Baseline MxA mRNA expression predicts interferon beta response in multiple sclerosis patients

Background Myxovirus resistance protein A (MxA) is a molecule induced after interferon-beta injection, mostly used to evaluate its bioactivity. There is little available data on clinical utility of baseline MxA mRNA status. The objective of the study is to investigate whether baseline MxA mRNA expression can predict relapse and disease progression in multiple sclerosis patients treated with interferon-beta. Methods Baseline blood samples were obtained before the first interferon-beta dose was administered to evaluate MxA mRNA expression using real-time polymerase chain reaction (PCR). Demographic and clinical variables were prospectively recorded to define treatment responder and non responder groups. Results 104 patients were included in the study. Baseline MxA mRNA expression was significantly lower in the group of patients who met the definition of responders (1.07 vs 1.95, Student t test, p<0.0001). A threshold of 1.096 was established using Receiver Operating Characteristic analysis to differentiate between responders and non-responders (sensitivity 73.9%, specificity 69.0%). Survival analysis using this threshold showed that time to next relapse (p<0.0001) and to EDSS progression (p = 0.01) were significantly higher in patients with lower MxA titers. Conclusion The results suggest that baseline MxA mRNA levels may be useful for predicting whether multiple sclerosis patients will respond or not to interferon-beta treatment

Trends in Prevalence of Diabetes among Twin Pregnancies and Perinatal Outcomes in Catalonia between 2006 and 2015 : the DIAGESTCAT Study

The aims of our study were to evaluate the trends in the prevalence of diabetes among twin pregnancies in Catalonia, Spain between 2006 and 2015, to assess the influence of diabetes on perinatal outcomes of twin gestations and to ascertain the interaction between twin pregnancies and glycaemic status. A population-based study was conducted using the Spanish Minimum Basic Data Set. Cases of gestational diabetes mellitus (GDM) and pre-existing diabetes were identified using ICD-9-CM codes. Data from 743,762 singleton and 15,956 twin deliveries between 2006 and 2015 in Catalonia was analysed. Among twin pregnancies, 1088 (6.82%) were diagnosed with GDM and 83 (0.52%) had pre-existing diabetes. The prevalence of GDM among twin pregnancies increased from 6.01% in 2006 to 8.48% in 2015 (p < 0.001) and the prevalence of pre-existing diabetes remained stable (from 0.46% to 0.27%, p = 0.416). The risk of pre-eclampsia was higher in pre-existing diabetes (15.66%, p = 0.015) and GDM (11.39%, p < 0.001) than in normoglycaemic twin pregnancies (7.55%). Pre-existing diabetes increased the risk of prematurity (69.62% vs. 51.84%, p = 0.002) and large-for-gestational-age (LGA) infants (20.9% vs. 11.6%, p = 0.001) in twin gestations. An attenuating effect on several adverse perinatal outcomes was found between twin pregnancies and the presence of GDM and pre-existing diabetes. As a result, unlike in singleton pregnancies, diabetes did not increase the risk of all perinatal outcomes in twins and the effect of pre-existing diabetes on pre-eclampsia and LGA appeared to be attenuated. In conclusion, prevalence of GDM among twin pregnancies increased over the study period. Diabetes was associated with a higher risk of pre-eclampsia, prematurity and LGA in twin gestations. However, the impact of both, pre-existing diabetes and GDM, on twin pregnancy outcomes was attenuated when compared with its impact on singleton gestations

Utilitat de la glucèmia basal i l’hemoglobina glicosilada del primer trimestre com a predictors de resultats obstètrics adversos en una població d’origen multiètnic

