Vila, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LI. Vila Bonamusa EXCAVACIO DE CAN 
TABOLA (MONTMELÓ, 
1988) 
Les sitges de can Tabola es troben al terme muni- 
cipal de Montmeló, a uns 50 m de distincia (en 
direcció sud-oest) de la casa que els dóna nom, i 
just tocant la carretera BV-5003, al km 2,8 apro- 
ximadament. Emplaqades en una terrassa situada 
entre 50-100 m d'altitud respecte al nivell del 
mar. Aquesta zona apareix banyada pels rius 
Tenes i Congost. D'aquest darrer en dista 400 m 
al nord. 
Les sitges eren visibles en haver estat seccionades 
pel treball de les maquines que havien iniciat les 
obres d'eixamplament dels vorals i el recondicio- 
nament de la carretera. L'aparició d'aquestes res- 
tes arqueologiques féu que es notifiqués al Servei 
d'Arqueologia i s'iniciessin els trimits oportuns 
per tal de portar a terme una excavació amb carac- 
ter d'urgencia. 
La campanya d'excavació va portar-se a terme 
durant el més de setembre de 1988 i fou dirigida 
en un primer moment per M. Isabel Panosa i con- 
tinuada per Lluís Vila. Cal agrair la col~laboració 
del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de 
Catalunya, a 1'Ajuntament de Montmeló i al 
Museu de Granollers. Volem agrair, també, la 
participació activa de Petra Macayo i d'Antoni 
Arrizabalaga, que va realitzar la classificació de 
les restes faunístiques, i també al senyor I. Canta- 
rell, al senyor Tonras de Montmeló, i la col.labo- 
ració de 1'Escola Taller de la localitat. 
CONTEXT HISTORIC-ARQUEOLOGIC 
La ubicació geografica d'aquestes sitges esta 
estretament relacionada amb el patró d'assenta- 
ment característic d'aquesta zona i del període 
cronologic al qual corresponen (s.1.a.n.e.): situa- 
des a la plana, en una zona de terres fertils banya- 
des per dos rius, el Congost i el Tenes. El seu sol 
presenta les condicions idonies per a la practica 
de l'agricultura i pel magatzematge de cereals a 
l'interior de les sitges. 
La bona situació estrategica d'aquesta zona és tes- 
tifica. també, per l'existencia d'un nombre elevat 
. 
de jaciments de cronologia diversa: corresponen 
al neolitic antic les estructures d'habitació de can 
Tabola (Bosch, J. 1986:8): Camp de Futbol i cal 
Metge (aquesta tercera pertany a una estructura de 
tipologia identica a la sitja B, excavada per nosal- 
tres l'any 1988)"). Del neolitic mitja són les restes 
trobades a la Fabrica Cucurny, i al neolitic final 
les restes aillades del Camp de Futbol. 
Existeixen diverses noticies de troballes de sitges 
emplagades al voltant de la masia de can Tabola i 
del cementiri municipal. Aixo no obstant, la 
manca d'un estudi actualitzat i complet que con- 
templi totes les troballes en conjunt, no ens per- 
met atribuir-les un context historic precís, tal com 
s'indica a la memoria d'excavació (Panosa, I. i 
Vila, LI., 1991), el que sí és cert és que la majoria 
del material cerdmic constatat en aquests conjunt 
de sitges és fet a md i presenta, en principi, diver- 
ses característiques tipoldgiques que permeten 
datar-les al bronze final o primera edat del ferro. 
Aixo va fer creure'ns inicialment que les sitges 
aparegudes el 1988 correspondrien al mateix perí- 
ode. 
A una cronologia més tardana corresponen el jaci- 
ment iberic de can Tacó (conegut per Tres Creus) 
i les vil.les romanes ubicades al voltant d'aquesta 
kea. Hom pot citar les esmentades per Barbera, J. 
i Panyella, A. (1950: 4 i 5), en algun lloc no preci- 
sat dins el mateix municipi de Montmeló, la vil.la 
romana de can Massot i el camp de sitges de 
l'Advocada, descrits per Cantarell, I. Estrada, J. 
(1987: 175- 179). Del període romano-imperial 
apareixen documentades per Estrada, J. (1967: 
186) les sepultures del carrer Colon i altres restes 
documentades a can Cabanyes consistents en 
terrissa gruixuda romana, fragments de dolium i 
de tegula. 
