Els infants i les seves necessitats d'atenció sanitària

Especialistes europeus en salut han dut a terme un estudi entre més de 2.500 infants i adolescents per analitzar la relació que hi ha entre la valoració que fan aquests de la seva salut i la utilització dels serveis sanitaris. Els investigadors consideren que s'han de tenir més en compte les opinions dels nens si es pretén conèixer quines són les seves necessitats d'atenció mèdica.Especialistas europeos en salud han llevado a cabo un estudio entremás de 2.500 niños y adolescentes para analizar la relación que hayentre la valoración que hacen éstos de su salud y el uso de los serviciossanitarios. Los investigadores consideran que se han de tener más encuenta las opiniones de los niños si se pretende conocer cuáles son susnecesidades de atención médica

Model predictiu de reingressos hospitalaris no programats

Reingressos hospitalaris; Model predictiu; Factors de riscReingresos hospitalarios; Modelo predictivo; Factores de riesgoPatient Readmission; Predictive model; Risk factorsL’envelliment de la població i l’increment de l’esperança de vida implica un augment de la població d’avançada edat i, per tant, d’individus amb problemes crònics de salut i elevada comorbiditat. La complexitat de l’atenció a les persones en situació de risc és un repte per als professionals, gestors i proveïdors de serveis. Les contínues readmissions suposen un important increment del cost sanitari. Es descriuen un gran nombre d’intervencions per disminuir el risc de reingrés hospitalari no programat en població de risc, o en població anomenada fràgil.El envejecimiento de la población y el incremento de la esperanza de vida implica un aumento de la población de avanzada edad y, por tanto, de individuos con problemas crónicos de salud y elevada comorbilidad. La complejidad de la atención a las personas en situación de riesgo es un reto para los profesionales, gestores y proveedores de servicios. Las continuas readmisiones suponen un importante incremento del coste sanitario. Se describen un gran número de intervenciones para disminuir el riesgo de reingreso hospitalario no programado en población de riesgo, o en población llamada frágil.The aging of the population and the increase in life expectancy implies an increase in the population of advanced age and, therefore, of individuals with chronic health problems and high comorbidity. The complexity of care for people at risk is a challenge for professionals, managers and service providers. Continuous readmission is a significant increase in the cost of healthcare. A large number of interventions are described to reduce the risk of unplanned hospital re-entry in risk populations, or in a so-called fragile population