L’epidèmia d’obesitat i les xifres creixents de població immigrant han donat lloc a una major prevalença de diabetis mellitus tipus 2 (DM2) en dones fèrtils, amb un increment del nombre de dones embarassades amb DM2 no coneguda. Diversos estudis han constatat el paper de l’hiperglucèmia materna com a factor de risc de complicacions obstètriques, també amb nivells per sota el rang diagnòstic de diabetis, pel que el cribratge precoç de gestants amb elevat risc és essencial. Aquest projecte pretén avaluar la utilitat de l’hemoglobina glicosilada (HbA1c) i la glucèmia plasmàtica del primer trimestre per identificar dones sense diabetis amb major risc obstètric i establir uns punts de tall per a cada col·lectiu ètnic. A partir d’una cohort prospectiva a l’Hospital del Mar entre gener de 2010 i octubre de 2016 s’han elaborat un total de quatre publicacions científiques. Primerament es van analitzar les característiques basals i els resultats maternofetals de les dones amb DM2 no coneguda diagnosticades intragestació en comparació amb aquelles diagnosticades de diabetis gestacional (DMG). Les primeres presentaven un perfil metabòlic més advers previ, pitjor control metabòlic intragestació i majors taxes de complicacions maternofetals. L'ús de l’HbA1c per diagnosticar diabetis intragestació s'inclou en les guies de pràctica clínica des de fa uns anys. Aquest ús s'ha limitat a establir el diagnòstic de DM2 no coneguda utilitzant els punts de tall emprats en població no gestant. Tanmateix, la relació entre els nivells d’HbA1c del primer trimestre en rang no diabètic i el risc de complicacions obstètriques no s’ha estudiat a fons. Un estudi publicat l’any 2014 suggereix que un llindar ≥5,9% identifica gestants amb major risc de resultats adversos. En el segon estudi d’aquest projecte, es va analitzar si aquest llindar podia ser un marcador de risc obstètric en la nostra població multiètnica, comprovant-se que s’associava amb un risc tres vegades major de macrosomia i preeclàmpsia. La glucèmia plasmàtica s’utilitza, conjuntament amb l’HbA1c, per detectar DM2 no coneguda en la primera visita prenatal. En el tercer article, es va comparar l’associació entre els nivells de glucèmia plasmàtica en dejú i HbA1c del primer trimestre i els resultats maternofetals per determinar si la glucèmia plasmàtica podia ser un millor predictor de complicacions obstètriques. No es va trobar associació entre els nivells de glucèmia i cap resultat obstètric. Les dones amb una HbA1c ≥5,8% van mostrar un major risc de macrosomia, un llindar ≥5,9% es va associar a un risc tres vegades major de preeclàmpsia i ≥ 6,0% a un increment de quatre vegades el risc de gran per edat gestacional (GEG). Finalment, es va avaluar l'associació entre els nivells d’HbA1c i els resultats maternofetals en els diferents grups ètnics, ja que prèviament s’han posat de manifest diferències racials en els nivells d’HbA1c i en la relació entre hiperglucèmia i complicacions obstètriques. No es va trobar cap associació en les gestants caucàsiques. Les dones llatinoamericanes amb HbA1c ≥5,8% presentaven major risc de macrosomia i un llindar ≥5,9% es va associar a major risc de GEG. Les dones indopaquistaneses amb HbA1c ≥5,7% van associar major risc de macrosomia i es va detectar una relació gradual contínua entre els nivells d’HbA1c i l’aparició de preeclàmpsia i GEG a partir de 5,4%. En conclusió, el diagnòstic de DM2 no coneguda intragestació incrementa dramàticament el risc de complicacions obstètriques en comparació amb el de DMG. La determinació precoç d’HbA1c pot ajudar a millorar el cribratge de dones d'alt risc però els nivells de glucèmia plasmàtica no representen un bon marcador de risc obstètric. La utilitat de l’HbA1c difereix segons l’ètnia essent un bon marcador de risc en dones llatinoamericanes i indopaquistaneses, però no en caucàsiques.The ongoing epidemic of obesity and the rising immigration figures have led to more type 2 diabetes in women of childbearing age, with an increase in the number of pregnant women with undiagnosed type 2 diabetes. The role of maternal hyperglycaemia, even in non-diabetic range, as an independent risk factor for obstetric complications has been clearly established. Thus, early detection of women at high pregnancy risk is a desirable goal. The present research has assessed the potential utility of first-trimester glycosylated haemoglobin (HbA1c) and fasting plasma glucose (FPG) to identify non-diabetic women at increased pregnancy risk and established specific cut-off points for each ethnicity. We carried out the follow-up of a prospective cohort at Hospital del Mar between January 2010 and October 2016. A total of four scientific publications have been included. Firstly, we examined the differences in maternal characteristics and pregnancy outcomes of women diagnosed of unknown type 2 diabetes or overt diabetes (ODM) in pregnancy compared with those diagnosed of gestational diabetes mellitus (GDM). ODM women had a more adverse metabolic profile prior to pregnancy, a poorer metabolic control and higher rates of obstetric complications than GDM women. HbA1c has been recently included in clinical practice guidelines as a diagnostic tool for diabetes in pregnancy. However, its use has been limited to establishing the diagnosis of unknown type 2 diabetes using the standard criteria applied in non-pregnant population. The association between first-trimester HbA1c levels in non-diabetic range and the risk of obstetric complications has not been studied thoroughly. A study published on 2014 suggested that a 5.9% threshold could identify women with an increased risk of obstetric complications. In our second study, we aimed to evaluate whether this threshold could play a role as an obstetric risk marker in our multiethnic reference population. An HbA1c ≥5.9% was shown to be associated with a three-fold greater risk of macrosomia and preeclampsia. FPG has been used, along with HbA1c, to detect unknown type 2 diabetes at the baseline prenatal visit. In our third publication, we compared associations between first-trimester FPG and HbA1c levels and pregnancy complications to determine whether FPG could be a better predictor than HbA1c. No clinically-useful correlation between FPG levels and any adverse obstetric outcome was found. An HbA1c ≥5.8% threshold was associated with an increased risk of macrosomia, a ≥5.9% cut-off point was associated with a three-fold increased risk of preeclampsia and an HbA1c ≥6.0% was associated with a four-fold increased risk of large-for-gestational age (LGA). Finally, we examined the association of first-trimester HbA1c levels with the development of obstetric complications in the different ethnic groups of our cohort, provided that racial differences have been described in HbA1c levels and in the interrelationship between hyperglycaemia and pregnancy outcomes. There was no association with any obstetric outcome among Caucasians. Latin-American women with an HbA1c ≥5.8% showed an increased risk of macrosomia and a ≥5.9% threshold was associated with a higher risk of LGA. Among South-Central Asian women an HbA1c ≥5.7% was associated with an increased risk of macrosomia and a continuous graded relationship between rising HbA1c levels and the occurrence of preeclampsia and LGA was detected starting at values of 5.4%. In conclusion, the diagnosis of ODM during pregnancy dramatically increases the risk of obstetric complications compared to GDM. HbA1c addition in the first-trimester blood testing can help to improve the screening of high-risk women. Conversely, first-trimester FPG has not proved to be a suitable risk marker. However, the utility of first-trimester HbA1c levels differs according to ethnicity: it performs as an independent predictor of obstetric complications in Latin-American and South-Central Asian women but not among Caucasians

