Ressenyes

Obra ressenyada: ARISTOTELES LATINO (ALPE XVII 1.III) Aristoteles, De motu animalium. Fragmenta Translationis anonymae, Pieter De Leemans (ed.). Turnhout : Brepols, 2011

Ramon de Penyafort i el procediment inquisitorial contra els heretges

Ramon de Penyafort va tractar la qüestió de l'heretgia diverses vegades. La seva tasca com a compilador de les decretals de Gregori IX li va permetre establir un procediment adequat al dret, així com modificar i matisar alguns problemes que apareixien en la legislació inquisitorial. En una de les seves obres, la Summa de paenitentia, Ramon de Penyafort va definir què és un heretge i va estipular les sancions i els càstigs que havien de rebre els heretges basant-se en la legislació canònica de les decretals. Algunes vegades també va respondre a les consultes sobre la forma de procedir en les reconciliacions. Per primera vegada, l'any 1235 va elaborar unes indicacions sobre el tracte que calia imposar als heretges. Així mateix, la resposta més extensa i amb més transcendència fou el directori o la guia inquisitorial de l'any 1242, on establí una divisió de les diferents categories dels sospitosos d'heretgia i dels col·laboradors dels heretges i va descriure les sentències i les condemnes per a la reconciliació de cada una de les categories. Al llarg de la seva vida, també va participar activament com a confessor i penitenciari del Papa en la reconciliació de nobles i religiosos del seu temps. Ramon de Penyafort sempre va abordar la qüestió de l'heretgia des del dret canònic i la seva aportació fou fonamental per a construir un marc legislatiu per a procedir contra els heretges a Catalunya.Raymond of Penyafort dealt with the problem of heresy on several occasions. His task as a compiler of decretals of Gregory IX allowed him to establish a legal framework founded in the canonical law to proceed against heretics and to modify and clarify certain issues in the field of the inquisitorial law. In one of his works, the Summa de paenitentia, Raymond of Penyafort defined who could be called heretic and he stipulated penalties imposed on heretics on the basis of the canonical legislation of the decretals. Sometimes, he also answered some questions on how to proceed in the reconciliations of heretics. The first time he did this was in 1235, when he wrote some indications on the treatment imposed on heretics. Furthermore, the most extensive and important response was the extensive directory, or inquisitorial guide, in 1242, where he established a division of categories of suspects and collaborators of heresy and described the sentences and the formulas for reconciliation of each category. He also participated actively as a confessor and penitentiary of the Pope regarding the reconciliation of some religious men and nobles of his time. Raymond of Penyafort always dealt with heresy from the canon law and his contribution was fundamental in building a legal framework to proceed against heretics in Catalonia.Raimundo de Penyafort trató la cuestión de la herejía en varias ocasiones. Su tarea como compilador de las decretales de Gregorio IX le permitió establecer un procedimiento adecuado al derecho, así como modificar y matizar algunos problemas que aparecen en la legislación inquisitorial. En una de sus obras, la Summa de paenitentia, Raimundo de Penyafort definió qué es un hereje y estipuló las sanciones y los castigos que debían recibir los herejes en base a la legislación canónica de las decretales. En algunas ocasiones también respondió a las consultas sobre la forma de proceder en las reconciliaciones. Por primera vez, el año 1235 elaboró unas indicaciones sobre el trato que debía imponerse a los herejes. Así mismo, la respuesta más extensa y de más trascendencia fue el directorio o la guía inquisitorial del año 1242, donde estableció una división de las diferentes categorías de los sospechosos de herejía y de los colaboradores de los herejes y describió las sentencias y las condenas para la reconciliación de cada una de las categorías. A lo largo de su vida, también participó activamente como confesor y penitenciario del Papa en la reconciliación de nobles y religiosos de su tiempo. Raimundo de Penyafort siempre abordó la cuestión de la herejía desde el derecho canónico y su aportación fue fundamental para construir un marco legislativo para proceder contra los herejes en Cataluña

Ressenyes

Obra ressenyada: Antoine CALVET, Les oeuvres alchimiques attribuées à Arnaud de Villeneuve: grand oeuvre, médecine et prophétie au Moyen-Âge. Paris & Milan : S.É.H.A. & Archè, 2011