Reingressos hospitalaris no programats a Catalunya

Factors de risc; Reingrés hospitalari no programat; CatalunyaFactores de riesgo; Reingreso hospitalario no programado; CataluñaRisk factors; Unscheduled hospital readmission; CataloniaObjectius: estudiar els factors de risc i la probabilitat de reingrés hospitalari no programat a Catalunya durant l’any 2007. Metodologia: es tracta d’un estudi de cohorts retrospectiu en població de més de 14 anys d’edat atesa en els hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública (XHUP). La variable dependent ha estat el reingrés urgent a 6 mesos. S’ha considerat com a primer ingrés urgent o ingrés índex, tot ingrés urgent succeït entre l’01/01/07 i el 31/12/07; i reingrés no programat, tot reingrés succeït en els 6 mesos següents a l‘ingrés índex. Les variables independents han estat: sociodemogràfiques (sexe, edat i regió sanitària), de morbiditat (nombre de diagnòstics concurrents, diabetis, cardiopatia isquèmica, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma, emfisema, bronquiectasi i insuficiència cardíaca) i d’ús de serveis hospitalaris en el dos anys previs a l’ingrés índex (ingressos urgents, ingressos programats i l’estada urgent i programada). S’ha utilitzat regressió logística per tal d’estudiar els factors associats al reingrés. Resultats: de les 195.729 persones ingressades urgents durant l’any 2007, el 19,5% va reingressar als 180 dies. Els factors associats al reingrés han estat: ser home, tenir ≥65 anys, tenir ≥5 diagnòstics concurrents, els diagnòstics d’insuficiència cardíaca, MPOC, diabetis, i ≥2 ingressos urgents al 2006 o 2005. Els factors amb més poder predictiu han estat: tenir ≥5 diagnòstics concurrents (OR=4,37; IC95%=4,23-4,52), la insuficiència cardíaca (2,89; 2,78-3,01) i l’MPOC (2,76; 2,63-2,90). L’àrea sota la corba Receiver Operating Characteristic (ROC) ha estat de 0,74. Conclusions: el model predictiu basat en els antecedents de consum hospitalari permet la identificació individual de pacients en funció del risc de reingrés hospitalari i pot suposar una reducció anual de 27.302 (3%) altes hospitalàries.Objetivos: estudiar los factores de riesgo y la probabilidad de reingreso hospitalario no programado en Cataluña durante el año 2007. Metodología: se trata de un estudio de cohortes retrospectivo en población de más de 14 años de edad atendida en los hospitales de la red hospitalaria de utilización pública de Cataluña (XHUP, de la sigla en catalán). La variable dependiente fue el reingreso urgente a 6 meses. Se ha considerado como primer ingreso urgente o ingreso índice, todo ingreso urgente sucedido entre el 01/01/07 y el 31/12/07, y reingreso no programado, el reingreso sucedido en los 6 meses siguientes al ingreso índice. Las variables independientes han sido: sociodemográficas (sexo, edad y región sanitaria), de morbilidad (número de diagnósticos concurrentes, diabetes, cardiopatía isquémica, enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), asma, enfisema, bronquiectasia e insuficiencia cardiaca) y de uso de servicios hospitalarios en los dos años previos al ingreso índice (ingresos urgentes, ingresos programados y la estancia urgente y programada). Se ha utilizado regresión logística para estudiar los factores asociados al reingreso. Resultados: de las 195.729 personas ingresadas urgentes durante el año 2007, el 19,5% reingresó a 180 días. Los factores asociados al reingreso han sido: ser hombre, tener ≥65 años, tener ≥5 diagnósticos concurrentes, los diagnósticos de insuficiencia cardiaca, EPOC, diabetes, y ≥2 ingresos urgentes en 2006 o 2005. Los factores con más poder predictivo han sido: tener ≥5 diagnósticos concurrentes (OR=4,37; IC95%=4,23-4,52), la insuficiencia cardiaca (2,89; 2,78 a 3,01) y la EPOC (2,76; 2.63-2.90). El área bajo la curva Receiver Operating Characteristic (ROC) fue de 0,74. Conclusiones: el modelo predictivo basado en los antecedentes de consumo hospitalario permite la identificación individual de pacientes en función del riesgo de reingreso hospitalario y puede suponer una reducción anual de 27.302 (3%) altas hospitalarias.Objectives: to study the risk factors and the likelihood of unexpected hospital readmissions in Catalonia during 2007. Methodology: this is a retrospective cohort study in population over 14 years of age admitted to hospitals of the public hospital network (PHN). The dependent variable was the emergency readmission at 6 months. First emergency admission or index admission was considered all emergency admissions occurred between 01/01/07 and 31/12/07; and emergency readmission were all readmissions occurred in the 6 months following index admission. The independent variables were: sociodemographic (gender, age and health region), morbidity (number of concurrent diagnoses, diabetes, ischemic heart disease, chronic obstructive pulmonary disease (COPD), asthma, emphysema, bronchiectasis, and heart failure) and use of hospital services during two years before index admission (emergency and programmed admissions, and programmed emergency and scheduled stay). Logistic regression models were adjusted to study factors associated with readmission. Results: of the 195729 persons urgently admitted in 2007, 19.5% was readmitted during the next 6 moths. Factors associated with readmission were being a male, having ≥65, having ≥5 concurrent diagnoses, heart failure, COPD, diabetes and ≥2 emergency admissions in 2006 or 2005. The factors with strongest association were having ≥5 concurrent diagnoses (OR = 4.37, 95% CI = 4.23 to 4.52), having heart failure (2.89, 2.78 to 3.01) and COPD (2.76, 2.63 to 2.90). The area under the Receiver Operating Characteristic curve (ROC) was 0.74. Conclusions: the predictive model allows the identification of patients at risk of hospital readmission and may represent an annual reduction of 27,302 (3%) hospital discharge

Desenvolupament d'un model predictiu d'ingressos i reingressos hospitalaris no programats a Catalunya