Utilitat de la glucèmia basal i l’hemoglobina glicosilada del primer trimestre com a predictors de resultats obstètrics adversos en una població d’origen multiètnic

L’epidèmia d’obesitat i les xifres creixents de població immigrant han donat lloc a una major prevalença de diabetis mellitus tipus 2 (DM2) en dones fèrtils, amb un increment del nombre de dones embarassades amb DM2 no coneguda. Diversos estudis han constatat el paper de l’hiperglucèmia materna com a factor de risc de complicacions obstètriques, també amb nivells per sota el rang diagnòstic de diabetis, pel que el cribratge precoç de gestants amb elevat risc és essencial. Aquest projecte pretén avaluar la utilitat de l’hemoglobina glicosilada (HbA1c) i la glucèmia plasmàtica del primer trimestre per identificar dones sense diabetis amb major risc obstètric i establir uns punts de tall per a cada col·lectiu ètnic. A partir d’una cohort prospectiva a l’Hospital del Mar entre gener de 2010 i octubre de 2016 s’han elaborat un total de quatre publicacions científiques. Primerament es van analitzar les característiques basals i els resultats maternofetals de les dones amb DM2 no coneguda diagnosticades intragestació en comparació amb aquelles diagnosticades de diabetis gestacional (DMG). Les primeres presentaven un perfil metabòlic més advers previ, pitjor control metabòlic intragestació i majors taxes de complicacions maternofetals. L'ús de l’HbA1c per diagnosticar diabetis intragestació s'inclou en les guies de pràctica clínica des de fa uns anys. Aquest ús s'ha limitat a establir el diagnòstic de DM2 no coneguda utilitzant els punts de tall emprats en població no gestant. Tanmateix, la relació entre els nivells d’HbA1c del primer trimestre en rang no diabètic i el risc de complicacions obstètriques no s’ha estudiat a fons. Un estudi publicat l’any 2014 suggereix que un llindar ≥5,9% identifica gestants amb major risc de resultats adversos. En el segon estudi d’aquest projecte, es va analitzar si aquest llindar podia ser un marcador de risc obstètric en la nostra població multiètnica, comprovant-se que s’associava amb un risc tres vegades major de macrosomia i preeclàmpsia. La glucèmia plasmàtica s’utilitza, conjuntament amb l’HbA1c, per detectar DM2 no coneguda en la primera visita prenatal. En el tercer article, es va comparar l’associació entre els nivells de glucèmia plasmàtica en dejú i HbA1c del primer trimestre i els resultats maternofetals per determinar si la glucèmia plasmàtica podia ser un millor predictor de complicacions obstètriques. No es va trobar associació entre els nivells de glucèmia i cap resultat obstètric. Les dones amb una HbA1c ≥5,8% van mostrar un major risc de macrosomia, un llindar ≥5,9% es va associar a un risc tres vegades major de preeclàmpsia i ≥ 6,0% a un increment de quatre vegades el risc de gran per edat gestacional (GEG). Finalment, es va avaluar l'associació entre els nivells d’HbA1c i els resultats maternofetals en els diferents grups ètnics, ja que prèviament s’han posat de manifest diferències racials en els nivells d’HbA1c i en la relació entre hiperglucèmia i complicacions obstètriques. No es va trobar cap associació en les gestants caucàsiques. Les dones llatinoamericanes amb HbA1c ≥5,8% presentaven major risc de macrosomia i un llindar ≥5,9% es va associar a major risc de GEG. Les dones indopaquistaneses amb HbA1c ≥5,7% van associar major risc de macrosomia i es va detectar una relació gradual contínua entre els nivells d’HbA1c i l’aparició de preeclàmpsia i GEG a partir de 5,4%. En conclusió, el diagnòstic de DM2 no coneguda intragestació incrementa dramàticament el risc de complicacions obstètriques en comparació amb el de DMG. La determinació precoç d’HbA1c pot ajudar a millorar el cribratge de dones d'alt risc però els nivells de glucèmia plasmàtica no representen un bon marcador de risc obstètric. La utilitat de l’HbA1c difereix segons l’ètnia essent un bon marcador de risc en dones llatinoamericanes i indopaquistaneses, però no en caucàsiques.The