L'existencia d'un gran nombre de sitges docu- 
mentades en aquesta zona, atribui'des a cronolo- 
gies diverses, pero tal vegada algunes d'elles 
identificades com a estructures pertanyents al 
neolitic, va fer creure'ns oportú registrar les 
diverses restes arqueologiques que apareixien 
segons la seva situació espaia1 i segons els canvis 
que s'observaven en la textura de color del sol, 
talment si es tractés d'estrats. La practica d'aques- 
ta metodologia tenia per objectiu aplicar mesures 
preventives en el registre, ja que els canvis cons- 
tatats en el procés d'excavació no eren prou signi- 
ficatius com per donar-10s la categoria d'estrat. El 
registre i la documentació del procés d'excavació 
fou realitzat a través de la fitxa Harris-Carandini. 
Desbrossada la zona d'interes arqueologic, deli- 
mitarem l'espai a través de diversos eixos. 
(1) Segons obse~ations realitzades recentment per Aroteli Molin, les restes teramiques d'oquest jaciment, atriblililes al neolilic antic, 
semblen tonespondre a un període molt posterior. 
L A U R O  
CAN TABOLA ( Montmeló, 1988 ) 
Secció A - A' (projecció e-o) 
t t + t t 
cendres E 1:20 
L'espai configurat va resultar ser un rectangle de 
4 m de costat per 8 m de llargada. S'establi un eix 
central situat a 2,20 m del que estava traCat més al 
nord (vegeu secció A-A'). Aquest eix apareix 
identificat com a A-A', anava d'est a oest i tenia 
una llargada de 8 m, la mateixa que la dels cos- 
tats. Durant el procés d'excavació es registraren 6 
estrats, els 4 primers presentaren restes cerami- 
ques de cronologia moderna i alguns fragments de 
ceramica iberica. L'estrat 5 era l'originari quan 
els autors de les sitges dicidiren realitzar-les. 
L'U.E. 6 és la que es trobava a l'interior de les sit- 
ges. 
conservat de la boca és de 110 cm; el seu d i h e -  
tre maxim, de 164 cm, la seva profunditat de 145 
cm. Excavada directament al sauló, presenta una 
forma troncoconica, les parets laterals són conca- 
ves i també el seu fons, que presenta un forat al 
centre. 
Aquesta sitja és la que ha proporcionat el major 
nombre de restes materials i ens ha permes d'esta- 
blir una aproximació cronologica de la seva ocu- 
pació. 
Sitja B 
Situada al sud de la sitja A, aproximadament a 1 
Sitja A m de distincia, segons l'eix A-A'. Aparegué sec- 
cionada en la seva meitat sud. El diametre de la 
Es la que es troba situada més al nord-est. Les boca és de 2,12 m i el seu d ihe t re  maxim és de 
seves dimensions són considerables: el diametre 2,52 m. La seva profunditat és de 80 cm. Les 
L A U R O  
parets laterals no són massa ovalades, mentre que 
el seu fons és concau. Com a particularitat cal 
destacar-ne que, en sector sud, el fons apareix 
retallat i forma un graó. Aquest conjunt de carac- 
terístiques li donen una forma lleugerament tron- 
coconica. 
Sitja C 
Es troba situada a 60 cm al sud respecte a la sitja 
B i a 52 cm (en el seu punt central) de l'eix A-A'. 
Les seves dimensions són reduides: el diametre de 
la boca és de 84 cm, el seu diametre maxim és de 
97 cm i la seva profunditat és de 64 cm. Morfolo- 
gicarnent és una sitja ovalada, amb base plana. A 
la banda nord-oest, i a una profunditat de 25 cm, 
presentava un orifici de comunicació amb la sitja 
D, situada al seu nord-oest. 
Sitja D 
Es troba situada al nord de la sitja C, el seu centre 
coincideix amb l'eix A-A'. La seva forma és tron- 
coconica, amb parets concaves i fons pla. Les 
seves dimensions són: 117 cm de d ihe t re  de la 
boca, 179 cm de d ihe t re  maxim i 134 cm de pro- 
Cocció: MR o rnd. reduido 
MORO o md, oxidodo.redliido.axidodo 
MROR o md, red~iido-oxidodo-axidado 
Arobot: EN engolbo 
AL ollisot 
ES espotulot 
S1 sense tractament 
QUADRES DE PERCENTATGES EN L A  COCCIO I ACABATS DE LA CERAMICA A EA 
S I T J A  C 5rTJA C 
- . . - . . . 
L A U R O  
I 
fiunditat. A diferencia de les sitges anteriors també els de dolium, tegula i imbrex. Són precisa- 
aquesta no aparegué seccioanda ja que es va loca- ment els primers que ens permeten datar les sitges 
litzar en el procés d'excavació. en el segle I a.n.e. 
