En busca de la energía sostenible

Nombrado Doctor Honoris Causa en 200

Laïcitat, sistema d'acords i confessions minoritàries a Espanya

L’estudi de l’estatut jurídic de les confessions minoritàries a Espanya i la seva valoració crítica des de la perspectiva constitucional exigeix, com a pas previ, considerant que la laïcitat és l’única garantia realment eficaç de la llibertat de consciència i de la llibertat religiosa, la resposta a aquestes dues preguntes: El model d’Estat pel qual opta la Constitució del 78 inclou com a principi bàsic la laïcitat? Què significa que un Estat sigui laic? L’article respon a aquestes dues preguntes segons la doctrina del TC. A la primera amb sentit afirmatiu. A la segona mostrant que són exigències característiques de la laïcitat la separació sense confusió de subjectes, de  funcions o d’objectius i la neutralitat com a garantia de la igualtat i no discriminació de tots els ciutadans per motiu de les seves conviccions, creences, idees o opinions. Ambdues característiques són comunes a ambdós models només pel que fa a la cooperació. A la nostra Constitució la cooperació és obligatòria únicament en els supòsits en què és necessària perquè la igualtat i la llibertat siguin reals i efectives. En el cas francès és només legítima, però no obligada; en aquest model regeix el principi general de prohibició de cooperar en altres casos. En el cas espanyol no existeix aquesta prohibició. El dret ordinari, tanmateix, no està sempre d’acord amb la Constitució. No sempre és neutral ni ofereix el mateix tracte jurídic a totes les confessions. L’accés al Registre d’entitats religioses, que atribueix nous drets i en deixa altres de lliures que ja tenien per al seu exercici, sembla una cursa d’obstacles per a l’exercici col·lectiu de la llibertat religiosa, i l’estatut jurídic de les confessions inscrites sembla respondre al principi de confessionalitat historicosociològica. Els acords de cooperació s’han convertit en un factor de desigualtat, en alguns casos perquè atribueixen privilegis injustificats i altres vegades perquè són l’única via d’accés a l’exercici de drets lligats a la mera inscripció. Hi ha tres nivells: Església catòlica, confessions minoritàries amb acords de cooperació i la resta de confessions inscrites. S’analitzen els supòsits de desigualtat en les qüestions més significatives: inscripció, autonomia,  finançament, règim fiscal, ensenyament religiós, assistència religiosa, etc. Pel que fa a la manca de fonament objectiu per a la discriminació, es comenten dos aspectes: la perversa inversió hermenèutica que parteix de la hipòtesi que allò estipulat en el dret ordinari és constitucional i el paràmetre de constitucionalitat que condiciona la interpretació de la LOLR i de la pròpia Constitució, i la força d’atracció que sobre la resta d’acords han exercit els acords amb la Santa Seu, concebuts com un sistema basat en el principi de la confessionalitat historicosociològica estipulat en l’Acord de 1976

Libertad de conciencia y convivencia en pareja

Uno de los mayores actos de realización personal es aquel por el que la persona «dispone» de sí misma, entregando a otro su propio poder de decisión, sin que ello suponga una «enajenación» y una desrealización como «libertad», porque encuentra en el otro miembro de la pareja una respuesta similar. Por tanto, puede afirmarse que el derecho a convivir en pareja es un derecho constitucionalmente protegido en cuanto contenido esencial de la dignidad de la persona misma y de su derecho al libre desarrollo de la personalidad (artículo 10.1 CE), aunque sean legítimas las diferencias de trato en la medida en que las uniones no sean realidades equivalente

Perspectivas actuales de las fuentes del Derecho

Presentación / Rafael de Asís Roig. - Fuentes del Derecho y comunidad civil / Dionisio Llamazares Fernández. - Las fuentes del derecho y su problemática actual / Antonio Enrique Pérez Luño. - Fuentes del Derecho y sociedad civil : la participación de ésta en la creación normativa, desde la perspectiva del ordenamiento jurídico internacional / Montserrat Abad Castelos. - La tutela de la libertad religiosa en la Unión Europea y su incidencia en el ordenamiento interno español / Adoración Castro Jover. - Sistema normativo de la Unión Europea (naturaleza de las fuentes) / Carlos Moreiro González. - La incidencia de la Unión Europea en el sistema interno de fuentes de los Estados miembros / Ana Garriga Domínguez. - Las fuentes del Derecho Islámico / Mario Losano. - Multiculturalidad, Derecho islámico y ordenamiento secular; los supuestos de la poligamia y el repudio / Agustín Motilla de la Calle. - Interculturalidad y fuentes del Derecho : algunas reflexiones desde el Derecho Internacional / Carlos Fernández Liesa . - La definitiva secularización de la legislación sobre la interrupción del embarazo en España / Daniel Capodiferro Cubero. - Interculturalidade e Fontes do Direito. - A ética da racionalidade do outro como princípio e critério objetivo na análise da interculturalidade e sua relação quanto à legitimação das fontes do direito / Artur César de Souza. - El papel de los nuevos movimientos sociales en la regulación jurídica de la globalización / Jose Antonio García Saez. - Relaciones entre ordenamientos jurídicos en el ámbito de la Unión Europea / Cristina Hermida del LLano. - La incidencia «interesada» de la Directiva 2003/86/CE en la última reforma de la Ley de extranjería española / Encarnación La Spina. - La lex mercatoria : una excepción a la legitimidad del orden jurídico-político moderno / Francisco López Ruiz. - Un paralelismo entre las teorías de los principios y la jurisprudencia de conceptos: la ruptura del puente entre las fuentes del Derecho y la sociedad civil / Luis Lloredo Alix. - La configuración de un derecho cultural sobre lo religioso como una propuesta para la plena integración de las personas de origen musulman residentes en Europa / Andrés Murcia González. - Sobre algunas concepciones de la jurisprudencia en la cultura jurídica norteamericana / Oscar Pérez de la Fuent

Derechos y Diálogo intercultural en la Unión Europea

Conferencia del I seminario sobre relaciones jurídicas internacionale

Las libertades de expresión y comunicación como garantias institucionales

Conferencia impartida por el Dr. Dionisio Llamazares Fernández. Catedrático de Derecho Eclesiástico del estado de la Universidad Complutense de Madrid, en el curso: "Libertad de expresión y Sentimientos religiosos” (Curso Interdisciplinar de Educación a Distancia PAID 2009

Tolerancia, laicidad y diálogo intercultural

Ponencia magistral: Dr. Dionisio Llamazares Fernández.. Director Cátedra Laicidad y Libertades. Universidad Carlos III. Tolerancia, laicidad y diálogo intercultural