ongoing epidemic of obesity and the rising immigration figures have led to more type 2 diabetes in women of childbearing age, with an increase in the number of pregnant women with undiagnosed type 2 diabetes. The role of maternal hyperglycaemia, even in non-diabetic range, as an independent risk factor for obstetric complications has been clearly established. Thus, early detection of women at high pregnancy risk is a desirable goal. The present research has assessed the potential utility of first-trimester glycosylated haemoglobin (HbA1c) and fasting plasma glucose (FPG) to identify non-diabetic women at increased pregnancy risk and established specific cut-off points for each ethnicity. We carried out the follow-up of a prospective cohort at Hospital del Mar between January 2010 and October 2016. A total of four scientific publications have been included. Firstly, we examined the differences in maternal characteristics and pregnancy outcomes of women diagnosed of unknown type 2 diabetes or overt diabetes (ODM) in pregnancy compared with those diagnosed of gestational diabetes mellitus (GDM). ODM women had a more adverse metabolic profile prior to pregnancy, a poorer metabolic control and higher rates of obstetric complications than GDM women. HbA1c has been recently included in clinical practice guidelines as a diagnostic tool for diabetes in pregnancy. However, its use has been limited to establishing the diagnosis of unknown type 2 diabetes using the standard criteria applied in non-pregnant population. The association between first-trimester HbA1c levels in non-diabetic range and the risk of obstetric complications has not been studied thoroughly. A study published on 2014 suggested that a 5.9% threshold could identify women with an increased risk of obstetric complications. In our second study, we aimed to evaluate whether this threshold could play a role as an obstetric risk marker in our multiethnic reference population. An HbA1c ≥5.9% was shown to be associated with a three-fold greater risk of macrosomia and preeclampsia. FPG has been used, along with HbA1c, to detect unknown type 2 diabetes at the baseline prenatal visit. In our third publication, we compared associations between first-trimester FPG and HbA1c levels and pregnancy complications to determine whether FPG could be a better predictor than HbA1c. No clinically-useful correlation between FPG levels and any adverse obstetric outcome was found. An HbA1c ≥5.8% threshold was associated with an increased risk of macrosomia, a ≥5.9% cut-off point was associated with a three-fold increased risk of preeclampsia and an HbA1c ≥6.0% was associated with a four-fold increased risk of large-for-gestational age (LGA). Finally, we examined the association of first-trimester HbA1c levels with the development of obstetric complications in the different ethnic groups of our cohort, provided that racial differences have been described in HbA1c levels and in the interrelationship between hyperglycaemia and pregnancy outcomes. There was no association with any obstetric outcome among Caucasians. Latin-American women with an HbA1c ≥5.8% showed an increased risk of macrosomia and a ≥5.9% threshold was associated with a higher risk of LGA. Among South-Central Asian women an HbA1c ≥5.7% was associated with an increased risk of macrosomia and a continuous graded relationship between rising HbA1c levels and the occurrence of preeclampsia and LGA was detected starting at values of 5.4%. In conclusion, the diagnosis of ODM during pregnancy dramatically increases the risk of obstetric complications compared to GDM. HbA1c addition in the first-trimester blood testing can help to improve the screening of high-risk women. Conversely, first-trimester FPG has not proved to be a suitable risk marker. However, the utility of first-trimester HbA1c levels differs according to ethnicity: it performs as an independent predictor of obstetric complications in Latin-American and South-Central Asian women but not among Caucasians

