Mecanismes de cognició en el procés d’aprenentatge del català a la ciutat d’Alacant

El paradigma teòric de la Lingüística Cognitiva entén la metàfora i la metonímia com a dos dels principals mecanismes cognitius que possibiliten el canvi lexicosemàntic. Més enllà de la consideració tradicional que les ha situades únicament en el discurs literari, la metàfora i la metonímia són ben presents en el discurs quotidià, i hi intervenen tant en el procés de construcció de noves expressions (emissor) com en el de descodificació i assimilació del significat extralingüístic (receptor). Així, doncs, esdevenen mecanismes idonis per a satisfer les necessitats dels parlants, i un punt de partida de la intersubjectivació. En aquest article exposem i analitzem els resultats d’un experiment que ens ha permès comprovar en quina mesura els aprenents de català a la ciutat d’Alacant són capaços d’entendre el significat d’algunes expressions amb projeccions metafòriques i metonímiques pròpies del discurs acadèmic, així com aïllar algunes variables sociolingüístiques que en condicionen el grau d’assoliment.The theoretical paradigm of Cognitive Linguistics regards metaphor and metonymy as two of the most important cognitive mechanisms which make lexico-semantic change possible. Beyond the traditional conception that placed them exclusively in literary discourse, metaphor and metonymy have a strong presence in everyday discourse, both in the process through which new expressions are constructed (emitter) and in the one which leads to the decoding and assimilation of extralinguistic meaning (recipient). Therefore, they arise as suitable mechanisms when it comes to meeting the pragmatic needs of speakers and additionally become an unquestionable starting point for intersubjectivization. The present paper not only reveals but also analyzes the outcomes of an experiment which enabled us to check the extent to which learners of Catalan in Alicante town are capable of understanding the meaning of some expressions with metaphorical and metonymic projections typical of academic discourse, as well as to isolate a number of sociolinguistic variables which determine their level of achievement.Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel·lència [Ref. ISIC/012/042]), i en el marc dels projectes de recerca següents: «Gramàtica del Català Modern (1601-1833)» (MINECO, Ref. FFI2012-37103); “Continuació de la Gramàtica del Català Modern (1601-1833)” (MINECO FFI2016-69694-P); «Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)» (IEC [PT 2012-S04-MARTINES]); Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEOII-2014-018], finançat per FEDER de la UE; i el «Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció» (Universitat d’Alacant [Ref. GITE-09009-UA]). Aquest estudi ha estat possible gràcies a la concessió d'una ajuda per a la contractació de Personal Docent Investigador en formació de caràcter predoctoral, Programa Vali+d [ACIF/2015/335]

Kant : assaig per introduir en filosofia el concepte de magnitud negativa i Somnis d'un visionari explicats per somnis de la metafísica (comentari)

No hi ha abstract

Una proposta d'anàlisi de l'imaginari cultural del cos i de la corporalitat tòxica

Aquest article vol dibuixar una marc general de l'estructura de l'imaginari cultural del cos en la cultura occidental i, més concretament, algunes de les categories i metàfores que determinen la percepció social de la toxicitat corporal. La majoria de les reflexions exposades, en especial les referides a la toxicitat, són producte de debats i diàlegs mantinguts en el sí del del grup de recerca sobre corporalitat i toxicitat del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat de Barcelona, que estan sent objecte de contrastació en l'anàlisi empírica dels discursos actuals sobre la toxicitat derivada de la contaminació, en general, i de la contaminació interna, en particular. Després d'explicar el concepte d'imaginari cultural, es plantegen algunes de les principals metàfores de l'imaginari del cos i s'analitzen les creences bàsiques sobre la toxicitat, en funció del seu suposat origen, extern o intern. Finalment es planteja una reflexió sobre els significats que els consumidors associen amb la disjuntiva eco (ecològic)/trans (transgènic) com a formulacions sintètiques sovint emprades en l’etiquetatge comercial d’aliments. Abstract This article offers a general framework for the structure of the cultural imaginary of the body in Western culture and, more specifically, some of the categories and metaphors that shape the social perception of body toxicity. Most of the ideas expressed here, especially those related to toxicity, emerged from discussion and debate among the members of the University of Barcelona Department of Social and Cultural Anthropology research group on corporality and toxicity, which is carrying out an empirical study comparing current discourses on toxicity resulting from chemical contamination in general and from internal contamination in particular. The concept of cultural imaginary facilitates identification of the principal metaphors of the body and analysis of basic beliefs about toxicity in terms of its assumed origins, both external and internal. Finally, the meanings consumers associate with the abbreviations eco (ecological) and trans (transgenic), frequently used commercially in food labeling, are explored. Key words: cultural imaginary, body imaginary, toxic corporality, Western cultur

Toxicity in finance

Treball Final de Grau en Finances i Comptabilitat. Codi: FC1049. Curs acadèmic: 2016/2017This paper analyses from a critical perspective the irregularities committed by financial institutions in the use of complex techniques to increase liquidity, the commercialization of toxic financial products, such as preferred participations or multi-currency mortgages, and the bad faith in the commercialization of loans. Firstly we will define what we consider as a toxic financial product or toxic behaviour, together with the definition of each instrument; followed by the commercialization and the consequences on the surroundings; finally, we focus on preventive measures from the institutional bodies that are regulating the situation. This leads to conclusions that help us to understand the wave of lawsuits filed by retail clients requesting the nullity due to a lack of consent in these contracts, based on the lack of information to the customer and the repeated failure to comply with MIFID regulations of financial institutions