Pla i Dalmau, Josep Ma.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Anem a referir-nos al vent que amb mes 
freqüéncia es registra en la costa meridional 
de les terres gironines: el Vent de Garbi. 
de 
«ARBÍ 
1. — Direcció del Garbí. 
La direcció d'aquest vent és, exactament, 
S.SW.-N.NE., o sigui que ens arriba «del mar» 
i queda compres entre les direccions del vent 
del Sud conegut per «Migíorn» i el vent del 
SW. que anomenem «Lleveig», 
És corrent confondre el Garbi amb el Lle-
veig, pero la realitat és que son vents diferents, 
ádhuc en el seu régim habitual. 
En el tercer quadrant hi tenim, dones, els 
següents vents: 
vent de) Mig jo rn , 
Garbi: 
Lleveig: 
Ponent: 
S. 
S.SW. 
SW. 
W. 
(180') 
(202") 
(2251 
(270") 
p e r 
Josep M»^ Pía i Dalmau 
2. — El nom de «Garbi». 
Vora la costa de Tunissia, a unes 15 milles 
d'Sfax, hi ha un grup d'illes que teñen el nom 
collectiu de Kerkennach. L'illa mes occidental 
d'aquest conjunt insular —que no ens atre-
v im a qualificar d'arxipélag perqué son iIIes 
de superficie molt reduida— és la Illa de Garbi 
(o de Gharbi). 
Encara, a Libia hi ha una valí uadi, en-
clavada en la regió de Fezan, al Nord de la 
Mamada de Murzuk , que s'estén des de Te-
kertiba a l'Est del desert de Tai ta; aquesta valí 
també porta el nom de Garbi (o de Gharbi). 
Es va creure que el vent que comentem, 
el nostre Garbi, rebia aquest nom per consi-
derar que provenia d'aquelía illa o d'aquella 
valí. Inclús l'hábit de dir-ne textualment «vent 
de Garbí» semblava que, d'antic, i essent el 
ncstre poblé ancestralment molt mariner, en 
posar-li aquest nom es volia significar tal pro-
cedencia. 
Pero aixó seria una inexacti tud car tant 
l'illa com la val! esmentades no cauen al nostre 
S 5W., sino al S,SE. o al SE. 
L'origen del nom de Garbi s'ha de buscar 
en la Mengua árab; Garbí, pels arables, signi-
fica senzillament «occidental», de manera que 
la citada Illa de Garbi reb aquest nom perqué 
és la mes occidental de les que 'ntegren el 
grup de les Kerkennach; la valí de Tunissia 
també té aquest nom per a significar que és la 
regió occidental d'aquella térra Nord-afr icana; 
i els moros varen donar el norn de Al Garve 
(que deriva de Garbi) a l 'extrem Sud-occiden-^ 
tal de la Península Ibérica, regió avui portu-
guesa. 
441 
«Vent de Garbí» vol dir que és un vent que 
ve d'Occident; no és un vent de l'Oest; per 
a designar un corrent eóMc que es consideri 
provinent d'aquest punt de la Rosa deis Vents, 
ja tenim el terme «Ponent»; demés, com ja 
hern ¡ndicat, tenim el nom «Lleveig» per a 
significar el vent SW. En dir «Vent de Garbí» 
fem una eMipsi de «Sud», de manera que el 
nom complet seria «Vent de Garbí de! Sud» 
(«Vent de Garbí de Mig jorn») ; o siguí que 
equivaldría a «Vent cccidental del Mig jorn». 
En árab existeix una altra paraula equíva-
lent a «posta de Sol»: «Magreb»; per aquest 
mot iu es denomina Magreb l 'extrem occiden-
tal del terr i tor i marroquí. 
3. — Causes que determinen el Garbí. 
Tot vent es produeix degut al fet que, entre 
dos punts geográfics, s'hi registra una dife-
rencia de pressió atmosférica i s.'estableix, en-
tre ells, un corrent d'aire que tendeix a nive-
llar aqüestes diferencies de pressió. Les causes 
que determinen les aMudides diferencies re-
cauen, de manera especial, en factors térmics, 
pero en la dírecció deis corrents d'aire, o si-
guí deis vents, també hi intervenen altres 
factors com, per exemple, en els alísis, la ro-
tació de la Terra, Peí que fa referencia ais 
vents variables, s'ha de remarcar que, en l'he-
misferí Nord, solen girar sempre en el sentit 
del rellotge, tal com s'experimenta també en 
els remolins eólícs. Les causes determinants 
deis vents son, dones, inícialment, térmiques, 
pero complexes. 
