Patología oral y marcadores de presión ambiental en grupos humanos cazadores y recolectores modernos

El objetivo principal de este estudio consiste en averiguar la correlación existente entre el patrón alimentario de ciertos grupos hunanos y la aparición de patología oral y de otros indicadores de presión ambiental Para ello se han estudiado diversas alteraciones (caries, «abscesos», desgaste, dientes perdidos 'in vivo', cálculo dental, grado de reabsorción alveolar, hipoplasia y cribra orbitalia), en grupos hunanos con dietas muy diferentes, procedentes de las colecciones del British Museum (Natural History) de Londres, y se han integrado todos los datos en un análisis multivariante. Los resultados muestran que con estos marcadores, considerados por separado, sólo es posible una clasificación dietaria muy sencilla

Estudi antropològic de les tombes de La Muntanyeta (Roda de Ter, Osona)

A causa de les adverses condicions en que es va realitzar I'excavació i del llarg període transcorregut des d'aquesta fins a la realització de l'estudi, el material que ens ha arribar esta molt deteriorar i aixó ens ha impedit de procedir a un estudi mètric acurat. S'ha mirar de quantificar al màxim el crani més ben conservar (el de l'individu M-1). Així, algunes mesures s'han pres per simetria en base a un craniograma orientar en I'eix bregma-lambda. S'ha localitzat un punt bregma teòric, unint les traces de sutura corona1 i sagital. Les mesures relacionades amb aquest punt craniomètric, han de ser considerades a títol orientatiu. Quan ha estat possible, el sexe s'ha determinar per I'índex corilo-ciàtic. Agraïm I'ajut del Dr. M. Hernández de la Secció d'Antropologia, Departament de Biologia Animal, Universitat de Barcelona

Relació entre els indicadors ossis de pressió ambiental i els indicadors arqueològics d'estratificació social a la necròpolis paleocristiana de Tarragona

Two stress indicators in bone (cribra orbitalia and dental hypoplasia) have been studied in a sample of individuals from the Palaeochristian necropolis of Tarragona (Catalonia). The relationship between these stress indicators and the social status of each individual within the community, inferred from the type of burial, have been considered. A negative correlation between the stress indicators and the type of burial can be observed, not being statistically significant though. In this regard, the frequency of cribra and hypoplasia seems to be somewhat lower for the individuals buried in the more elaborated tombs. The use of these stress indicators for determining social status and the correlation between social status and archaeological information are discussed

Molecular dating of caprines using ancient DNA sequences of Myotragus balearicus, an extinct endemic Balearic mammal

Background: Myotragus balearicus was an endemic bovid from the Balearic Islands (Western Mediterranean) that became extinct around 6,000-4,000 years ago. The Myotragus evolutionary lineage became isolated in the islands most probably at the end of the Messinian crisis, when the desiccation of the Mediterranean ended, in a geological date established at 5.35 Mya. Thus, the sequences of Myotragus could be very valuable for calibrating the mammalian mitochondrial DNA clock and, in particular, the tree of the Caprinae subfamily, to which Myotragus belongs. Results: We have retrieved the complete mitochondrial cytochrome b gene (1,143 base pairs), plus fragments of the mitochondrial 12S gene and the nuclear 28S rDNA multi-copy gene from a well preserved Myotragus subfossil bone. The best resolved phylogenetic trees, obtained with the cytochrome b gene, placed Myotragus in a position basal to the Ovis group. Using the calibration provided by the isolation of Balearic Islands, we calculated that the initial radiation of caprines can be dated at 6.2 ± 0.4 Mya. In addition, alpine and southern chamois, considered until recently the same species, split around 1.6 ± 0.3 Mya, indicating that the two chamois species have been separated much longer than previously thought. Conclusion: Since there are almost no extant endemic mammals in Mediterranean islands, the sequence of the extinct Balearic endemic Myotragus has been crucial for allowing us to use the Messinian crisis calibration point for dating the caprines phylogenetic tree

Les restes humanes del jaciment epipaleolític de la Balma de Guilanyà (Navés, Solsonès)

Les restes humanes deIs períodes epipaleolític i mesolític estan pobrament representades a la Península Iberica, tot i que existeixen dos jaciments mesolítics excepcional s a Muge, Portugal (Moita do Sebastiao i Cabe~o da Arruda), amb uns 67 individus, i un altre de recentment excavat a Oliva (El Collado, Valencia), on s'han trobat uns 15 individus. EIs primers estan datats entre 7.240 i 6.300 a.P. (Ferreira 1994: 664-674), mentre que el darrer té una datació de 7.640-7.570 a.P (Aparicio 1989). Ambdós jaciments es troben en zones properes a estuaris de rius o a la costa, la qual cosa permetia 1'explotació intensiva de recursos marins molt variats. Aquest tipus d' economia condicionava un tipus de vida força sedentaria i a més a més, va permetre un increment en la densitat de població, que hauria tingut lloc probablement entre el 8.000-7.000 a.e. (Ferreira 1994: 664-674). A Catalunya, s'han excavat fins ara pocs jaciments importants d'aquests periodes (Martín y Vaquer 1995: 35-73), tots d'ells en zones d'interior i corresponents presumiblement a grups petits de caçadors-recol·lectors, força diferents dels posteriors assentaments humans més grans com Muge i Oliva. De tots aquests jaciments, només a la Balma de Guilanya (Naves, Solsones) s'han trobat restes humanes que es puguin atribuir sense cap mena de dubte als nivells epipaleolítics

Les restes humanes del jaciment epipaleolític de la Balma de Guilanyà (Navés, Solsonès)

Les restes humanes deIs períodes epipaleolític i mesolític estan pobrament representades a la Península Iberica, tot i que existeixen dos jaciments mesolítics excepcional s a Muge, Portugal (Moita do Sebastiao i Cabe~o da Arruda), amb uns 67 individus, i un altre de recentment excavat a Oliva (El Collado, Valencia), on s'han trobat uns 15 individus. EIs primers estan datats entre 7.240 i 6.300 a.P. (Ferreira 1994: 664-674), mentre que el darrer té una datació de 7.640-7.570 a.P (Aparicio 1989). Ambdós jaciments es troben en zones properes a estuaris de rius o a la costa, la qual cosa permetia 1'explotació intensiva de recursos marins molt variats. Aquest tipus d' economia condicionava un tipus de vida força sedentaria i a més a més, va permetre un increment en la densitat de població, que hauria tingut lloc probablement entre el 8.000-7.000 a.e. (Ferreira 1994: 664-674). A Catalunya, s'han excavat fins ara pocs jaciments importants d'aquests periodes (Martín y Vaquer 1995: 35-73), tots d'ells en zones d'interior i corresponents presumiblement a grups petits de caçadors-recol·lectors, força diferents dels posteriors assentaments humans més grans com Muge i Oliva. De tots aquests jaciments, només a la Balma de Guilanya (Naves, Solsones) s'han trobat restes humanes que es puguin atribuir sense cap mena de dubte als nivells epipaleolítics

