Jordi Joaquim Costa i Costa

Costa i Costa, Jordi Joaquim

Hemeroteca Cientifica Catalana

724 NECROLOGIESEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 691-726también en este campo: los estudios sobre la obra de escritores peruanos contemporáneos comoJosé Mª Eguren (1961, 1977, 1994), Martín Adán (Ramón Rafael de la Fuente Benavides, 1991),César Vallejo (2001), pero también sobre las jarchas (2001).En una semblanza como esta, el autor no puede ni debe olvidar al ser humano que habíadetrás del investigador. Más aún cuando, como en este caso, el autor se enorgullece de habertenido durante muchos años una magnífica relación de amistad con José Luis. Persona dediscurso razonable, justo, medido. Poseído de esa extraña virtud que es la inteligencia sensatay mesurada. Dotado de extraordinaria agudeza y sentido crítico, que ejercía con notable dis-creción. Era un verdadero gozo intelectual y humano hablar con él, sostener diálogos apaci-bles de los que se salía sabiendo mucho más, o pensando mucho mejor lo que uno creía quesabía. Sus amigos lo echaremos de menos. Sus lectores han perdido una excelente guía en elturbulento mundo de la ciencia lingüística. A todos nos quedarán sus escritos, a algunos másafortunados su recuerdo.Rafael Cano AguilarUniversidad de SevillaRenat Botet(1922-2012)El 20 de juny de 2012 morí a Ceret (Vallespir) el professor Renat Botet, gran promotor i lexi-cògraf eminent de la llengua catalana al Rosselló. Havia nascut al si d’una família d’agricultorsramaders modestos del poble conflentí d’Orellà. Després d’haver freqüentat brillantment l’escoladel seu vilatge, fou intern al col·legi de Prada, pels anys trenta, però no perdé el contacte amb laterra ja que ajudava la seva família —era el darrer dels quatre germans— quan tornava a casa perles vacances escolars. Així s’anà impregnant del món que estudiaria tot al llarg de la seva vida i queconsignaria en les seves innombrables i famoses fitxes de vocabulari. La segona guerra mundialinterrompé els seus estudis superiors quan fou enviat a Alemanya, al STO (Service du TravailObligatoire, 1943-1945) per rescatar, en va, el seu germà gran que hi havia marxat abans.En acabar la guerra, decidí dedicar-se a l’ensenyament primari al departament del PirineuOriental (1945-46) i després, al secundari a Besiers (1949), Albi (1950-52), Narbona (1952-56),Perpinyà (1956-59). Escollí una via difícil perquè l’Estat francès obligava els joves funcionarisrossellonesos, en titularitzar-los, a allunyar-se del Rosselló nadiu, cosa que contribuïa a esborrarles arrels catalanes. A més a més, com que no existia cap càtedra de llengua catalana, Renat Botethavia hagut de seguir la carrera d’hispàniques (1948-49) (castellà, francès i portuguès amb el cer-tificat lliure de català) a la Universitat de Montpeller i a la de Tolosa de Llenguadoc, amb els doc-tors Joan Amade i Josep Sebastià Pons, que l’acolliren amb molt d’afecte i li feren assaborir lesbelleses de la llengua i de la literatura castellanes i també les de la cultura catalana, en moltes oca-sions. Aquests mestres li feren desvetllar el goig fecund de la «paraula», com ho expressà JoanMaragall quan escrigué: «la paraula és la cosa més meravellosa d’aquest món perquè en ella s’abra-cen i es confonen tota la meravella espiritual de la Naturalesa» («Elogi de la paraula», p. 663).Renat Botet comprengué que darrere de cada «mot» existia una «paraula» amb gran potència crea-dora, una «paraula viva» que ocuparia més tard els seus lleures.Unmoment decisiu fou el seu encontre amb el doctor Enric Guiter, que estava preparant l’AtlasLinguistique des Pyrénées Orientales (556 mapes, 382 punts, Paris, 1966): amb ell acabà d’assimi-lar els mètodes pedagògics per a caçar mots i paraules i tingué l’oportunitat d’omplir el qüestiona-021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 724 06/05/13 15:54Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 691-726NECROLOGIES 725ri de l’ALPO en 16 pobles del Conflent i del Vallespir, entre els anys 1947 i 1951. Però, abans dededicar-se intensament a la recerca, es casà el 1960, amb Annik Quéméneur, professora de francèsi d’italià, amb qui tingué dos fills, i hagué de consolidar la seva situació de professor d’espanyol:fou nomenat dins de l’Acadèmia de Niça (1959-1960) i, després d’ésser destinat a Lezignan,(1960-62), s’instal·là definitivament a Ceret (Vallespir), al Liceu Déodat de Séverac (1962-1975) ial Col·legi al qual féu donar el nom del seu antic mestre, Joan Amade (del 1975 al 1982): ací creàl’ensenyament del català i amplià d’aquesta manera el camp del seu mestratge i el de les seves in-vestigacions futures.Llavors ideà projectes