Aspectes ecoetològics de les vespes del gènere polistes de Catalunya (II): Estudi d'una població de polistes omissus Weyrauch, 1939 (Hymenoptera: vespidae) en una plantació de Strelitzia Reginae

Ecoethological aspects of Polistes (Hymenoptera:Vespidae) in Catalonia (II). Study of a population of Polistes omissus Weyrauch 1939, in a Strelitzia reginae plantation. Aspects related with a natural population of the paper wasps Polistes omissus, located in a plantation of «paradise bird» (a plant of southafrican origin), are comented. A tendency to choose the obverse of leaves oriented to south or east for nesting is also mentioned. Some ecoethological strategies of the wasps against the high level of predatori pressing by ants deteeted, are reasoned: firstly the keepping of the foundation behaviour motivation after spring, and secondly the pronunced selection of the nesting sites, selection based on the high temperature of the site, and on the free space available for the growth of the nest

Evolució de la (ó) en el Vallespir i regions veïnes des de la segona meitat del segle XIX

A l'ocasió de la «Piimera assemblea d'estudis sobre el Comtat de Besalú», el catedràtic Enric GUITER demostrà que «a la llum de la toponímia podíem seguir, més amunt de les dades històriques, les relacions de les dues comarques germanes de Besalú i Vallespir». «Hi constatem —deia l'autor—una alternació curiosa d'enllaços i desenllaços: l'estretesa dels lligams passa per una sèrie periòdica de màxims i mínims.»Ara bé, nosaltres provarem, avui, de veure, dins una època recent i através d'uns exemples de lingüística, amb l'evolució de la [ó], si, a l'interior d'un període de «mínim» que va començar amb el Tractat del Pirineu, podem copsar uns canvis secundaris del mateix ordre. Per aquesta breu perspectiva diacrònica hem utilitzat dos atlas exhaustius d'èpoques diferents, el «SACAZE» l'enquesta del qual fou realitzadal'any 1887, i l'A.L.P.O., publicat prop de 80 anys després. Remarcarem de pas que el camp d'investigació del primer no ha passat la frontera meridional de l'Estat francès, com ho va fer el segons, però això no tindrà cap importància, puix que no creiem equivocar-nos en sostenir que el Besalú deia «dos, tot, pasto, sol», quan en la part major del Rosselló s'empraven «dus.uit, pastu, sui»

Aplicació d'un mètode estadístic (Indici General d'Identitat) al català del Vallespir

Aprofitem l'avientesa de la celebració a Camprodon de la "IVª. Asemblea d'Etudis sobre el Comtat de Besalú" per presentar, sobre el Vallespir i regions veïnes, un estudi lingüístic basat sobre l'emprament d'un mètode estadístic anomenat pel seu autor Inici General d'Identitat (I.G.I.). Ja vam tenir l'ocasió d'aplicar-lo a l'A.L.P.O., a una zona centrada sobre la Cerdanya, en ocasió del "Ier. Congrés d'Art i Història de Cerdanya" (Puigcerdà, 1977) i com que vam obtenir uns resultats interessants, hem pensat que valia la pena de repetir l'experiència, prenent aquesta vegada, com a centre un poble del Vallespir, Sant Llorenç de Cerdans (nº. 262).La base d'aquesta recerca, la constituïran dos atlas lingüístics diferents, l'atlas "Sacaze" que hem realitzat a partir d'una enquesta del 1997 i l'Atlas Linguistique des pyrénées Orientales publicat a París, el 1966, pel professor Enric Guiter. Del primer hem utilitzat 241 dels 277 mapes i del segon 269 dels 565.Veurem doncs quines són les dades oferides per l'aplicació successiva de l'I.G.I. i provarem d'explicar-ne les diferències quan existeixin

Modelització mitjançant dinàmica de fluids computacional del Mòdul Hidromètric del segle XIX de la Sèquia de Manresa

