Esquizofrènia tardana, un diagnòstic diferent?. Conceptualització i simptomatologia

L’esquizofrènia tardana ha estat un diagnòstic destacat per la seua controvèrsia al llarg de l’últim segle. La polèmica sorgida al voltant d’aquest trastorn se centra en el marc psicopatològic i en les diferències i similituds amb l’esquizofrènia primerenca. Per tot això, l’objectiu d’aquesta revisió és conceptualitzar el trastorn i esclarir els símptomes, així com delimitar si l’esquizofrènia tardana s’hauria de considerar com una categoria independent. Aquesta revisió ha utilitzat com a motor de recerca la metabase de dades ProQuest Central, i s’han seleccionat un total de vint-i-dues bases de dades. Es van fer dues cerques, en què es van emprar els termes «late onset schizophrenia » i «late life schizophrenia». S’empraren diversos criteris d’inclusió, a saber: a) textos procedents de revistes científiques; b) accés complet; c) textos en català, castellà o anglès, i d) textos relacionats amb la conceptualització o la simptomatologia de l’esquizofrènia tardana. En aplicar aquests criteris, es van seleccionar un total de vint-i-tres treballs per a incloure’lsen la revisió sistemàtica. Els resultats van mostrar una presència més gran de símptomes schneiderians de primer ordre, al·lucinacions i deliris i mitjana més baixa de trastorns del pensament, aplanament afectiu i personalitat premòrbida. L’evidència trobada no és suficient per a afirmar la distinció categòrica entre l’esquizofrènia tardana i l’equizofrènia primerenca

A first experience with Problem-based learning in a course of Psychometrics

[EN] The aim of this study was to to describe students’ perceptions on problem-based learning (PBL) when applied in a course of Psychometrics. 34 students participated in the course. Activities were conducted in groups of three students during two sessions of two hours each, and included the traditional steps in the PBL tutorial process. Participants were surveyed on their perceptions on PBL, acquisition of competences in PBL vs Traditional learning, and will to use PBL methodology in the future. Results pointed that students’ perceived PBL could help them to improve group work and problem resolution. Students preferred PBL methodology to acquire responsibility for learning, work with groups and conflicts, acquire a receptive attitude, and skills related to share information and learn from others. Finally, around 60% of the students expressed their will to take more courses (either Psycometrics or other courses) using PBL. These findings are a starting point to use the PBL methodology in other contexts different to the medical education. Specifically for Psychometrics teachers, it is of importance to rely in a methodology that provides students satisfaction, will to repeat, while acquiring the contents of the cours and general competences.Galiana, L. (2019). A first experience with Problem-based learning in a course of Psychometrics. En HEAD'19. 5th International Conference on Higher Education Advances. Editorial Universitat Politècnica de València. 521-529. https://doi.org/10.4995/HEAD19.2019.9448OCS52152

Prevención del conflicto escolar en primer ciclo de primaria: investigación aplicada en intervención social

Este artículo describe una investigación aplicada. Se implementó un cuento teatralizado para la prevención del conflicto escolar, cuyos objetivos se centraron en favorecer la convivencia escolar, la resolución de problemas domésticos y la educación en valores. La experiencia se desarrolló sobre 322 escolares de primer ciclo de primaria, 267 progenitores de estos y fueron entrevistados 16 docentes. Los resultados a partir del estudio cuantitativo y cualitativo realizado, muestran diferencias en la percepción de valores y adquisición de competencias en los progenitores dependiendo de la tipología de centro educativo al que asisten los escolares. Derivado de las entrevistas a docentes, estos elevan la importancia de la participación de la comunidad escolar, el protagonismo de los niños, la necesidad de una escuela plural, la educación por procesos y objetivos educativos, la necesidad de apoyo instrumental en clave de red y la implementación de modelos directivos y de gestión estable

Desenvolupament, estudi i ús d'instruments de mesura en cures pal·liatives: Aportacions teòric-pràctiques en malalts i professionals

