Clustering techniques applied to outlier detection of financial market series using a moving window filtering algorithm

In this study we combine clustering techniques with a moving window algorithm in order to filter financial market data outliers. We apply the algorithm to a set of financial market data which consists of 25 series selected from a larger dataset using a cluster analysis technique taking into account the daily behaviour of the market; each of these series is an element of a cluster that represents a different segment of the market. We set up a framework of possible algorithm parameter combinations that detect most of the outliers by market segment. In addition, the algorithm parameters that have been found can also be used to detect outliers in other series with similar economic behaviour in the same cluster. Moreover, the crosschecking of the behaviour of different series within each cluster reduces the possibility of observations being misclassified as outliers. JEL Classification: C19, C49, G19cluster analysis, financial market, moving filtering window algorithm, Outliers

Prazer e perigo: notas sobre feminismo, sex-shops e S/M

O objeto deste artigo é o de discutir as novas conceituações sobre a sexualidade, desejo e corpo desenvolvidas pelas teorias feministas de origem anglo-saxã no exame da pornografia. Além de um mapeamento desta literatura, são analisados aspectos relacionados a novas formas de erotismo, a partir de pesquisa exploratória junto a sex-shops em São Francisco e Berkeley, EUA. São analisadas tendências presentes no universo do consumo erótico investigado: de um lado, a considerável segmentação desse mercado, ao incorporar novas preferências e demandas homoeróticas. De outro, pensar as implicações dessas novidades face às teorias feministas sobre a pornografia

Algunas consideraciones sobre derecho penal y constitución

El trabajo trata de esclarecer algunas vinculaciones entre la Constitución y el Derecho penal. Tras analizar los rasgos característicos de las reformas penales en el período de transición política hasta la Constitución, en las que priman las notas de dispersión y de sujeción a la coyuntura política, estudia las funciones derivadas de la Constitución en el ámbito penal (en el campo práctico, en el de la política penal y en el doctrinal) y las del Derecho penal (protección de bienes jurídicos, inhibición de conductas, resolución de conflictos sociales, referencia al control social) y analiza en concreto algunos problemas que presenta la ponderación entre ciertas normas penales ordinarias y otras normas constitucionales explicitas o implícitas en materia de ley penal (el principio de legalidad y la admisión de la analogía in bonam partem), en la teoría del delito (afectación de bienes jurídicos, principio de culpabilidad) y en la teoría de la pena (límites de la pena, prevención especial, prevención general, función psicológico-satisfactiva y resolución de conflictos). Finalmente, se destaca la posibilidad de una dogmática progresiva en base a la Constitución y la importancia de las declaraciones fundamentales de los dos primeros párrafos del artículo 1 de la misma

El pare Robert de la Riba, figura cabdal de la música per a orgue en la Catalunya del segle XX

