Un geranium humboldtii en el jardín geográfico. Opinión pública, burguesía y paisaje en los inicios de la geografía moderna

Alexander von Humboldt (1769-1859) fou un personatge central de la vida europea entre els segles XVIII i XIX. La seva obra escrita, que va des de la botànica fins a l’economia política, passant per la geografia i la geologia, permet seguir l’evolució del coneixement científic i filosòfic durant el període il·lustrat i romàntic. Alguns dels seus escrits generen, encara avui en dia, certa controvèrsia, en la mesura que s’han interpretat com un exemple clar d’allò que alguns autors anomenen la «presa indirecta del poder per part de la burgesia». En un moment històric en el qual el poder aristocràticofeudal encara era vigent a Europa, l’obra de Humboldt es pot llegir en clau revolucionària, és a dir, com un intent de despertar una nova consciència de classe a través del coneixement científic i geogràfic. Resseguir els passos i les estratègies de Humboldt ens pot ajudar a comprendre millor el rol que poden tenir la ciència i la filosofia en la formació d’un discurs crític.Alexander von Humboldt (1769-1859) was a well-known figure in European society during the 18th and 19th centuries. His work concerned topics ranging from botany and political economy to geography or geology, thus reflecting the scientific and philosophical evolution of knowledge during the Enlightenment and the Romantic period. Many of his publications still generate some controversy in a way that has been interpreted as a clear example of what is sometimes called the indirect control of power by the bourgeoisie. In a historical moment in which the aristocratic-feudal power was still exerting its control over Europe, Humboldt’s work can be seen as a revolutionary attempt to awaken a new class consciousness through scientific and geographical knowledge. Following Humboldt’s steps, as well as his strategies, can help us to better understand the role science and philosophy play in forming a critical discourse.Alexander von Humboldt (1769-1859) fue un personaje central de la vida europea entre los siglos XVIII y XIX. Su obra escrita, que va desde la botánica hasta la economía política, pasando por la geografía y la geología, permite seguir la evolución del conocimiento científico y filosófico durante el período ilustrado y romántico. Algunos de sus escritos generan, todavía hoy, cierta controversia, en la medida que se han interpretado como un ejemplo claro de aquello que algunos autores llaman la «toma indirecta del poder por parte de la burguesía ». En un momento histórico en el cual el poder aristocrático-feudal aún era vigente en Europa, la obra de Humboldt se puede leer en clave revolucionaria, es decir, como un intento para despertar una nueva conciencia de clase a través del conocimiento científico y geográfico. Seguir los pasos y las estrategias de Humboldt nos puede ayudar a comprender mejor el rol que pueden tener la ciencia y la filosofía en la formación de un discurso crítico

The reverse of the cartography. Notes on Brian Harley and Franco Farinelli

A finals de la dècada de 1980, Brian Harley utilitza la filosofia de Jacques Derrida per «desconstruir el mapa», però si bé la seva proposta teòrica fou molt innovadora, no esgotà totes les implicacions d’aquella filosofia, especialment en relació amb el signe cartogràfic. Tot i que el també geògraf Franco Farinelli no ha utilitzat mai l’expressió «desconstruir el mapa» per referir-se a la seva crítica a la raó cartogràfica, existeixen alguns paral·lelismes entre aquesta crítica i la desconstrucció de Derrida. Fins i tot, i aquest és l’argument central del text, podem aventurar que ha estat Farinelli qui ha portat més enllà una possible desconstrucció del mapa, encara que, com es veurà, en algun punt de la seva crítica es reprodueixen algunes oposicions binàries que justament la filosofia de Derrida havia volgut desconstruir.A finales de la década de 1980, Brian Harley utiliza la filosofía de Jacques Derrida para «deconstruir el mapa». Si bien es cierto que su propuesta teórica fue muy innovadora, no agotó todas las implicaciones de aquella filosofía, especialmente en relación con el signo cartográfico. A pesar de que el también geógrafo Franco Farinelli nunca ha utilizado la expresión «deconstruir el mapa» para referirse a su crítica a la razón cartográfica, existen algunos paralelismos entre esta crítica y la deconstrucción de Derrida. Incluso, y este es el argumento central del texto, podemos aventurar que ha sido Farnelli quien ha llevado más lejos una posible deconstrucción del mapa, a pesar de que, como se verá, en algún punto de su crítica se reproducen algunas oposiciones binarias que justamente la filosofía de Derrida pretendía deconstruir.At the end of the eighties, Brian Harley uses Jacques Derrida’s philosophy for «deconstructing the map». Though it is true that his theoretical proposal was very innovative, it did not exhaust all the implications of that philosophy, especially in relation to the cartographic sign. In spite of the fact that Franco Farinelli has never used the expression «deconstructing the map» to refer to his critique to the cartographic reason, some parallelisms exist between this critique and Derrida’s deconstruction. Even, and this one is the central argument of the text, we can suppose that it has been Farinelli who has taken a possible deconstruction of the map further. However, as it will be shown, at some point of his critique some binary opposition are reproduced like Derrida’s philosophy was trying to deconstruct

