Aportación al debate sobre las reorientaciones científicas en las relaciones naturaleza-sociedad

The purpose of this paper is to gain a better understanding of the basic mechanisms that facilitate advances in knowledge of the working of physical and social environments, as well as their interactions. This objective is reached by starting from the theoretical model of possibilism, of this enrichment through structuralist contributions (such as the General Theory of Systems) and of recent theoretical perspectives, such as those based on the Theory of Global Change.Este trabajo tiene como finalidad aproximarse a la comprensión de los mecanismos básicos que permiten avanzar en el conocimiento del funcionamiento del medio físico y social, así como sus interacciones. El objetivo se lleva a cabo a partir del modelo teórico posibilista, de su enriquecimiento a través de las aportaciones estructuralistas (como la Teoría General de los Sistemas) y de perspectivas teóricas recientes, como las basadas en la Teoría del Cambio Global

ARLIS/NA Oral History for Distinguished Service Award Winners, Patricia Barnett and Angela Giral

Janis Ekdahl interviews Distinguished Service Award winners Patricia I. Barnett (2008) and Angela Giral (2003) on January 20, 2017, at the Morgan Library. Pat worked at the Metropolitan Museum starting in 1970 and was later head librarian at the Frick (1994). Angela’s career began in Mexico before she moved onto Michigan and then Princeton, where she was instrumental in creating the position of librarian for the School of Architecture. They discuss their early involvement with ARLIS/NA as well as the foundation of the Research Libraries Group (RLG) in the 1970s

Impact of age on susceptibility to aphanomycosis diseases in signal crayfish Pacifastacus leniusculus (Dana, 1852)

The signal crayfish Pacifastacus leniusculus (Dana, 1852) is an American species that was introduced into Spanish rivers. This species carries the fungus responsible for aphanomycosis, Aphanomyces astaci (Schikora), and can transmit it to the native European crayfish species. Although P. leniusculus is often a carrier of this fungus, it generally does not suffer from aphanomycosis; however, if individuals are under stressful conditions, such as the presence of another pathogen or parasite, the chronic infection can develop into an acute, fatal condition. The present paper describes an experiment in which four groups of P. leniusculus, of different ages, were exposed to A. astaci zoospores, in order to compare differences in susceptibility. Our results show that P. leniusculus can die of this disease at concentrations formerly considered sublethal for this species, and also that crayfish juveniles can suffer from this disease. However, significant inter-group differences were not found.El cangrejo señal Pacifastacus leniusculus (Dana, 1852) es una especie americana introducida en España portadora de afanomicosis. Aunque generalmente los cangrejos de esta especie se encuentran infectados por el hongo causante de esta enfermedad, Aphanomyces astaci (Schikora), éstos sólo suelen verse afectados en condiciones de estrés. Entre los factores que predisponen a la afanomicosis destaca la presencia de otras especies parásitas, que pueden hacer que la infección crónica pase a ser aguda y mortal. Dado que hasta la fecha se han realizado muy pocas investigaciones sobre la sensibilidad de esta especie y la influencia de factores como la edad, se realizó un estudio con cuatro grupos de P. leniusculus diferenciados por año de nacimiento. Los cuatros grupos fueron expuestos a zoosporas de A. astaci buscando diferencias en la mortalidad entre los grupos. Los resultados demuestran que P. leniusculus puede padecer la enfermedad, incluso a concentraciones consideradas como subletales y en grupos de edad jóvenes, que hasta ahora se habían descrito como menos susceptibles a la afanomicosis. La diferencia observada entre los grupos no es significativa, lo que no permite concluir que existiera distinta susceptibilidad entre los grupos de edades establecidos.Instituto Español de Oceanografí

Col·leccions singulars a les biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona

Les biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona són, com la mateixa institució, entitats amb una història curta; però, malgrat que van començar la seva activitat fa menys de cinquanta anys, els seus fons han assolit una importància considerable i superen en quantitat els de moltes universitats centenàries del nostre context. Les col·leccions de fons antics de les biblioteques de la UAB són, per aquesta mateixa raó, limitades, si bé se n'han anat creant algunes d'especialitzades d'importància i valor singulars. Aquest llibre pretén donar-les a conèixer al món universitari, però també al públic en general. Moltes són col·leccions úniques, fruit del treball persistent del personal bibliotecari, del professorat i de la generositat de moltes persones particulars, que han donat o llegat a la nostra universitat els seus arxius, les seves biblioteques personals o les seves col·leccions especialitzades. Aquestes col·leccions comprenen molts àmbits de les ciències i de les humanitats i, molt sovint, es tracta de col·leccions úniques al nostre país. Hi trobareu també un ampli ventall de tipologies documentals en llengües diverses, des dels mapes fins als audiovisuals, des de les revistes i diaris fins als cartells, des dels fons antics fins als més actuals, arxius personals i fons institucionals. Les biblioteques de la Universitat, a més d'inventariar i catalogar aquests fons documentals, també porten a terme una tasca constant de preservació i difusió, que sovint inclou la digitalització dels documents, que després es posen a l'abast del públic general mitjançant el dipòsit digital institucional (ddd.uab.cat)

The Association between HDL-C and Subclinical Atherosclerosis Depends on CETP Plasma Concentration:Insights from the IMPROVE Study

The impact of cholesteryl ester transfer protein (CETP) on atherosclerosis is highly debated. This study aimed to investigate the associations between plasma CETP or CETP genotypes and carotid intima-media thickness (cIMT) and the influence of high-density lipoprotein cholesterol (HDL-C) on these associations. Plasma CETP and HDL-C concentrations were measured in 552 subjects free of any pharmacological treatment from the IMPROVE cohort, which includes 3711 European subjects at high cardiovascular risk. CETP single-nucleotide polymorphisms (SNPs) and cIMT measures (cIMT(max); cIMT(mean-max) of bifurcations, common and internal carotids; plaque-free common carotid [PF CC]-IMTmean) were available for the full cohort. In drug-free subjects, plasma CETP correlated with HDL-C levels (r = 0.19, p < 0.0001), but not with cIMT variables. When stratified according to HDL-C quartiles, CETP positively correlated with cIMT(max) and cIMT(mean-max), but not with PF CC-IMTmean, in the top HDL-C quartile only. Positive associations between the CETP concentration and cIMT(max) or cIMT(mean-max) were found in the top HDL-C quartile, whereas HDL-C levels were negatively correlated with cIMT(max) and cIMT(mean-max) when the CETP concentration was below the median (HDL-C x CETP interaction, p = 0.001 and p = 0.003 for cIMT(max) and cIMT(mean-max), respectively). In the full cohort, three CETP SNPs (rs34760410, rs12920974, rs12708968) were positively associated with cIMT(max). rs12444708 exhibited a significant interaction with HDL-C levels in the prediction of cIMT(max). In conclusion, a significant interplay was found between plasma CETP and/or CETP genotype and HDL-C in the prediction of carotid plaque thickness, as indexed by cIMT(max). This suggests that the association of HDL-C with carotid atherosclerosis is CETP-dependent