Utilitat de la glucèmia basal i l'hemoglobina glicosilada del primer trimestre com a predictors de resultats obstètrics adversos en una població d'origen multiètnic /

Departament responsable de la tesi: Departament de Medicina.L'epidèmia d'obesitat i les xifres creixents de població immigrant han donat lloc a una major prevalença de diabetis mellitus tipus 2 (DM2) en dones fèrtils, amb un increment del nombre de dones embarassades amb DM2 no coneguda. Diversos estudis han constatat el paper de l'hiperglucèmia materna com a factor de risc de complicacions obstètriques, també amb nivells per sota el rang diagnòstic de diabetis, pel que el cribratge precoç de gestants amb elevat risc és essencial. Aquest projecte pretén avaluar la utilitat de l'hemoglobina glicosilada (HbA1c) i la glucèmia plasmàtica del primer trimestre per identificar dones sense diabetis amb major risc obstètric i establir uns punts de tall per a cada col·lectiu ètnic. A partir d'una cohort prospectiva a l'Hospital del Mar entre gener de 2010 i octubre de 2016 s'han elaborat un total de quatre publicacions científiques. Primerament es van analitzar les característiques basals i els resultats maternofetals de les dones amb DM2 no coneguda diagnosticades intragestació en comparació amb aquelles diagnosticades de diabetis gestacional (DMG). Les primeres presentaven un perfil metabòlic més advers previ, pitjor control metabòlic intragestació i majors taxes de complicacions maternofetals. L'ús de l'HbA1c per diagnosticar diabetis intragestació s'inclou en les guies de pràctica clínica des de fa uns anys. Aquest ús s'ha limitat a establir el diagnòstic de DM2 no coneguda utilitzant els punts de tall emprats en població no gestant. Tanmateix, la relació entre els nivells d'HbA1c del primer trimestre en rang no diabètic i el risc de complicacions obstètriques no s'ha estudiat a fons. Un estudi publicat l'any 2014 suggereix que un llindar ≥5,9% identifica gestants amb major risc de resultats adversos. En el segon estudi d'aquest projecte, es va analitzar si aquest llindar podia ser un marcador de risc obstètric en la nostra població multiètnica, comprovant-se que s'associava amb un risc tres vegades major de macrosomia i preeclàmpsia. La glucèmia plasmàtica s'utilitza, conjuntament amb l'HbA1c, per detectar DM2 no coneguda en la primera visita prenatal. En el tercer article, es va comparar l'associació entre els nivells de glucèmia plasmàtica en dejú i HbA1c del primer trimestre i els resultats maternofetals per determinar si la glucèmia plasmàtica podia ser un millor predictor de complicacions obstètriques. No es va trobar associació entre els nivells de glucèmia i cap resultat obstètric. Les dones amb una HbA1c ≥5,8% van mostrar un major risc de macrosomia, un llindar ≥5,9% es va associar a un risc tres vegades major de preeclàmpsia i ≥ 6,0% a un increment de quatre vegades el risc de gran per edat gestacional (GEG).Finalment, es va avaluar l'associació entre els nivells d'HbA1c i els resultats maternofetals en els diferents grups ètnics, ja que prèviament s'han posat de manifest diferències racials en els nivells d'HbA1c i en la relació entre hiperglucèmia i complicacions obstètriques. No es va trobar cap associació en les gestants caucàsiques. Les dones llatinoamericanes amb HbA1c ≥5,8% presentaven major risc de macrosomia i un llindar ≥5,9% es va associar a major risc de GEG. Les dones indopaquistaneses amb HbA1c ≥5,7% van associar major risc de macrosomia i es va detectar una relació gradual contínua entre els nivells d'HbA1c i l'aparició de preeclàmpsia i GEG a partir de 5,4%. En conclusió, el diagnòstic de DM2 no coneguda intragestació incrementa dramàticament el risc de complicacions obstètriques en comparació amb el de DMG. La determinació precoç d'HbA1c pot ajudar a millorar el cribratge de dones d'alt risc però els nivells de glucèmia plasmàtica no representen un bon marcador de risc obstètric. La utilitat de l'HbA1c difereix segons l'ètnia essent un bon marcador de risc en dones llatinoamericanes i indopaquistaneses, però