An interview with Jonathan Rosa, expert in language, race, and education

Jonathan Rosa is Associate Professor in the Graduate School of Education, Center for Comparative Studies in Race and Ethnicity, and, by courtesy, Departments of Anthropology and Linguistics at Stanford University. His research combines sociocultural and linguistic anthropology to study the conaturalization of language and race as a key feature of modern governance. Specifically, he analyzes the interplay between racial marginalization, linguistic stigmatization and educational inequity. Dr. Rosa is author of the book, Looking like a Language, Sounding like a Race: Raciolinguistic Ideologies and the Learning of Latinidad (2019, Oxford University Press) and co-editor of the volume Language and Social Justice in Practice (2019, Routledge). In addition to his formal scholarly research, Dr. Rosa is an ongoing participant in public intellectual projects focused on race, education, language, youth, (im)migration, and U.S. Latinxs. His work has appeared in scholarly journals such as Language in Society, American Ethnologist, American Anthropologist, and the Journal of Linguistic Anthropology, as well as media outlets such as MSNBC, NPR, CNN, and Univision.Jonathan Rosa es profesor asociado en la Graduate School of Education, Centre for Comparative Studies in Race and Ethnicity, y, por gentileza, en los departamentos de Antropología y Lingüística de la Universidad de Stanford. Sus investigaciones combinan la antropología sociocultural y la lingüística para estudiar la co-naturalización de la lengua y la raza como elemento clave de la gobernanza moderna. Concretamente, analiza la interacción entre marginación racial, estigmatización lingüística y desigualdad educativa. El Dr. Rosa es autor del libro, Looking like a Language, Sounding like a Race: Raciolinguistic Ideologies and the Learning of Latinidad (2019, Oxford University Press) y co-editor del volumen Language and Social Justice in Practice (2019, Routledge). Además de su investigación formal académica, el Dr. Rosa es un participante permanente en proyectos intelectuales públicos centrados en la raza, la educación, la lengua, la juventud, la (in) migración y los Latinxs de Estados Unidos. Su trabajo ha aparecido en revistas académicas como Language in Society, American Ethnologist, American Anthropologist, y Journal of Linguistic Anthropology, además de medios de comunicación como MSNBC, NPR, CNN y Univision.Jonathan Rosa est professeur agrégé à la Graduate School of Education, Center for Comparative Studies in Race and Ethnicity, et, par courtoisie, dans les départements d'Anthropologie et de Linguistique de l'Université de Stanford. Ses recherches combinent l'anthropologie socioculturelle et linguistique pour étudier la co-naturalisation de la langue et de la race en tant qu'élément clé de la gouvernance moderne. Plus précisément, il examine l'interaction entre la marginalisation raciale, la stigmatisation linguistique et les inégalités scolaires. Dr. Rosa est l'auteur du livre Looking like a Language, Sounding like a Race: Raciolinguistic Ideologies and the Learning of Latinidad (2019, Oxford University Press) et co-éditeur du volume Language and Social Justice in Practice (2019, Routledge). En plus de ses recherches académiques formelles, Dr. Rosa participant à des projets de recherche publics axés sur la race, l'éducation, la langue, la jeunesse, la (im) migration et les Latins aux États-Unis. Ses travaux ont été publiés dans des revues académiques telles que Language in Society, American Ethnologist, American Anthropologist et Journal of Linguistic Anthropology, ainsi que dans des médias tels que MSNBC, NPR, CNN et Univision.Jonathan Rosa és professor agregat a la Graduate School of Education, Centre for Comparative Studies in Race and Ethnicity, i, per gentilesa, als departaments d'Antropologia i Lingüística de la Universitat de Stanford. Les seves investigacions combinen l'antropologia sociocultural i la lingüística per estudiar la co-naturalització de la llengua i la raça com a element clau de la governança moderna. Concretament, analitza la interacció entre marginació racial, estigmatització lingüística i desigualtat educativa. El Dr. Rosa és autor del llibre Looking like a Language, Sounding like a Race: Raciolinguistic Ideologies and the Learning of Latinidad (2019, Oxford University Press) i co-editor del volum, Language and Social Justice in Practice (2019, Routledge). A més de la seva investigació formal acadèmica, el Dr. Rosa és un participant permanent en projectes intel·lectuals públics centrats en la raça, l'educació, la llengua, la joventut, la (im)migració i els Latinxs dels Estats Units. El seu treball ha aparegut en revistes acadèmiques com Language in Society, American Ethnologist, American Anthropologist, i Journal of Linguistic Anthropology, a més de mitjans de comunicació com MSNBC, NPR, CNN i Univision

