La formación de intérpretes de conferencias en Alemania antes y después del Plan de Bolonia: los casos de Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg y Johannes Gutenberg-Universität Mainz

Treball Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2014-2015Tras los juicios de Núremberg y la fundación de la ONU en 1945, dos de las primeras universidades en ofrecer estudios específicos de interpretación de conferencias para responder a la creciente demanda de intérpretes cualificados fueron la Universidad Ruprecht-Karls de Heidelberg y la Universidad Johannes Gutenberg de Maguncia. Con el transcurso del tiempo, el sistema de formación de intérpretes resultó un éxito y llegó a ser considerado por muchos como modélico. Este sistema se caracterizaba por una concepción de formación polivalente orientada a unos exámenes finales que cualificaban a los alumnos para la inserción casi inmediata en el mercado laboral, por ofrecer una formación en materias complementarias de carácter no lingüístico y por formar a los estudiantes en interpretación con una lengua B activa. No obstante, ¿cómo se ha trasladado el antiguo sistema de Licenciatura en Interpretación al nuevo Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) con la implantación del Plan de Bolonia? ¿Se han mantenido estos los tres rasgos definitorios de la Licenciatura? ¿Se ha logrado adaptar los estudios a las nuevas exigencias del mercado laboral? Para intentar dar una respuesta a estas preguntas, en este Trabajo Final de Grado se describen y comparan aspectos fundamentales de las titulaciones anteriores y posteriores al Plan de Bolonia. En última instancia, este trabajo pretende describir y analizar la situación actual de la formación de intérpretes en Alemania, así como servir de guía para aquellos estudiantes que puedan estar interesados en cursar un Máster en Interpretación de Conferencias en Alemania

Planificació d’una Unitat Didàctica de Ciències Experimentals a partir de l’Ensenyament Protegit

Dissetenes Jornades de Foment de la Investigació de la FCHS (Any 2012)Si ens fixem amb la realitat del nostre país en els últims anys trobem un nou context sociolingüístic i sociocultural conseqüència del moviments migratoris generalitzats per la recerca de noves oportunitats. Endinsantnos en l’àmbit educatiu, parlem d’un degoteig continu d’alumnes d’origen estranger a les escoles i als instituts al llarg dels anys i també, durant el curs acadèmic. L’arribada d’aquest alumnat ha canviat la composició de les aules i, conseqüentment, la pràctica docent ha hagut d’adaptar-se a noves necessitats cada vegada més diverses. A Catalunya, davant la problemàtica que se’ls plantejava, posaren en marxa una sèrie recursos. L’aula d’acollida és, probablement d’entre les diferents actuacions, el recurs més important. Aquest espai atén l’alumnat nouvingut que fa menys de 24 mesos que s’ha incorporat al sistema educatiu català i ho fa de manera compaginada amb l’aula ordinària. Acabat aquest període, i malgrat el seus beneficis, l’alumnat s’incorpora a temps complet a l’aula ordinària. És aquí on apareixen els problemes envers l’aprenentatge de continguts curriculars en una segona llengua com és el català (L2). Així, com a part de la proposta del Programa d’Immersió Lingüística a l’Educació Secundària Obligatòria, s’introdueix l’Ensenyament Protegit (EP). L’EP és un mètode de tractament integrat de llengua i continguts que dóna resposta a la necessitat de gestionar aquesta diversitat lingüística des de les àrees no lingüístiques. L’EP proposa que els docents treballen amb el doble objectiu de fer el contingut de la seva matèria comprensible i, a la vegada, ajudar l’alumnat de L2 a desenvolupar el llenguatge acadèmic. Amb aquest treball es presenta una Unitat Didàctica de l’àrea de Ciències Experimentals a partir de l’EP per a l’Educació Secundària Obligatòria com una eina auxiliar que faciliti la incorporació dels aprenents de L2 a les aules ordinàries.Looking at the reality of our country in recent years are a new context and socio cultural consequence of movements widespread migration to the search for new opportunities. Endinsantnos in education , we speak of a constant trickle of pupils from foreign schools and colleges over the years and during the academic year. The arrival of these students has changed the composition of classrooms and, consequently, the teaching had to adapt to increasingly diverse needs . In Catalonia, despite the problems they face , put on set up a resource . The reception class is probably among different activities, the most important resource . This space serves new students less than 24 months that has joined the Catalan education system and does so with class collated ordinary . End of this period , and despite its benefits , students joined full time in the classroom . This is where the problems towards learning curriculum content in a second how language is Catalan (L2 ) . Thus, as part of the proposed language immersion program in ESO introduces Protected Education (EP) . The EP is a treatment method integrated language and content that responds to the need to manage this diversity linguistic from non-linguistic areas . The EP proposes that teachers work with the dual purpose of making the content of the material understandable and , in turn, help students develop L2 academic language . This paper presents a teaching unit of area Experimental Science from the EP for Secondary Education As an auxiliary tool should facilitate the incorporation of L2 learners in classrooms