Quan en l'atmosfera de la nostra costa no 
s'hi registren vents forts deguts a les contín-
géncies generáis determínants de la cl imato-
logía, circumstáncies que afecten a mils de 
quilómetres quadrats ,de l 'At lánt ic al Tirré, i 
d'lslándia al Sahara...), Ilavors les diferencies 
térmiques ambientáis de les terres costeres amb 
les de les zones más properes —degudes prín-
cipalment a la insolució i a les diferencies de 
calor específic del mar i de la térra fe rma—, 
modif iquem quelcom llurs pressions atmosféri-
ques i es produeixen els suaus corrents d'aire 
que coneixem per «brises» ; «brisa de mar» o 
«marinada», en dírecció mar-térra, que bufa 
durant el día, i «brisa de térra» o «terral», que 
transcorre en dírecció contraria durant la nít, 
Teóricament, aquests suaus corrents eólics hau-
rien de seguir en una dírecció perpendicular 
a la costa, pero les realítats geográfiques (oro-
gráFiques, en primer terme) ho rnodifiquen 
molt sensiblement. 
En la nostra costa, i de manera mes freqüent 
durant l'estíu, el vent de tipus «brisa de mar» 
que es produeix molts dies, í ais voltants de les 
nou del mati (hora natural) bufa en dírecció 
NE.-SVV., és conegut per Gregal (vent de Gre-
cia); la dírecció d'aquest vent si que coincideix, 
en general, amb la perpendicularitat a la costa, 
com hem comentat. 
Mes tard, com que la diferencia de pressió 
que havia determinat el corrent eóMc referit 
ha quedat molt minimitzada, és a dir, les pres-
sions s'han anat nivellant, el vent va cedint fins 
a pararse. 
Pero, al mateix temps i per altra part, la 
térra va escalfant-se progressivament per la ín-
solació que reb en el transcurs de les hores ma-
tinals, amb el qual la capacitat de «tiratge» 
vertical o ascensíonal de l'atmosfera que corres-
pon a la part de térra, s' incrementa, augmen-
tant l'atracció de les masses d'aire fred de 
l'ambient mari t im cap aquesta part abans es-
mentada; Ilavors, com les diferencies de pressió 
que motivaren el Gregal ja han quedat nivella-
des, les masses d'aire de les zones mes merí-
diinals son afretes, tal com és natural que es 
produeixi. D'aquesta forma, quasi cada día, sor-
geix el vent de Garbí, Sol dír-se que els vents 
suaus de les marínades de la nostra costa giren 
amb el Sol, o siguí que comencen al mati es-
sent Gregal, a migdia paren i, poc després, tom-
ben, íncidint en dírecció S.SW.-N.NE., o siguí 
en la característica del Garbí. 
1 en caure la tarda, «el Garbí se'n va a dor-
íTiír»; després entrará «brisa de térra», perqué 
l'atmosfera marina és Ilavors mes calenta que 
la que ccbreix la térra l i toral , i pels mateixos 
motius, la brisa va de térra a mar (terral). 
La causa de la dírecció del Garbí darrera-
ment indicada, no coincideix amb la vertical 
a la costa, i no és certament simple; ja hem 
¡ndicat abans que els factors determínants deis 
vents — i entre ells la seva dírecció—, son 
sempre complexos: per una part, com que no 
es Iracta d'un vent for t , el corrent pert inten-
sitat amb rapídesa; aíxó és evident, ja que 
a mida que anem seguínt la costa gi renina 
cap al Nord, el Garbí resulta una ventolina 
menys moguda. Aquesta pérdua d' intensítat 
fa que el compinent que puguí derivar de la 
refació de la térra desvíí quelcom el vent en 
dírecció cap el NE., de manera que, Ilavors, 
semblará que la seva procedencia correspongui 
a quelcom mes a l'Oest del propí Sud; no 
obsíant, la curta extensió de la nostra costa 
—menys de 200 K m . — , no permet que el 
factor rotació inf lueixi tnnassa en desviar el 
vent ja que els radis terrestres que correspc-
nen a un cap i a l'altre del nostre litoral teñen 
prácticament la mateixa longitud. 