L’objectiu principal de la present Tesi Doctoral és verificar mitjançant tècniques de la Dinàmica de Fluids Computacional (CFD) la hipòtesi de que el Mòdul Hidromètric (MH) de la Sèquia de Manresa, construït durant el segle XIX per limitar el cabal de la mateixa a 1000 l/s, compleix amb aquest valor nominal de disseny. Per tal de poder configurar el model ha estat necessari la creació, descripció i implementació d’una metodologia CFD que permetés simular i validar un model que reprodueixi el comportament dinàmic d’aquest dispositiu de regulació hidràulic, el MH. Aquesta aportació és prèvia a l’objectiu principal i no es pot menystenir, més si es té en compte la complexitat dels fenòmens implicats en el problema: flux no estacionari, tridimensional i turbulent, amb un flux d’entrada i tres de sortida; amb dos vessadors inundats i un ressalt hidràulic; amb la interacció del flux amb el mecanisme de regulació, format aquest per dos vasos de relaxació més dues arquetes de regulació, la primera d’elles equipada d’una comporta de fons, a més d’un flotador i una vàlvula de descàrrega que s’acciona mecànicament de forma automàtica en funció de l’alçada de l’aigua en la segona arqueta de regulació. La configuració del model ha estat elaborada a partir de les dimensions i el disseny del projecte original obtingut de les fonts documentals i de les mesures preses en treball de camp sobre les estructures hidràuliques encara avui dempeus. Sobre el model s’ha procedit a executar un conjunt de simulacions per a diferents cabals d’entrada tot utilitzant metodologia i eines pròpies de CFD. Els resultats obtinguts mitjançant les simulacions numèriques han estat validats analíticament a partir de les lleis de la Mecànica de Fluids, específicament les que caracteritzen el flux sota superfície lliure i, en concret, els fenòmens de flux sobre vessadors inundats de paret prima, el ressalt hidràulic i el desguàs per orificis sota una alçada de càrrega. Els resultats obtinguts han permès constatar que el MH era efectiu per a cabals entrants fins a 1500 l/s, limitant-ne el cabal de sortida a 1000 l/s, amb un error màxim del 7 %. Tanmateix, el sistema de regulació, basat en el manteniment d’uns nivells adequats d’aigua dins les dues arquetes, implica la necessitat d’alliberar un cert cabal a través de la comporta de fons. De no ser així, l’aigua procedent del vessador lateral inundaria el sistema. Aquesta condició implica el cost d’una pèrdua constant d’aigua a través de la comporta de fons per alimentar i per mantenir actiu el sistema de regulació. Alhora, s’ha constatat que la capacitat màxima de la vàlvula de descàrrega es situa en torn els 200 l/s, resultant insuficient per regular cabals d’entrada superiors a 1500 l/s. La recerca també ha posat de manifest un problema focalitzat en el funcionament del vessador lateral. Les oscil·lacions del nivell en la superfície lliure del flux principal ocasionen variacions en l’alçada de la làmina d’aigua sobre la paret del vessador i, conseqüentment, s’originen grans variacions en el cabal derivat sobre el vessador lateral, induint fluctuacions en el comportament dinàmic del sistema de regulació. Per tal de situar el MH en el seu context històric s'ha procedit a fer una recerca documental sobre el seu entorn social i econòmic incidint en els aspectes relatius a la gestió de l'aigua del canal. És així que s'ha posat en relleu evidències de conflicte d’interessos entre els usos agrícoles i industrials de l'aigua de la Sèquia de Manresa, que desembocaren finalment en la seva construcció.Postprint (published version

Aspectes ecoetòlogics de les vespes del gènere Polistes de Catalunya (I): Estudi de la nidificació d'una població semiurbana de Polistes Dominulus Christ, 1791 (Hymenoptera: Vespidae)

Ecoethological aspects of Polistes (Hymenoptera: Vespidae) in Catalonia (1): Study of the nest location of a semiurban population of Polistes dominulus Christ, 1791. Aspects related with the nesting of a small semiurban population of Polistes Dominulus Christ, 1791, located inside a brick-structure in an opon space in Barcelona, are mentioned. A tendency to choose the warmest cavities at around 15 hours for nesting in the pre-fundation period, is observed. The reuse of nest of the previous year, and nesting in the same cavities for several years, are also cornmented