ambiciosos per tal d’obrar més eficaçment en pro de la llengua i de lacivilització catalanes: fundà el 1922 l’Escola catalana de Ceret, oberta a tots els públics, els qualsensenyà seguint les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, fixades per Pompeu Fa-bra; al mateix temps s’interessà pel teatre rossellonès, muntant el grup Font-Freda a qui féu repre-sentar, a Ceret i altres pobles de la rodalia, obres del contista i autor de sainets i de comèdies PereGuisset (1920-2000). Renat Botet l’havia triat perquè sabia que els drames no agradaven gaire alpúblic rossellonès, com ho havia constatat amb els Trabucaires de Frédéric Saisset i Jules Badin,obra que s’havia representat en francès, l’any 1937, a les Arenes de Ceret i que ell va traduir encatalà el 1983, i va publicar el 2002 dins la col·lecció Études catalanes, n. 1 Université de Montpe-llier III. Vaig tenir la sort i el goig d’assistir a la representació de dues comèdies de Pere Guisset,dirigides per Renat Botet, La gossa d’en Pepet (creada l’any 1974, publicada el 1991) i La Mare-llenga (1982); obtingueren un èxit unànime i contribuïren a escampar el missatge contingut en elrerefons dels textos, segons el qual calia obrar a la salvaguarda de la llengua i de la cultura en perill.En complement de l’activitat teatral i de les obligacions docents, menà moltíssimes enquesteslingüístiques, constants i aprofundides, recollint milers de fitxes que destinava a la preparació d’undiccionari general de la llengua amb citacions d’autors rossellonesos. En redactar ja algunes lletres,es va adonar que el projecte era desmesurat i que no podria enllestir ell sol tota la feina. Així nasquéla col·laboració fructuosa (1994) amb el doctor Christian Camps de la Universitat de Montpeller,originari deMillars (Riberal), que també projectava de redactar un diccionari bilingüe. Renat Botetedità, primer, en nom seu, allò que ja tenia fet, és a dir:—Vocabulari Rossellonès amb traducció en Francès i en Català normatiu. VocabulaireRoussillonnais avec traduction en Français et en Catalan normalisé, ed. Trabucaire, Perpi-nyà, 1997;—Proverbis — Proverbes, Català-Francès / Français-Catalan, ed. Trabucaire, Perpi-nyà, 1998.En col·laboració amb C. Camps publicà:—Diccionari català / francès, Diccionaris de l’Enciclopèdia, Barcelona, 2001;—Dictionnaire français / catalan, ed. Trabucaire, Perpinyà, 2007;—Diccionari català-francès d’expressions, locucions i refranys, ed. Trabucaire, Perpi-nyà, 2006;—Dictionnaire français-catalan d’expressions, locutions et proverbes, ed. Trabucaire, Perpi-nyà, 2006.Com que el Vocabulari rossellonès s’havia exhaurit, C. Camps i R. Botet varen preparar, faquatre anys, una edició corregida i ampliada que encara està esperant que la facin aparèixer a l’edi-torial Trabucaire: serà un llibre pòstum que preocupà l’amic Renat fins a la mort.Aquestes publicacions, fruit de tota una vida de recerques a la plana, a la muntanya i a la costai també dins la literatura catalana rossellonesa dels segles xix i xx, formen un tot amb diferentsfacetes: testimonien una immensa cultura, subratllada en la llarga bibliografia citada, i demostrenun pregon coneixement de la saviesa popular. Gràcies a unes «excepcionals» (cf.M.-C. Zimmer-021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 725 06/05/13 15:54726 NECROLOGIESEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 691-726mann, «Pròleg» del diccionari bilingüe) qualitats pedagògiques de claredat, de correcció de la re-dacció i de justesa de les traduccions, es fa fàcil llur maneig per a tota classe de lectors, dialectò-legs, historiadors de la llengua, simples traductors o neòfits. Són documents lingüístics i etnogràficsvius i preciosos que li valgueren satisfaccions merescudes al si de la «Société des Professeurs deCatalan», i sobretot quan el diccionari bilingüe català-francès fou editat a Barcelona per una edito-rial de renom.Renat Botet ha aportat, amb passió, discreció i tenacitat, una pedra més al monument comú dela cultura catalana, seguint els consells, d’una banda, de Joan Maragall per qui «...la paraula ho éstot: és la nostra acció, el nostre medi i el nostre fi» (cf. «Elogi de la paraula», p. 667) i de l’altra, elsdel Mestre Pompeu Fabra, la fotografia del qual presidia el seu despatx de Ceret amb la divisa se-güent: «Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança.».Jordi Joaquim Costa i CostaUniversitat de Perpinyà021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 726 06/05/13 15:54

Renat Botet (1922-2012)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/72839/72604

Renat Botet (1922-2012)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana