Women and environmental and nature journalism

L’article s’inicia amb la comparació entre feminisme i ecologisme i continua amb una reflexió personal sobre l’experiència de l’autora com a cap de la revista Nat. També, fa evident el famós “sostre de vidre” sota el qual les dones periodistes tan sols poden contemplar els llocs de direcció sense per això poder copsar-los. Pel que fa a les revistes de natura, aquestes es troben carregades d’una visió masculina, la qual cosa podria considerar-se contradictori si pensem que els temes naturals es troben ben sovint relacionats amb alguns aspectes de la feminitat com ara la reproducció. L’autora d’aquest article reflexiona sobre les possibles explicacions de la desequilibradíssima presència masculina en el periodisme ambiental. De més a més, no solament és greu el fet que els periodistes siguin gairebé sempre homes sinó que, a més, aquest tipus de revistes com Nat funcionen amb l’ajut constant d’especialistes que també són majoritàriament masculins.This article begins with a comparison of feminism and ecology, and continues with personal reflections on the author’s experience as chief editor of Nat Magazine. Maria Josep Picó gives evidence for the infamous “glass ceiling” beneath which women journalists have had to contemplate positions of responsibility, without quite being able to access them. We learn that even nature magazines are run in conformity with a masculine vision of things, which is contradictory when we consider that themes of nature are often in parallel to aspects of femininity, such as reproduction. The author gives possible explanations for this large disequilibrium in environmental journalism. Not only is it a grave state of affairs that journalists tend to be men most of the time, argues Maria Josep Picó, but also the specialists on whom publications like Nat Magazine must rely constantly also tend to be men

Vocació per la ciència

La meta europea és aconseguir una societat competitiva i dinàmica, basada en el coneixement, capaç de garantir un creixement econòmic sostenible amb més i millor ocupació i als nivells de cohesió, com marca la declaració de Lisboa. Però, alhora, el continent experimenta una davallada de l’interès per les ciències i la tecnologia que xoca frontalment amb el model de futur basat en el progrés cientificotècnic. Una crisi de vocacions científiques que s’agreuja en el cas de les dones, excepte en l’àmbit de la salut

De la lluita ecologista a una prioritat global. L'eclosió de la comunicació mediambiental

From Ecologists’ Struggle to Global Priority: The Emergence of Environmental Journalism.The environmental message has always held a place in the speeches of the masses. However, it was the ecologists’ declarations of the early sixties that mark the origins of journalistic expression as we know it today. Since then, the environmental issue has edged into the media little by little, nowhaving become a priority on news agendas. The printed word, be it on paper or Online, as well as the audiovisual media echo society’s growing interest in environmental issues. However, environmental journalism still faces certain challenges, which must be surmounted in order to overcome inherent weaknesses, such alarmism, superfi cial treatment and the conquest of prime-time television slots

La topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració

L'urbanisme de Granollers en època medieva

El futur del periodisme ambiental. Tendències de diaris i revistes de natura a l'entorn digital en l'àmbit espanyol i europeu

