Modelización de territorios ganaderos en la alta montaña al final del Neolítico: una integración de análisis espacial e información etnográfica

Recent archaeological research in the mountains of Ibe­ria is beginning to document extensive sequences of occu­pation during de Holocene. In the Pyrenees stands out the location of a considerable number of sites date to 3350 and 2350 cal BC (Late Neolithic / Chalcolithic). This phenome­non seems to link with the consolidation of the livestock exploitation in the alpine and subalpine zones. This work undertakes a the dispersion pattern analysis of archaeolog­ical sites of this period in the National Park of Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, in the Central Pyrenees. Using GIS it defines influence areas around the sites and the opti­mal paths between them so as to evaluate two important variables in any livestock practice: the accessibility to the settlements and grazing areas. For comparative purposes the dispersion pattern of modern and contemporary sites is analysed as well. This study allows to conclude significant differences in the distribution of the sites both ancient and recent in relation to pastures and roads.En los últimos años la investigación arqueológica en áreas de montaña de la península ibérica está empezando a llenar el vacío de información con extensas secuencias de ocupación durante el Holoceno. En el Pirineo se localiza una cantidad considerable de yacimientos del final del Neolítico/ Calcolítico con cronologías entre el 3350 y 2350 cal ANE. Este fenómeno parece vincularse con la consolidación de la explotación ganadera de las zonas alpinas y subalpinas. En este trabajo se analiza el patrón de dispersión de los yaci­mientos de esta época en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en el Pirineo central. Se definen mediante SIG áreas de influencia alrededor de los asenta­mientos y caminos óptimos para evaluar dos variables clave en cualquier práctica ganadera: la accesibilidad a los asen­tamientos y a los pastos. Con fines comparativos se analiza también el patrón de los yacimientos de época moderna y contemporánea. El estudio permite concluir diferencias sig­nificativas en la dispersión de los yacimientos de cada épo­ca con relación a los pastos y a los caminos

Aplicació SIG per a l'enregistrament de dades de prospeccions arqueològiques en contextos d'Alta Muntanya

El present document exposa el desenvolupament d'una aplicació SIG per a l'entrada de dades en una base de dades arqueològica. Aquest projecte s'emmarca dintre el projecte de final del Màster en Geoinformació, 1ª edició i s'ha desenvolupat en col·laboració amb el Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya (GAAM) del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, és la continuació del projecte realitzat al 2017 (Salvador, 2017) on es va definir el sistema d'informació amb el qual es treballa en aquest projecte. Aquest treball és conseqüència de la necessitat d'homogeneïtzar el procés de recollida i processat de les dades de les prospeccions arqueològiques, especialment el procés de creació de les geometries dels diversos nivells d'informació que recull la base de dades. Així doncs, per una banda, s'ha realitzat un protocol de recollida i processat de els dades, on a partir d'operacions de geoprocessament amb PostGIS s'han derivat les geometries dels elements arqueològics digitalitzats a partir dels croquis dibuixats a mà en el procés de recollida de dades de camp. D'altra banda, s'ha dissenyat i desenvolupat una aplicació de QGIS per a poder gestionar amb més facilitat la digitalització dels croquis, on s'han integrat les operacions de geoprocessament així com per poder introduir les dades alfanumèriques a la base de dades arqueològica. L'aplicació s'ha desenvolupat íntegrament amb programari lliureEl presente documento expone el desarrollo de una aplicación SIG para la introducción de datos en una base de datos arqueológica. El proyecto se enmarca en el Trabajo Final del Master en Geoinformación, 1ª edición, y se ha desarrollado en colaboración con el Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya (GAAM) del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barceolona. Además, es la continuación del proyecto realizado el 2017 (Salvador, 2017) donde se definió el sistema de información con el que se trabaja en este proyecto. Este trabajo es consecuencia de la necesidad de homogeneizar el proceso de recogida de datos de las prospecciones arqueológicas, especialmente el proceso de creación de las geometrias de los diferentes niveles de información que recoge la base de datos. Así pues, por un lado, se ha realizado un protocolo de recogida i procesado de los datos, donde a partir de operaciones de geoprocesamiento con PostGIS se han derivado las geometrías de los elementos arqueológicos digitalizados a partir de los croquis dibujados a mano en el proceso de recogida de datos de campo. Por otro lado, se ha diseñado y desarrollado una aplicación de QGIS para poder gestionar con más facilidad la digitalización de los croquis, donde se han integrado las operaciones de geoprocesamiento, así como poder introducir los datos alfanuméricos a la base de datos arqueológica. La aplicación se ha desarrollada íntegramente con software libreThe current paper exposes the development of a SIG application for the introduction of data in an archaeological data base. This project is framed in the final project of the Màster en Geoinformació, 1st edition and it has been developed in collaboration with the Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya (GAAM) in the Deparament de Prehistòria of the Universitat Autònoma de Barcelona. Moreover, it is the following part to the project done in 2017 (Salvador, 2017) where the Archeological Information System we will work with, was defined. This work answers the need of homogenize the process of collecting the data in archaeological prospections, especially the process of creation of the geometries on the different levels of information that are placed in the data base. On the one hand, this project consists on a protocol for data gathering and processing, where departing from geoprocessing operations geometries of the archaeological elements digitalized from the hand drawn sketches in the field work data gathering process have been created. On the other hand, the project has designed and developed a QGIS application for managing more comfortably the digitalization of the sketches. In the application we integrated the geoprocessing operations and the option of introducing alphanumeric data in the archaeological data base. The application has been developed entirely with free softwar