Anàlisi multivariada craniomètrica de les poblacions catalano-balears del passat

S'ha portat a terme una analisi estadística de les dades craniometriques de les principals poblacions catalano-balears del passat, des de J'Edat del Bronze fins a l'Edat Mitjana, i posteriorment s'han integrat les poblacions en un context peninsular més ampli. S'han analitzalles relacions entre poblacions per mitja d'un analisi d'agrupament (cluster), emprant els algoritmes UPGMA i del "veí més proper" i la distancia euclídea al quadrat. Així mateix, s'ha realitzat un re-mostreig (bootstrap) per comprovar la robustes de les agrupacions obtingudes i un test de Mantel per comprovar el grau de concordan~a entre les poblacions femenines i masculines. Els resultats mostren que, a nivell peninsular, els Bascos són la població més diferenciada de la resta des d'un punt de vista morfologic, la qual cosa pot estar relacionada amb una major antiguitat d'aquesta població, potser present des de temps pre-neolítics. La segona font de variació peninsular la constitueixen dues poblacions amb possibles influencies foranies d'origen africa: jueus i musulmans. La resta de poblacions, incloent-hi les de Mallorca, són notablement homogenies a pesar de la seva heterogene'itat cultural, temporal i geogràtfica. Finalment, es conclou que no hi ha cap analisi estadística que objectivament recolzi I'existencia deIs tipus racials tradicionalmcnt descrits a la Península Iberica, i que responen a una visió tipologica i estatica de la diversitat humana

Relación entre las periquimatias y el poder abrasivo de la dieta, en individuos medievales

Se han estudiado las periquirnatías (lineas de crecimiento de las coronas de los dientes) en diversos individuos subadultos provenientes de un yacimiento medieval castellano, por medio de la microscopía electrónica de barrido. Se ha observado cómo las periquimatias de los primeros desaparecen progresivamente por efecto del poder abrasivo del alimento ingerido, en un plazo máximo de 5-6 años. El diferente grado de conservación de las periquimatias entre individuos de una misma edad parece indicar diferencias en la consistencia y la naturaleza de su dieta

Anàlisi multivariada craniomètrica de les poblacions catalano-balears del passat

S'ha portat a terme una analisi estadística de les dades craniometriques de les principals poblacions catalano-balears del passat, des de J'Edat del Bronze fins a l'Edat Mitjana, i posteriorment s'han integrat les poblacions en un context peninsular més ampli. S'han analitzalles relacions entre poblacions per mitja d'un analisi d'agrupament (cluster), emprant els algoritmes UPGMA i del "veí més proper" i la distancia euclídea al quadrat. Així mateix, s'ha realitzat un re-mostreig (bootstrap) per comprovar la robustes de les agrupacions obtingudes i un test de Mantel per comprovar el grau de concordan~a entre les poblacions femenines i masculines. Els resultats mostren que, a nivell peninsular, els Bascos són la població més diferenciada de la resta des d'un punt de vista morfologic, la qual cosa pot estar relacionada amb una major antiguitat d'aquesta població, potser present des de temps pre-neolítics. La segona font de variació peninsular la constitueixen dues poblacions amb possibles influencies foranies d'origen africa: jueus i musulmans. La resta de poblacions, incloent-hi les de Mallorca, són notablement homogenies a pesar de la seva heterogene'itat cultural, temporal i geogràtfica. Finalment, es conclou que no hi ha cap analisi estadística que objectivament recolzi I'existencia deIs tipus racials tradicionalmcnt descrits a la Península Iberica, i que responen a una visió tipologica i estatica de la diversitat humana

Estudi antropològic de les tombes de La Muntanyeta (Roda de Ter, Osona)

A causa de les adverses condicions en que es va realitzar I'excavació i del llarg període transcorregut des d'aquesta fins a la realització de l'estudi, el material que ens ha arribar esta molt deteriorar i aixó ens ha impedit de procedir a un estudi mètric acurat. S'ha mirar de quantificar al màxim el crani més ben conservar (el de l'individu M-1). Així, algunes mesures s'han pres per simetria en base a un craniograma orientar en I'eix bregma-lambda. S'ha localitzat un punt bregma teòric, unint les traces de sutura corona1 i sagital. Les mesures relacionades amb aquest punt craniomètric, han de ser considerades a títol orientatiu. Quan ha estat possible, el sexe s'ha determinar per I'índex corilo-ciàtic. Agraïm I'ajut del Dr. M. Hernández de la Secció d'Antropologia, Departament de Biologia Animal, Universitat de Barcelona