Altres factors fisicgráfics poden cooperar 
en la desviació eólica que comentem: ens re-
fer im, ara, ais que poden derivar-se de Toro-
grafía de la cadena litoral catalana; aquesta 
serralada, en rebre vent del Sud, el desvia quel-
ccm cap al NE. degut a la inclinació o angle 
que forma el relleu de referencia amb la línia 
deis meridíans; aquesta desviació es produeix 
442 
també, en forma equivalent, en l'orientació 
que experimenten els lerrals, i és causa, per 
exemple, que el clima de Mataró, degut a l'en-
trada d'aire frese del Mcntseny per la valí 
d'Argentona, siguí sempre menys caluros que 
el de les poblacions properes del mateix Ma-
resme. 
A la provincia de Girona el Garbí s'hi f i l -
tra per les ccntextures fisiográfiques de les 
regions eos teres; per la valí del riu Tordera 
penetra cap a la part meridional de la comar-
ca de la Selva; quelcom mes al Nord, després 
d'incidir sobre les muntanyes que del imiten 
la costa de Tcssa de Mar a Sant Feliu de Gui-
xols, el vent xcca amb les Gavarres i s'escola 
cap al Girones, enlrant pe! congost del cemen-
t i r i de Girona i per Paiau Sacosta, seguint vers 
la plana de Sait, travessant el riu Ter en d i -
recció a Canet d 'Adr i i Rocacorba, També, mes 
al Nord, encara, el vent es desvia en direcció 
al Baix Empordá per conduir-lo aixi els re-
lleus que existeixen entre Palamós i el Cap de 
Sant Sebastiá. Finalment, l'Estartit I i ofereix 
el gran respaíller de la muntanya de Santa 
Caterina, de Torroella de Montgrí . 
4. — Les Garbinades. 
A vegades, el vent que incidelx en la nos-
tra costa i que prevé del S.SW., no és pas una 
brisa suau, sino, al contrar i , és un vent impe-
tuós; llavors l¡ donen el nom de «Garbinada». 
Quan es produeix una Garbinada, els fac-
tors eólics determinants no son de tipus pe-
riódic, sino ocasional, derivats de les condi-
cions meteorológiques del moment i que, com 
hem di t abans, afecten zones ampies, de molts 
qu i lome tres quadrats, 
A l 'hemisferi Nord i com a conseqüéncia 
de la rotació de la Terra, els focus ciclónics 
o de baixa pressió —borrasques— donen ori-
gen a vents, la trajectória deis quals ve a és-
ser oposada al moviment de les aguí les del 
rel lotge; els anticiclons determinen camins 
oposats. 
Per aixó, quan un focus ciclónic amb cen-
tre mes o menys en el Cantabrio, influeix sobre 
la nostra meteorología, les isóbares determinen 
ccrrents d'aire que preñen la direcció S.SW-
N.NE.; i també es produeix un efecte sem-
blant, pero d'origen contrari , quan el focus és 
anticiclónic i ha passat, aproximadament, so-
bre Gibraltar i es trcba ja cap al Sud de 
Sardenya. 
El focus antidiclónic entre Gibraltar i Sar-
denya no és altre que l 'anticicló subtropical al 
qual corresponen els nuclis anticiclón Íes del 
Sahara i de les Acores, En referencia al del Sa-
hara, devem observar que la cosa és certament 
problemática, car tractant-se d'un antlcicló, a 
Mar de Garbi. 
igual gradient isobáric que el d'una borrasca, 
els vents resulten de menor ¡ntensítat. 
La potencia de les Garbinades está en fun-
d ó de les característiques isobáriques (proxi-
mitat i diferencies de pressió entre elles, etc.). 
5 . — Els {(escumalls» lípics del Garbí. 
El Garbi corresponent al régim de brises 
que produeix ones de poc relleu, pero certament 
son ones agitades per les forces eólíques; les 
Garbinades agiten molt mes les aigües del mar; 
formen ones curtes, encrespades, garbuíg hi-
dric mes accentuat en les proximitats de la 
costa. 
