Quan els gimnastes es fan artistes

Recentment el Museu de l'Esport ha acollit l'exposició de dos artistes: Renata Muller i Àngel de Luna. Ambdós tenen en comú haver estat gimnastes destacats i presentar en aquesta mostra únicament obres de temàtica esportiva. La gimnàstica és gairebé l'únic esport que uneix al seu nom el cognom d'artístisca. És una de les poques activitats esportives en les quals l'estètica és element intrínsec i fonamental de la pròpia essencia de l'esport. Això fa que el gimnasta cerqui en tot moment que les posicions que adopta i els seus moviments i gestos siguin sempre estètics i harmònics. Aquesta especial sensibilitat que li atorga l'esport afavoreix que, quan el gimnasta té el do i habil itat de poder crear obra plàstica, es converteixi amb facilitat en artista. Renata Muller desenvolupà l'activitat esportiva competitiva dins la natació i la gimnàstica. Fou campiona d'Espanya en salts de palanca i de trampolí i en gimnàstica artística. En aquesta última especialitat, va estar membre de l'equip espanyol en els Jocs Olímpics de Roma l'any 1960. Ha continuat vinculada a l'esport a través de la docència, ja que és Diplomada en l'Escola Federal d'Educació Física de Mägglingen (Suïssa) i Llicenciada en Educació Física i Esports a l'INEF de Barcelona, on exerceix actualment de professora de Gimnàs- tica. Artísticament té una arrelada tradició familiar —és filla i néta de pintora i escultora  i una sòlida formació com alumna de l'Escola de Pintura Mural del Monestir de Sant Cugat, de Escola Massana i de Escola de Belles Arts; en aquestes últimes ha seguit diferents cursos de perfeccionament. Ha estat deixeble d'artistes com Sainz de la Maza, Gloria Muñoz i Giralt Miracle. La continuada relació amb l'esport de Renata M ul ler fa que la major part de la seva obra estigui dedicada a la temàtica esportiva, demostrant un polifacetisme en les tècniques utilitzades. En l'actual exposició presenta un conjunt de dibuixos a Ilapis, en els quals realitza una interessant anàlisi de la plàstica corporal del moviment dels esportistes. Trobem també diversos quadres treballats amb tècnica acrílica, amb imatges extraòrdinariament dinàmiques d'atletes, gimnastes i saltadors aquàtics

Estimating the impact of parasitoids on the dynamics of populations of gypsy moths.

To estimate the impact of parasitoids, one must be able to accurately measure the mortality they cause. I therefore investigated biases associated with several methods of calculating stage-specific and time-specific parasitism by Cotesia melanoscela, Parasetigena silvestris, and Brachymeria intermedia. I released laboratory-reared gypsy moths into the field to measure the timing of oviposition by parasitoids. I determined the timing of emergence of parasitoids by collecting naturally occurring gypsy moths. I also monitored the timing of host recruitment to and advancement out of the stage(s) that was susceptible to parasitism. I found that many of the methods used in previous studies of gypsy moth dynamics were affected by overlap of these processes and that several methods severely over- or underestimated parasitism. I estimated temperature-dependent development of C. melanoscela for use with the Southwood & Jepson method of calculating the number of parasitoids attacking hosts. I also studied some effects of superparasitism by P. silvestris. The dispersion of eggs of P. silvestris on gypsy moth larvae collected in the field was more aggregated when larvae were collected from under burlap bands. This resulted in lowered percentage parasitism of hosts collected in this manner. In laboratory studies, deposition of more than one egg on a single host significantly increased host mortality, but had a negative effect on survival of the immature parasitoid and the size of the puparium produced. Experimental manipulations of densities of gypsy moths revealed a strong, positive spatially density-dependent reduction in gypsy moth populations. Positive density-dependent mortality occurred during the early and mid larval stages and was primarily due to Compsilura concinnata, a polyphagous parasitoid. Oviposition by P. silvestris, an oligophagous parasitoid, was initially inversely density-dependent, but became positively density-dependent during the late larval period. I conclude that if populations of gypsy moths increase and decrease in density asynchronously on a spatial scale of a few ha, the density-dependent responses of parasitoids could suppress the populations to a point where small mammal predation would be able to prevent population increase. This phenomenon may explain the apparent stability of gypsy moth populations on a region-wide basis for the years between outbreaks