Modelo predictivo; Reingresos hospitalarios; CataluñaPredictive model; Hospital readjustments; CataloniaModel predictiu; Reingressos hospitalaris; CatalunyaObjectives: the aim of this study was to analyze risk factors and probabilities of unexpected hospitalizations and re-hospitalizations in the population attending primary care centers in an area of Catalonia. Methodology: a longitudinal retrospective study was carried out including data on PC and the Minimum Basic Data Set on Hospital Discharge of the Bellvitge and Viladecans hospitals, from 01/01/2006 to 12/31/2008 from the population attending PC centers of the sanitary subsector Baix Llobregat (municipal areas of Castelldefels, Gavà, Viladecans, Begues and Sant Climent de Llobregat). Dependent variables were unexpected hospitalization and rehospitalization in 12 months and 6 months periods respectively, during the year 2008. Any unexpected admission between 01/01/2008 and 12/31/2008 was considered as the Index admission, and re-hospitalization was any unexpected readmission within the 6 months after the index admission. Sociodemographic factors (age, sex, area of residence), morbidity (selected diagnoses according to the ICD 10 Edition classification), and the use of services in the previous 2 years (visits to the health center, expended medication, previous hospital admissions, and cumulative days of stay at hospital) were antecedents included in the study. Logistic regression models of admissions and readmission were adjusted taking into account morbidity and use of services, stratified by sex and in the whole population.Objectius: estudiar els factors de risc i la probabilitat d'ingrés i de reingrés hospitalari no programat a la població atesa a l'atenció primària (AP) d'un sector sanitari de Catalunya. Metodologia: es tracta d‟un disseny longitudinal retrospectiu amb dades de la història clínica d'AP i del conjunt mínim bàsic de dades d'alta hospitalària (CMBDAH) dels hospitals de Viladecans i de Bellvitge, corresponents al període 01/01/06 – 31/12/08 en població atesa a l‟AP d‟un sector sanitari de Baix Llobregat Litoral (municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Begues i Sant Climent de Llobregat). Les variables dependents han estat l‟ingrés i el reingrés no programats en algun dels centres hospitalaris durant un període de 12 mesos i de 6 mesos, respectivament, durant l‟any 2008. S‟ha considerat com a ingrés índex tot ingrés succeït entre el 01/01/08 i el 31/12/08, i com a reingrés tot ingrés no programat succeït en els 6 mesos següents a l„ingrés índex. Entre els antecedents, s‟hi han analitzat els factors sociodemogràfics (edat, sexe, lloc de residència), la morbiditat (diagnòstics seleccionats d‟AP en grans grups segons la classificació internacional de malalties 10a edició, CIM-10) i el consum de recursos sanitaris en els 2 anys previs (visites, dispensació de medicaments, ingressos previs, dies d‟estada hospitalària acumulada). S‟han ajustat models de regressió logística dels ingressos i dels reingressos segons les variables de morbiditat i d‟ús de serveis, estratificat per a homes i dones, i per al total de la mostra.Objetivos: estudiar los factores de riesgo y la probabilidad de ingreso y de reingreso hospitalario no programado en la población atendida en la atención primaria (AP) de un sector sanitario de Cataluña. Metodología: se trata de un diseño longitudinal retrospectivo con datos de la historia clínica de AP y del conjunto mínimo básico de datos de alta hospitalaria (CMBDAH) de los hospitales de Viladecans y de Bellvitge, correspondientes al período 01/01/06 - 31/12/08 en población atendida en la "AP" de un sector sanitario de Barcelona Litoral (municipios de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Begues y San Clemente). Las variables dependientes han sido el ingreso y el reingreso no programados en alguno de los centros hospitalarios durante un período de 12 meses y de 6 meses, respectivamente, durante el" año 2008. Se ha considerado como ingreso índice todo ingreso sucedido entre el 01/01/08 y el 31/12/08, y como reingreso todo ingreso no programado sucedido en los 6 meses siguientes al ingreso índice. Entre los antecedentes, se han analizado los factores sociodemográficos (edad, sexo, lugar de residencia), la morbilidad (diagnósticos seleccionados de" AP en grandes grupos según la clasificación internacional de enfermedades 10ª edición, CIE-10) y el consumo de recursos sanitarios en los 2 años previos (visitas, dispensación de medicamentos, ingresos previos, días de estancia hospitalaria acumulada). Se han ajustado modelos de regresión logística de los ingresos y de los reingresos según las variables de morbilidad y de uso de servicios, estratificado para hombres y mujeres, y para el total de la muestra