Política y propuestas para la mejora del ciclo de Educación Infantil en España

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Infantil. Codi: MI1040. Curs acadèmic 2015-2016Educación y política son dos términos que guardan una estrecha relación entre sí. Sin extraer unos valores adecuados de la educación, difícilmente se puede ejercer la política con plenas garantías de ser asertivo y equitativo en la tarea y, de no determinarse las políticas adecuadas, los sistemas educativos pueden mostrar carencias y déficits que se verán reflejados tanto en los individuos como personas como en su expresión grupal en forma de sociedad. Deberíamos preguntarnos, pues, si lo que quieren nuestros políticos es cambiar la educación para dotar de mayores oportunidades a quienes no gozan de las mismas, o mantener el mismo modelo con sus desigualdades y distinciones entre clases sociales en el cual ellos mismos fueron educados. En este TFG se abordan las principales propuestas políticas en materia de educación infantil tras concurrir los comicios electorales celebrados el pasado 20 de Diciembre en España. Tras analizar previamente el estado de dicha etapa educativa tanto en los países de nuestro entorno, como en el nuestro propio, se esbozan necesidades de mejora y caminos hacia las mismas, para hacer de la educación infantil española una etapa mejor, que reduzca las desigualdades entre alumnos de distintos orígenes sociales, que logre que los mismos aprendan no más, sino mejor, -optimizando recursos y métodos de enseñanza y aprendizaje- y que, teniendo en cuenta también la conciliación de la vida laboral y familiar, permita a los progenitores españoles disfrutar más de sus hijos en lugar de delegar el cuidado de los mismos en guarderías o en sus abuelos -actualmente el 80% se hace cargo de tareas relacionadas con la educación de sus nietos, como se recogía en el programa “Salvados” de la sexta del Domingo 13/3/2016. Para llevar a cabo este trabajo se han analizado a grandes rasgos las promesas de mejora de las principales formaciones para el 20-D. Se han tenido en cuenta también aspectos como la ley vigente en materia de educación infantil en España, las propuestas de mejora gubernamentales, datos de escolarización en educación infantil tanto en el continente europeo en su totalidad como en algunos países por separado, las metodologías educativas que se llevan a cabo en algunos estados y también, por supuesto, en España, la Constitución Española, aspectos económicos y datos de matriculación en los dos ciclos de infantil en nuestro país, artículos de opinión y blogs que recogen datos y opiniones en relación con dicho tema, etc

La publicitat Un recurs didàctic per a l’assignatura d’Història

Setzenes Jornades de Foment de la Investigació (Any 2011

L'Epistolari del doctor Joan Francesc Rossell, una crònica política i diplomàtica del segle XVII

-

Structural Features of Mono- and Dimetallic Complexes of Palladium Combining Two Types of Aromatic NHC Ligands