no en caucàsiques.The ongoing epidemic of obesity and the rising immigration figures have led to more type 2 diabetes in women of childbearing age, with an increase in the number of pregnant women with undiagnosed type 2 diabetes. The role of maternal hyperglycaemia, even in non-diabetic range, as an independent risk factor for obstetric complications has been clearly established. Thus, early detection of women at high pregnancy risk is a desirable goal. The present research has assessed the potential utility of first-trimester glycosylated haemoglobin (HbA1c) and fasting plasma glucose (FPG) to identify non-diabetic women at increased pregnancy risk and established specific cut-off points for each ethnicity. We carried out the follow-up of a prospective cohort at Hospital del Mar between January 2010 and October 2016. A total of four scientific publications have been included. Firstly, we examined the differences in maternal characteristics and pregnancy outcomes of women diagnosed of unknown type 2 diabetes or overt diabetes (ODM) in pregnancy compared with those diagnosed of gestational diabetes mellitus (GDM). ODM women had a more adverse metabolic profile prior to pregnancy, a poorer metabolic control and higher rates of obstetric complications than GDM women. HbA1c has been recently included in clinical practice guidelines as a diagnostic tool for diabetes in pregnancy. However, its use has been limited to establishing the diagnosis of unknown type 2 diabetes using the standard criteria applied in non-pregnant population. The association between first-trimester HbA1c levels in non-diabetic range and the risk of obstetric complications has not been studied thoroughly. A study published on 2014 suggested that a 5.9% threshold could identify women with an increased risk of obstetric complications. In our second study, we aimed to evaluate whether this threshold could play a role as an obstetric risk marker in our multiethnic reference population. An HbA1c ≥5.9% was shown to be associated with a three-fold greater risk of macrosomia and preeclampsia. FPG has been used, along with HbA1c, to detect unknown type 2 diabetes at the baseline prenatal visit. In our third publication, we compared associations between first-trimester FPG and HbA1c levels and pregnancy complications to determine whether FPG could be a better predictor than HbA1c. No clinically-useful correlation between FPG levels and any adverse obstetric outcome was found. An HbA1c ≥5.8% threshold was associated with an increased risk of macrosomia, a ≥5.9% cut-off point was associated with a three-fold increased risk of preeclampsia and an HbA1c ≥6.0% was associated with a four-fold increased risk of large-for-gestational age (LGA). Finally, we examined the association of first-trimester HbA1c levels with the development of obstetric complications in the different ethnic groups of our cohort, provided that racial differences have been described in HbA1c levels and in the interrelationship between hyperglycaemia and pregnancy outcomes. There was no association with any obstetric outcome among Caucasians. Latin-American women with an HbA1c ≥5.8% showed an increased risk of macrosomia and a ≥5.9% threshold was associated with a higher risk of LGA. Among South-Central Asian women an HbA1c ≥5.7% was associated with an increased risk of macrosomia and a continuous graded relationship between rising HbA1c levels and the occurrence of preeclampsia and LGA was detected starting at values of 5.4%. In conclusion, the diagnosis of ODM during pregnancy dramatically increases the risk of obstetric complications compared to GDM. HbA1c addition in the first-trimester blood testing can help to improve the screening of high-risk women. Conversely, first-trimester FPG has not proved to be a suitable risk marker. However, the utility of first-trimester HbA1c levels differs according to ethnicity: it performs as an independent predictor of obstetric complications in Latin-American and South-Central Asian women but not among Caucasians