Durand de Huesca y la lucha contra el catarismo en la corona de Aragón

Durand de Huesca escribió tres tratados contra la herejía y fue prior de los Pobres Católicos, una comunidad apostólica basada en los ideales de pobreza valdenses. Los Pobres Católicos fundaron escuelas de estudio y hospitales para el cuidado de los enfermos y tuvieron una importante incidencia social y cultural en la Corona de Aragón. La primera obra de Durand, el Liber Antiheresis, conservada en la Biblioteca Nacional de Madrid, es un tratado contra la herejía y es una de las pocas fuentes que existen en España para conocer la doctrina del catarismo y los orígenes de la valdesía. Este tratado sirvió también como base para obras posterioresDurand of Huesca wrote three manuscripts against heresy and he was a prior from the Catholics Poor, an apostolic community based on the waldensian's ideal of poverty. The Catholics Poor founded schools of study and hospitals to and assist patients and poors , and they had an important social and cultural incidence in the Crown of Aragon. The first work of Durand, Liber Antiheresis, preserved in the National Library of Madrid, is treaty against the heresy and it is one of the few sources that exists in Spain to know about the doctrine of catharism and the origins of the waldensian. This source serves was also used as a base for later polemic work

Concerning an Aspect of the Historiography of Catharism

One of the most important topics of discussion in recent years within the international research on Catharism is the construction of this movement's narrative as a historical and literary phenomenon. This process is likewise of prime importance as regards the historiography of Catharism in Catalonia, since not only does it put in place the elements necessary for determining how the historical narrative ('memòria') of Catharism has been constructed, but also acknowledges the impact that this narrative has had in distorting the image of the Cathars. This topic has constituted one of the themes of interest in my research. Under no circumstances, however, does the study of such a process presuppose that one has adopted as one's own the arguments expressed in such a construction. Here, I will respond to a misunderstanding on my view on this topic.Uno de los tópicos de discusión más relevantes de los últimos años en la investigación internacional sobre el catarismo es el de la construcción narrativa de su memoria como fenómeno histórico y literario. Este proceso también es de una importancia capital en la historiografía sobre el catarismo en Cataluña porque no solo pone los elementos para conocer cómo se ha construido su memoria histórica sino también el impacto que esta ha tenido a la hora de distorsionar la imagen de los cátaros. Este ha sido uno de los temas de interés de mi investigación. Pero estudiar este proceso no presupone en ningún caso asumir los argumentos de esta construcción como propios, sino todo lo contrario, se convierte un ejercicio para comprender los mecanismos mediante los cuales se construye esta memoria a lo largo de la historia y las representaciones que se derivan de la misma. En este texto responderé a una malinterpretación sobre mi punto de vista en este aspecto.Un dels tòpics de discussió més rellevants dels últims anys en la recerca internacional sobre el catarisme és el de la construcció narrativa de la seva memòria com a fenomen històric i literari. Aquest procés també és d'una importància cabdal en la historiografia sobre el catarisme a Catalunya perquè no només posa els elements per conèixer com s'ha construït la seva memòria històrica sinó també l'impacte que aquesta ha tingut a l'hora de distorsionar la imatge dels càtars. Aquest ha estat un des temes d'interès de la meva recerca. Però estudiar aquest procés no pressuposa en cap cas assumir els arguments d'aquesta construcció com a propis, sinó al contrari, esdevé un exercici per comprendre els mecanismes mitjançant els quals es construeix aquesta memòria al llarg de la història i les representacions que se'n deriven. En aquest text respondré a una malinterpretació sobre el meu punt de vista en aquest aspecte

Historiografía del catarismo en Cataluña: estudios y documentos (Siglo XIII)

This article analyses the evolution of the Catharism’s historiography in Catalonia through different studies. On the other hand a number of documents referring to the presence of the heresy in Catalonia, throughout the thirteenth century, are also being analysed to assess the impact of catharism on all of the fields

La construcció de la memòria dels càtars i els valdesos a la Corona d'Aragó en els segle XVI i XVII

Són diverses les obres escrites per religiosos de l’Orde de Predicadors durant els segles XVI i XVII que van incloure la descripció d’esdeveniments relacionats amb l’heretgia de la Corona d’Aragó del segle XIII. La interpretació dels fets que transmeten aquestes obres ha contribuït a crear una memòria de l’heretgia medieval fonamentada en dos tòpics; per una banda, aquests autors van establir el vincle de l’heretgia del segle XIII amb la doctrina valdesa i, per l’altre, van ometre qualsevol testimoni de l’heretgia càtara fins al punt de considerar-la inexistent a la Corona d’Aragó

Algunes teories de la "Física" d'Aristòtil aplicades a la medicina d'Arnau de Vilanova

En aquest breu estudi analitzem algunes de les referències de la Física d'Aristòtil que són utilitzades per Arnau de Vilanova en la seva obra mèdica. Arnau de Vilanova utilitza diversos elements de la filosofia natural d'Aristòtil per desenvolupar les seves concepcions mèdiques.This brief study attempts to analyze some references of Aristotle' Physics in the medical works of Arnau de Vilanova. In his medical writings, Arnau de Vilanova uses some references of Aristotle's Natural Philosophy to develop his own medical formulations

Reseña

Obra ressenyada: D.J. SMITH, Crusade, heresy and inquisition in the lands of the Crown of Aragon (c. 1167-1276). Leiden and Boston: Brill, 201