L'altura i freqijéncia de les ones és direc-
tament proporcional a la forca del vent, a l'ex-
tensió marina on h¡ repercuteix i al temps de 
la seva duració. 
Unes milles mar endins, les aigües queden 
molt menys revolucionades. 
En les Garbinades les ones es cargolen, es 
succeieixen amb marcada irregularitat de r i t-
me i d' intensitat, i es coronen amb blancs es-
cumalls. 
Quan el vent incideix sobre la superficie 
del mar, per fregadís, arrossega molécules de 
la superficie Iliure de les aigües; aqüestes, de-
gut a atracció eléctrica o a la visccsitat, s'em-
porten les particules liquides que están en 
contacte amb aquelles, pero l'adheréncia pro-
voca, també, que aitals particules actuín com 
a resistents al desplacament; la inercia de les 
primeres, o sigui de les particules de la super-
443 
frcie, determina una resultant ascensional, de 
la qual es deriven la producció de «rcmpsnts» 
o «escumalls»; i la irregularitat del vent, la 
forma ratxajada de produir-se, es tradueix en 
una falta d 'uni formltat tant en el r i tme ccm 
en Taltura de les ones. 
Aquest és el t i pus d'onades que es pro-
dueix sota el «Vent de Garbí»; no son pas, 
dones, ones Margues, de ritme i altura regular, 
com les post-eóliques típiques del mar de fons. 
El XQc de l'aigua produVt psl va i ve de les 
onades, lliura ais vents vertadera «pols» d'ai-
gua, o sigui una inf in i tat de gotetes micros-
cópiques que el Garbi cuida de di fcndre per 
l'atmosfera, fet que pot comprovar-se mit jan-
canf l'espectroscopi amb el qual es copsa, fins 
a certes altures, la presencia de la típica rat-
lla del sodi, la qual no apareixeria si el ruixlm 
de l'aigua del mar no hi portes micro-partícu-
les de sal, les quals, peí seu volum, i aquest en 
relació a la massa, f loten perfectament en el 
sí de tes gotes que produeixen els escumalls. 
Aqüestes micrc-partícules, quan es sedimen-
ten en els nostres llavis, donen la sensació de 
«salabror» que gaudim quan quedem emboíca-
llats per Tatmosfera del Garbí. 
No cal dir que els escumalls contr ibuei-
xen moltissim a humitejar l'atmosfera, humi-
tat que augmenta la capacltat calórica de l'am-
bient i exalta la seva conduct ibi l i tat . 
6. -— Efectes del Garbí en les persones. 
Per la humitat i altres tactors físico-quí-
mics que caracteritzen el Garbí (en especial la 
ionització de l'atmosfera amb marcat sentit 
positiu - ions d'hidroni), aquest vent ha in f lu í t , 
inf lueix i inf luirá en la manera d'ésser de la 
gent que viu en la part oriental de les terres 
gironines, gent oberta, imaginativa, acollidora, 
simpática i noble. 
El Garbí aporta marcada humitat i sensa-
ció de frescor, calma la sed I aminora la gana, 
ens provoca nerviosismes, estats d'ansietat i, 
ádhuc, a vegades, augmenta l 'agresivitat; in-
crementa f ict iciament ¡'euforia per a conduir-
nos, per ú l t im , en un agradable estat de pos-
tració, com l'esgotament nirvánic. 
Malgrat tot , nosaltres estem acostumats 
al Garbí, perqué és un element integrant del 
nostre «habitat»; és un vent que ens agrada. 
I per aixó fem nostres els versos del poeta: 
Només voldria trobar 
el Garbí sempre de cara, 
de bat a bat de l 'espai... 
i qLie no s'acabés mai 
el frese airet de la tarda.. . 
(•") Aquest art icle es complementa amb el 
treball del mateix autor publicat en el «Butl letí 
del Collegj de Metges de Girona» (núm. 77 , 1'"' 
tr imestre 1979), t i tu lat «Influencies del vent de 
Garbí en la fisiologia i en els temperamenls h u -
mans». 
444 


El vent de Garbí

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert