Aproximación sociolingüística a la lengua de signos en las Islas Baleares

Actualment no hi ha gaire publicacions sobre la llengua de signes a les Illes Balears. El territori illenc és part del territori on s’estén la llengua catalana des de 1229, però com sol passar amb les llengües de signes, no hi ha una relació directa entre l’administració, la llengua oral predominant i la llengua de signes. A més a més de la llengua catalana, actualment a les illes Balears conviuen la llengua castellana i d’altres 162 llengües orals i també una llengua de signes, entroncada amb llengua de signes espanyola (LSE), però amb importants influències de la llengua de signes catalana (LSC) i la llengua de signes valenciana de l’LSE.L’objectiu d’aquest treball és fer una primera aproximació a la situació sociolingüística de la comunitat de sords i d’usuaris de la llengua de signes a les Illes Balears. Currently, there are few publications on sign language in the Balearic Islands. This island territory forms part of the area where the Catalan language has been spoken since 1229. Nonetheless, as often happens in the case of sign languages, there is no direct relationship between the islands’ administration, the predominant oral language and the sign language(s) used there. Besides Catalan and Spanish, there are at least 162 oral languages spoken on the islands, and one sign language, which is rooted in Spanish Sign Language (LSE), although with strong influences from Catalan Sign Language (LSC) and the Valencian variant of LSE.The present work aims to make an initial approach to the sociolinguistic situation of the Deaf community and sign language users in the Balearic Islands.Actualmente no existen muchas publicaciones sobre la lengua de signos en las Islas Baleares. El territorio isleño es parte del territorio donde se extiende la lengua catalana desde 1229, pero como suele pasar con las lenguas de signos, no hay una relación directa entre la administración, la lengua oral predominante i la lengua o lenguas de signos. Además de la lengua catalana y la castellana, actualmente en las islas Baleares conviven otras 162 lenguas y también una lengua de signos, entroncada con la lengua de signos española (LSE), pero con importantes influencias de la lengua de signos catalana (LSC) y la variante valenciana de la LSE.El objetivo de este trabajo es hacer una primera aproximación a la situación sociolingüística de la comunidad de sordos i de usuarios de la lengua de signos en las islas Baleares

El lenguaje como sistema natural complejo

La complexitat es troba arreu del món natural. Diversos fets naturals s’han analitzat a través de les xarxes, amb la qual cosa s’ha pogut constatar que rere un patró de complexitat hi ha un conjunt d’elements que interactuen els uns amb els altres. En aquest treball es proposa contemplar la facultat del llenguatge com a sistema natural complex. La complexitat del llenguatge es pot detectar almanco en dos àmbits: en el sociolingüístic i en el seu desenvolupament ontogènic. Els estudis de xarxes mostren que el tipus de desenvolupament que segueix la sintaxi no és gaire diferent del de certes dinàmiques socials. Aquests estudis mostren un alt grau d’homogeneïtat quant a les fases de desenvolupament, alhora que corroboren una íntima relació entre el lexicó i la sintaxi.  Complexity can be found all over the natural world. Several natural phenomena have been analyzed through a network-based approach, supporting the claim that behind a pattern of complexity there can often be a set of interacting elements. The present work proposes considering the language faculty as a complex natural system. Linguistic complexity can be observed on at least two levels: sociolinguistic dynamics and language ontogeny.Network studies show that syntactic development closely follows social dynamics. These studies indicate a high level of homogeneity regarding developmental stages and, at the same time, a close relationship between syntax and the lexicon.La complejidad se encuentra por todo el mundo natural. Diversos hechos naturales han sido analizados a través de las redes, por lo que se ha podido constatar que tras un patrón de complejidad había un conjunto de elementos que interactúan unos con otros. En este trabajo se propone contemplar la facultad del lenguaje como sistema natural complejo. La complejidad del lenguaje puede ser observada al menos en dos ámbitos: en el sociolingüístico y en el desarrollo ontogénico. Los estudios de redes muestran que el tipo de desarrollo que sigue la sintaxis no es muy diferente del de ciertas dinámicas sociales. Estos estudios muestran un alto grado de homogeneidad en cuanto a las fases de desarrollo, a la vez que corroboran una íntima relación entre el lexicón y la sintaxis

