Relevance of death receptors in nervous system: role in the pathogenesis of neurodegenerative diseases and targets for therapy

L'apoptosi és un procés fisiològic que controla el nombre de cèl·lules en organismes superiors. L'apoptosi està estrictament regulada i s'ha vist que està implicada en la patogènesi d'algunes malalties del sistema nerviós. En aquest sentit, un excés de mort cel·lular contribueix a les malalties neurodegeneratives, mentre que, el seu dèficit és una de les raons del desenvolupament de tumors. El punt principal de regulació del procés apoptòtic és l'activació de les caspases, cisteïna-proteases que tenen especificitat pels residus aspàrtic. Les caspases es poden activar per dos mecanismes principals: (1) alliberament de citocrom C dels mitocondris alterats al citoplasma i (2) l'activació dels receptors de la membrana anomenats receptors de mort (DR, de l'anglès death receptor). Aquests receptors s'han caracteritzat extensament en el sistema immunitari, mentre que en el sistema nerviós les seves funcions són encara desconegudes. El present article se centra en el paper dels DR en la patogènesi de malalties neurodegeneratives i suggereix el seu potencial des del punt de vista terapèutic. També es descriuen diverses molècules intracel·lulars caracteritzades per la seva habilitat en la modulació dels DR. Entre elles, presentem dues noves proteïnes – lifeguard i FAIM – que s'expressen específicament al sistema nerviós.Apoptosis is a strictly controlled, physiological process by which the number of cells in metazoan organisms is regulated. Recently, it has been shown that apoptosis is involved in the pathogenesis of certain nervous system diseases. Excess cell death is thought to contribute to neurodegenerative disorders while defects in apoptosis lead to the development of neoplasias. Regulation of apoptosis primarily occurs through the activation of caspases, cysteine proteases that specifically cleave aspartic acid residues. Caspases are activated by two mechanisms: (1) release of cytochrome C from mitochondria to the cytoplasm and (2) activation of plasma membrane death receptors (DRs). These latter proteins have been widely characterized in the immune system, whereas in the nervous system their function remains elusive. In this article we focus on the role of DRs in the pathogenesis of neurodegenerative diseases and on the potential of these proteins as therapeutic targets. We also discuss several intracellular molecules that modulate DR activation. Among these, we introduce two novel proteins, Lifeguard and FAIM, which are specifically expressed in the nervous system

FAIM-L - SIVA-1: Two Modulators of XIAP in Non-Apoptotic Caspase Function

Alzheimer's disease; Axon remodeling; Synaptic plasticityMalaltia d'Alzheimer; Remodelació axònica; Plasticitat sinàpticaEnfermedad de Alzheimer; Remodelación axónica; Plasticidad sinápticaApoptosis is crucial for the correct development of the nervous system. In adulthood, the same protein machinery involved in programmed cell death can control neuronal adaptiveness through modulation of synaptic pruning and synaptic plasticity processes. Caspases are the main executioners in these molecular pathways, and their strict regulation is essential to perform neuronal remodeling preserving cell survival. FAIM-L and SIVA-1 are regulators of caspase activation. In this review we will focus on FAIM-L and SIVA-1 as two functional antagonists that modulate non-apoptotic caspase activity in neurons. Their participation in long-term depression and neurite pruning will be described in base of the latest studies performed. In addition, the association of FAIM-L non-apoptotic functions with the neurodegeneration process will be reviewed

Evolución de la flexibilidad de la cadena cinética posterior en escolares de 5 a 11 años

La finalitat del nostre estudi és valorar l’evolució de la flexibilitat de la cadena cinètica posterior en els escolars de 5 a 11 anys, i observar en quins grups d’edat és necessària l’aplicació de programes específics per a millorar-la. Els escolars varen ser sotmesos a les mateixes valoracions: el test de “sit and reach”, la pressa de les mesures antropomètriques, altura i pes, i el qüestionari Minesotta sobre el consum calòric en el temps de lleure. Dels resultats es desprèn que a mesura que augmenta l’edat, la flexibilitat dels escolars estudiats disminueix progressivament. Existeix un interval d’edat situat en els 9 anys que sembla marcar un canvi de tendència en la flexibilitat dels escolars. És a partir d’aquesta edat quan el grau de flexibilitat disminueix de forma significativa i, es més marcada entre els nens, sent necessària una intervenció més específica en ells