Els materials arqueoldgics Fauna 
Ells elements arqueologics documentats en cada 
una de les sitges és desigual en nombre, tant si les 
comparem entre sí com si ho fem respecte a cada 
sitja. El 64% del total del material correspon a 
ceramica (el 96,8% és ceramica feta a ma i el 
3,2% restant feta a torn), el 32,4% són ossos, el 
2,7% correspon a indústria lítica i el 0,7% a ferro. 
E1 major nombre de restes es documenten a la 
sitja A i D, que tal com ha estat esmentat coinci- 
deixen en la seva forma i practicament en el seu 
volum. A la sitja D, no obstant aixo, es constata 
urna major proporció de restes ossies (el 43,9%) 
enfront de les ceramiques (el 25,4). 
L'estudi de les restes ossies ha permes destacar la 
presencia de la fauna següent: porc, cabra i proba- 
blement vaca. Cal destacar la presencia de tres 
fragments d'ossos humans, els quals podria estar 
relacionats amb d'altres ossos indeterminats. 
Indústria lítica 
Del total de les peces documentades només algu- 
nes han estat el producte de l'acció antropica: 6 
esclats de silex, 2 gratadors, un d'ells romboidal, i 
tres fragments de lamina de silex, dos d'ells per- 
tanyents a un possible ganivet. 
Les ceramiques CONCLUSIONS 
Predomina el material ceramic fet a ma i de coc- 
ció reduida, a excepció de la sitja B on s'observa 
una major diversitat. Pel que fa als acabats, les 
ceramiques amb engalba són presents en major 
proporció a les sitges A, C i D, mentre que a la 
sitja B predominen els espatulats. El percentatge 
cle cerimiques que no presenten cap tipus de trac- 
tament és significatiu a les sitges B, C i D, mentre 
que les allisades presenten un percentatge elevat a 
la sitja A i C. Altres aspectes qualitatius de les 
restes ceramiques documentades són els que fan 
referencia a la decoració ja que se'n constaten 6 
fragments amb pentinat a la sitja A, 1 a la sitja B i 
3 fragments amb decoració diversa a la sitja B 
(vegeu Quadres de % de les ceramiques a ma). 
131 total de cerhiques a ma les podem englobar 
en 5 tipus atuells: de pasta marró i parets gruixu- 
des, amb engalba negra o sense; de pasta grisa i 
parets més primes, de vegades amb engalba 
externa o restes de recremat; petits atuells de 
pasta negrosa amb engalba total; pasta ataronja- 
th amb parets primes i espatulades a l'exterior i 
grans atuells de pastes mixtes amb predomini de 
la cuita oxidant, de parets gruixudes i també 
espatulades (Panosa, I .  i Vila, Ll., 1991). 
Pel que fa a les ceramiques a torn el seu percen- 
tatge total és del 3,2%. En aquest conjunt es 
comptabilitzen tant els fragments de cerimica ibe- 
rica com els d'amfora italica, de T. Sigil.lata i 
A partir de les formes de les sitges aquestes es 
poden agrupar de la manera següent: 
1. - Forma troncocdnica: son les sitges A, B i D. 
La sitja A i D coincideixen en un mateix eix (A- 
A') i que el diametre de la seva boca és inferior a 
la profunditat de la sitja. L'única diferencia desta- 
cable es troba a la seva base, perque mentre la 
sitja A és convexa la sitja D és plana (vegeu sec- 
ció). La sitja B presenta un seguit de característi- 
que prou diferenciades respecte a les dues ante- 
riors, malgrat la seva coincidencia tipologica. La 
seva forma és la d'un tronc de con escapgat, on el 
d ihe t re  de la boca és notablement superior a la 
profunditat. Una altra característica és que al sec- 
tor sud el fons apareix retallat formant un graó. 
2.- Forma ovalada: d'aquesta forma correspon 
la sitja C, de redui'des dimensions, parets laterals 
ovalades i fons pla. Presenta poca quantitat de 
material arqueologic. 
Els tipus de material aparegut a les 4 sitges és 
totalment homogeni: es constata un predomini de 
la ceramica feta a ma, important presencia de res- 
tes faunístiques, especialment d'ovella i llangar- 
daix (aquest possiblement s'hi hauria introdui't 
amb posterioritat) i restes lítiques. La homogenei- 
tat que presenta el material es fa clarament palesa 
quan s'estudia la seva distribució espaial, ja que 
L A U R O  
s'observen diversos fragments cerh ics  i ossis 
que s'uneixen entre si i que es localitzen a 
diverses cotes de profunditat. 
A partir de l'estudi de la distribució i la loca- 
lització dels artefactes hom pot deduir que el 
procés de deposició d'aquestes fou realitzat en 
un període breu. Els factors que aixi ens ho 
indiquen són: 
1.- En primer lloc es constata l'existencia 
d'artefactes a totes les cotes. 