Del territorio al asentamiento y del asentamiento al territorio: la investigación arqueológica en áreas de montaña y alta montaña en el Pirineo central

Aunque reciente en nuestra disciplina, la arqueología de las zonas de alta montaña poco a poco va consolidándose, generando corpus empíricos y procedimientos que en muchas ocasiones constituyen sus señas de identidad. Por encima de la diversidad de equipos y programas de investigación, algunos aspectos tienden a presentarse de forma recurrente. Uno es un cierto interés por las secuencias de larga duración. Otro lo constituye la mirada hacia un espacio amplio, que va mucho más allá del asentamiento. Este interés por el territorio o el paisaje, que en ocasiones se prefigura como un verdadero objeto de estudio, conlleva cambios en el diseño metodológico de la investigación. En este trabajo pretendemos recoger los ya casi veinte años de experiencia del Grupo de Arqueología de la Alta Montaña (GAAM) de la UAB y el CSIC para presentar una breve reflexión teórica sobre un aspecto que, a nuestro entender, es central en nuestra disciplina. La arqueología, en cuanto ciencia social, aborda una existencia humana colectiva que ocurre tanto en el tiempo como en el espacio. Por diversos motivos, la arqueología en áreas de alta montaña ha sido especialmente proclive a incorporar elementos metodológicos para tratar con el espacio también como instancia social. Quizás ha llegado el momento de empezar a evaluar los puntos fuertes de estas propuestas y tratar de identificar aquellas cuestiones que merecen mayor atención. En la parte final del artículo ilustramos, con un caso empírico, la pertinencia de la reflexión teórica planteada

Mountains, Herds and Crops : Notes on New Evidence from the Early Neolithic in the Southern Central Pyrenees

After years of intense fieldwork, our knowledge about the Neolithisation of the Pyrenees has considerably increased. In the southern central Pyrenees, some previously unknown Neolithic sites have been discovered at subalpine and alpine altitudes (1,000-1,500 m a.s.l.). One of them is Cueva Lóbrica, 1,170 m a.s.l., which has an occupation phase with impressed pottery dated ca. 5400 cal BCE. Another is Coro Trasito, 1,558 m a.s.l., a large rock shelter that preserves evidence of continuous occupations in the Early Neolithic, 5300-4600 cal BCE. Evidence of human occupation at higher altitudes has also been documented. In the Axial Pyrenees, at the Obagues de Ratera rock shelter, 2,345 m a.s.l., an occupation has been dated to around 5730-5600 cal BCE. At Cova del Sardo, in the Sant Nicolau Valley, at 1,780 m a.s.l., a series of occupations have been excavated, dated to ca. 5600-4500 cal BCE. These sites allow us to discuss patterns of occupation of the mountainous areas between the Late Mesolithic and Early Neolithic. Recent data suggest that the last hunter-gatherer occupied all altitudinal stages of the Pyrenees, both in the outer and inner ranges. A change in the settlement pattern seems to have occurred in the Early Neolithic, which consisted of a concentration of occupations in the valley bottom and mid-slopes, in biotopes favourable to both herding and agriculture

