The effect of teriparatide treatment on circulating periostin and its relationship to regulators of bone formation and BMD in postmenopausal women with osteoporosis

Context: Treatment of postmenopausal osteoporosis with teriparatide (PTH 1-34) increases bone formation and improves bone microarchitecture. A possible modulator of this mechanism of action is periostin. In vitro experiments have shown that periostin may regulate osteoblast differentiation and bone formation through Wnt signaling. Periostin secretion is increased by PTH in preclinical models, but the effect of teriparatide treatment of postmenopausal osteoporosis on periostin is not currently known. Objectives, to: i) determine the effect of teriparatide treatment on circulating levels of periostin and other regulators of bone formation and ii) investigate how changes in periostin relate to changes in bone turnover markers, regulators of bone formation and bone mineral density. Participants and design: 20 women with postmenopausal osteoporosis, a two-year open-label single-arm study. Intervention: Teriparatide 20 mcg was administered by subcutaneous injection daily over 104 weeks. Periostin, sclerostin and DKK-1, PINP and CTX were measured in fasting serum collected at baseline (two visits) then at weeks 1,2,4,12,26,52,78 and 104. BMD was measured at the lumbar spine, total hip and femoral neck by DXA. Results: Periostin levels increased by 6.6% (95% CI -0.4, 13.5) after 26 weeks teriparatide treatment and significantly by 12.5% (95% CI 3.3,21.0, P<0.01) after 52 weeks. Change in periostin was positively correlated with change in lumbar spine BMD at week 52 (r=0.567(95% CI 0.137,0.817), P<0.05) and femoral neck BMD at week 104(r=0.682(95% CI 0.261,0.885), P<0.01). Conclusion: Teriparatide therapy increases periostin secretion; it is unclear whether this increase mediates the effect of the drug on bone

Drons col·laboratius

La robòtica col·laborativa és senzillament robots dissenyats per dur a terme treballs de col·laboració amb els humans. Els robots col·laboratius o cobots són cada cop més utilitzats a les indústries. La robòtica col·laborativa és un dels àmbits d'actualitat en aquests moments. Però també és un dels més interessants en més d'un sentit. Com es comuniquen dos drons autònoms que col·laboren per fer una tasca? Com són aquests missatges que s'envien? Que poden fer que no podrien fer sols? Aquestes són algunes de les preguntes que ens volem respondre en aquest projecte. En aquest treball es presenta un disseny i implementació de dos drons terrestres que es comuniquen per col·laborar entre ells per resoldre una tasca.Collaborative robotics is simply robots designed to perform collaborative work with humans. Collaborative robots or cobots are increasingly used in industries. Collaborative robotics is one of the current topics now. But it is also one of the most interesting in more ways than one. How do two autonomous drones that collaborate to perform a task communicate? How are these messages sent? What can they do that they could not do alone? These are some of the questions we want to answer in this project. This work presents a design and implementation of two ground drones that communicate to collaborate with each other to solve a task.La robótica colaborativa es sencillamente robots diseñados para llevar a cabo trabajos de colaboración con los humanos. Los robots colaborativos o cobots son cada vez más utilizados en las industrias. La robótica colaborativa es uno de los ámbitos de actualidad. Pero también es uno de los más interesantes en más de un sentido. ¿Cómo se comunican drones autónomos que colaboran para hacer una tarea? ¿Cómo son estos mensajes que es envían? ¿Qué pueden hacer que no lo podrían hacer solos? Estas son algunas de las preguntas que queremos responder con este proyecto. En este trabajo se presenta un diseño e implementación de dos drones terrestres que se comunican para colaborar entre ellos para resolver una tarea