The Transition. Convergence and discrepancy in the international and national press coverage of Spain’s major postwar international news export

The role of the national and foreign press in the news coverage of the Spanish transition to democracy (1975-1978) has been a constant reference in the historical study of the period of political change after the end of the Francoist dictatorship. In this article we present the general results of three research projects concerning the role of the foreign press, of the Spanish daily press and the magazine marketin which we can observe both convergence and discrepance in the news narrative, editorial behaviour and political standpoints. The greater independence and informative freedom of the foreign press contrasts with the proximity of the Spanish press to both King and government with the exception of the critical support to reform expressed in both the new political magazines and newspapers during the first few months of the process of political change.El papel de la prensa nacional y extranjera en la cobertura informativa de la Transición española a la democracia (1975-1978) ha sido una referencia constante en la historiografía del período de cambio político en España tras el final de la dictadura de Franco, así como en la cultura periodística. En este artículo presentamos los resultados generales de tres proyectos de investigación sobre el papel de la prensa extranjera, de la prensa diaria española y de la prensa no diaria enlos que se pueden comprobar convergencias y discrepancias en el relato informativo, las valoraciones editoriales y los posicionamientos políticos. La mayor independencia y libertad informativa de la prensa extranjera contrasta con la proximidad de la prensa española al rey y al gobierno, con la excepción del apoyo crítico a la reforma de las nuevas revistas políticas y los diarios surgidos en los primeros meses del proceso de cambio político

De la Bisbal al front d'Aragó: Narcís Lloveras Plaja, corresponsal de l'Autonomista de Girona

Narcís Lloveras Plaja (1876-1947) és un corresponsal local que du a terme la seva tasca informativa a la Bisbal de l'Empordà, durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera i de la Segona República, per al diari republicà federal El Autonomista de Girona, esdevingut L'Autonomista l'any 1933. Des de 1922 a 1936, Lloveras publica setmanalment les seves cròniques, amb atenció especial a la política municipal. Tot i la censura de la premsa durant la dictadura, té dificultats amb l'alcalde i és objecte d'una sanció governativa, que li és aixecada davant del suport de l'associació de periodistes i dels directors dels diaris de Girona. Quan comença la Guerra Civil, a l'edat de seixanta anys, marxa voluntari al front de l'Aragó com a membre de la Divisió Macià-Companys d'Esquerra Republicana de Catalunya, i durant el primer any publica diverses cròniques de guerra. El gener de 1939 s'exilia a Ceret, França, on mor el gener de 1947.Narcís Lloveras Plaja (1876-1947) was a local correspondent who, during the Primo de Rivera dictatorship and the Second Spanish Republic, worked out of the town La Bisbal (in the Empordà region of Catalonia) for the Girona federal republican newspaper El Autonomista, which became L’Autonomista in 1933. From 1922 to 1936 Lloveras published weekly articles, which focused mainly on municipal politics. Although his articles had to pass the filter of the dictatorship censor, he had difficulties with the mayor and was the target of a government sanction, which was lifted thanks to the support of the journalists’ association and the editors-inchief of the Girona newspapers. When he was 60 years old and the Spanish Civil War had broken out, he volunteered and went to the Aragon front as a member of the Macià-Companys Division of Esquerra Republicana of Catalonia. During the first year there, numerous reports of his were published. In January 1939 he went into exile in Ceret, France, where he died in January 1947

L’arqueta de Projecta

Un descobriment fortuït l’any 1793 va desenterrar un tresor excepcional, ocult durant segles. Aquest conjunt d’objectes de plata que conformen el tresor d’Esquilí representa els béns domèstics d’una família benestant romana de la segona meitat del segle iv dC. L’arqueta de Projecta és la peça més destacada i coneguda d’aquest tresor descobert casualment pels treballadors que excavaven un pou, entre les restes d’una casa al turó d’Esquilí, a Roma. Rep el nom gràcies a la inscripció dedicada a la parella formada per Secundus i Projecta

L´excepcionalitat del català

L´excepcionalitat del catal