Per les Rutes del Gran Khan fins a la monotonia de la Mar Nova

Sovint es considera que la cartografia és el llenguatge de la geografia. Seguint la filosofia de Ludwig Wittgenstein, podem afirmar que qualsevol llenguatge és l'expressió d'una “forma de vida”. Marco Polo i Cristòfor Colom representen dues “formes de vida” distintes perquè utilitzen llenguatges cartogràfics diferents. La seva experiència del viatge i del territori està condicionada per això. La nostra “forma de vida”, marcada per l'imperatiu de la velocitat, té el seu origen en les representacions cartogràfiques modernes.It is usually considered that cartography is the language of geography. Following Ludwig Wittgenstein’s philosophy, we can affirm that any language is the expression of a “form of life”. Marco Polo and Christopher Columbus represent two different “forms of life” because they use different cartographic languages. Their trip and territory experiences are determined by it. Our “form of life”, influenced by the imperative of speed, has its origin in the modern cartographic representations.A menudo se considera que la cartografía es el lenguaje de la geografía. Siguiendo la filosofía de Ludwig Wittgenstein, podemos afirmar que cualquier lenguaje es la expresión de una “forma de vida”. Marco Polo y Cristóbal Colón representan dos “formas de vida” distintas porqué utilizan lenguajes cartográficos diferentes. Su experiencia del viaje y del territorio está condicionada por eso. Nuestra “forma de vida”, marcada por el imperativo de la velocidad, tienen su origen en las representaciones cartográficas modernas

Globalització, art, geografia

Avui en dia, les metàfores geogràfiques i cartogràfiques són molt presents en el món de l'art. Utilitzar eines i recursos propis de la geografia, especialment el llenguatge cartogràfic, és molt comú en certes pràctiques i discursos artístics contemporanis. Amb tot, han estat pocs els esforços a l'hora d'intentar comprendre i interpretar aquesta situació. En aquest sentit, l'expressió crisi de la raó cartogràfica, elaborada pel geògraf Franco Farinelli, ens hi pot ajudar. Descriurem l'arc que va des del naixement de la raó cartogràfica fins a la crisi actual que pateix. Això ajudarà a entendre l'emergència de l'art cartogràfic. En citarem alguns exemples i els interpretarem tenint en compte el que hem exposat.The geographic and cartographic metaphors are very present in the today art's world. Tools and resources from geography, especially cartographic language, is commonly used in some contemporary art practices and discourses. However, few efforts have been done to find a suitable interpretation of this situation. A relevant work has been carried out in this topic by the geographer Franco Farinelli, who developed the crisis of cartographic reason concept. We describe the path that goes from the birth of cartographic reasoning to his current crisis, and we cite and interpret some illustrating examples. Moreover, this will help understanding the emergence of the cartographic art.Hoy en día, las metáforas geográficas y cartográficas están muy presentes en el mundo del arte. Utilizar herramientas y recursos propios de la geografía, especialmente el lenguaje cartográfico, es muy común en ciertas prácticas y discursos artísticos contemporáneos. Con todo, han sido pocos los esfuerzos a la hora de intentar comprender e interpretar esta situación. En este sentido, la expresión crisis de la razón cartográfica, elaborada por el geógrafo Franco Farinelli, nos puede ayudar. Describiremos el arco que va desde el nacimiento de la razón cartográfica hasta la crisis actual que padece. Esto ayudará a entender la emergencia del arte cartográfico. Citaremos algunos ejemplos y los interpretaremos teniendo en cuenta lo que hemos expuesto

Nature as a political question : Alexander von Humbolt and power networks

The life and work of the Prussian geographer and naturalist Alexander von Humboldt continues to fascinate, even today. This is partly because his figure concentrates and synthesises the movements, ideas, and even the great contradictions of the time of profound change that was nineteenth-century Europe. One of these great contradictions is the relationship between science and power. While on the one hand science was demanding its autonomy and universal value, its «purity», and objectivity more than ever before, on the other, the field was often entangled in questions of political and economic power. In an era in which European countries were intensifying their race for world control, information and knowledge about nature gave them a vanguard position when it came to managing this control. Here, we situate Alexander von Humboldt?s innovative geographical work in this context