La recerca en cures pal•liatives té un breu però intens recorregut. Entre els nous temes de recerca, el desenvolupament d’instruments de mesura suposa un dels reptes actuals. La tesi doctoral presentada s’emmarca en dos estudis o projectes diferents: l’estudi Epione, que es va centrar en la mesura i el paper de l’espiritualitat en els malalts de cures pal•liatives, i l’estudi Yaso, que estudia les variables implicades en la qualitat de vida dels professionals de cures pal•liatives i els instruments de mesura que s’utilitzen en aquest camp. Els treballs inclosos en l’estudi Epione van consistir en una revisió sistemàtica de les mesures de l’espiritualitat existents a la literatura, el desenvolupament d’un nou instrument de mesura, el Qüestionari GES, i l’avaluació del rol de l’espiritualitat i la seua relació amb els recursos i benestar emocional dels pacients, mitjançant el nou instrument. Per a dur-los a terme, es va recollir una mostra de 121 pacients de cures pal•liatives de 15 centres sanitaris diferents d’arreu l’Estat, als qui se’ls va preguntar sobre la seua espiritualitat, benestar emocional, simptomatologia i indicadors d’acceptabilitat del nou instrument. Els resultats van mostrar: 1) la necessitat d’un instrument de la mesura de l’espiritualitat adaptat al nostre context; 2) les bondats psicomètriques (validesa, fiabilitat i utilitat) del nou Qüestionari GES de mesura de l’espiritualitat; i 3) la relació estreta entre l’espiritualitat i el benestar emocional dels pacients, apuntant-la com un recurs essencial en l’àmbit de les cures pal•liatives. Pel que fa a l’estudi Yaso, aquest es va desenvolupar al llarg de quatre treballs, que avaluaven les propietats psicomètriques d’un nou instrument dedicat a la mesura de les activitats d’autocura dels professionals de cures pal•liatives, la fiabilitat i validesa d’altres instruments utilitzats en la investigació i l’adaptació del model d’autocura basat en l’autoconsciència proposat per Kearney i Weininger (2011). Per a dur a terme aquests treballs, es va utilitzar una mostra de 385 professionals de cures pal•liatives, recollida mitjançant una enquesta on-line. Els resultats dels treballs van mostrar: 1) una adequada fiabilitat i validesa del nou instrument d’autocura, l’Escala d’Autocura del Professional; 2) propietats psicomètriques adequades de la resta d’instruments estudiats (Escala d’Autoconsciència i Atenció Plena; Escala d’Afrontament de la Mort); i 3) oferiren evidència empírica de les relacions entre les diferents variables implicades en la qualitat de vida dels professionals, en concret, un paper protector de l’autocura, l’autoconsciència i l’afrontament de la mort front a la fatiga de la compassió, alhora que potencien la satisfacció amb la compassió. El treball conclou, entre d’altres, la importància de la recerca sobre instruments de mesura en les cures pal•liatives i la necessitat d’adoptar una òptica holística i integral de la cura de la salut, tant dels malalts com dels professionals, donat la rellevància que han mostrat variables com l’espiritualitat o l’autoconsciència

Síndrome de desmoralización como alternativa diagnóstica al estado de ánimo deprimido en pacientes paliativos