FAIM-L - SIVA-1 : Two Modulators of XIAP in Non-Apoptotic Caspase Function

Apoptosis is crucial for the correct development of the nervous system. In adulthood, the same protein machinery involved in programmed cell death can control neuronal adaptiveness through modulation of synaptic pruning and synaptic plasticity processes. Caspases are the main executioners in these molecular pathways, and their strict regulation is essential to perform neuronal remodeling preserving cell survival. FAIM-L and SIVA-1 are regulators of caspase activation. In this review we will focus on FAIM-L and SIVA-1 as two functional antagonists that modulate non-apoptotic caspase activity in neurons. Their participation in long-term depression and neurite pruning will be described in base of the latest studies performed. In addition, the association of FAIM-L non-apoptotic functions with the neurodegeneration process will be reviewed

Programa de intervención específico para la mejora de la flexibilidad en escolares: es efectiva la intervención del MEF?

La finalitat del nostre va ser valorar l’aplicació d’un programa d’intervenció específic per a millorar la flexibilitat en un grup d’escolars de 9 anys. Van ser inclosos en l’estudi 63 escolars de 4º curs d’Educació Primària, del Centre Escolar la Salle i el CEIP St. Ignasi, ambdós de Manresa (Barcelona). Durant tres setmanes, el centre La Salle va aplicà un programa específic per a millorar la flexibilitat de la cadena cinètica posterior. En canvi, el CEIP St. Ignasi es va utilitzar com a grup control, continuant el seu programa educatiu habitual. Hem observat que l’aplicació de programes específics per a millorar la flexibilitat és efectiva en los escolares de 9 anys. La forma de aplicar els programes de educació física modifica significativament el grau de flexibilitat en los escolares

Esport extraescolar i la utilització de les TIC i els jocs electrònics modifiquen la força de prensió de la mà?

L'objectiu del nostre estudi va ser conèixer si l'esport extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i jocs electrònics, tenen influència en el desenvolupament de la força de prensió de la mà i avantbraç en nens entre els 14 i 16 anys. Es va realitzar un estudi observacional de disseny transversal. La població objecte d'estudi van ser 39 nens de segon cicle de l'ESO. L'activitat física extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les TIC i als jocs electrònics es van recollir mitjançant qüestionaris. Es va utilitzar el test d'handgrip per a la valoració de la força màxima voluntària de la mà i avantbraç del costat dominant. L'edat i la força de la mà dominant estan associades de forma estadísticament significativa, la força màxima voluntària (F=5,86; p=0,006) i el valor mig de la força sostinguda per sobre del 60% (F=4,5; p=0,02). A l'analitzar el grau d'activitat física (Kcal/setmana) respecte a la força màxima voluntària (r= 0,07; p= 0,716) i força sostinguda per sobre del 60% (r= 0,30; p= 0,09) observem una associació feble positiva i no estadísticament significativa. Si analitzem les hores setmanes TIC en relació a la força màxima voluntària observem una associació molt feble i no estadísticament significativa. La força de prensió de la mà en escolars està relacionada de forma positiva i estadísticament significativa amb l'edat i el pes corporal. No es relaciona amb el nivell d'activitat física i les hores dedicades a les TIC.The aim of our study was to determine if the extracurricular sport and the time spent weekly on information technology and communication (ICT) and electronic games, has an influence in the development of grip strength of the hand and forearm in school boys between 14 and 16 years. We performed an observational study design cross. The population under study were 39 children from second cycle of ESO. The extracurricular physical activity and the weekly time spent on ICT and electronic games were collected through a questionnaire. We used the test handgrip for assessing the maximum force voluntarily by the hand and forearm, the dominant side. The age and strength of the dominant hand are associated are statistically significant, the voluntary maximum force (F = 5.86, p = 0006) and the average value of force sustained above 60% (F = 4.5 , p= 0.02). Analyzing the bodyweight regarding the maximum force (r = 0552, p = 0001) and the sustained strength above 60% (r = 0582, p <0.0001) observed an association moderately positive and statistically significant. When analyzing the degree of physical activity (kcal / week) regarding the voluntary maximum force (r = 0.07, p = 0716) and sustained strength above 60% (r = 0.30, p = 0.09) we see a weak positive association and not statistically significant. Looking hours ICT week regarding the voluntary maximum force observed an association very weak and not statistically significant. The grip strength of the hands of schoolchildren is linked in a positive and statistically significant with age and body weight. Not relates to the level of physical activity and hours devoted to ICT