Discurs, història i poder : lectures geogràfiques de Michel Foucault

En el present escrit, ens proposem establir un marc general des d'on es puguin delimitar les relacions entre l'obra filosòfica de Michel Foucault i la geografia. Així, ens centrarem en tres conceptes clau del filòsof que han tingut una rellevància especial per a la nostra disciplina, com ara el discurs, la història i el poder; tots tres, com veurem, i de forma més o menys explícita, reconeixen la importància de l'espai i la geografia. A més, redescobrim, a partir del propi Foucault, l'ús metafòric d'un cert «llenguatge espacial» per part del corrent postestructuralista, en el si del qual el filòsof ha estat inclòs.En el presente escrito, nos proponemos establecer un marco general desde donde delimitar las relaciones entre la obra filosófica de Michel Foucault y la geografía. Así, nos centraremos en tres conceptos clave del filósofo que han tenido especial relevancia para nuestra disciplina como son el discurso, la historia y el poder; los tres, como veremos, y de forma más o menos explícita, reconocen la importancia del espacio y la geografía. Además, redescubrimos, a partir del propio Foucault, el uso metafórico de un cierto «lenguaje espacial» por parte de la corriente postestructuralista, en cuyo seno se ha incluido al propio filósofo.L'objectif de cet article c'est établir un cadre général pour délimiter la relation entre le travail philosophique de Michel Foucault et la Géographie. Avec cet objectif, nous convergeons dans trois concepts clés de pertinence exceptionnel pour notre discipline développée par le philosophe: le discours, l'histoire et le pouvoir. Les trois concepts reconnaissent l'importance de l'espace et de la géographie un plus ou moins de façon explicite, comme nous justifions dans cet article. De plus, nous redécouvrons dans le discours de Foucault l'usage métaphorique d'un certain «langage spatiale» commun à une perspective de poststructuraliste, dans laquelle cette philosophe est incluse.The goal of this paper is to establish a general framework to delimit the relation between the philosophical work of Michel Foucault and Geography. With this objective in mind, we focus in three key concepts of especial relevance for our discipline developed by the philosopher: discourse, history and power; all of them recognize the importance of space and geography in a more or less explicit way, as it is justified in this paper. Furthermore, we rediscover from Foucault's discourse the metaphoric use of a certain «spatial language» common to a poststructuralist perspective, in which the philosopher is included

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Pablo FERNÁNDEZ CHRISTLIEB, El espíritu de la calle : psicología política de la cultura cotidiana. Barcelona: Anthropos, 2004

Ressenyes

Obra ressenyada: Toni LUNA i Isabel VALVERDE (dir.), Teoría y paisaje II: Paisaje y emoción. El resurgir de las geografías emocionales. Olot; Barcelona: Observatori del Paisatge de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra, 2015

El revés del mapa. Notes al voltant de Brian Harley i Franco Farinelli

A finals de la dècada de 1980, Brian Harley utilitza la filosofia de Jacques Derrida per «desconstruir el mapa», però si bé la seva proposta teòrica fou molt innovadora, no esgotà totes les implicacions d'aquella filosofia, especialment en relació amb el signe cartogràfic. Tot i que el també geògraf Franco Farinelli no ha utilitzat mai l'expressió «desconstruir el mapa» per referir-se a la seva crítica a la raó cartogràfica, existeixen alguns paral·lelismes entre aquesta crítica i la desconstrucció de Derrida. Fins i tot, i aquest és l'argument central del text, podem aventurar que ha estat Farinelli qui ha portat més enllà una possible desconstrucció del mapa, encara que, com es veurà, en algun punt de la seva crítica es reprodueixen algunes oposicions binàries que justament la filosofia de Derrida havia volgut desconstruir.A finales de la década de 1980, Brian Harley utiliza la filosofía de Jacques Derrida para «deconstruir el mapa». Si bien es cierto que su propuesta teórica fue muy innovadora, no agotó todas las implicaciones de aquella filosofía, especialmente en relación con el signo cartográfico. A pesar de que el también geógrafo Franco Farinelli nunca ha utilizado la expresión «deconstruir el mapa» para referirse a su crítica a la razón cartográfica, existen algunos paralelismos entre esta crítica y la deconstrucción de Derrida. Incluso, y este es el argumento central del texto, podemos aventurar que ha sido Farnelli quien ha llevado más lejos una posible deconstrucción del mapa, a pesar de que, como se verá, en algún punto de su crítica se reproducen algunas oposiciones binarias que justamente la filosofía de Derrida pretendía deconstruir.À la fin des années quatre-vingt, Brian Harley utilise la philosophie de Jacques Derrida pour «deconstruir la carte». Bien qu'il soit certain que sa proposition théorique a été très innovatrice, il n'a pas vidé toutes les implications de cette philosophie, spécialement en relation au signe cartographique. Malgré que Franco Farinelli, aussi un géographe, n'a jamais utilisé l'expression «deconstruir la carte» pour se rapporter à sa critique à la raison cartographique, quelques parallélismes existent entre cette critique et la déconstruction de Derrida. Même, et c'est l'argument central du texte, nous pouvons risquer que c'était Farinelli qui a porté plus loin une déconstruction possible de la carte, malgré le fait que, comme il sera vu, dans un point de sa critique se reproduisent quelques oppositions binaires auxquelles justement la philosophie de Derrida prétendait deconstruir.At the end of the eighties, Brian Harley uses Jacques Derrida's philosophy for «deconstructing the map». Though it is true that his theoretical proposal was very innovative, it did not exhaust all the implications of that philosophy, especially in relation to the cartographic sign. In spite of the fact that Franco Farinelli has never used the expression «deconstructing the map» to refer to his critique to the cartographic reason, some parallelisms exist between this critique and Derrida's deconstruction. Even, and this one is the central argument of the text, we can suppose that it has been Farinelli who has taken a possible deconstruction of the map further. However, as it will be shown, at some point of his critique some binary opposition are reproduced like Derrida's philosophy was trying to deconstruct