Gallego Balsà, Lídia

Catalan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

vila, F. Xavier; salvat, Eulàlia (ed.) (2013).
Noves immigracions i llengües. 
Barcelona: MRR. Servicios de Comunicación Gráfica. 250 p. 
La primera dècada del segle xxi a Catalunya ha presenciat l’arribada d’immigrants 
d’arreu del món que n’han transformat la societat. Aquesta transformació es caracte-
ritza per l’augment de la pluralitat i la diversitat lingüística a casa nostra. Aquest vo-
lum, de vuit capítols, analitza la gestió d’aquesta diversitat des del punt de vista de les 
pràctiques, competències i ideologies lingüístiques des de diferents perspectives teòri-
ques i prenent com a prisma diverses institucions (escoles, organitzacions d’acollida 
de nous immigrants o locutoris, entre d’altres) i diversos col·lectius de nouvinguts 
amb perfils heterogenis pel que fa a edat, gènere, lloc d’origen i conjuntura socio-
econòmica. 
Xavier Vila obre el volum amb el capítol «De l’“etapa autonòmica” a la “sociolin- 
güística del multilingüisme”: una dècada de recerca sociolingüística sobre les no- 
ves immigracions». L’autor revisa l’evolució de la immigració a Catalunya durant el 
segle xx fins a les noves immigracions del segle xxi, els reptes que afronten els territo-
ris de parla catalana i les mesures de gestió de la diversitat lingüística preses fins ara. 
Així mateix, argumenta que, actualment, la pluralitat de la societat catalana ha dirigit 
la recerca en sociolingüística cap a una nova fase, la de la sociolingüística del multilin-
güisme, caracteritzada per posar l’èmfasi en la diversitat lingüística (no només en el 
bilingüisme) i en la relació entre llengua i societat. 
El segon capítol, «Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton 
i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja», de Llorenç Comajoan 
et al., analitza la relació entre l’origen geogràfic familiar de l’alumnat autòcton i al-
lòcton i els usos lingüístics interpersonals. L’estudi mostra que hi ha diferències con-
siderables entre la llengua inicial dels alumnes, el context i l’ús que en fan amb ger-
mans i amics. L’ús del català amb els pares i els germans està relacionat amb la llengua 
inicial i, en el cas dels amics, amb el context de socialització immediat, la qual cosa 
juga a favor del català en els territoris amb més presència d’aquesta llengua. Un resul-
tat interessant de l’estudi és que els estudiants de la Franja i Mallorca perceben que la 
seva competència en català és baixa, mentre que en els territoris de Catalunya, malgrat 
les diferents realitats sociolingüístiques, el nivell de percepció a totes les localitats és 
alt, cosa que reafirma l’èxit del sistema d’immersió lingüística a Catalunya. 
El tercer capítol, «Variables que incideixen en el coneixement de català i castellà de 
l’alumnat estranger a Catalunya: un estudi amb alumnat de sisè de primària», de Ju-
dith Oller, examina com el nivell de competència escrita en castellà i català es veu 
afectat per la interrelació entre el context sociolingüístic, el temps d’estada a Catalu-
Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26 (2016), p. 339-342 
http://revistes.iec.cat/index.php/TSC ISSN (ed. impresa): 0211-0784 ISSN (ed. electrònica): 2013-9136
03 Seccio Ressenyes TSC26.indd   339 08/11/16   12:26
340 TSC, 26 (2016) RESSENyES
nya i la competència oral en les dues llengües locals. L’estudi parteix de la premissa que 
el nivell de competència escrita en la llengua d’instrucció de l’escola (català a Catalu-
nya) és clau per a l’èxit escolar de l’alumnat nouvingut. Els resultats de l’estudi mos-
tren que el nivell de competència oral incideix en el nivell de competència escrita. Per 
exemple, la competència escrita en castellà millora si els alumnes tenen un nivell de 
competència oral alt tant en català com en castellà. L’autora conclou que les escoles 
haurien d’esforçar-se més per treballar la llengua oral i que les polítiques dels plans 
educatius d’entorn s’han de mantenir per a exposar els alumnes nouvinguts en àrees 
castellanoparlants a la llengua catalana, ja que són mesures que contribueixen a l’èxit 
escolar de tot l’alumnat.