Aquesta tesi doctoral de la Universitat de València analitza l’evolució del periodisme ambiental des de la premsa generalista espanyola –durant les dues dècades prèvies a l’arribada al segle XXI- fins les edicions digitals dels diaris europeus de referència i de les revistes deganes de natura dels quatre països objecte d’estudi: la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya. Ho fa, a més, en un moment històric clau per a la indústria periodítica perquè hi conclueixen dos importants factors. Per un costat, la transició del model en paper convencional al paradigma digital i, per un altre, la crisi econòmica iniciada en 2008, la qual va tindre una gran influència en el recursos humans de les plantilles de les redaccions de mitjans escrits. El treball de recerca té dues parts diferenciades. La primera d’elles se centra en l’àmbit espanyol i en suport paper, després d’haver fet un repàs de la coneguda com a segona eclosió de la divulgació de la natura durant el segle XIX. Considerem que aquest moviment constitueix un dels gèrmens del periodisme ambiental, juntament amb altres factors posteriors com ara els signes evidents del deteriorament de l’entorn, les primeres alertes científiques i d’organismes internacionals i, especialment, la lluita de les organitzacions ecologistes. D’aquesta manera, per començar, s’estudia l’evolució del periodisme ambiental durant dues dècades (1984-2004) a través de les pàgines de dos diaris d’àmbit estatal, El País i La Vanguardia, i un d’àmbit autonòmic, Levante-El Mercantil Valenciano i de cinc suplements verds publicats per capçaleres diàries de distribució estatal: ABC Natural, Tierra, Natura, Verde y Ciencia y Tecnología. La segona part de la tesi doctoral de Maria Josep Picó i Garcés aprofundeix en el periodisme ambiental en l’àmbit europeu i, atesa la ràpida influència d’Internet en la producció, la distribució i el consum de la informació, obrim en nostre camp d’investigació a l’entorn digital, tant d’edicions digitals de capçaleres com de revistes de natura. En aquest apartat podem trobar diversos focus d’atenció. Per exemple, l’estudi en profunditat, mitjançant metodologies quantitatives i qualitatives, de les estratègies digitals de les revistes de natura deganes a Europa: BBC Wildlife, Terre Sauvage, Oasis i Quercus. A més a més, aquesta recerca analitza l’aparició i evolució dels blogs periodístics ambientals a les edicions digitals de la premsa europea com a nou gènere periodístic. Els blogs són elaborats per diversos tipus de perfil d’autors, entre els quals destaquen els professionals freelance, tant periodistes com científics i ambientalistes. Paral·lelament, també s’estudia el lideratge dels periodistes ambientals de diaris i revistes de natura en les xarxes socials, en concret, en Twitter, la més periodística de totes elles. Un dels seus objectius d’aquest treball és reivindicar el periodisme ambiental de qualitat i rigorós en l’entorn digital per la seua rellevància econòmica, política social i cultural. I, a més, amb incidència en la qualitat de vida de la ciutadania actual i de les generacions futures. Perquè, tanmateix, aquesta especialitat periodística de l’àmbit científic és molt vulnerable al posar en escacs el model econòmic imperant i les ideologies que li donen suport. Alhora, el nostre treball adverteix –i planteja nous estudis- al voltant de la influència en el periodisme especialitzat de la integració multimèdia, de la cerca de trànsit a les edicions digitals o de les dinàmiques de compartir continguts a les xarxes socials.Aquesta tesi doctoral de la Universitat de València analitza l’evolució del periodisme ambiental des de la premsa generalista espanyola –durant les dues dècades prèvies a l’arribada al segle XXI- fins les edicions digitals dels diaris europeus de referència i de les revistes deganes de natura dels quatre països objecte d’estudi: la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya. Ho fa, a més, en un moment històric clau per a la indústria periodítica perquè hi conclueixen dos importants factors. Per un costat, la transició del model en paper convencional al paradigma digital i, per un altre, la crisi econòmica iniciada en 2008, la qual va tindre una gran influència en el recursos humans de les plantilles de les redaccions de mitjans escrits. El treball de recerca té dues parts diferenciades. La primera d’elles se centra en l’àmbit espanyol i en suport paper, després d’haver fet un repàs de la coneguda com a segona eclosió de la divulgació de la natura durant el segle XIX. Considerem que aquest moviment constitueix un dels gèrmens del periodisme ambiental, juntament amb altres factors posteriors com ara els signes evidents del deteriorament de l’entorn, les primeres alertes científiques i d’organismes internacionals i, especialment, la lluita de les organitzacions ecologistes. D’aquesta manera, per començar, s’estudia l’evolució del periodisme ambiental durant dues dècades (1984-2004) a través de les pàgines de dos diaris d’àmbit estatal, El País i La Vanguardia, i un d’àmbit autonòmic, Levante-El Mercantil Valenciano i de cinc suplements verds publicats per capçaleres diàries de distribució estatal: ABC Natural, Tierra, Natura, Verde y Ciencia y Tecnología. La segona part de la tesi doctoral de Maria Josep Picó i Garcés aprofundeix en el periodisme ambiental en l’àmbit europeu i, atesa la ràpida influència d’Internet en la producció, la distribució i el consum de la informació, obrim en nostre camp d’investigació a l’entorn digital, tant d’edicions digitals de capçaleres com de revistes de natura. En aquest apartat podem trobar diversos focus d’atenció. Per exemple, l’estudi en profunditat, mitjançant metodologies quantitatives i qualitatives, de les estratègies digitals de les revistes de natura deganes a Europa: BBC Wildlife, Terre Sauvage, Oasis i Quercus. A més a més, aquesta recerca analitza l’aparició i evolució dels blogs periodístics ambientals a les edicions digitals de la premsa europea com a nou gènere periodístic. Els blogs són elaborats per diversos tipus de perfil d’autors, entre els quals destaquen els professionals freelance, tant periodistes com científics i ambientalistes. Paral·lelament, també s’estudia el lideratge dels periodistes ambientals de diaris i revistes de natura en les xarxes socials, en concret, en Twitter, la més periodística de totes elles. Un dels seus objectius d’aquest treball és reivindicar el periodisme ambiental de qualitat i rigorós en l’entorn digital per la seua rellevància econòmica, política social i cultural. I, a més, amb incidència en la qualitat de vida de la ciutadania actual i de les generacions futures. Perquè, tanmateix, aquesta especialitat periodística de l’àmbit científic és molt vulnerable al posar en escacs el model econòmic imperant i les ideologies que li donen suport. Alhora, el nostre treball adverteix –i planteja nous estudis- al voltant de la influència en el periodisme especialitzat de la integració multimèdia, de la cerca de trànsit a les edicions digitals o de les dinàmiques de compartir continguts a les xarxes socials

Transmedia research. Participatory culture in the creation of academic knowledge

Se presenta un proyecto experimental de la Universitat Jaume I para utilizar narrativas transmedia con el objetivo de facilitar la participación en la comunicación de la ciencia. Conclusiones del proyecto Ágora Digital: narrativas transmedia y cultura participativa en la comunicación científica, respaldado por la Fecyt, en el que han participado miembros de diez grupos de investigación y el Centro Tecnológico Espaitec. Este estudio aborda las narrativas transmedia y la implementación de estrategias de ludificación o gamificación como una oportunidad para avanzar desde la comunicación hacia una investigación más responsable y alineada con las expectativas y valores de la ciudadanía. Los resultados del proyecto muestran cómo acercar la comunidad investigadora a la comunicación institucional y han servido como experiencia piloto para el proyecto internacional Out of the box.An experimental project of the University Jaume I, Castellón, Spain, to use transmedia narratives to facilitate the participation in the communication of science is presented. More precisely, it presents the conclusions of the project “Ágora Digital: narrativas transmedia y cultura participativa en la comunicación científica”, backed by the Spanish Foundation for Science and Technology (Fecyt), in which members of ten research groups and the Technological Center Espaitec, have participated. This study approaches transmedia narratives and the implementation of gamification strategies as an opportunity to advance from the field of communication towards more responsible research, aligned with the expectations and values of the citizens. The results of the project has been useful to introduce the institutional communication channels to the research community of the University Jaume I and as a pilot of the international project Out of the box

Ona verda

Comunicar el medi ambien