La Legenda aurea com a font del teatre hagiogràfic català de tècnica medieval: un tast comparatiu

En aquest treball ens proposem estudiar la influència de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en el teatre hagiogràfic català de tècnica medieval, en concret en tres de les consuetes del ms. 1139 de la BNC: la de sant Jordi, dedicada a l'episodi de la donzella i el drac; la de la conversió de sant Cristòfol i la de sant Mateu. Comptem amb algunes aproximacions anteriors, com és el cas de les consideracions que féu Josep Romeu en la seua edició de les peces hagiogràfiques d'aquest manuscrit (1957). En aquest sentit, aprofitem les seues indicacions com a punt de partida per a oferir una anàlisi més detallada de la manera en què els drames hagiogràfics adapten algunes de les vides contingudes en l'obra de Voragine. Per no allargar-nos excessivament, ens centrem en aquestes tres consuetes, ja que poden ser prou representatives dels diferents tipus d'adaptació teatral de la Legenda aurea.The Golden Legend as a source of medieval Catalan hagiographic drama: a comparative sample In this article we aim to study the influence of the Golden Legend by Jacobus de Voragine (Jacob of Voragine) on medieval Catalan hagiographic drama, specifically three of the prompt copies of plays in ms 1139 in the BNC: the one about Saint George and the damsel and the dragon, the story of the conversion of Saint Christopher and the one about Saint Matthew. We already have some earlier studies, for example Josep Romeus com-ments in his edition of the hagiographic plays in the manuscript (1957). Therefore, we use his observations as a starting-point for a more detailed analysis of the way in which hagiographic drama adapts some of the lives depicted in Voragines work. To keep within certain limits, we concentrate on the above three pieces as representative of different types of theatrical adaptation of the Golden Legend

Elaboració de les guies docents de Llengua Catalana II per a la Capacitació

Com a conseqüència directa de la nova ‘Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià’ (orde 17/2013), cal engegar un procés de creació d’assignatures o de reestructuració i fusió d’altres per a establir l’itinerari que condueix a la consecució d’aquest mèrit lingüístic obligatori per a la docència en llengua pròpia al País Valencià. En el primer dels casos, s’hi troba el naixement de dues assignatures denominades ‘Llengua Catalana II per a l’Educació Infantil’ i ‘Llengua Catalana II per a l’Educació Primària’, que complementaran els elements de llengua d’ús presents fins ara només en sengles assignatures de primer any al si dels graus esmentats. Per aquest motiu, tot atenent a la implantació imminent d’aquestes LC II en el pla d’estudis d’Infantil i de Primària de la Universitat d’Alacant, presentem un ací una proposta de comunicació que consisteix a comentar el procés d’elaboració de les guies docents corresponents a ambdues assignatures, fent-hi èmfasi en les decisions preses quant als continguts o la metodologia, juntament amb altres factors essencials com ara les eines d’aprenentatge o l’avaluació, per a aconseguir que l’alumnat assolisca els objectius satisfactòriament

Memòria de la xarxa: “Docència per a la Capacitació: assignatures de la competència lingüística (valencià)”

Com a conseqüència directa de la nova ‘Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià’ (orde 17/2013), cal engegar un procés de creació d’assignatures o de reestructuració i fusió d’altres per a establir l’itinerari que condueix a la consecució d’aquest mèrit lingüístic obligatori per a la docència en llengua pròpia al País Valencià. En el primer dels casos, s’hi troba el naixement de dues assignatures denominades ‘Llengua Catalana II per a l’Educació Infantil’ i ‘Llengua Catalana II per a l’Educació Primària’, que complementaran els elements de llengua d’ús presents fins ara només en sengles assignatures de primer any al si dels graus esmentats. Per aquest motiu, tot atenent a la implantació imminent d’aquestes LC II en el pla d’estudis d’Infantil i de Primària de la Universitat d’Alacant, presentem la memòria que fa crònica del procés que ens hi ha conduït amb èxit, fent-hi èmfasi en les decisions preses quant als continguts o la metodologia, juntament amb altres factors essencials com ara les eines d’aprenentatge, la tipologia de pràctiques o l’avaluació

Una proposta d'anàlisi de la formalitat diafàsica a partir d'un capítol del Flos sanctorum

Aquest treball proposa una metodologia per a poder discriminar els graus de formalitat d'un text en confrontació amb unes altres. L'anàlisi es basa en dues parts. En la primera, esrudiem característiques lingüístiques que es mostren més sensibles per a assenyalar el grau de formalitat del text, com són el passat simple, l'anàfora, els relatius, els connectors i locucions conjuntives, el subjuntiu o la formació de paraules amb tres classes de sufixos cultes: -ment, -able/-ible i -tat, -edat, -etat, -itat. En la segona part, ens ocupem de l'anàlisi formal a partir de l'estudi de recursos com les veus d'autoritat, l'estructura i la temàtica. El corpus en què es basa el nostre estudi és el capítol de la Nativitat de Jesucrist de la "Legenda aurea" de 1494 i l'hem comparat amb altres tres textos: el mateix capítol de la Naitivitat en la "Vida de sants rosselloneses", els capítols CCLXXV al CCLXXIX de la "Vita Christi" de sor Isabel de Villena i els quatre primers capítols de la "Vida de sant Vicent Ferrer" de Miquel Peres. Com que es tracta d'una traducció al català i d'una obra religiosa, sempre s'havia considerat que era un text de formalitat baixa. Però la nostra anàlisi, tant lingüística com formal, contradiu plenament aquesta suposició, ja que segons els nostres resultats es tracta d'una obra d'una elevada formalitat diafàsica tot i tractar-se d'una traducció del llatí.El present treball s'emmarca en el projecte d'investigació Edición critica digital de textos hagiográficos de la literatura catalana de los siglos XV y XVI (FFI2009-11594/FILO)

Una proposta d'anàlisi de la formalitat disfàsica a partir d'un capítol del "Flos sanctorum"

Aquest treball proposa una metodologia per a poder discriminar els graus de formalitat d’un text en confrontació amb uns altres. L’anàlisi es basa en dues parts. En la primera, estudiem característiques lingüístiques que es mostren més sensibles per a assenyalar el grau de formalitat del text, com són el passat simple, l’anàfora, els relatius, els connectors i locucions conjuntives, el subjuntiu o la formació de paraules amb tres classes de sufixos cultes: -ment, -able/-ible, i -tat, -edat, -etat, -itat. En la segona part, ens ocupem de l’anàlisi formal a partir de l’estudi de recursos com les veus d’autoritat, l’estructura i la temàtica. El corpus en què es basa el nostre estudi és el capítol de la Nativitat de Jesucrist de la "Legenda Aurea" de 1494 i l’hem comparat amb altres tres textos: el mateix capítol de la Nativitat a la "Vida de sants rosselloneses", els capítols cclxxv al cclxxix de la "Vita Christi" de sor Isabel de Villena i els quatre primers capítols de la "Vida de sant Vicent Ferrer" de Miquel Peres. Com que es tracta d’una traducció al català i d’una obra religiosa, sempre s’havia considerat que era un text de formalitat baixa. Però la nostra anàlisi, tant lingüística com formal, contradiu plenament aquesta suposició, ja que segons els nostres resultats es tracta d’una obra d’una elevada formalitat diafàsica tot i tractar-se d’una traducció del llatí