Des de la prehistòria fins a l'actualitat : les ocupacions de l'Abric de les Obagues de Ratera, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Espot)

Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran (2ones : 2019 ; Tremp)L'excavació de l'Abric de Les Obagues de Ratera, per sobre els 2300 m. d'altitud, ha permès documentar una extensa seqüència arqueològica. La sèrie de datacions radiocarbòniques efectuades ha precisat la cronologia d'aquestes ocupacions, que arrenquen a inicis de l'Holocé i s'estenen fins al s. XX, cobrint diversos períodes prehistòrics, de l'Edat Mitjana i d'època contemporània. L'anàlisi dels materials recuperats durant les excavacions complementa la imatge de l'abric com un lloc utilitzat de manera reiterada i canviant al llarg del temps. L'estudi d'aquest petit jaciment posa en valor els vestigis arqueològics de zones alpines i subalpines i referma el seu potencial per a l'estudi del passat.The excavation of the Las Obagues de Ratera Rockshelter, above 2300 m. of altitude, has allowed to document a large archaeological sequence. An intense radiocarbon dating defines the chronology of these occupations, which from the beginning of the Holocene and until the XXth century, covering different prehistoric and historic periods. The analysis of the materials recovered during excavations complements the image of this little rockshelter as a place used repeatedly but in changing ways over time. The study of this site highlights the archaeological remains of alpine and subalpine areas and reaffirms its potential for the study of the past

Jaciments, ritmes i dinàmiques d'implantació i explotació del territori al neolític antic (5.500-4.500 cal BC) : el Pirineu i les serralades prepirinenques

La recerca sobre el neolític ha considerat fins fa relativament poc els Pirineus com un actor secundari en el procés d'introducció de les formes de vida agrícoles i ramaderes en contraposició a les serralades pre i litorals i de la depressió central. Els treballs realitzats en els darrers anys en aquests territoris, amb revisió de col·leccions antigues, excavacions preventives i nous projectes de recerca condueixen a obtenir una imatge molt més detallada i complexa del procés de neolitització de la preconcebuda. En aquest sentit els treballs duts a terme a l'alt Pirineu aporten dades d'un neolític incipient des del segon terç del vi mil·lenni cal BC en alçades properes als 2.000 metres, fet que obre una perspectiva de gran interès inèdita fa pocs anys. D'altra banda, projectes consolidats com el desenvolupat al jaciment de la Draga permeten proposar seqüenciacions regionals pel Prepirineu oriental per la introducció del neolític.Research on the Neolithic has until recently considered the Pyrenees as a secondary player in the process of introducing agricultural and livestock life forms as opposed to the pre- and coastal mountain ranges and the central depression. The work carried out in recent years in these territories, with a review of old collections, preventive excavations and new research projects, leads to a much more detailed and complex picture of the neolithic process of preconceived. In this sense, the work carried out in the high Pyrenees provides data from an incipient Neolithic since the second third of the sixth millennium cal BC at altitudes close to 2,000 meters, which opens a perspective of great interest unheard of a few years ago. On the other hand, consolidated projects such as the one developed at the Draga site make it possible to propose regional sequences for the eastern Pre-Pyrenees due to the introduction of the Neolithic

Aplicació SIG per a l'enregistrament de dades de prospeccions arqueològiques en contextos d'Alta Muntanya

El present document exposa el desenvolupament d’una aplicació SIG per a l’entrada de dades en una base de dades arqueològica. Aquest projecte s’emmarca dintre el projecte de final del Màster en Geoinformació, 1ª edició i s’ha desenvolupat en col·laboració amb el Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya (GAAM) del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, és la continuació del projecte realitzat al 2017 (Salvador, 2017) on es va definir el sistema d’informació amb el qual es treballa en aquest projecte. Aquest treball és conseqüència de la necessitat d’homogeneïtzar el procés de recollida i processat de les dades de les prospeccions arqueològiques, especialment el procés de creació de les geometries dels diversos nivells d’informació que recull la base de dades. Així doncs, per una banda, s’ha realitzat un protocol de recollida i processat de els dades, on a partir d’operacions de geoprocessament amb PostGIS s’han derivat les geometries dels elements arqueològics digitalitzats a partir dels croquis dibuixats a mà en el procés de recollida de dades de camp. D’altra banda, s’ha dissenyat i desenvolupat una aplicació de QGIS per a poder gestionar amb més facilitat la digitalització dels croquis, on s’han integrat les operacions de geoprocessament així com per poder introduir les dades alfanumèriques a la base de dades arqueològica. L’aplicació s’ha desenvolupat íntegrament amb programari lliureEl presente documento expone el desarrollo de una aplicación SIG para la introducción de datos en una base de datos arqueológica. El proyecto se enmarca en el Trabajo Final del Master en Geoinformación, 1ª edición, y se ha desarrollado en colaboración con el Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya (GAAM) del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barceolona. Además, es la continuación del proyecto realizado el 2017 (Salvador, 2017) donde se definió el sistema de información con el que se trabaja en este proyecto. Este trabajo es consecuencia de la necesidad de homogeneizar el proceso de recogida de datos de las prospecciones arqueológicas, especialmente el proceso de creación de las geometrias de los diferentes niveles de información que recoge la base de datos. Así pues, por un lado, se ha realizado un protocolo de recogida i procesado de los datos, donde a partir de operaciones de geoprocesamiento con PostGIS se han derivado las geometrías de los elementos arqueológicos digitalizados a partir de los croquis dibujados a mano en el proceso de recogida de datos de campo. Por otro lado, se ha diseñado y desarrollado una aplicación de QGIS para poder gestionar con más facilidad la digitalización de los croquis, donde se han integrado las operaciones de geoprocesamiento, así como poder introducir los datos alfanuméricos a la base de datos arqueológica. La aplicación se ha desarrollada íntegramente con software libreThe current paper exposes the development of a SIG application for the introduction of data in an archaeological data base. This project is framed in the final project of the Màster en Geoinformació, 1st edition and it has been developed in collaboration with the Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya (GAAM) in the Deparament de Prehistòria of the Universitat Autònoma de Barcelona. Moreover, it is the following part to the project done in 2017 (Salvador, 2017) where the Archeological Information System we will work with, was defined. This work answers the need of homogenize the process of collecting the data in archaeological prospections, especially the process of creation of the geometries on the different levels of information that are placed in the data base. On the one hand, this project consists on a protocol for data gathering and processing, where departing from geoprocessing operations geometries of the archaeological elements digitalized from the hand drawn sketches in the field work data gathering process have been created. On the other hand, the project has designed and developed a QGIS application for managing more comfortably the digitalization of the sketches. In the application we integrated the geoprocessing operations and the option of introducing alphanumeric data in the archaeological data base. The application has been developed entirely with free softwar

To move across the mountains: problems and methods to investigating ancient shift in alpine environments

Trabajo presentado en la Landscape Archaeology Conference LAC 2020+1, celebrada en Madrid del 8 al 11 de junio de 2021.Over the last two decades, the archaeological knowledge of the Alpine environments of southern Europe (Alpes and Pyrenees among other areas) has undergone a remarkable rise, both in the number of remains as well as in the sequences of population and landscape transformation. The mobility of the human groups that inhabited these environments is a recurring question that can be investigated applying different sets of methods. It is sometimes possible to survey, record and analyze the archeological traces of roads. Other ways to approach this research include the study of written sources about transhuman paths. Also, mobility can be assessed by computer modelling using GIS packages. In this communication, we will touch on all these methods and will focus in particular on the use of digital tools for modelling pathways in mountainous areas. In this sense, one aspect to take into account is the algorithms used to calculate the cost of the movement and its application in zones with a strong gradient. A second aspect includes the physical factors that limit or prevent displacement in this type of environment, such as impassable slopes, vegetation or watercourses, as well as social conditions such as property or rights of passage. Finally, we will discuss the use of Least Cost Analysis and other alternatives to understanding the ancient movements. In this paper, we explain how these methodological issues have been addressed in archeological research in two specific geographical areas: The National Park of Aigüestortes i Estany de Sant Maurici in the Pyrenees, and the Southern Alps in France. Finally, we will discuss whether it is possible to observe changes in mobility in the long term, and the promise of these tools to understanding the settlement dynamics and the social construction of landscapes.Peer reviewe

Modelling Surface Archaeological Data: A Spatial Database for High Mountain Surveys

Ponencia expuesta online en la Landscape Archaeology Conference (2021)