An interview with Jonathan Rosa, expert in language, race, and education

Jonathan Rosa is Associate Professor in the Gradu-ate School of Education, Center for Comparative Studies in Race and Ethnicity, and, by courtesy, Departments of Anthropology and Linguistics at Stanford University. His research combines sociocul-tural and linguistic anthropology to study the co-naturalization of language and race as a key feature of modern governance. Specifically, he analyzes the interplay between racial marginalization, linguistic stigmatization and educational inequity. Dr. Rosa is author of the book, Looking like a Language, Sounding like a Race: Raciolinguistic Ideologies and the Learning of Latinidad (2019, Oxford University Press) and co-editor of the volume Language and Social Justice in Practice (2019, Routledge). In addi-tion to his formal scholarly research, Dr. Rosa is an ongoing participant in public intellectual projects focused on race, education, language, youth, (im)migration, and U.S. Latinxs. His work has ap-peared in scholarly journals such as Language in Society, American Ethnologist, American Anthro-pologist, and the Journal of Linguistic Anthropolo-gy, as well as media outlets such as MSNBC, NPR, CNN, and Univision

‘That’s how you make the most out of a stay’: Positionings within, and perspectives on, the truly intercultural experience during study abroad

Study abroad has traditionally been perceived as an opportunity for students to learn a foreign language by immersing themselves in the foreign language culture. However, students do so in very different ways. This paper examines how language instructors and international students at a university in Catalonia (Spain) project contrasting views of the ‘truly’ intercultural experience abroad and the importance that each group ascribes to learning the local language(s), Catalan and Spanish. The analysis leads to two main findings. The language instructors legitimise the experience of full immersion in the local culture as they believe that this contributes to the achievement of high levels of competence in local language(s). Nevertheless, their position stands in marked contrast to the experience of the international students, who tend to interact primarily with other international students as a result of the lack of opportunities that the local students offer them to enter local networks

Erasmus student mobility and the construction of European citizenship

The Erasmus student mobility programme allocates three explicit objectives to the experience of spending a few months studying in another European country: (1) to benefit students educationally, linguistically and culturally; (2) to promote co-operation between institutions and (3) to contribute to the development of a pool of well-qualified, open-minded and internationally experienced future professionals [European Commission. 1996. The Obstacles to Transnational Mobility. Green Paper. http://aei.pitt.edu/1226/1/education_mobility_obstacles_gp_COM_96_462.pdf (accessed April, 2015)]. The programme has also sometimes been referred to as one of the most powerful tools of European integration. However, little research has so far been undertaken on how it may alter students’ attitudes towards aspects of European identity and sense of European citizenship. Our study investigates the extent to which the Erasmus experience affects the sense of self as European citizens of a cohort of students from the University of Lleida (Catalonia, Spain). It also explores the students’ position towards the notion of European citizenship and how this relates to the development of their plurilingual competence. Two questionnaires, one before and one after the study-abroad experience, provided quantitative data while qualitative data were obtained through the analysis of discussion groups focusing on aspects of European vs. national identity and citizenship.The research on which this article is based was supported by: (1) Research grant [FFI2012-35834], Ministerio de Economía y Competitividad, Interculturalidad, ciudadanía europea e ingleś como lingua franca: entre las políticas y las prácticas en los programas de movilidad internacional universitaria, January 2013–June 2016, and (2) the Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generaliat de Catalunya [2014SGR 1061

Language policy and internationalisation: The experience of international students at a Catalan university