La quarta contribució, «La gestió del multilingüisme en els serveis d’acollida de les 
ONG: un estudi de cas», de Maria Rosa Garrido, és una de les més destacables del 
volum. Aquest estudi de base etnogràfica analitza la gestió del multilingüisme en un 
projecte d’acollida en dues ONG a l’àrea metropolitana de Barcelona. La primera és 
una institució de caire religiós dedicada al voluntariat i a la transmissió de valors i la 
segona, una oficina social que prové de la tradició sindical socialista i que prioritza el 
desenvolupament de les destreses individuals per a facilitar la inserció dels usuaris 
en el mercat laboral. En ambdues organitzacions el discurs de la integració es basa en 
l’aprenentatge de les llengües locals, a més dels costums i les lleis de la societat d’aco-
llida, fet que, des d’una perspectiva crítica, és interpretat per l’autora com una manera 
de regular el comportament dels nouvinguts en nom del benestar comú i de la inser-
ció social. Pel que fa a la distribució del multilingüisme, l’estudi mostra tensions entre 
els discursos oficials d’integració que emfatitzen l’aprenentatge de català i castellà i el 
comportament lingüístic dels locals, els quals es dirigeixen en castellà als nouvinguts, 
cosa que provoca que el català no sigui una llengua efectiva de comunicació. A més, la 
diversitat lingüística dels usuaris és silenciada sota el discurs de la integració en les 
llengües locals i només s’admet de manera temporal als immigrants de nova incorpo-
ració al programa. L’article conclou que per a augmentar l’efectivitat de les tasques 
que duen a terme les ONG, aquestes han de crear espais on els usuaris tinguin una 
major agència (o apoderament) social.
En el cinquè article, «La gestió del multilingüisme en un espai regulat entre perso-
nes immigrades: el cas dels locutoris», Maria Sabaté argumenta que els locutoris re-
presenten institucions consolidades on es pot estudiar la reproducció dels règims 
lingüístics institucionals amb què es troben les persones nouvingudes a Catalunya. 
A través de l’ús de l’agència social, aquestes persones poden crear les seves pròpies 
jerarquies lingüístiques des de baix per accedir a xarxes socials de persones amb capital 
lingüístic i escapar de l’exclusió social a través de la llengua. Aquesta gestió del mul- 
tilingüisme legitima l’ús híbrid de les llengües dels usuaris, que competeixen entre 
elles i produeixen una varietat única d’espanyol com a llengua franca en detriment del 
català i les llengües dels mateixos parlants. Malgrat tot, les persones migrades aconse-
gueixen escapar de la marginació social i lingüística. Aquest estudi, presentat de ma-
nera clara i concisa, inclou una gran varietat de dades etnogràfiques que aporten 
originalitat a l’anàlisi. A banda de les típiques notes de camp i entrevistes semiestruc-
03 Seccio Ressenyes TSC26.indd   340 08/11/16   12:26
RESSENyES TSC, 26 (2016) 341
turades, es mostren pamflets publicitaris i anuncis escrits pels mateixos usuaris, els 
quals, a més d’oferir transparència i una visió panoràmica del treball de camp, ens 
permeten gaudir de l’hibridisme de les pràctiques lingüístiques dins dels locutoris. 
El sisè capítol, «Les vies per als aprenentatges lingüístics del jovent d’origen marro-
quí establert a Catalunya», de Xavier Vila et al., examina el paper de les relacions inter-
personals en el món laboral, els contextos formals, els mitjans de comunicació i l’en-
treteniment i les xarxes socials com a vies per al desenvolupament lingüístic dels joves 
d’origen marroquí a Catalunya. L’anàlisi mostra que l’escola té un paper crucial en la 
integració lingüística completa dels joves i que fora de l’àmbit escolar, així com en 
l’àmbit laboral, els comportaments lingüístics són racialitzats, ja que els autòctons 
tendeixen a dirigir-se a una persona categoritzada socialment com a «marroquina» en 
castellà. Aquest fet impedeix que els joves, sobretot els que arriben amb més edat, as-
soleixin plena competència en català. A banda de les dues llengües locals, els joves 
també aprenen les llengües d’origen i les del currículum escolar, principalment l’an-