How children develop their ability to combine words : a network-based approach

A new way to study and represent early syntactic development is introduced that offers a promising avenue to improve on standard cumulative approaches to language learning. The analysis is inspired by complex network theory and explores an important issue in psycholinguistics: how children combine words syntactically. To this end, the article exploits the longitudinal data of multiple individual studies stored and publicly available in the CHILDES database. This analysis proves useful in two regards: in coincidence with previous approaches to syntactic development, it reveals a similar linear-nonlinear pattern of syntactic development (a combination of linear periods interrupted by abrupt transitions) in typical children regardless the language they are acquiring. It also provides a straightforward objective measure of syntactic impairment in atypically developing children. A striking difference between typical and atypical children lies in the connectivity of functional words, which suddenly become hubs but only in typical development. Our technique offers a formal measure of impairment with respect to typical syntactic development, which goes beyond the standard notion of retardation in development, for the Down syndrome condition

Neandertals. Per què podrien haver parlat i per què no?

abstract not availabl

On the Relationship between the Air Sacs Loss in the Genus Homo and Duality of Patterning

In a series of works, different models have shed light on the acoustic properties of air sacs, an organ located in the laryngeal region that is present in all great apes with the exception of humans. These works have shown how the loss of air sacs expands the number of possible digits but not the amount of signals per se. The number of signals in human language increased when the codifying property known as duality of patterning became characteristic of the codifying system, allowing digits to be combined in order for new signals to be codified. A direct relationship between air sacs and duality is presently being plotted, integrating linguistic theory and data from computational models into an evolutionary and developmental perspective of the evolution of modern speech

Language as a Complex Natural System

La complexitat es troba arreu del món natural. Diversos fets naturals s’han analitzat a través de les xarxes, amb la qual cosa s’ha pogut constatar que rere un patró de complexitat hi ha un conjunt d’elements que interactuen els uns amb els altres. En aquest treball es proposa contemplar la facultat del llenguatge com a sistema natural complex. La complexitat del llenguatge es pot detectar almanco en dos àmbits: en el sociolingüístic i en el seu desenvolupament ontogènic. Els estudis de xarxes mostren que el tipus de desenvolupament que segueix la sintaxi no és gaire diferent del de certes dinàmiques socials. Aquests estudis mostren un alt grau d’homogeneïtat quant a les fases de desenvolupament, alhora que corroboren una íntima relació entre el lexicó i la sintaxi.La complejidad se encuentra por todo el mundo natural. Diversos hechos naturales han sido analizados a través de las redes, por lo que se ha podido constatar que tras un patrón de complejidad había un conjunto de elementos que interactúan unos con otros. En este trabajo se propone contemplar la facultad del lenguaje como sistema natural complejo. La complejidad del lenguaje puede ser observada al menos en dos ámbitos: en el sociolingüístico y en el desarrollo ontogénico. Los estudios de redes muestran que el tipo de desarrollo que sigue la sintaxis no es muy diferente del de ciertas dinámicas sociales. Estos estudios muestran un alto grado de homogeneidad en cuanto a las fases de desarrollo, a la vez que corroboran una íntima relación entre el lexicón y la sintaxis.Complexity can be found all over the natural world. Several natural facts have been analyzed by means of networks, so that it has been possible to attest that behind a pattern of complexity there is a set of interacting elements. The present work proposes to consider the language faculty as a natural complex system. Linguistic complexity can be observed at least at two levels: the sociolinguistic dynamics and in language ontogeny. Network studies show on the one hand that syntactic development closely follows social dynamics. These studies show a high level of homogeneity regarding the developmental stages and at the same time a close relationship between the lexicon and the syntax