Crítica de llibres

Obra ressenyada: Rosa FRANQUET I CALVET, Història de la ràdio a Catalunya al segle XX: de la ràdio de galena a la ràdio digital. Barcelona: Generalitat de Catalunya, DGRTV, 200

Televisió d'alta definició (1968-1993) : assoliments, contradiccions i decepcions d'una innovació tecnològica. Repercussions en l'ecosistema comunicatiu

La Televisió d'Alta Definició (TVAD) és una nova tecnologia de la imatge que es va començar a experimentar en el marc de les tècniques analògiques per a acabar, actualment, formant part del nucli tecnològic interoperable, d'essència digital, que és centre d'interès en el camp de la comunicació i de la informació. L'alt grau d'implicació de la TVAD en la perspectiva numérica li confereix un paper actiu en l'actual moment de canvi, que significa un repte històric per al sector de les telecomunicacion

Algunes reflexions necessàries sobre la televisió pública : crònica de l'INPUT 2000

Quina és i quina hauria de ser la programació de la televisió pública en aquesta era digital que estem vivint? L'Input d'enguany (Halifax, maig de 2000) pot ser una plataforma vàlida per plantejar-ho

Quan els programes de televisió són estimulants : INPUT'99, la conferència mundial de televisió pública

No es pot estudiar la televisió sense estudiar-ne la programació. És una obvietat. I que quan es treballa sobre tendències programàtiques la mostra l'acaben constituint aquelles produccions que l'audiència consumeix de manera voraç però que, paradoxalment, l'opinió pública rebutja, és un fet constatable. Però també ho és que a força emissores hi ha productes aïllables que alegren la mediocritat. Hi ha peces rellevants pel seu diferencial qualitatiu. Peces que, generalment, a priori, no s'inscriuen en una macrotendencia sinó que, en tot cas, acaben provocant-la. Quin és el què d'aquestes produccions il·lustres? Com s'han pensat? Què persegueixen aquests productes que avui resulten gairebé sorpresius enmig del panorama programàtic vigent? De la suma d'aquest tipus de producte també se'n pot fer una mostra d'estudi com la que l'INPUT ens serveix en safata quan ens facilita, durant cinc dies seguits, programes que s'inscriuen en un concepte de televisió que vol fugir de l'estat d'excepció advocant per la qualitat, i a la que l'interès i l'estímul estan garantits

La tasca universitària : El saber d'un departament. Detalls de l'estat de la recerca al Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la UAB

A un departament universitari -als professors que el conformen- li recau la responsabilitat de formar elements clau per a la societat, futurs professionals que han de rendibilitzar socialment els sabers adquirits. A un departament de comunicació audiovisual i de publicitat universitari li pertoca formar elements que, a més de ser clau, estan esdevenint un eix central per a les societats desenvolupades. Al Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona li ha pertocat també ser pioner a Catalunya en el desenvolupament d'aquesta tasca. Més de vint-i-cinc anys amb aquesta responsabilitat han fet sorgir línies de recerca sòlides que han concretat un tarannà de diàleg permanent entre la teoria i l'experimentació, i la consecució d'un cos d'estudi i formació íntegres capaços de respondre al que ha requerit i requereix la demanda social i de mercat

Input, praxi en pro de la qualitat a la televisió

L'Input és una Conferència Internacional de Televisions Públiques en què anualment es debat sobre programes i tendències a la televisió, arran de programes nous i polèmics. Prop de 1000 programme-makers analitzen produccions i debaten sobre la qualitat i la validesa del que la televisió pública està oferint a les seves audiències. S'interessa pels continguts, el públic i les noves formes de producció i confegeix una filosofia pròpia que, combinada amb la praxi, fixa les bases d'una televisió de qualitat. Els seus 25 anys d'història contenen la pròpia història de la televisió: tendències, interessos passats i presents que ajuden a traçar l'orientació futura

Annex 6. Producció independent d'animació audiovisual a Catalunya (1998-2003)

Annex de l'Informe de l'audiovisual a Catalunya 200

La TDT en Europa : modelos de programación

Este artículo muestra los modelos de programación de la TDT en Europa a partir del estudio de 110 canales de Alemania, España, Francia, Italia y Reino Unido, Los resultados se centran en tres factores: titularidad, modelo de programación y 'targetización'.This article presents the programming model of the TDT in Europe from the study of 110 channels of Germany, Spain, France, Italy and United Kingdom. The results are focused on three factors: ownership, programming model and target

Imatges congelades de la televisió digital : una guerra estesa a tot el món pel control de la comunicació audiovisual

La batalla digital que, des de fa mesos, enfronta Sogecable amb la plataforma en què Telefónica és el soci majoritari és com la muntanya de sal de Cardona: només una petita part n'aflora a la superfície. I encara que aquesta part visible s'hagi convertit en un espectacle permanent amb protagonistes rellevants, la part que resta amagada és sens dubte la més decisiva per al futur de la pluralitat informativa en aquest país. El jutge Javier Gómez de Liaño i el president del Grup Prisa, Jesús de Polanco, ocupen el papers estelars en la representació. Al costat seu, els secundaris Maria Dolores Márquez de Prado, Baltasar Garzón, Ignacio Gordillo, Joaquim Navarro, Jaime Campmany, Jaime García Añoveros, Antonio García Trevijano i Juan Luis Cebrián completen un repartiment on no hi falta ni tan sols el fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal. Però les figures més interessants de l'obra són, en aquest cas, les que no es veuen: l'apuntador i els que resten entre bastidors. perquè al marge de l'afer concret iniciat el febrer amb la denúncia de Jaime Campmany per presumpte ús indegut de les fiances dipositades pels abonats de Canal+, en aquesta batalla s'hi han barrejat també les normes del Govern sobre descodificadors rebutjades pels organismes europeus, els drets de retransmissió de partits de futbol i la compra d'Antena 3 per Telefónica. I en el fons, una cursa per controlar el mercat televisiu, el qual entra en una nova era de la mà de les noves tecnologies. Controlar un mercat econòmic i influir en l'opinió pública són les princeses per les quals lluiten els gegants, no només a Espanya, sinó a tots els països. És la tercera guerra mundial. I com a totes les guerres, hi sortirem perdent els mateixos de sempre. Montse Bonet i Gemma Larrègola, professores de la Facultat de Ciències de Comunicació de la Universitat Autònoma posen negre sobre blanc, a les planes següents, les tàctiques i estratègies d'aquesta guerra en què moltes coses estan en joc i que és un capítol més de la transformació revolucionària que està registrant la societat humana en aquest final de segle

Análisis de planteamientos, propósitos y despropósitos: contenidos y servicios de la TDT en Europa

La puesta en marcha de las primeras ofertas de televisión digital terrestre (TDT) en Europa nos demuestra un interés insuficiente por los contenidos: apenas se han generado ofertas específicas para este nuevo sistema. Las programaciones generalistas y los canales temáticos presentes en la televisión por cable o vía satélite, sustentados en los principales macrogéneros ya conocidos, conforman la oferta existente