La transición geográfica de Asia Central en el nuevo contexto geopolítico

El punto de partida de este texto es la aparición, tras el fin de la Unión Soviética, de nuevos Estados que nunca existieron como independientes en el pasado, y que surgen en un área heredera de conflictos e inestabilidades, en la periferia de potencias regionales en ascenso y en plena recomposición del orden regional e internacional. La ruptura de la supuesta unicidad de la región, la geometría variable y las relaciones multivectoriales afectarán a los equilibrios en Asia y a la futura área Índico-Pacífico. En este sentido, explicamos cómo el fin del orden bipolar incide en la emergencia del área Índico-Pacífico, en la que Asia Central pudiera adquirir un nuevo papel debido a la necesidad de nuevas rutas para la conexión interasiática. A partir de ahí, planteamos distintas áreas en las que Asia Central se puede integrar, que denominamos áreas de sombra y que nos muestran que la «geografía» de Asia Central será variable en función de en cuál de estas áreas se integre. El dibujar estas zonas nos lleva a cuestionar la visión históricamente asentada de la «unidad de destino» de Asia Central y su función de área-tapón, que impide la colisión de intereses entre grandes potencias. Finalmente, y a través del análisis de la geoestrategia, de la geopolítica subsiguiente y de la definición geográfica que conlleva, mostramos que es legítimo plantear la hipótesis de una región de Asia Central dividida

Baseline MxA mRNA expression predicts interferon beta response in multiple sclerosis patients.

