (itch-inducing) stimuli. Conclusions: Tac2-Cre mice are a useful tool to mark specific subsets of neurons in the sensory ganglia, the dorsal spinal cord, and the brain. These mice can also be used for future genetic manipulations to study the functions of Tac2-expressing neurons or the functions of genes expressed in these neurons

Food Intake Biomarkers for Increasing the Efficiency of Dietary Pattern Assessment through the Use of Metabolomics: Unforeseen Research Requirements for Addressing Current Gaps

Current research on nutritional sciences depends upon the precise measurement of food intake. Despite being the most widely used dietary measurement tools, self-reported surveys are not exempt from already recognized limitations.(1, 2) Low dietary assessment accuracy contributes to the inconsistency of results already observed in many instances when trying to understand the connections between diet and healthiness or disease risk, thereby weakening their potential translation to clinical and public health applications.(1) The drawbacks of conventional instruments have encouraged research on food intake biomarkers (FIBs) as a complementary or alternative measure of dietary intake, being one of the cornerstones of nutritional epidemiology.(1) FIBs are those food compounds or food-derived metabolites that allow for recent or average intakes of specific food groups, foods, or food components to be objectively and accurately measured in a biological specimen.(3) They are assumed to be a more accurate measurement of dietary exposure than self-reported consumption because they cover the bioavailability of dietary compounds and allow for the drawbacks of composition tables, portion estimation, and subjectivity, among other things, to be handled. However, there are still some gaps that have to be addressed for such biomarkers to reach their full potential for the community. These are related to their specificity, interindividual variation, validation, and quantification. These aspects will be outlined in the following paragraphs