Revisión crítica de las intervenciones dirigidas a la obesidad infantojuvenil

Sobrepès; Estil de vida; Recerca bibliogràficaOverweight; Lifestyle; Bibliographic searchSobrepeso; Estilo de vida; Búsqueda bibliográficaEl objetivo del presente informe ha sido analizar los estudios sobre la obesidad infantojuvenil incluidos en una actualización publicada en 2009 teniendo en cuenta factores metodológicos (tipos de estudio incluidos, país/es del estudio, rango de tamaños muestrales analizados), así como los posibles factores asociados al fracaso de la intervención (participación y adherencia). También se compararon las nuevas evidencias aportadas con los conocimientos de la actualización previ

Assessing the association between low back pain, quality of life, and life events as reported by schoolchildren in a population-based study

Low back pain (LBP) is prevalent in teenagers but not necessarily detrimental to their quality of life (QoL). This population-based study evaluated a global QoL score and the association between LBP and life events and/or health problems affecting QoL. Schoolchildren were investigated in Fribourg-Switzerland and Barcelona-Spain. In addition to the KIDSCREEN, a health-related QoL questionnaire, two Numerical Rating Scales were used to assess QoL in general, and the influence of LBP on QoL. Open questions explored life events and health problems affecting QoL; responses were submitted to content analysis. Adolescents were stratified: Pain-free, Other pain (OP), isolated LBP (IsoLBP), LBP + other pains (LBP + OP), and LBP + whole-body pain (LBP + WBP). Between-group comparisons were performed using Chi-squared tests and ANOVA. Linear regression analysis was performed to assess between-group differences in the impact of LBP on QoL. Schoolchildren (1,470) (mean age = 15.05years, 52.6% = boys) completed the questionnaire. LBP lasting >1day in the last month was reported by 39.8% (N = 560): of them, 242 (43.2%) reported IsoLBP, 268 (47.9%) LBP + OP, and 50 (9.1%) LBP + WBP. QoL was lower in LBP + WBP (mean = 6.44 vs. LBP + OP = 7.8; IsoLBP = 7.6, OP = 7.96, Pain-free = 8.1; p 30% of this group identifying life events and/or health problems vs. 10-12% in PFree or IsoLBP groups (p < 0.001). IsoLBP affected QoL marginally (mean = 2.4 ± 2.2) compared to LBP + WBP (mean = 4.9 ± 2.4) (p < 0.001). LBP affected QoL marginally. These results stress the distinction between disease and common life experience. They also indicate the potential value of global QoL assessments in clinical setting

Revisió de les intervencions adreçades a l’obesitat i el sobrepès infantil i juvenil

Sobrepès; Sedentarisme; Revisió sistemàticaOverweight; Sedentary lifestyle; Systematic reviewSobrepeso; Sedentarismo; Revisión sistemáticaAquest informe de revisió aborda el tractament del sobrepès i l'obesitat infantojuvenil. La població diana d’aquest treball són nens i nenes i adolescents menors de 18 anys, amb sobrepès i/o obesitat S'exclouen explícitament el tractament de les causes secundàries de l'obesitat infantojuvenil, els trastorns de la conducta alimentària i el tractament de les comorbiditats associades a l’obesitat i/o el sobrepès, com també els tractaments farmacològics i quirúrgics

Routine care provided by specialists to children and adolescents in the United States (2002-2006).