2.- Major concentració d'artefactes a les 
cotes més profundes pero no al fons. Aixo 
podria indicar-nos que les sitges, previament a 
ser colmatades, restaren obertes un curt espai 
de temps fins que foren reomplertes definiti- 
vament, i s'empraren com a abocadors. 
3.- Aquest procés de deposició creiem que 
tampoc fou simultani ja que si fos aixi hom 
podria observar una major concentració de 
restes materials en determinades cotes. 
4.- Si be és cert que l'anomenat estrat 9 (en 
les sitges A, B i D) i 7 (sitja C) presenta una 
major concentració de fragments ceramics, el 
que en destaca són les diferencies qualitatives 
que presenta, ja que es diferencia respecte els 
altres estrats en els seus acabats i en la seva 
cocció. 
El caracter homogeni també queda reflectit 
quan s'analitzen les característques tipologi- 
ques que presenten els materials en les diver- 
ses sitges. Es pot concloure que aquest és poc 
variable i queda representat en cinc tipus cera- 
La localtizació geografica d'aquestes sitges, ubi- 
cades a la plana i en una zona estrategica, enlla~a 
perfectament amb la practica economica d'aquest 
periode (s.1 a.n.e.) i amb el patró d'assentament 
que es documenta arreu de la depressió Pre-lito- 
ral. Aquesta estrategia economica fa referencia a 
la practica d'una agricultura cerealística, amb 
arrels indígenes, que es veu influ'ida per les noves 
tecniques de conreu introdui'des per la cultura 
romana. Malgrat l'adopció d'aquestes noves tec- 
niques, s'observa la perdurabilitat de la tradició 
indígena, tal com es fa pales en el cas de les sitges 
de can Tabola. En aquestes els aliments apareixen 
emmagatzemats directament al sol i no a l'interior 
de grans tinalles o doliurns. 
Tampoc resta clar en relació a quina estructura 
d'habitat apareixen relacionades les sitges de can 
Tabola, si bé la pobresa dels materials documen- 
tats poden ésser indicatius d'un tipus d'assenta- 
ment dispers, de caracter redu'it i d'arrels indíge- 
nes. En definitiva can Tabola, a la vista dels 
resultats obtinguts, es pot interpretar formant part 
d'un jaciment més ampli de segon ordre, relacio- 
nat amb una estructura d'habitat superior que 
podria tractar-se d'una vil.la romana o, qui sap-10, 
de la pervivencia d'un assentament de tipus indi- 
gena. Cada vegada es posa més de manifest la 
necessitat de plantejar, des d'una nova perspectiva 
teorica, els processos de canvi i resistencia que es 
produeixen entre les diferents formacions socio- 
economiques que entren en contacte. 
mics. 
s i  be és certa aquesta homogeneitat, hom pot BARBER& J. Y PANYELLA, A.: Una estacion ibero-romana 
en Montmeló (Barcelona) en Estudios, Revista de la 
observar algunes particularitats en la sitja B, F.E.M.. ng 1. Barcelona. 1950. 
, , 
la qual presenta alguns trets que denoten una BOSCH, J. (1986): Els phmers pagesos del Neolític: Area 
certa diferenciació. En primer lloc es pot d'Arqueologia Museu de Granollers, Granollers. 
assenyalar la tipologia de la en CANTARELL, I. I ESTRADA, J. (1987): La vil.1~ romano- 
republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de 
segon lloc es constaten diferencies en l'aspec- sitges. Jornades Internacionals dlArqueologia Romana, 
te qualitatiu de les ceramiques (vegeu Qua- Museu de Granollers, Granollers. 
dres de % de les ceramiques a ma) i en tercer ESTRADA, J. I VILLARONGA, L., (1967): La "Lauro" 
lloc la presencia de 2 fragments ceramics monetal y el hallazgo de Canoves (Barcelona). Diputacion 
(núm. inv. 31 i 40) i 1 de sílex (possible gani- Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueo- logia, Monografias, XXVIII. Barcelona. 
vet, núm. inv. 33) que per les caracteristiques MARCET, R. I PETIT, M.A. (1985): Assentaments d'habita- 
tipologiques que presenten podrien Correspon- cio a l'aire lliure de la comarca del Vallis. Del Neolític al 
dre a un període cronologic més antic, concre- Bronze Final. Rev. Estudios de la Antigiiedad, Universitat 
tament al neolític. Autonoma de Barcelona. 


Excavació de can Tabola (Montmeló 1988)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert