El mestre ignorant: la filosofia de l'educació de Joseph Jacotot

El mestre ignorant és, per definició, la condició d"impossibilitat de la pedagogia. Potser no de tota, però sí de la pedagogia, almenys tal com l"hem entès fins ara (suposant que es pugui entendre absolutament d"una altra manera sense estar parlant ja d"una altra cosa). És per això que, com a màxim, només en els seus marges hi podria tenir lloc una proposta com la que glossaré aquí. Una proposta que, bo i partint de les idees de Joseph Jacotot (1770-1840), planteja la contingència del mestre, és a dir, que a l"hora d"aprendre uns continguts fa prescindible la figura d"algú que els expliqui. En altres paraules, fa que aquells que volen aprendre alguna cosa no hagin de dependre d"un mestre que ho hagi après abans, ni del mestre que va ensenyar aquell mestre, i així successivament, trencant d"aquesta manera el cercle de la transmissió pedagògica - almenys pel que fa al procés instructiu. Tanmateix, això és només la punta de l"iceberg i més avall hi aprofundirem. Però fem ara una mirada enrere, tot just quan se li van presentar a Jacotot els seus primers deixebles belgues per estudiar francès

Sobre la possibilitat d'una pedagogia republicanista en ambients nòmades i cosmopolites

Passats alguns mesos d'ençà el 75è aniversari de la proclamació de la II República, pot ser un bon moment per recuperar una de les tensions a les que es veu abocat el pensament republicanista actual. Em refereixo a la relació entre la situació cosmopolita, on es dóna el fenomen nòmada (el fantasma que recorre no Europa sinó tot el planeta i ben aviat més enllà), i el republicanisme. Primerament, apuntaré alguns elements del que s"ha anomenat nomadisme contemporani i algunes de les seves conseqüències que crec que tenen un interès pedagògic. Segonament, plantejaré la qüestió de la compatibilitat de la realitat cosmopolita amb el republicanisme, i ho faré tant des de la vessant de cosmopolitització fàctica del nostre temps com de la normativa que pretén consolidar-lo com a model

'Reflexos d'Apol·lo'. Educació i esport a la Mediterrània antiga

En ocasió dels XV Jocs de la Mediterrània celebrats a Almeria l"any 2005 es va organitzar una exposició, del 6 de juny al 28 d"agost, sota el títol de Reflexos d"Apol·lo, que després va viatjar a Tarragona on va romandre al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, del 22 de desembre de 2006 al 4 de febrer de 2007. Finalment, s"ha exposat a Barcelona, del 22 de febrer al 20 de maig de 2007, al Museu d"Arqueologia de Catalunya, exposició que vam visitar i que dóna peu a aquest comentari que presentem a manera de reflexió bibliogràfica1. Situats en aquest punt, assenyalem que ens trobem davant d"una exposició itinerant que ha permès gaudir d"una mostra de materials arqueològics (vasos, àmfores, estàtues, copes, ceràmiques, monedes, mosaics, etc.), procedents en bona part del Museo Arqueológico Nacional de Madrid (MAN), que gira entorn d"un tema, el de l"esport i la competició, però que no ha bandejat -ans al contrari- la presència de l"educació física en el món clàssic

Educación y emancipación: de la experiencia de Jacotot a la expectativa de Rancière

Aquest article estudia la recepció de la pedagogia de Joseph Jacotot durant el segle xix i la seva recuperació per part de Jacques Rancière al segle xxi. Com explicar històricament que un mateix esdeveniment, una mateixa proposta, es rebutgi en una època i s'accepti en una altra? L'article tracta de respondre a aquesta pregunta. D'altra banda, la reinterpretació de Rancière dóna lloc a una nova proposta pedagògica. S'examinen els seus principis i la seva relació amb altres pedagogies i models docents. Finalment, aquest treball tracta de posar de manifest l'efecte de la història i el pas del temps en la manera d'interpretar el passat i el futur de les experiències i possibilitats educatives.Este artículo estudia la recepción de la pedagogía de Joseph Jacotot en el siglo xix y su recuperación por parte de Jacques Rancière en el siglo xxi. ¿Cómo explicar históricamente que un mismo acontecimiento, una misma propuesta, se rechace en una época y se acepte en otra? El artículo trata de responder a esta pregunta. Por otra parte, la reinterpretación de Rancière da lugar a una nueva propuesta pedagógica. Se examinan sus principios y su relación con otras pedagogías y modelos docentes. Finalmente, este trabajo trata de poner de manifiesto el efecto de la historia y el paso del tiempo en cómo interpretamos el pasado y el futuro de las experiencias y posibilidades educativas.This article studies how the pedagogy of Joseph Jacotot was received during the 19th century and its revival by Jacques Rancière in the 21st century. How to explain historically that the same event, the same proposal, is rejected in one time and is accepted in another? The article aims to answer this question. Meanwhile, the Rancière’s reinterpretation gives rise to a new pedagogical proposal. Its principles and relationship with other pedagogies and teaching models are examined. Finally, this work aims to reveal the effect of history and the passing of time on the way of interpreting the past and future of educational experiences and possibilities

El mestre ignorant: la filosofia de l'educació de Joseph Jacotot

Este trabajo pretende ser una contribución a la reflexión pedagógica actual a propósito de la recuperación que Jacques Rancière hizo de la fi losofía de la educación de Joseph Jacotot (1770- 1840). Se exploran así algunas implicaciones pedagógicas, sociales y culturales de un maestro ignorante y la posibilidad de la contingencia del maestro tradicional, es decir, que a la hora de aprender contenidos sea prescindible la figura de alguien que los explique. _________________________________________________________________________________________________________________________________ Ce travail prétend constituer une contribution à la réfl exion pédagogique actuelle à propos de la récupération que Jacques Rancière a fait de la philosophie de l’éducation de Joseph Jacotot (1770-1840). L’article explore ainsi certaines implications pédagogiques, sociales et culturelles d’un maître ignorant et la possibilité de la contingence du maître traditionnel, c’est-àdire qu’au moment d’apprendre des contenus on puisse se passer de la figure de celui qui les explique.This paper aims to contribute to the current pedagogical reflection in respect of the recovery made by Jacques Rancière of the philosophy of education of Joseph Jacotot (1770-1840). As such, certain pedagogical, social and cultural implications of an ignorant schoolmaster are explored, as well as the possibility of the contingency of the traditional schoolmaster, i.e. whether the presence of somebody to explain the content being learnt is still necessary.Este trabajo pretende ser una contribución a la reflexión pedagógica actual a propósito de la recuperación que Jacques Rancière hizo de la filosofía de la educación de Joseph Jacotot (1770- 1840). Se exploran así algunas implicaciones pedagógicas, sociales y culturales de un maestro ignorante y la posibilidad de la contingencia del maestro tradicional, es decir, que a la hora de aprender contenidos sea prescindible la figura de alguien que los explique