Inverse inference of a quantum spin glass

Treballs Finals de Màster en Física dels Sistemes Complexos i Biofísica, Facultat de Física, Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutor: Matteo PalassiniIn statistical physics, inverse problems arise when we need to design a manybody system with particular desired properties. Rather than calculating observables based on known model parameters, inverse problems involve inferring the parameters of a model based on observations. In my final degree project, we studied the inverse problem for the Viana-Bray spin glass model with a discrete distribution of the couplings, and with simulated annealing, we tried to infer the couplings of the system with the maximum pseudolikelihood method. In this project, we studied the inverse problem for the quantum Viana-Bray spin glass model with the same coupling distribution. The goal was to extend the pseudolikelihood maximization approach to a quantum spin glass with a transverse field since most research efforts have focused on the classical version and hardly anything is known about its quantum counterpart. To achieve this, we generated equilibrium configurations from the quantum partition function using quantum Monte Carlo techniques, and then we employed simulated annealing to maximize the pseudolikelihood function and infer the couplings of the system. We derived a modified version of the pseudolikelihood function from the initial proposal after closely following the approach used in the classical case. We found that when introducing the transverse field in the system, the algorithm was still able to infer the couplings; however, because of how the quantum system is treated, certain modifications had to be made to the pseudolikelihood method. Moreover, as in the classical case, we found that the algorithm performed the best around the phase transition boundaries

Influència de la fase sigma en la resistència a la corrosió dels acers inoxidables dúplex laminats en calent

Els acers inoxidables de microestructura dúplex austeno-ferrítica són cada dia més utilitzats en múltiples sectors com alternativa als acers inoxidables austenítics convencionals. La seva microestructura bifàsica els proporciona unes propietats mecàniques i de resistència a la corrosió que ambdues fases per separat no poden assolir. L’aplicació més comú és com a productes plans (planxes, xapes, bandes) obtinguts per laminació. Durant el procés de fabricació industrial es realitzen tractaments tèrmics de recuit posteriors a l’etapa de laminació per tal d’aconseguir recuperar la ductilitat del material. La temperatura a la què es duen a terme, resulta ser un dels paràmetres més crítics ja que petites variacions poden provocar la formació de precipitats o fases intermetàl·liques que fragilitzen i redueixen la resistència a la corrosió de l’acer. En aquest projecte s’han realitzat recuits en un rang de temperatures just per sota al que s’utilitza actualment en la indústria. Per tal d’estudiar l’efecte que suposa aquesta variació sobre la microestructura i la resistència a la corrosió s’ha aplicat la norma ASTM A923-03 i s’han dut a terme assaigs electroquímics per la determinació de la velocitat de corrosió i el potencial de picadura. Les mostres estudiades han estat observades mitjançant microscopia òptica i microscopia electrònica d’escombratge. En tots els tractaments tèrmics de recuit estudiats (850-975 ºC) s’ha observat la formació de fase sigma. La quantitat que se’n forma va disminuint a mesura que s’augmenta la temperatura. El percentatge més elevat s’obté per recuits entre 850-875 ºC, condicions en les què s’observa una velocitat de corrosió més elevada i uns valors del potencial de picadura molt per sota dels mesurats a 975 ºC. Analitzant les superfícies corroïdes es posa de manifest que les picadures apareixen en la austenita secundària provinent de la descomposició de la ferrita que ha tingut lloc durant el recuit

Cuestiones de iconografía en el "Libro de retratos" de Francisco Pacheco

L'article correspon a una ponència presentada a: II Coloquios de Iconografía, 31 de mayo-2 de junio de 1990, Madri

Jerónimo de Mascarenhas retratado por Pedro de Villafranca

Se presenta aquí por vez primera una estampa original de Pedro de Villafranca y Malagón (Alcolea de Calatrava, ca. 1615-Madrid, 1684), firmada y fechada en Madrid en 1649, que representa el retrato del eclesiástico y escritor Jerónimo de Mascarenhas (Lisboa, 1611-Segovia, 1672). Se localizan además las fuentes de inspiración de las que procede dicha estampa, en concreto una serie de retratos grabados del artista italiano Cherubino Alberti iniciada en 1585.This article constitutes the first presentation and study of an original print by Pedro de Villafranca Malagón (Alcolea de Calatrava, ca. 1615-Madrid, 1684), signed and dated, Madrid, 1649, a portrait of the clergyman and writer Jerónimo de Mascarenhas (Lisboa, 1611-Segovia, 1672). The sources of inspiration for the print are also studied, specifically a series of portraits by the Italian artist Cherubino Alberti, begun in 1585

Notes a l'entorn del moble a Catalunya als segles XVI i XVII

Ponència presentada a: El Moble Català, Palau Robert, 21 de febrer-24 d'abril de 1994, Barcelon

El Libro de retratos de Pacheco y la verdadera efigie de don Diego Hurtado de Mendoza

En este artículo se describe la estructura del Libro de retratos de Francisco Pacheco, ahora conservado en la colección Lázaro Galdiano de Madrid, con especial atención al tema de la identificación de los personajes cuyo retrato ha quedado sin rotulación. Uno de estos dibujos se propone aquí por primera vez que sea la imagen del famoso embajador y poeta don Diego Hurtado de Mendoza, dada su semejanza con otros tres retratos sobre los que hay un alto grado de probabilidad que representen a dicho personaje.This article focuses on the analysis of the structure and elaboration process of the F. Pacheco's Libro de retratos, now at the Lázaro Galdiano collection (Madrid). Special attention is gived to the identification of the portraits kept without inscriptions. In one of these portraits, we propose to recognize, for the first time, the famous ambasssador and poet Diego Hurtado de Mendoza, on the basis of his resemblance with three other presumed portraits of that writer