La butlla de la legació de Roderic de Borja ad regna Hispaniarum, copiada per Joan Feixes, servidor de Calixt III (BC, ms. 482)

Català: Al ms. 482 de la Biblioteca de Catalunya es llegeixen algunes butlles pontifícies afegides per un dels seus propietaris, el canonge de Barcelona Joan Feixes (m. 1477), entre les quals hi ha la butlla de croada del cardenal Roderic de Borja com a legat de Sixt IV a la Península Ibèrica (1472), fins ara no localitzada. La importància del document justifica la seva edició en aquest treball, on s’elabora un perfil biogràfic del copista, a partir de fonts arxivístiques, que el situa en el grup dels col·laboradors catalanoaragonesos de Calixt III, en què destaca un nebot de Feixes, el tresorer i secretari Bartomeu Regàs. Paraules clau: Roderic de Borja / Alexandre VI; croada contra el turc; legació pontifícia; Calixt III; catalans i valencians a Roma. Italiano: Nel ms. 482 della Biblioteca de Catalunya si conservano alcune bolle pontificie accluse da uno dei suoi proprietari, il canonico di Barcellona Joan Feixes (m. 1477). Tra queste si trova la bolla della crociata del cardinale Rodrigo Borgia come legato di Sisto IV nella penisola iberica (1472), finora sconosciuta. L’importanza del documento giustifica la sua edizione in questo lavoro insieme a un profilo biografico del copista realizzato a partire dalle fonti archivistiche che lo collocano nel gruppo dei collaboratori catalano-aragonesi di Callisto III tra i quali emerge un nipote di Feixes, il tesoriere e segretario Bartomeu Regàs. Parole chiave: Rodrigo Borgia / Alessandro VI; crociata contro il turco; legazione pontificia; Callisto III; catalani e valenciani a Roma. English: The ms. 482 of the National Library of Catalonia includes some papal bulls copied by one of its owners, the canon Joan Feixes from Barcelona (d. 1477). Among them we can find the appointment of Cardinal Rodrigo Borgia as crusading matters’ comissioned to the Iberian Peninsula (1472) by Pope Sixtus IV. That documentary source had not been localized to date. And so, the importance of the document justifies its publication in this article. The paper analizes as well a biographical profile of the copyist. Archival sources, place him in the group of Catalan-Aragonese partners of Calixtus III; a circle in which the nephew’s figure of Joan Feixes, Bartomeu Regàs, treasurer and secretary of the pope, also arises. Keywords: Roderic of Borja / Alexander VI; Crusade agains the Turk; papal comission; Calixtus III; Catalans and Valencians in Rome.Català: Al ms. 482 de la Biblioteca de Catalunya es llegeixen algunes butlles pontifícies afegides per un dels seus propietaris, el canonge de Barcelona Joan Feixes (m. 1477), entre les quals hi ha la butlla de croada del cardenal Roderic de Borja com a legat de Sixt IV a la Península Ibèrica (1472), fins ara no localitzada. La importància del document justifica la seva edició en aquest treball, on s’elabora un perfil biogràfic del copista, a partir de fonts arxivístiques, que el situa en el grup dels col·laboradors catalanoaragonesos de Calixt III, en què destaca un nebot de Feixes, el tresorer i secretari Bartomeu Regàs. Paraules clau: Roderic de Borja / Alexandre VI; croada contra el turc; legació pontifícia; Calixt III; catalans i valencians a Roma. Italiano: Nel ms. 482 della Biblioteca de Catalunya si conservano alcune bolle pontificie accluse da uno dei suoi proprietari, il canonico di Barcellona Joan Feixes (m. 1477). Tra queste si trova la bolla della crociata del cardinale Rodrigo Borgia come legato di Sisto IV nella penisola iberica (1472), finora sconosciuta. L’importanza del documento giustifica la sua edizione in questo lavoro insieme a un profilo biografico del copista realizzato a partire dalle fonti archivistiche che lo collocano nel gruppo dei collaboratori catalano-aragonesi di Callisto III tra i quali emerge un nipote di Feixes, il tesoriere e segretario Bartomeu Regàs. Parole chiave: Rodrigo Borgia / Alessandro VI; crociata contro il turco; legazione pontificia; Callisto III; catalani e valenciani a Roma. English: The ms. 482 of the National Library of Catalonia includes some papal bulls copied by one of its owners, the canon Joan Feixes from Barcelona (d. 1477). Among them we can find the appointment of Cardinal Rodrigo Borgia as crusading matters’ comissioned to the Iberian Peninsula (1472) by Pope Sixtus IV. That documentary source had not been localized to date. And so, the importance of the document justifies its publication in this article. The paper analizes as well a biographical profile of the copyist. Archival sources, place him in the group of Catalan-Aragonese partners of Calixtus III; a circle in which the nephew’s figure of Joan Feixes, Bartomeu Regàs, treasurer and secretary of the pope, also arises. Keywords: Roderic of Borja / Alexander VI; Crusade agains the Turk; papal comission; Calixtus III; Catalans and Valencians in Rome.Català: Al ms. 482 de la Biblioteca de Catalunya es llegeixen algunes butlles pontifícies afegides per un dels seus propietaris, el canonge de Barcelona Joan Feixes (m. 1477), entre les quals hi ha la butlla de croada del cardenal Roderic de Borja com a legat de Sixt IV a la Península Ibèrica (1472), fins ara no localitzada. La importància del document justifica la seva edició en aquest treball, on s’elabora un perfil biogràfic del copista, a partir de fonts arxivístiques, que el situa en el grup dels col·laboradors catalanoaragonesos de Calixt III, en què destaca un nebot de Feixes, el tresorer i secretari Bartomeu Regàs. Paraules clau: Roderic de Borja / Alexandre VI; croada contra el turc; legació pontifícia; Calixt III; catalans i valencians a Roma. Italiano: Nel ms. 482 della Biblioteca de Catalunya si conservano alcune bolle pontificie accluse da uno dei suoi proprietari, il canonico di Barcellona Joan Feixes (m. 1477). Tra queste si trova la bolla della crociata del cardinale Rodrigo Borgia come legato di Sisto IV nella penisola iberica (1472), finora sconosciuta. L’importanza del documento giustifica la sua edizione in questo lavoro insieme a un profilo biografico del copista realizzato a partire dalle fonti archivistiche che lo collocano nel gruppo dei collaboratori catalano-aragonesi di Callisto III tra i quali emerge un nipote di Feixes, il tesoriere e segretario Bartomeu Regàs. Parole chiave: Rodrigo Borgia / Alessandro VI; crociata contro il turco; legazione pontificia; Callisto III; catalani e valenciani a Roma. English: The ms. 482 of the National Library of Catalonia includes some papal bulls copied by one of its owners, the canon Joan Feixes from Barcelona (d. 1477). Among them we can find the appointment of Cardinal Rodrigo Borgia as crusading matters’ comissioned to the Iberian Peninsula (1472) by Pope Sixtus IV. That documentary source had not been localized to date. And so, the importance of the document justifies its publication in this article. The paper analizes as well a biographical profile of the copyist. Archival sources, place him in the group of Catalan-Aragonese partners of Calixtus III; a circle in which the nephew’s figure of Joan Feixes, Bartomeu Regàs, treasurer and secretary of the pope, also arises. Keywords: Roderic of Borja / Alexander VI; Crusade agains the Turk; papal comission; Calixtus III; Catalans and Valencians in Rome

Estudi d'un receptari manuscrit català del s. XIX

L'objectiu d'aquesta comunicació ésdonar a conèixer les aportacions d'uns receptaris manuscrits catalans inèdits dels s. XVIII i XIX, per la informació que ens aporten de receptes utilitzades per malalties, de teràpia definida amb connotacions populars sorprenents. Són summament interessants per a l'investigador de les ciències mèdiques ja que hi apareixen aspectes inusuals a l'època, tant en un manuscrit com en l'altre que corresponen, àdhuc, sociològica, professional i terapèutica

Una Reflexió historiogràfica sobre l'hospital com a espai de medicalització

El treball analitza la historiografia existent sobre les institucions hospitalàries com a espai de medicalització des de la segona meitat del s. XX. La finalitat és estudiar de quina manera diverses tendències historiogràfiques han percebut l'hospital com a espai de creació i difusió de coneixement científic. S'ha atorgat particular interès a les visions sobre el seu rol en la transformació de la medicina occidental i també als factors aliens a la medicina que, segons alguns historiadors, han, valgui la paradoxa, contribuït a transformar l'hospital en una institució mèdica

Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI

El fitxer conté l'article en català i en castellà.Text introductori de la ponència titulada "Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" presentada en el marc del XIII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (La Canonja, 2004). S'introdueixen les sis contribucions que integraren la ponència i s'exposen algunes reflexions de caire general sobre la situació actual dins la tradició historiogràfica de la ciència i de la medicina

Islamic Pharmacology and Pharmacy in the Latin West: An Approach to Early Pharmacopoeias

During the final decade of the 15th century and the first half of the 16th century, there were moves to harmonize pharmaceutical therapy in a number of areas of the Mediterranean and Central Europe. The most evident consequence was the appearance of books of compilations of simple and compound remedies specially selected from a wide range of earlier pharmacological literature. These compilations were set up as ‘standards’ by the authorities concerned with public health in many states. In theory, apothecaries were obliged to follow these ‘official’ instructions for preparing and dispensing drugs in order to ensure that the medicines prescribed by physicians were correctly made up and safe. The aim of this paper is to demonstrate the persistence of Arabic drugs and recipes through the content of three of these handbooks between 1499 and 1618.Peer reviewe

La cultura de la salud de Juan Vallés en el mundo médico y terapéutico del Primer Renacimiento hispano

El "Regalo de la Vida Humana" de Juan Vallés no es solo un recetario doméstico, sino que comparte finalidades afines con los "libros de secretos" y otros generos prácticos de la literatura médica y científica medieval y moderna, tales como las colecciones de problemas o los propios regímenes de salud.Peer reviewe

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Peregrine HORDEN ; Emilie SAVAGE-SMITH (eds.), The Year 1000. Medical Practice at the End of the First Millennium. Social History of Medicine. The Journal of the Society for the Social History of Medicin