Josep Segrelles, un artista injustamente poco valorado y muy olvidado

En general, las personas que aprenden a relajarse obtienen La todavía reciente evocación del Centenario del Club de Fútbol Barcelona, ha permitido recordar y revalorizar al ilustrador y pintor Josep Segrelles. Recordarle a través del cartel conmemorativo de las Bodas de Plata del Club y revalorizarle mediante una extraordinaria exposición antológica presentada en el Museo del Barça. Josep Segrelles i Albert nació en Albaida, País Valencià, el año 1885, lugar donde pasó la primera infancia. A partir de 1894 vive en la ciudad de Valencia donde comienza su formación artística en la Escola de Belles Arts de Sant Carles con Isidre Garuelo. También recibió algunas lecciones de Joaquín Sorolla. A principios de siglo se trasladó a Barcelona y estudió, entre 1905 y 1909, en l'Escola Superior d'Arts (conocida como Llotja). Hacia el año 1910 se inicia como ilustrador

La biblioteca "Los Sports"

APUNTS de Educación Física y Deportes ha sido un proyecto editorial con finalidad didáctica, que ha triunfado plenamente y que hoy es una realidad dinámica en progresión. La Biblioteca "Los Sports" fue un proyecto editorial, asimismo con finalidad didáctica que, iniciado a principios del siglo actual ocupó durante muchos años un lugar destacado entre la escasa bibliografía deportiva de nuestro país. Josep Elias i Juncosa, "Corredises" ("Carrerillas"), sin duda el activista deportivo más importante del deporte catalán de principios de siglo —fue deportista polifacético, fundador, promotor y dirigente de la mayoría de clubs deportivos de Barcelona y de muchos de Catalunya— fundó hacia 1913 la citada Biblioteca "Los Sports". Esta biblioteca consistió en un conjunto de manuales de técnica y didáctica deportiva de extraordinaria calidad, teniendo en cuenta el nivel de nuestro deporte en los tiempos en que fueron publicados. Cabe destacar la evidente visión de futuro del promotor y director de esta colección de libros dedicados al de-porte, que fue la primera y única durante muchos años en nuestro ambiente. En otra publicación posterior, Josep Elias establece un paralelismo entre "Los Sports" y tres colecciones extranjeras por entonces vigentes: Sports-Bibliotéque (25 volúmenes) de París, The All-England Series (33 volúmenes) de Londres y Spalding's Athletic Library (200 volúmenes) de Nueva York. Aunque Elias era un nacionalista convencido, la totalidad de las obras se publicaron en lengua castellana, posiblemente por el interés comercial de ocupar la totalidad del mercado estatal y americano. El título, "Los Sports", corresponde a la denominación inglesa del deporte que por entonces se utilizaba con absoluta normalidad en Catalunya y en el resto del estado español. No olvidemos que el deporte era casi privativo de las clases acomodadas y aristocráticas y que los practicantes eran generalmente "distinguidos sportsmen"

El tennis, un esport poètic

L'any 984, en preparar un article sobre el músic Pau Casals i la seva poc coneguda activitat esportiva "havia estat bon nedador, entusiasta excursionista i excel·lent tennista" considerant l'excepcional personalitat del protagonista, volia adjuntar a la iconografia esportiva una illustració literària adient que enriquís el meu escrit. Un bon amic filòleg, poeta i jugador de tennis, em va assabentar de l'existència en l'obra de Josep Carner, d'un sonet anomenat Joc de tennis. Vaig aprofitar el primer quartet de l'esmentat poema, per encapçalar el treball. Aquest fet va motivar, a més, que una publi-cació de tanta difusió com la Revista Olímpica "amb edicions espanyola, francesa i anglesa" incorporés, possiblement per primera vegada, uns mots en català