A family of palladium complexes that combine two types of aromatic N‐heterocyclic carbene (NHC) ligands has been prepared starting from dinuclear palladium complexes. Two of the complexes are mono‐metallic and contain a pyrene‐based mono‐NHC and a benzimidazolylidene ligand. The other two are dimetallic and combine a bridging pyrene‐based bis‐NHC ligand with benzimidazolylidene ligands. All new complexes therefore contain two types of NHC ligands that differ in the size of their aromatic backbones coordinated to the same metal center. All complexes have been characterized and the molecular structure of two of them has been confirmed by X‐ray diffraction studies

Pincer-CNC mononuclear, dinuclear and heterodinuclear Au(III) and Pt(II) complexes supported by mono- and poly-N-heterocyclic carbenes: synthesis and photophysical properties

A family of cyclometallated Au(III) and Pt(II) complexes containing a CNC-pincer ligand (CNC = 2,6-diphenylpyridine) supported by pyrene-based mono- or bis-NHC ligands have been synthesized and characterized, together with the preparation of a Pt–Au hetero-dimetallic complex based on a Y-shaped tris-NHC ligand. The photophysical properties of all the new species and of two related Ru(II)–arene complexes were studied and compared. Whereas the pyrene-based complexes only exhibit emission in solution, those containing the Y-shaped tris-NHC ligand are only luminescent when dispersed in poly(methyl methacrylate) (PMMA). In particular, the pyrene-based complexes were found to be emissive in the range of 373–440 nm, with quantum yields ranging from 3.1 to 6.3%, and their emission spectra were found to be almost superimposable, pointing to the fluorescent pyrene-centered nature of the emission. This observation suggests that the emission properties of the pyrene fragment may be combined with some of the numerous applications of NHCs as supporting ligands allowing, for instance, the design of biological luminescent agents.We gratefully acknowledge financial support from MINECO of Spain (CTQ2014-51999-P) and the Universitat Jaume I (P11B2014-02). The authors are grateful to the Serveis Centrals d’Instrumentació Científica (SCIC) of the Universitat Jaume I for providing spectroscopic and X-ray facilities. We are very grateful to Prof. M. Concepción Gimeno (CSIC-Universidad de Zaragoza) for the measurement of the photophysical properties of the samples in PMMA films. We are also grateful to Prof. Francisco Galindo (Universitat Jaume I) for his help in the emission lifetime measurements

L’escola rural de Benafigos: l’Olivera

Setzenes Jornades de Foment de la Investigació (Any 2011)Si a dia d’avui passegem pels camps del terme de Benafigos trobarem pocs agricultors que encara hi conreen aquestes terres. Unes terres que, si fem la vista cap enrere, foren molt profitoses per a tots el masovers i les famílies que vivien en les masades del Sol del Terme dels anys 50. Aquella imatge no és la que trobem ara. Encara hi ha algun camp cultivat pels veïns que no ha volgut deixar morir el llegat dels seus avantpassats però la majoria del masos estan despoblats i, com a conseqüència de la disminució demogràfica de la població, també desaparegué tot indici de vida per la contornada. I conseqüentment també desaparegué el nucli rural on els xiquets aprenien els sabers bàsics: l’escola de l’Olivera. Aquesta escola era el que quedava de l’esforç que va fer la República per tal d’apropar l’ensenyament a la població, ja que es tractava d’una escola mixta que recollia l’alumnat dels masos del terme. A més, no només aprenien els xiquets que anaven a l’escola sinó que aquests xiquets després ensenyaven als seus familiars (pares, germans grans...) aquelles lletres que no havien pogut aprendre a causa de l’esclat i posteriors misèries de la Guerra Civil. Aquest article és un recull de vivències (professorat, alumnat, veïns del poble...) del que fou l’escola de l’Olivera, d’allò que aprengueren i del que significà enmig d’un món rural de masovers amb pocs diners i amb una falta de mà d’obra que trobaven en els seus fills