El pare Robert de la Riba (1912-1999), caputxí, es formà amb C. Pellicer, J. Pahissa, A. Galliera, J. Lamote de Grignon i J. Zamacois. La seva empremta musical es féu sentir a bastament en la vida artística de Barcelona durant la segona meitat del segle XX. Per una banda, des del magisteri musical de l'escolania de Nostra Senyora de Pompeia, entre 1946 i 1969, i, per l'altra, des de les consoles dels orgues del Palau de la Música Catalana i del Santuari de Pompeia de Barcelona. El seu desig d'apropar i suscitar l'interès per l'orgue un instrument força desconegut en aquella època, i en segons en quins cercles, fins i tot, menystingut, el va menar a presentar transcripcions d'obres cèlebres de W. A. Mozart, L. Van Beethoven, F. Mendelsshon, J. Strauss, F. Chopin, F. Grofé, J. Turina i J. Guridi que, al costat del repertori organístic bachià i del de l'escola romàntica francesa, feia les delícies del públic que assistia als concerts matinals d'orgue dels diumenges al Palau de la Música, entre els anys 1952 i 1956. D'altra banda, des de l'orgue de Pompeia, a partir de 1970 i fins a finals dels anys noranta, va programar cicles anuals de concerts d'orgue, que presentava en forma de cursos, entre els mesos d'octubre i abril, on setmana rere setmana donava a conèixer autors, formes, estils i èpoques. Des de la tribuna de Pompeia interpretà per primera vegada a Barcelona l'Opera omnia d'orgue de J. S. Bach, al costat del repertori organístic de F. Mendelssohn, R. Schumann, F. Liszt, J. Brahms i l'escola francesa de C. Franck, E. Gigout, F. A. Guilmant, C. M. Widor, L. Boëllmann, C. Tournemire, M. Dupré i L. Vierne. De fet, el model organístic del pare Robert de la Riba encara va seguir bastant de prop el de l'escola francesa, així com també la italiana de M. E. Bossi, formada per grans organistes, improvisadors i compositors. L'edició de la seva Música per a orgue (Tritó, 2001 i 2008) ha posat a l'abast dels organistes el seu repertori compositiu, a la qual cosa hi ha col·laborat, sens dubte, l'edició del CD d'Heinrich Walther (SEdeM, 2006). Tanmateix, seria de gran interès per al coneixement de la riquesa de la música catalana del segle XX poder disposar de l'edició impresa d'una part important de la seva obra que encara roman desatesa, en especial la Rapsòdia nadalenca (1947) per a solistes, cor i orquestra; El pessebre per a 4 veus i orquestra, i la col·lecció de 24 cançons catalanes per a soprano i piano. Catalunya, un país massa sovint desagraït amb els seus músics, va deixar passar sense pena ni glòria el 2012, centenari del seu naixement, i va desaprofitar, així, una magnífica ocasió per a recuperar l'obra i la figura d'un dels seus grans organistes i compositors del segle XX. Sense la figura del pare Robert de la Riba no es pot explicar ni la recuperació de l'orgue com a instrument concertístic en el marc de la Barcelona de la postguerra, ni la panoràmica de la creació musical catalana en el decurs de la segona meitat del segle XX.Rev. Robert de la Riba (1912-1999), of the Capuchin Order, trained under C. Pe- llicer, J. Pahissa, A. Galliera, J. Lamote de Grignon and J. Zamacois. His musical influence made itself widely felt in Barcelonas artistic life in the last half of the 20th century, on the one hand through his position as the music teacher of the Boys Choir of Nostra Senyora de Pompeia between 1946 and 1969, and on the other through his performances on the organs of the Palau de la Música Catalana and of Nostra Senyora de Pompeia church in Barcelona. His wish to foster and spread interest in the organ, a little-known and, in some circles, even disparaged instrument in his times, prompted him to present transcriptions of celebrated works of W. A. Mozart, L. v. Beethoven, F. Mendelsshon, J. Strauss, F. Chopin, F. Grofe, J. Turina and J. Guridi which, together with the Bachian organ repertory and that of the French Romantic school, delighted the public who attended his Sunday morning organ concerts at the Palau de la Música between 1952 and 1956. Likewise, from 1970 to the late 1990s, he programmed yearly organ concert series on the organ of Nostra Senyora de Pompeia, which he presented in the form of courses between the months of October and April. There, week after week, he spread the knowledge of composers, musical forms, styles and periods. He performed for the first time on the tribune of Nostra Senyora de Pompeia in Barcelona the organ Opera omnia of J. S. Bach, together with the organ repertory of F. Mendelssohn, R. Schumann, F. Liszt, J. Brahms, and the French school (C. Franck, E. Gigout, F. A. Guilmant, C. M. Widor, L. Boëllmann, C. Tournemire, M. Dupré and L. Vierne). Indeed, Rev. Robert de la Ribas organ music model was somewhat similar to those of the French school and of the Italian school of M. E. Bossi, formed by great organists, improvisers and composers. The publication of his Música per a orgue (Music for organ) (pub. Tritó, 2001 and 2008) has made his compositional repertory available to organists, and the release of Heinrich Walthers CD (SEdeM, 2006) doubtless played a role in bringing this about. Nevertheless, it would be of great interest for the knowledge of the richness of the 20th-century Catalan music for there to be a printed edition of a large part of Rev. Robert de la Ribas work which still remains unpublished, especially including his Rapsòdia nadalenca (Christmas rhapsody, 1947) for soloists, choir and orchestra; El pessebre (The crib) for 4 voices and orchestra; and the collection of 24 cançons catalanes per a soprano i piano (24 Catalan songs for soprano and piano). Catalonia, a country that all too often shows itself ungrateful to its musicians, let the centenary of his birth go unnoticed in 2012, missing in this way a magnificent opportunity to recall the work and figure of one of its great organists and composers of the 20th century. Without the figure of Rev. Robert de la Riba, one cannot comprehend either the recovery of the organ as a concert instrument in the framework of the post-war Barcelona, or the panorama of Catalan musical creation in the course of the last half of the 20th century