Myxovirus resistance protein A (MxA) is a molecule induced after interferon-beta injection, mostly used to evaluate its bioactivity. There is little available data on clinical utility of baseline MxA mRNA status. The objective of the study is to investigate whether baseline MxA mRNA expression can predict relapse and disease progression in multiple sclerosis patients treated with interferon-beta.Baseline blood samples were obtained before the first interferon-beta dose was administered to evaluate MxA mRNA expression using real-time polymerase chain reaction (PCR). Demographic and clinical variables were prospectively recorded to define treatment responder and non responder groups.104 patients were included in the study. Baseline MxA mRNA expression was significantly lower in the group of patients who met the definition of responders (1.07 vs 1.95, Student t test, p<0.0001). A threshold of 1.096 was established using Receiver Operating Characteristic analysis to differentiate between responders and non-responders (sensitivity 73.9%, specificity 69.0%). Survival analysis using this threshold showed that time to next relapse (p<0.0001) and to EDSS progression (p = 0.01) were significantly higher in patients with lower MxA titers.The results suggest that baseline MxA mRNA levels may be useful for predicting whether multiple sclerosis patients will respond or not to interferon-beta treatment

La biblioteca : mucho más que una sala de lectura

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas a la innovación e investigación educativa en centros docentes de niveles no universitarios, Gobierno de Aragón 2009-10El colegio San Vicente de Paúl de Zaragoza propone un proyecto para renovación de la biblioteca con el objetivo de dinamizarla y hacerla atractiva y útil para el alumnado, familias y profesorado del centro. Sus objetivos son: dar respuesta a las necesidades del centro en relación con el fomento de la lectura; revisar, ordenar y catalogar los recursos con que cuenta el centro; convertir la biblioteca en el motor que dinamice todas las actividades de fomento de la lectura en el centro; formar al profesorado; pedir asesoramiento por parte del CPR y otros; recopilar los libros de la biblioteca del aula; e implicar a las familias en la vida del centro. Se ha partido de un estudio inicial a través de una recogida de datos y análisis. Se elaboran encuestas dirigidas al profesorado y alumnado para detectar las necesidades del mismo. Se realiza una revisión y expurgo de los recursos anticuados y se cataloga el material existente y la entrada de nuevos fondos.Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y DeporteAragónDirección General de Política Educativa; Avda. Gómez Laguna, 25, planta 2; 50009 Zaragoza; Tel. +34976715416; Fax +34976715496ES

BDNF-TrkB Signaling Coupled to nPKCε and cPKCβI Modulate the Phosphorylation of the Exocytotic Protein Munc18-1 During Synaptic Activity at the Neuromuscular Junction

Munc18-1, a neuron-specific member of the Sec1/Munc18 family, is involved in neurotransmitter release by binding tightly to syntaxin. Munc18-1 is phosphorylated by PKC on Ser-306 and Ser-313 in vitro which reduces the amount of Munc18-1 able to bind syntaxin. We have previously identified that PKC is involved in neurotransmitter release when continuous electrical stimulation imposes a moderate activity on the NMJ and that muscle contraction through TrkB has an important impact on presynaptic PKC isoforms levels, specifically cPKCβI and nPKCε. Therefore, the present study was designed to understand how Munc18-1 phosphorylation is affected by (1) synaptic activity at the neuromuscular junction, (2) nPKCε and cPKCβI isoforms activity, (3) muscle contraction per se, and (4) the BDNF/TrkB signaling in a neuromuscular activity-dependent manner. We performed immunohistochemistry and confocal techniques to evidence the presynaptic location of Munc18-1 in the rat diaphragm muscle. To study synaptic activity, we stimulated the phrenic nerve (1 Hz, 30 min) with or without contraction (abolished by μ-conotoxin GIIIB). Specific inhibitory reagents were used to block nPKCε and cPKCβI activity and to modulate the tropomyosin receptor kinase B (TrkB). Main results obtained from Western blot experiments showed that phosphorylation of Munc18-1 at Ser-313 increases in response to a signaling mechanism initiated by synaptic activity and directly mediated by nPKCε. Otherwise, cPKCβI and TrkB activities work together to prevent this synaptic activity–induced Munc18-1 phosphorylation by a negative regulation of cPKCβI over nPKCε. Therefore, a balance between the activities of these PKC isoforms could be a relevant cue in the regulation of the exocytotic apparatus. The results also demonstrate that muscle contraction prevents the synaptic activity–induced Munc18-1 phosphorylation through a mechanism that opposes the TrkB/cPKCβI/nPKCε signaling