La internacionalització la universitat ha generat un increment de la comunicació intercultural entre els estudiants i el personal acadèmic i administratiu. En universitats públiques com la Universitat de Lleida (UdL), situada en el territori bilingüe de Catalunya, la introducció de polítiques multilingües és una qüestió delicada. En les seves polítiques lingüístiques i d’internacionalització, la UdL té com a objectiu la conciliació de la nova realitat multilingüe i la demanda de linguas francas com el castellà o l’anglès, amb els esforços per normalitzar la llengua catalana, i d’aquesta manera, revertir el procés de substitució lingüística pel castellà, la llengua majoritària. Aquest procés no està exempt de tensions i ambigüitats, les quals són l’objecte d’estudi d’aquesta tesi doctoral. Les dades van ser recollides mitjançant una metodologia etnogràfica durant el curs acadèmic 2010-2011 a la UdL. Els participants van ser estudiants internacionals, els seus professors de català i castellà, professors de les seves facultats i personal administratiu responsable universitat de la seva acollida. L’anàlisi es va dur a terme des d’una perspectiva d’anàlisi del discurs mitjançant la noció d’stance (posicionament) (Du Bois, 2007; Jaffe, 2009), amb l’objectiu d’investigar com els estudiants internacionals i el personal de la UdL es posicionen envers la distribució dels recursos lingüístics pel que fa (1) a la construcció de la identitat de la universitat i de l’entorn sociocultural i (2) al desenvolupament de la competència lingüística en català. L’anàlisi demostra que la UdL es construeix com a una institució monolingüe en un context bilingüe, atribuint un gran valor simbòlic al català dins i animant als estudiants internacionals a afiliar-se a amb aquesta llengua. Davant d’aquest posicionament, els estudiants internacionals articulen sentiments de decepció en veure perillar les seves expectatives inicials d’aprendre castellà, una llengua representa un més gran capital simbòlic en el món global. Els estudiants, juntament amb algunes veus del personal docent i administratiu, desafien la posició institucional i reclamen un sistema més flexible que els permeti afiliar-se amb campanya el procés de revitalització del català i, a l’hora, beneficiar-se del coneixement i l’ús del castellà i de l’anglès com a llengües de comunicació internacional. L’estudi suggereix que pràctiques com el translanguaging (Li i Zhu, 2013; Blackledge i Creese, 2010; García, 2009) poden ser més sostenibles en una universitat situada en un territori bilingüe que pretén conciliar la seva responsabilitat de contribuir a la revitalització del català amb la seva aspiració a competir en el mercat universitari global.The internationalisation of higher education (HE) has generated an increase in cross-cultural communication among students, academic and administrative staff. In such public universities as the University of Lleida (UdL), in the bilingual territory of Catalonia, the introduction of multilingual policies is a highly sensitive issue. Through its language and internationalisation policies, the UdL aims to reconcile the new multilingual reality and the demand for lingua francas, such as Spanish or English, with the efforts to revitalise the Catalan language, thereby contributing to reversing the language shift towards Spanish, the majority language. This process is not free from tensions and ambiguities, which this thesis seeks to investigate. The data were ethnographically collected during the academic year 2010-2011 at the UdL. The participants were incoming international mobility students, their language instructors and content-subject lecturers, and the administrative staff responsible for their welfare at the university. The analysis was undertaken from a discourse analytical perspective using the notion of ‘stance’ (Du Bois, 2007; Jaffe, 2009) as the main analytical notion and it explores how students and staff position themselves towards the distribution of linguistic resources (1) to construct the identity of the university and (2) to develop competence in Catalan. The analysis reveals that the UdL constructs itself as a monolingual institution in a bilingual context by ascribing great symbolic value to Catalan in the local community and encouraging students to affiliate with it. Given this stance, the international students articulate feelings of disappointment as they see their original expectations of learning Spanish, a language of much greater economic power in the global world, are compromised. The students, together with some voices from the teaching and administrative staff, challenge the institutional stance and claim for a more flexible system that enables them to affiliate with the campaign to revitalise Catalan and at the same time benefit from knowing and using Spanish and English as languages for intercultural communication. The study suggests that practices such as ‘translanguaging’ (Li and Zhu, 2013; Blackledge and Creese, 2010; García, 2009) may be more sustainable in a university located in a bilingual territory that aims to reconcile its responsibility to contribute to the revitalisation of Catalan with its aspiration to compete in the global educational market.La internacionalización universitaria ha generado un incremento de la comunicación intercultural entre los estudiantes y el personal académico y administrativo. En universidades públicas como la Universidad de Lleida (UdL), situada en el territorio bilingüe de Catalunya, la introducción de políticas multilingües representa una cuestión delicada. A través de su política lingüística y de internalización, la UdL presenta como objetivo conciliar esta nueva realidad multilingüe y la demanda de lenguas francas para la continuación intercultural, como el español o el inglés, junto con el esfuerzo de dinamizar la lengua catalana y contribuir a la inversión del proceso de substitución lingüística al castellano, la lengua mayoritaria. Este proceso no está exento de tensiones y ambigüedades, las cuales esta tesis pretende investigar. Los datos fueron recogidos etnográficamente durante el curso académico 2010-2011 en la UdL. Los participantes fueron estudiantes internacionales de movilidad entrantes, sus profesores de idiomas, los profesores de la facultad y el personal administrativo responsable de su bienestar en la universidad. El análisis se llevó a cabo desde la perspectiva del análisis del discurso mediante la noción de “stance” (posicionamiento) (Du Bois, 2007, Jaffe, 2009) con el objetivo de investigar como los estudiantes internacionales y del personal de la UdL se posicionan respecto a la distribución de los recursos lingüísticos para (1) el proyecto de construcción de l identidad de la universidad y del entorno sociocultural y (2) el desarrollo de la competencia lingüística en catalán.El análisis demuestra que la UdL se construye como una institución monolingüe en un contexto bilingüe atribuyendo un gran valor simbólico al catalán dentro de la comunidad local y animando a los estudiantes internacionales a afiliarse a esta lengua. Delante de este posicionamiento, los estudiantes internacionales articulan sentimiento de decepción al ver peligrar sus expectativas iniciales de aprender español, una lengua de mayor poder económico en el mundo global. Los estudiantes, junto con algunas voces del personal docente y administrativo, desafían la posición institucional y reclaman un sistema más flexible que les permita afiliarse con la campaña de revitalización del catalán y, a su vez, beneficiarse del conocimiento y el uso del castellano y del inglés como lenguas de comunicación intercultural. El estudio sugiere que prácticas como el translanguaging (Li y Zhu, 2013; Blackledge y Creese, 2010; García, 2009) pueden ser más sostenibles en una universidad situada en un territorio bilingüe que pretende conciliar la responsabilidad de contribuir a la revitalización del catalán con su aspiración a competir en el mercado universitario global