The emotional state of palliative patients is one of the main aims in their professional attention. Several authors have approach this matter using depression definitions as defined for the general population. There are also many expert professional opinions and research data pointing to the need for adequate research at the patient’s end of life situation. Perhaps one of the most interesting ideas is that one initia­lly expressed by Frank and developed by Kis­sanne et al., suggesting differentiation between depression and demoralization. Following this line of thought, demoralization would more accurately reflect the situation observed in these patients, allows a better differential diagnosis and promotes more tailored inter­ventions. Demoralization syndrome would be defined as the presence of discouragement, despair, helplessness, loss of meaning in life and feelings of failure. That approach leaves aside somatic symptoms of depression scores. This work exposes a critical view and being thought-provoking about current interventions in palliative care. a definición, las intervenciones psicológicas tendrían unos objetivos operativos distintos al tratamiento de depresión, obteniéndose resul­tados en el bienestar del paciente paliativo. En este trabajo se realiza un planteamiento crítico y se invita a reflexionar sobre las intervencio­nes psicológicas que actualmente se llevan a cabo en pacientes paliativos.El estado de ánimo de los pacientes palia­tivos es uno de los objetivos fundamentales en la atención profesional a los mismos. Distintos autores han estudiado dicho estado de ánimo tomando como base definiciones de la depre­sión tal como se entiende en la población gene­ral. Son muchas las voces y los datos de investi­gación que apuntan a la necesidad de adecuar la investigación a la situación del paciente en final de vida. Quizá una de las ideas más inte­resantes es la planteada por Frank y desarrolla­da por Kissanne y colaboradores, proponiendo la diferenciación entre depresión y desmorali­zación. Siguiendo esta línea de pensamiento, la desmoralización reflejaría mejor la situación observada en estos pacientes, permitiendo un mejor diagnóstico diferencial y promoviendo un afinamiento mayor en las intervenciones. El síndrome de desmoralización vendría defini­do como la presencia de desánimo, desaliento, desamparo, pérdida de sentido de la vida y fracaso, sin que los síntomas somáticos propios de la conceptualización de la depresión ten­gan un peso importante. Teniendo en cuenta esta definición, las intervenciones psicológicas tendrían unos objetivos operativos distintos al tratamiento de depresión, obteniéndose resul­tados en el bienestar del paciente paliativo. En este trabajo se realiza un planteamiento crítico y se invita a reflexionar sobre las intervencio­nes psicológicas que actualmente se llevan a cabo en pacientes paliativos

Perfil del profesorado universitario jubilado: estudio de la satisfacción con la jubilación y sus predictores

La comprensión de los efectos de la transición a la jubilación en la salud y el bienestar psicológico se ha convertido en un campo de investigación cada vez más reivindicado (Neuman, 2008), tanto por la coyuntura político-económica actual, como por por las nuevas características y necesidades de la población mayor (Pérez, 2006). Dadas sus características particulares y la práctica inexistencia de literatura, el estudio del colectivo de los profesores universitarios cobra especial alcance en esta situación. Así, el presente trabajo tiene como objetivo evaluar la satisfacción con la jubilación y el bienestar, de forma extensa y detallada, de una muestra de 22 profesores universitarios jubilados de la Universitat de València. Los resultados, obtenidos a partir de estadísticos descriptivos, pruebas t, análisis de varianza y correlaciones lineales simples, han mostrado tanto similitudes como diferencias con el resto de población jubilada, detallados en la discusión. Se concluyen diversas implicaciones de la investigación.The understanding of the effects of the retirement transition on health and psychological well-being has become a research arena more and more claimed (Neuman, 2008), because of the current political and economic moment, and because the elderly new features and needs (Pérez, 2006). Given their particular characteristics and the ubiquitous literature inexistence, the study of the university professors group seems to have special relevance in this situation. Thus, the aim of this study is to assess the satisfaction with retirement and the well-being, in an extensive and detailed way, in a sample composed by 22 university professors from the University of Valencia. Results have been obtained using descriptive statistics, t statistic, variance analysis and simple linear correlations. They have shown both similarities and differences from the rest of retirement population, and they are described in discussion. Several implications of the research are concluded

Family relations, parents’ educational practices, and Angolan adolescents’ values

The purpose of this study was three-fold. First, to analyze psychometric properties of the instruments used to evaluate the perceived Family relations, Familiar socialization and Angolan adolescents’ Values. Second, to predict the adolescents’ Values based on Family relations and Family socialization.Third, to analyze adolescents’ Values sex differences. For this aim, 917 adolescents (384 males, 533 females) ages 14 to 17 years (M = 15.68; SD = 1.06)completed Portuguese translations of the Family relations, Family socialization and Value questionnaires. When psychometric properties of the instruments were assessed, a Structural Equation Model (SEM) controlling for sex was carried out, with Family relations and Family socialization as independent variables, and adolescents’ Values as dependent variables. Results showed acceptable psychometric properties of the Portuguese versions of the instruments. Related to the SEM, Familiar functioning predicted Achievement, Universalism, Securityand Conformity; Parents’ Support predicted Benevolence and Conformity; Family difficulties were negatively related with Achievement and Conformity; and Punishment/coercion were negatively related with Achievement, Benevolence and Conformity. The sex variable only differentiated two adolescents’ values. Boys assigned priority to Universalism and girls assigned priority to Conformity. These findings are discussed with regard to the implications to adolescents’ socialization