Processes and Circumtances in Short Stories of Good Housekeeping

The study deals with the Analysis of Processes and Circumstances in short stories of Good Housekeeping Magazine. The data were collected from publications monthly magazine, Good Housekeeping Magazine, in its edition of January 2003, May 2003, August 2003, and December 2003. There are four Short stories used as the sample. The texts of short stories were analyzed and classified with reference to the types of Processes and Circumstances according to the Systemic Functional Grammar theories. This Study used descriptive method. The Findings indicate that the Material Process (1283, 44.66%) is dominantly used in the short stories as the representative of Process and Circumstance of Location (771, 66.07%) is dominantly used in the short stories as the representative of Circumstances. This implies that short stories are mostly written in Material Process and Circumstance of Location because both of these aspects have high numbers of using if compared with the others

Josep Segrelles, un artista injustament poc valorat i molt oblidat

L'encara recent evocació del centenari de la fundació del Club de Futbol Barcelona, ha permès recordar i revalorar l'il·lustrador i pintor Josep Segrelles. Recordar-lo a través del cartell commemoratiu de les Noces d'Argent del Club i revalorar-lo mitjançant una extraordinària exposició antològica presentada en el Museu del Barça. Josep Segrelles i Albert va néixer a Albaida, País Valencià, l'any 1885, lloc on va passar la primera infància. A partir de 1894 viu a la ciutat de València, on va començar la seva formació artística a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles amb Isidre Garuelo. També va rebre algunes lliçons de Joaquim Sorolla. A principi de segle es va traslladar a Barcelona i va estudiar, entre 1905 i 1909, a l'Escola Superior d'Arts (l'anomenada Llotja). Cap a l'any 1910 es va 'iniciar com a il·lustrador. El seu primer treball és un llibre dedicat al jiu-jitsu, esport que aleshores gaudia de gran popularitat a Catalunya. Després va realitzar les il·lustracions per a uns quaderns populars d'aventures (Dick Navarro i Montbers el Pirata) i per a novel·les policíaques. Més endavant va col·laborar amb les editorials més importants del país com Granada, Molina, Salvat i Araluce; els dibuixos per als llibres infantils d'aquesta última empresa li donen entrada a totes les llars. Èxit especial tingueren algunes obres entre les quals cal destacar Las mil y una noches, Las Florecillas de San Francisco, La vida de San José de Calasanz i La vida de San Vicente Ferrer. El 1922 l'editorial Gallach-Calpe li va encarregar una gran edició de Don Quijote, obra que, curiosament, va publicar Espasa-Calpe com esdeveniment artístic nacional l'any 1966, amb 106 il·lustracions en color i 125 dibuixos a la ploma. Va participar també en nombroses revistes com L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Jornada Deportiva de Barcelona, La Esfera i Blanco y Negro de Madrid i, fins i tot, en Illustrated London News de Londres; aquesta revista li va contractar, entre 1927 i 1932, les pàgines centrals del número nadalenc

El tenis, un deporte poético

El año 1984, al preparar un artículo sobre el músico Pau Casals y su poco conocida actividad deportiva —había sido buen nadador, entusiasta excursionista y excelente tenista— considerando la excepcional personalidad del protagonista, quería adjuntar a la iconografía deportiva una ilustración literaria adecuada que enriqueciese mi escrito. Un buen amigo filólogo, poeta y jugador de tenis, me informó de la existencia, en la obra de Josep Carner, de un soneto denominado Joc de tennis (Juego de tenis). Aproveché el primer cuarteto del poema citado, para encabezar el trabajo. Este hecho motivó, además, que una publicación de tanta difusión como la Revista Olímpica —con ediciones española, francesa e inglesa— incorporase, posiblemente por primera vez, unas palabras en catalán