glès, malgrat que assoleixen diferents nivells de competència. L’article fa propostes 
d’actuació molt assenyades i ben fonamentades sobre possibles canvis relacionats amb 
la formació lingüística, el plantejament d’estratègies per a evitar la racialització de la 
llengua d’ús entre autòctons i al·lòctons i cursos d’àrab i amazic desvinculats de l’àm-
bit religiós, per construir un pont entre el món empresarial de Catalunya i el Marroc.
El setè treball, «Realitat sociolingüística dels japonesos residents a Catalunya», de 
Makiko Fukuda, descriu els nivells de competència i les ideologies lingüístiques dels 
japonesos a Catalunya. L’anàlisi detecta tres grups. El primer fa un ús predominant del 
japonès, és el més nombrós i sol estar format per persones que viuen de manera tem-
poral a Barcelona per motius laborals i usen el japonès entre compatriotes. En el segon 
grup, els japonesos fan un ús considerable del castellà i normalment viuen a Barcelona 
de manera permanent o per motius acadèmics. En el tercer grup, el més petit, s’obser-
va un ús considerable del català i està format bàsicament per membres de famílies 
mixtes i residents permanents fora del Barcelonès. La part més interessant de l’estudi 
arriba amb l’anàlisi qualitativa de les actituds lingüístiques. Pel que fa al bilingüisme a 
Catalunya, entre els entrevistats és present una visió monolingüe dels estats. Conse-
güentment, el català apareix com una llengua irrellevant i una barrera que separa els 
estrangers dels catalans. 
L’últim capítol, «Opinions i pràctiques lingüístiques dels alemanys residents a Ma-
llorca», de Bàrbara Sastre, explora el procés d’integració lingüística de la població 
alemanya que resideix a Mallorca, les seves actituds i les seves pràctiques lingüístiques. 
Les dades confirmen que l’alemany és una llengua de comunicació freqüent per als 
alemanys en contextos professionals, socials i d’oci. Generalment, aquells que no 
aconsegueixen fer la seva vida en alemany, la fan en castellà o en anglès. El català que-
da al marge i només una minoria dels alemanys residents a l’illa, sobretot aquells que 
viuen a l’interior i busquen una integració total, arriben a aprendre’l i l’usen diària-
ment. L’autora conclou que, per tal d’aconseguir l’equilibri entre el castellà i el català, 
calen més mitjans que facilitin l’aprenentatge del català i que la societat mallorquina 
cooperi amb les institucions per garantir-ne l’ús en tots els àmbits socials. 
03 Seccio Ressenyes TSC26.indd   341 08/11/16   12:26
342 TSC, 26 (2016) RESSENyES
Aquests vuit treballs sostenen una obra sòlida i ben editada que aporta una visió 
panoràmica de la situació sociolingüística de les noves immigracions a Catalunya a 
partir de l’estudi de col·lectius amb perfils molt heterogenis. Malgrat que s’hi troben 
a faltar algunes comunitats d’immigrants molt presents a Catalunya, provinents de 
la Xina, Romania i l’Amèrica Llatina (Idescat, 2014), aquest volum representa, en 
conjunt i en cadascuna de les parts, un treball de referència per a investigadors que 
vulguin continuar aprofundint i estenent la sociolingüística del multilingüisme en els 
àmbits de parla catalana. 
Lídia GalleGo Balsà
Universitat de Lleida
BiBliografia de referència 
idescat (2014). «Estrangers amb autorització de residència. Per país de nacionalitat. Provín- 
cies». A: Anuari estadístic de Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 
<http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=272> [Consulta: 27 abril 2014].
coRRespondència: Lídia Gallego Balsà. Universitat de Lleida. Cercle de Lingüística Aplicada. Depar-
tament d’Anglès i Lingüística. Despatx 2.24. Plaça de Víctor Siurana, 1. A/e: lgallegobalsa@dal.udl.cat. 
A/I: www.cla.udl.cat. Tel.: 973 702 188.
03 Seccio Ressenyes TSC26.indd   342 08/11/16   12:26


Vila, F. Xavier;  Salvat, Eulàlia (ed.) (2013). Noves immigracions i llengües. Barcelona: MRR. Servicios de Comunicación Gráfica. 250 p.

https://repositori.udl.cat/bitstream/10459.1/65336/1/022630.pdf

vila, F. Xavier; salvat, Eulàlia (ed.) (2013). Noves immigracions i llengües. Barcelona: MRR. Servicios de Comunicación Gráfica. 250 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert