Algunes referències històriques de la varietat garnatxa a l'Empordà

Fins a l'aparició de l'ampelografia moderna, que hem de situar a mitjan segle xviii, la descripció i denominació de les varietats de Vitis vinifera com la garnatxa mostren moltes dificultats. A pesar d'això, la garnatxa és una de les varietats de cep que té referències històriques més antigues en català. Aquestes referències són d'orígens molt diversos, des d'obres literàries tant italianes com catalanes a partir de finals del segle xiii, fins a tractats d'agricultura o llibres de viatges, i totes aquestes obres ens situen la garnatxa tant al Priorat com a l'Empordà. A finals del segle xix, la garnatxa passa a ser la varietat més coneguda de l'Empordà a causa, entre altres motius, del fet que la primera citació a Catalunya sobre l'aparició de la fil·loxera es produeix l'any 1879 a Rabós de l'Empordà, en uns ceps de garnatxa. Paral·lelament, Francisco Jordi Romañach, el 1878, cita la garnatxa («lladoné») com una varietat pròpia empordanesa. El vi dolç natural és el més representatiu i conegut de la comarca. Aquest vi tan emblemàtic de les terres empordaneses ha sigut font de referències per part dels seus escriptors i artistes.Hasta la aparición de la moderna ampelografía, que hay que situar a mediados del siglo xviii, la descripción y denominación de las variedades de Vitis vinifera como la garnacha presentan muchas dificultades. A pesar de ello, la garnacha es una de las variedades de cepa que tiene referencias históricas más antiguas en catalán. Estas referencias son de orígenes muy diversos, desde obras literarias tanto italianas como catalanas de finales del siglo xiii, hasta tratados de agricultura o libros de viajes, y todas estas obras nos sitúan la garnacha tanto en el Priorat como en el Empordà. A finales del siglo xix, la garnacha pasa a ser la variedad más conocida del Empordà debido, entre otros motivos, a que la primera cita en Catalunya sobre la aparición de la filoxera se produce el año 1879 en Rabós de l’Empordà sobre unas cepas de garnacha. Paralelamente, Francisco Jordi Romañach, el 1878, cita la garnacha («lladoné») como una variedad propia del Empordà. El vino dulce natural es el más representativo y conocido de la comarca. Este vino tan emblemático de las tierras ampurdanesas ha sido fuente de referencia por parte de escritores i artistes

Algunes referències històriques de la varietat garnatxa a l'Empordà

Fins a l'aparició de l'ampelografia moderna, que hem de situar a mitjan segle xviii, la descripció i denominació de les varietats de Vitis vinifera com la garnatxa mostren moltes dificultats. A pesar d'això, la garnatxa és una de les varietats de cep que té referències històriques més antigues en català. Aquestes referències són d'orígens molt diversos, des d'obres literàries tant italianes com catalanes a partir de finals del segle xiii, fins a tractats d'agricultura o llibres de viatges, i totes aquestes obres ens situen la garnatxa tant al Priorat com a l'Empordà. A finals del segle xix, la garnatxa passa a ser la varietat més coneguda de l'Empordà a causa, entre altres motius, del fet que la primera citació a Catalunya sobre l'aparició de la fil·loxera es produeix l'any 1879 a Rabós de l'Empordà, en uns ceps de garnatxa. Paral·lelament, Francisco Jordi Romañach, el 1878, cita la garnatxa («lladoné») com una varietat pròpia empordanesa. El vi dolç natural és el més representatiu i conegut de la comarca. Aquest vi tan emblemàtic de les terres empordaneses ha sigut font de referències per part dels seus escriptors i artistes.Hasta la aparición de la moderna ampelografía, que hay que situar a mediados del siglo xviii, la descripción y denominación de las variedades de Vitis vinifera como la garnacha presentan muchas dificultades. A pesar de ello, la garnacha es una de las variedades de cepa que tiene referencias históricas más antiguas en catalán. Estas referencias son de orígenes muy diversos, desde obras literarias tanto italianas como catalanas de finales del siglo xiii, hasta tratados de agricultura o libros de viajes, y todas estas obras nos sitúan la garnacha tanto en el Priorat como en el Empordà. A finales del siglo xix, la garnacha pasa a ser la variedad más conocida del Empordà debido, entre otros motivos, a que la primera cita en Catalunya sobre la aparición de la filoxera se produce el año 1879 en Rabós de lEmpordà sobre unas cepas de garnacha. Paralelamente, Francisco Jordi Romañach, el 1878, cita la garnacha («lladoné») como una variedad propia del Empordà. El vino dulce natural es el más representativo y conocido de la comarca. Este vino tan emblemático de las tierras ampurdanesas ha sido fuente de referencia por parte de escritores i artistes