La música de l'Arxiu. La cantata Qué soberano prodigio de Tomàs Milans

El fons de la capella música de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet és d'una singularitat excepcional. Comprèn més de 2000 obres que daten del segle XVII fins a principis del segle XX. És considerat com un dels arxius més importants del barroc musical hispànic pel repertori de compositors dels segles XVII i XVIII. És amb l'objectiu e difondre aquest valuós patrimoni, que us presentem la fitxa descriptiva de la partitura que periòdicament s'exposa a la Casa museu, com a mostra singular d'aquest fons documental. Presentem la primera partitura exposada: una cantata de Tomàs Milans i Godayol, figura cabdal per entendre la creació del fons de la capella de músic

Tomàs Milans i Godayol, escolà i mestre de capella del Palau de la comtessa (c. 1680-1714) i la seva relació amb Sant Josep Oriol

Tomàs Milans i Godayol, membre d'una nissaga de músics catalans del segle xvii i xviii, es formà, amb el seu germà Carles, a l'escolania del Palau de la Comtessa de Barcelona, on van entrar a l'entorn de 1680. Tomàs va succeir el seu mestre Felip Olivelles en el magisteri del Palau, càrrec que exercí fins al tràgic desenllaç de la Guerra de Successió, que el va conduir a refugiar-se a la catedral de Girona. Els avantpassats de Milans i sant Josep Oriol estaven emparentats. El sant va vetllar per la formació del jove Tomàs i aquest, juntament amb els escolans del Palau, va ser testimoni de nombrosos fets extraordinaris que van acompanyar els darrers anys de la vida del sant. Milans, amb els quatre escolans del Palau, va interpretar les seves Lletanies de la Mare de Déu i l'Stabat Mater de F. Olivelles als peus del llit mortuori de sant Josep Oriol. L'article recull les declaracions que feren els antics escolans del Palau Cosme Palmés i Anastasi Barberà, juntament amb les que feren an- tics escolans i músics del Pi i el Palau com Francesc Oliva, Joan Feliu, Joan Baptista Vidal, Joan Morreres, Francesc Llussà, Josep Rossell, Pere Joan Clavell, Pau Rosés, i també Pere Rabassa des de Sevilla, en el procés de beatificació de sant Josep Oriol, obert el 1759.Tomàs Milans i Godayol, a member of a family of Catalan musicians of the 17th and 18th centuries, was trained, with his brother Carles, at the choir school of the Palace of the Countess in Barcelona, which they entered around 1680. Tomàs succeeded his teacher Felip Olivelles as chapel master of the Palace, a position which he held until the tragic end of the War of the Spanish Succession, which forced him to take refuge in the Cathedral of Girona. The ancestors of Milans and of St. Josep Oriol were related. Josep Oriol oversaw the training of the young Tomàs who, together with the Palace choristers, witnessed the many extraordinary events that marked the latter years of the saints life. Milans, with the four choristers of the Palace, performed his Litanies of the Mother of God and F. Olivelles Stabat Mater at the foot of St. Josep Oriols deathbed. This paper presents the statements made by the former choristers of the Palau, Cosme Palmés and Anastasi Barberà, together with those made by the former choristers and musicians of Santa Maria del Pi and the Palace, including Francesc Oliva, Joan Feliu, Joan Baptista Vidal, Joan Morreres, Francesc Llussà, Josep Rossell, Pere Joan Clavell, Pau Rosés and also Pere Rabassa from Seville, in St. Josep Oriols beatification process, which began in 1759