Guillamet, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESGLAONS OBLIDATS EN EL PERIODISME
GRÀFIC I VISUAL
JAUME GUILLAMET
Aquesta comunicació pretén recordar la importància del cinema per a
l'evolució del periodisme gràfic i visual, però també d'uns altres gèneres
que avui hi són menys presents, com ara la il•ustració, el dibuix d'humor i
el dibuix informatiu.
En ocasió del Centenari del Cinematògraf, potser és oportú fer notar el
caràcter informatiu de les primeres pel . lícules dels germans Lumière a
París. Els títols dels deu primers i brevíssims films projectats el dia 28 de
desembre de 1895 deixen ben clara aquesta vocació també periodística que
el cinema no dimitirá del tot fins i tot després de l'éxit de la televisió: La sortida
deis obrers de la fábrica Lumière, Baralla de nens, El fossar de les Tu/lenes,
L'arribada d'un tren a l'estació de La Ciotat, El regiment, El ferrer, Partida de
cartes, Males herbes, La demolició d'un mur, El mar, etcètera.
El cinema s'estrenà amb aquests brevíssims documentals, i el documen-
tal serà una de les primeres modalitats, i de més èxit, del cinematògraf.
El periodisme cinematogràfic és l'antecedent més directe i més complet del
periodisme audiovisual. Més tard, la televisió, durant bastants anys, va
treballar amb tècniques i suports cinematogràfics per als seus informatius
i documentals.
Sense anar més Iluny, el teleespectador espanyol dels anys seixanta
podia trobar una gran familiaritat entre el No-Do dels diumenges a la tarda
i els Telediarios de cada migdia o cada vespre.
Tot i que desapareguts, perquè són innecessaris, els noticiaris cinema-
tógrafics, és obligat reconèixer la importància que van tenir durant gairebé
mig segle i demanar-ne la consideració com a gènere amb entitat pròpia dins
de la història del periodisme.
Igualment, sembla obligat interrogar-se sobre el lloc que en la història i
el present del periodisme cal atorgar al gènere documental: una de les seves
modalitats encara avui més populars, el documental geogràfic i científic, no
és una forma genuina de periodisme?
21
Podrien fer-se unes consideracions semblants a propòsit d'unes altres
modalitats de la comunicació gràfica i visual que, ja abans del cinema, van
tenir una relació estreta amb el periodisme i que, després, tot i haver estat
superades tècnicament i estilísticament, continuen, com el mateix cinema,
fent aportacions significatives al periodisme imprès i audiovisual.
Potser no s'hauria d'oblidar que les primeres informacions impreses i
difoses massivament sobre paper van ser imatges 
—les estampes grava-
des sobre fusta i sobre metal l
 del segle xv— i que la posada a punt de la
impremta va ser estimulada per la composició dels petits textos (els peus)
que les acompanyaven.
La necessitat de visualitzar la realitat que es manifesté, molt aviat, en la
premsa dels segles xviii i xix es resolgué amb la recuperació del vell gravat
de fusta i amb la técnica més depurada de la litografia, de manera que la
premsa il . lustrada neix, creix i adquireix categoria de gènere molt abans de
la introducció periodística de la fotografia.
Les simples il . lustracions que representaven paisatges o escenes de
costums i els primers acudits polítics dels periòdics del Vuit-cents són
l'esglaó perdut que enllaça les pintures rupestres, els capitells gòtics i les
estampes de la literatura de cordill amb el fotoperiodisme d'aquest segle i
el futur periodisme audiovisual.
La força del primer periodisme gràfic, les “il-lustracions» que omplen el
segle xix com un veritable gènere de revistes amb imatges, arribaré a negar
les mateixes possibilitats de la fotografia, que inicia el seu desenvolupament
com a gènere periodístic davant l'escepticisme miop dels seus editors.
El gran èxit de la premsa d'humor catalana de finals del xix, de La Cam-
pana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, de La Flaca i La Madeja Política,
és degut també a la seva condició de revistes illustrades, no sols perquè són
republicanes i utilitzen el Ilenguatge i la llengua del poble. El llenguatge més
popular i més universal era, sí, el de la illustració informativa i humorística.
Qui serien, des d'aquest punt de vista, els primers grans periodistes
gràfics catalans sinó Tornés Padró i Josep Lluís Pellicer, que dibuixaven
cada setmana la realitat i l'actualitat? Les seves litografies de colors dels
esdeveniments del Sexenni Revolucionari no tenien per al públic de l' època
una força comparable a les transmissions televisives d'avui?
Fins a l'eclosió del fotoperiodisme, ja en els anys trenta, el batec gràfic
viu i directe, majoritàriament irònic, continua a càrrec dels dibuixants en la
premsa setmanal i, també, en els diaris. I encara avui. Fa poques setmanes,
aquest mateix hivern, ens hem preguntat si el desaparegut Jaume Perich no
era sinó un periodista, un columnista gràfic, i la resposta ha hagut de ser
22
inevitablement positiva. Perich ha estat un dels grans cronistes d'aquest
segle.
Caldria incorporar a l'àmbit de la història del periodisme l'estudi del
cinema com a mitjà informatiu. A l'obra dels pioners catalans i espanyols
trobem nombroses aportacions en aquesta línia. L'obra de Laya Films,
durant els anys trenta, ja és la culminació d'una tradició diversa.
En els seus orígens és potser on la cinematografia com a escriptura en
moviment—rellegint l'etimologia del mot, degut als Lumière— té més punts
de contacte amb el periodisme. L'emergència del genere de ficció gràcies
al cinema sonor, però, no deixa de banda el cinema periodístic fins a
l'arribada de la televisió. Aquestes relacions no han estat encara prou
considerades des de l'àmbit del periodisme, i això resta un punt de vista
important als nostres treballs.
Aquestes relacions, amb tot, no han acabat. Si fa un moment posava
l'exemple de Perich com a mostra actual de dibuix periodístic, un exemple
recent de cinema periodístic podria ser Baraka, de Ron Fricke, un exem-
ple atípic i enlluernador, per no quedar-me en els reportatges més conven-
cionals de National Geographic o no endinsar-me en els matisos del
documental televisiu.
23


Esglaons oblidats en el periodisme gràfic i visual

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert