Elaboración y validación del cuestionario Autokontzeptu Fisikoaren Itaunketa (AFI) de autoconcepto físico

Esta tesis doctoral tiene por objeto elaborar y validar un cuestionario, en lengua vasca, para medir el autoconcepto físico: el Autokontzeptu Fisikoaren Itaunketa (AFI). Este objetivo responde a la necesidad que existe actualmente de un cuestionario que mida específicamente el ámbito físico del autoconcepto, ya que se viene echando en falta, tanto en el ámbito deportivo como en el educativo, un instrumento de estas características. Los cuestionarios de autoconcepto construidos originariamente en lengua castellana, el Autoconcepto Forma A (AFA, Musitu, García y Gutiérrez, 1994) y el Autoconcepto Forma 5 (AF5, García y Musitu, 2001), por ejemplo, no contemplan con suficiente detalle el autoconcepto físico. Por otro lado, de los cuestionarios que sí contemplan el dominio físico, como por ejemplo los Self-Description Questionnaires (SDQ, Marsh, 1988, 1991a, 1991b), existen varias versiones traducidas del inglés, pero hasta el momento han tenido limitada utilización comercial. Con similares obstáculos de comercialización iba a tropezar la traducción y validación que se pudiera hacer del Physical Self-Perception Profile (PSPP, Fox y Corbin, 1989), el instrumento de medida del autoconcepto físico de mayor relevancia en los últimos años (Marsh, 1997). Esta tesis está realizada dentro de un grupo de investigación que presentó el Cuestionario de Autoconcepto Físico (CAF, Goñi, Ruiz de Azúa y Liberal, 2004), el cual es el antecedente de la versión en euskera. El AFI está compuesto por 30 ítems, 5 por cada una de las seis escalas que la componen: habilidad física, condición física, atractivo físico, fuerza, autoconcepto físico general y autoconcepto general. El objetivo de validar el AFI, no respondía únicamente a garantizar las propiedades psicométricas del cuestionario, sino ante todo, a la intención de avanzar en el conocimiento teórico del autoconcepto físico, verificándose las relaciones que el autoconcepto físico mantiene con diversos factores. Así, se han encontrado diferencias estadísticamente significativas, asociadas al género a favor de los varones; es decir, los varones se perciben mejor que las mujeres. En cuanto a la relación del autoconcepto físico con la práctica deportiva, las personas que practican deporte muestran mejor autoconcepto físico que las personas que no practican deporte o que lo hacen con menor asiduidad. Por otro lado, los sujetos que tienen hábitos de vida saludables (no fuman, no beben alcohol, tienen una alimentación adecuada, etc) tienen un autoconcepto físico más elevado. Asimismo, se correlacionó el AFI con el Eating Disorders Inventory (EDI-2, Garner, 1998) y el Cuestionario de Influencias de los Modelos Estéticos Corporales (CIMEC, Toro, Salamero y Martínez, 1995). Los resultados evidencian que los sujetos que tienen un autoconcepto físico bajo son los que más probabilidades tienen de desarrollar trastornos de la alimentación y son los que más afectados están por los modelos estéticos corporales

Elaboració i validació del Qüestionari Autokontzeptu Fisikoaren Itaunketa (AFI) d’autoconcepte físic

Aquesta tesi doctoral té per objecte elaborar i validar un qüestionari, en llengua basca, per mesurar l’autoconcepte físic: l’Autokontzeptu Fisikoaren Itaunketa (AFI). Aquest objectiu respon a la necessitat que existeix actualment d’un qüestionari que mesuri específicament l’àmbit físic de l’autoconcepte, atès que ara com ara es troba a faltar, tant en l’àmbit esportiu com en l’educatiu, un instrument d’aquestes característiques. Els qüestionaris d’autoconcepte construïts originàriament en llengua castellana,  l’Autoconcepte Forma A (AFA, Musitu, García i Gutiérrez, 1994) i l’Autoconcepte Forma 5 (AF5, García i Musitu, 2001), per exemple, no contemplen amb prou detall l’autoconcepte físic. D’altra banda, dels qüestionaris que sí que contemplen el domini físic, com per exemple els Self-Description Questionnaires (SDQ, Marsh, 1988, 1991a, 1991b), existeixen diverses versions traduïdes de l’anglès, però fins al moment han tingut una utilització comercial limitada. Amb obstacles de comercialització semblants ensopegaria la traducció i validació que es pogués fer del Physical Self-Perception Profile (PSPP, Fox i Corbin, 1989), l’instrument de mesura de l’autoconcepte físic de major rellevància en els últims anys (Marsh, 1997). Aquesta tesi està realitzada dintre d’un grup d’investigació que va presentar el Qüestionari d’Autoconcepte Físic (CAF, Goñi, Ruiz de Azúa i Liberal, 2004), el qual és l’antecedent de la versió en euskera. L’AFI està format per 30 ítems, 5 per cadascuna de les sis escales que el componen: habilitat física, condició física, atractiu físic, força, autoconcepte físic general i autoconcepte general. L’objectiu de validar l’AFI, no responia únicament a garantir les propietats psicomètriques del qüestionari, sinó, primer de tot, a la intenció d’avançar en el coneixement teòric de l’autoconcepte físic, i a la verificació de les relacions que l’autoconcepte físic manté amb diversos factors. Així, s’han trobat diferències estadísticament significatives, associades al gènere a favor dels barons; és a dir, els barons es perceben millor que les dones. Quant a la relació de l’autoconcepte físic amb la pràctica esportiva, les persones que practiquen esport mostren millor autoconcepte físic que les persones que no en practiquen o que ho fan amb menys assiduïtat. D’altra banda, els subjectes que tenen hàbits de vida saludables (no fumen, no beuen alcohol, porten una alimentació adequada, etc) tenen un autoconcepte físic més elevat. Igualment, es va correlacionar l’AFI amb l’Eating Disorders Inventory (EDI-2, Garner, 1998) i el Qüestionari d’Influències dels Models Estètics Corporals (CIMEC, Toro, Salamero i Martínez, 1995). Els resultats evidencien que els subjectes que tenen un autoconcepte físic baix són els que tenen més probabilitats de desenvolupar trastorns de l’alimentació i són els que es troben més afectats pels models estètics corporals

Propiedades psicométricas de un nuevo cuestionario para la medida del autoconcepto físico

Se venía echando en falta, tanto en el ámbito deportivo como en el educativo, un instrumento en lengua castellana que midiese específicamente el autoconcepto físico. En este trabajo se presenta un Cuestionario de Autoconcepto Físico (CAF), de nueva creación, cuyas propiedades psicométricas le hacen adecuado para su aplicación a partir de la preadolescencia.Both in the field of sports and in education, an instrument in Spanish specifically measuring the physical self-concept was lacking. In this research a Physical Self-concept Questionnaire (CAF) is presented, a newly created one, whose psychometrical properties make it suitable for its application from pre-adolescence

Actividad física y autoconcepto, físico y general, a lo largo de la edad adulta1

The purpose of this study consists in determining differences in self-concept and physical self-perceptions, as well as the relationship between these differences and physical activity and gender at three times during adulthood. A total number of 912 people (350 men, 560 women) between the ages of 23 and 64 (M = 45.41; SD = 13.41) participated in the study. The sample group was divided into three age ranges: 23-34; 35-49; and 50-64. The participants classified themselves as either active or non-active. Self-concept was measured by the Physical Self-Concept Questionnaire (CAF) made up of the following scales: physical ability, physical condition, physical attractiveness, physical strength, general physical self-concept and general self-concept. The results reveal that: a. various dimensions of self-concept decreased as age increased in all three groups studied; b. This decrease is less pronounced in females than in males; c. a subjective perception of oneself as an active person is positively associated with physical self-concept; d. the decrease in self-concept associated with age affects active people less than their non-active counterparts. These data provide new information for both research and the personal and physical education of adults

Esport i autoconcepte físic en la preadolescència

Es considera provat que l’activitat física i la pràctica esportiva tenen una relació directa amb l’autoconcepte i que la relació esmentada és bidireccional. Cal, però, matisar aquesta afirmació, perquè també se sap, per exemple, que no de tota activitat física se’n deriven, ras i curt, efectes beneficiosos, que s’han trobat associacions entre la insatisfacció corporal i l’exercici físic excessiu o que resulta inadequat al·ludir a l’autoconcepte de forma genèrica sense diferenciar-ne dimensions. En aquest estudi, realitzat amb 343 estudiants de 13 a 16 anys, s’ofereixen dades obtingudes mitjançant un nou Qüestionari d’Autoconcepte Físic (QAF) que permeten de precisar la relació existent entre l’autoconcepte físic i variables com ara la pràctica esportiva, el gènere, l’edat, l’índex de massa corporal i el grau de satisfacció corporal

Deporte y autoconcepto físico en la preadolescencia

Se considera probado que la actividad física y la práctica deportiva guardan relación directa con el autoconcepto y que dicha relación es bidireccional. Pero esta afirmación precisa ser matizada ya que también se sabe, por ejemplo, que no derivan sin más efectos beneficiosos de toda actividad física, que se han encontrado asociaciones entre la insatisfacción corporal y el ejercicio físico excesivo o que resulta inadecuado aludir al autoconcepto de forma genérica sin diferenciar dimensiones del mismo. En este estudio, realizado con 343 estudiantes de 13 a 16 años, se ofrecen datos obtenidos mediante un nuevo Cuestionario de Autoconcepto Físico (CAF) que permiten precisar la relación existente entre el autoconcepto físico y variables tales como la práctica deportiva, el género, la edad, el índice de masa corporal y el grado de satisfacción corporal