Simulación de la calidad de aire con dispersión muy anisotrópica mediante elementos finitos adaptativos

En aquest document es simula el problema de qualitat d'aire al voltant d'un emissor puntual en condicions atmosf eriques de calma mitjan cant Elements Finits adaptatius. En concret s'aplica al cas de La Oroya (Per u). La resoluci o del problema d'advecció-difusi o-reacci ó mitjan cant Elements Finits acostuma a produir oscilacions en la soluci o. Per tal d'aminorar-les i poder aconseguir les corbes d'inmissi o (que t picament prenen valors varis ordres de magnitud inferiors a la concentraci o emesa) no n'hi ha prou amb la utilitzaci o d'esquemes estabilitzats. Per aix o es proposa emprar un proc es adaptatiu mitjan cant el qual es canvia la discretitzaci o espacial en el rang d'inter es de la solucio. S'estudia el comportament de la soluci o i es proposa un indicador de l'error especialment dissenyat pel problema d'emissors puntuals que delimita les zones on es produeixen les oscilacions. S'utilitza un esquema de remallat basat en la imposici o d'un volum m axim als elements de certes regions. Aquest algoritme permet evitar recalcular cada interval de temps ja que es possible augmentar en una sola iteració o la densitat d'elements en una region

Materials with Giant Mechanocaloric Effects: Cooling by Strength

The search for materials with large caloric effects has become a major challenge in material science due to their potential in developing near room-temperature solid-state cooling devices, which are both efficient and clean, and that can successfully replace present refrigeration technologies. There are three main families of caloric materials: magnetocaloric, electrocaloric, and mechanocaloric. While magnetocaloric and electrocaloric materials have been studied intensively in the last few decades, mechanocaloric materials are only very recently receiving a great deal of attention. The mechanocaloric effect refers to the reversible thermal response of a solid when subjected to an external mechanical field, and encompasses both the elastocaloric effect, corresponding to a uniaxial force, and the barocaloric effect, which corresponds to the response to hydrostatic pressure. Here, the state of the art in giant mechanocaloric effects is reviewed and a critical analysis of the thermodynamic quantities that characterize the major families of barocaloric and elastocaloric materials is provided. Finally perspectives for further development in this area are given