BACKGROUND: Specialist physicians provide a large share of outpatient health care for children and adolescents in the United States, but little is known about the nature and content of these services in the ambulatory setting. Our objective was to quantify and characterize routine and co-managed pediatric healthcare as provided by specialists in community settings. METHODS: Nationally representative data were obtained from the National Ambulatory Medical Care Survey for the years 2002-2006. We included office based physicians (excluding family physicians, general internists and general pediatricians), and a representative sample of their patients aged 18 or less. Visits were classified into mutually exclusive categories based on the major reason for the visit, previous knowledge of the health problem, and whether the visit was the result of a referral. Primary diagnoses were classified using Expanded Diagnostic Clusters. Physician report of sharing care for the patient with another physician and frequency of reappointments were also collected. RESULTS: Overall, 41.3% out of about 174 million visits were for routine follow up and preventive care of patients already known to the specialist. Psychiatry, immunology and allergy, and dermatology accounted for 54.5% of all routine and preventive care visits. Attention deficit disorder, allergic rhinitis and disorders of the sebaceous glands accounted for about a third of these visits. Overall, 73.2% of all visits resulted in a return appointment with the same physician, in half of all cases as a result of a routine or preventive care visit. CONCLUSION: Ambulatory office-based pediatric care provided by specialists includes a large share of non referred routine and preventive care for common problems for patients already known to the physician. It is likely that many of these services could be managed in primary care settings, lessening demand for specialists and improving coordination of care.RIGHTS : This article is licensed under the BioMed Central licence at http://www.biomedcentral.com/about/license which is similar to the 'Creative Commons Attribution Licence'. In brief you may : copy, distribute, and display the work; make derivative works; or make commercial use of the work - under the following conditions: the original author must be given credit; for any reuse or distribution, it must be made clear to others what the license terms of this work are

Population norms and cut-off-points for suboptimal health related quality of life in two generic measures for adolescents: the Spanish VSP-A and KINDL-R

<p>Abstract</p> <p>Background</p> <p>Health-related quality of life (HRQL) outcome measures are complex and for further application in clinical practice and health service research the meaning of their scorings should be studied in depth. The aim of this study was to increase the interpretability of the Spanish VSP-A and KINDL-R scores.</p> <p>Methods</p> <p>A representative sample of adolescents aged 12 to 18 years old was selected in Spain. The Spanish VSP-A and KINDL-R, two generic HRQL measures (range: 0–100), were self-administered along with other external anchor measures (Strengths and Difficulties Questionnaire, Oslo Social Support Scale and self-declaration of chronic conditions) and sent by post. Percentiles of both HRQL questionnaires were obtained by gender, and age group and effect sizes (ES) were calculated. Receiver Operating Characteristic curves and related sensitivity (SE) and specificity (SP) values were also computed.</p> <p>Results</p> <p>The Spanish VSP-A and KINDL-R were completed by 555 adolescents. A moderate ES was shown in Psychological well-being between younger and older girls (ES: 0.77) in the VSP-A and small ES in the KINDL (ES: 0.41) between these groups. A SE and SP value close to 0.70 was associated to a global HRQL score of 65 in the VSP-A and 70 in the KINDL-R, when compared to anchors measuring mental and psychosocial health. Adolescents with scores bellow these cut-off points showed a moderate probability of presenting more impairment in their HRQL.</p> <p>Conclusion</p> <p>The results of this study will be of help to interpret the VSP-A AND KINDL-R questionnaires by comparing with the general population and also provide cut-off points to define adolescents with health problems.</p

Tratamiento ortodóncico en niños con malformaciones congénitas craneofaciales

Anomalies congènites; Cavitat oral; Cavitat craniofacial; Congenital anomalies; Oral cavity; Cavity craniofacial; Anomalías congénitas; Cavidad oral; Cavidad craneofacialLes anomalies congènites craniofacials i de la cavitat oral són un grup molt ampli de problemes congènits de salut que es caracteritzen per una heterogeneïtat de símptomes i signes de presentació, gran diversitat d'òrgans afectats i molt baixa freqüència de presentació. La majoria s'inclou en la categoria de malalties minoritàries. Objectius: Analitzar la freqüència de presentació de les anomalies congènites de la cavitat oral i craniofacials. Estudiar l'eficàcia/efectivitat i seguretat dels tractaments mèdics, quirúrgics i de rehabilitació que s'utilitzen més freqüentment en l'actualitat. Metodologia: S'ha dut a terme una revisió exhaustiva de la literatura científica i s'ha recollit l'experiència d'un centre de referència de Catalunya en els tractaments ortodòntics infantils en les malformacions craniofacials, així com el tractament ortodòntic