Asthma patient satisfaction with different dry powder inhalers

Altres ajuts: The study was supported by Orion Pharma, which also funded the writing.Background: The preferences and opinions of patients are important when choosing the optimal inhaler device for asthma management. We compared patient satisfaction of three dry powder inhalers in patients with moderate to severe asthma. Methods: We selected a group of patients treated with Easyhaler (n = 164) and a second group of patients treated with Turbuhaler (n = 100) or Diskus (Accuhaler ) (n = 64) from the register of an observational, multicenter study. Data of patients were paired according to age, gender, and asthma severity. Patient satisfaction with the inhaler type was assessed with the specific 'Feeling of Satisfaction with Inhaler' (FSI-10) questionnaire. Results: Specific satisfaction with inhaler was statistically significantly higher with Easyhaler , as well as the percentage of patients with high satisfaction with inhaler. (FSI-10 score ≥43). Scores for Easyhaler were also statistically significantly better for individual FSI-10 items such as learning how to use, inhaler preparation, inhaler use, weight and size, and portability. There were no significant differences in asthma control (ACT, Mini-AQLQ) and adherence (TAI global score). Conclusions: Specific satisfaction with inhaler was higher with Easyhaler in a homogeneous population of patients with moderate to severe asthma. However, the relationship between satisfaction with the inhaler and adherence and asthma control deserves more investigation

La geografia a les aules: quin és el seu espai?

L'ensenyament de la geografia a les aules, tant a primària com a secundària, topa amb una sèrie de contradiccions que en fan necessari un profund replantejament. La formació del professorat i els màsters de formació, la predominança dels historiadors entre els professors de geografia, el seguiment dels llibres de text, la visió de la geografia com a ciència descriptiva, la pèrdua de continguts de la matèria al batxillerat i de pes específic a les PAU, el propi examen de les PAU, la lluita de les universitats per no perdre estudiants dels graus de geografia, els currículums i el nou model competencial... són els temes que aborda aquesta taula rodona a través de diferents visions, des de mestres de primària a coordinadors de la formació del professorat de secundària, passant per la percepció dels alumnes.Teaching geography in the classrooms, both in primary and secondary education, clashes with a series of contradictions that require a profound rethinking. Those are: teacher training and teacher training masters; the overwhelming predominance of historians among professors of geography; textbooks and the predominant vision of geography as a descriptive science; the reduction of geography contents in secondary education and its specific weight in the PAU (university access exams), or the PAU exam itself, the struggle of the universities not to lose students in geography degrees, the curricula and the new competence model… This paper summarizes the results of a round table around all these topics with contribution of different views from primary teachers to coordinators of secondary school teacher training, including the perception of students.La enseñanza de la geografía en las aulas, tanto en primaria como en secundaria, choca con una serie de contradicciones que hacen necesario un profundo replanteamiento. La formación del profesorado y los másters de formación, el predominio de los historiadores entre los profesores de geografía, el seguimiento de los libros de texto, la visión de la geografía como una ciencia descriptiva, la pérdida de contenidos de la materia en bachillerato y de peso específico en las PAU, el propio examen de las PAU, la lucha de las universidades para no perder estudiantes en los grados de geografía, los currículums i el nuevo modelo competencial… son los temas que aborda esta mesa redonda a través de diferentes visiones, desde maestros de primaria a coordinadores de la formación del profesorado de secundaria, pasando por la percepción de los alumnos

Asthma with bronchial hypersecretion : expression of mucins and toll-like receptors in sputum and blood

1) Define the clinical and inflammatory phenotype of asthma with bronchial hypersecretion of mucus. 2) Compare the type of mucin present in induced sputum (IS) of patients with and without bronchial hypersecretion. 3) Determine the expression of TLRs in IS and blood of asthmatics with and without bronchial hypersecretion. Cross-sectional study which included 43 non-smoking asthmatic patients without bronchiectasis, 19 with bronchiectasis, and 24 without bronchial hypersecretion. All patients underwent the following: IS, spirometry, fractional exhaled nitric oxide, prick test, total immunoglobulin E (IgE), and blood albumin. Analysis of mucins was determined by ELISA and expression of TLR2 and TLR4 by flow cytometry. The level of asthma control was determined by the Asthma Control Test (ACT) questionnaire and quality of life was assessed by the reduced version of the Asthma Quality of Life Questionnaire (mini-AQLQ). Asthmatics with bronchial hypersecretion were significantly older (62.6 years vs 48.5 years; p =0.02); had greater severity (persistent severe asthma 94.7% vs 29.2%; p =0.000); a higher proportion of nasal polyposis (36.8% vs 8.3%; p =0.022); less control of asthma (73.7% vs 8.3%; p =0,000); a higher proportion of asthma with negative prick test (68.4% vs 16.6%; p =0.001), and lower levels of IgE (113.4 IU/mL vs 448 IU/mL; p =0.007), compared with asthmatics without bronchial hypersecretion. Significant differences were observed neither in the expression of TLRs 2 and 4 in inflammatory cells of IS or peripheral blood, nor in the expression of mucins between both groups. Asthma patients with bronchial hypersecretion have more severe and uncontrolled disease, with poor quality of life as well as a non-allergic inflammatory phenotype. Within the mechanisms involving these differences, it does not appear that mucins and TLRs play an important role

Consenso multidisciplinar para el seguimiento y control del asma mediante la telemedicina. El proyecto COMETA

CatedresDespite the therapeutic advances currently available, asthma control is poor. Such control is based on assessing the patient, adjusting treatment, and reviewing the response to treatment. In normal situations, asthma is monitored and controlled by sequential face-to-face visits. However, due to biosecurity and distancing measures to avoid disease transmission during a pandemic, such monitoring and control is limited. This is how tele-assistance, which is available from extensive published evidence in asthma, has emerged. Even so, it should not be understood as a substitute for face-to-face consultations, but as a complementary alternative to them, in which patients can be monitored when a face-to-face consultation is not necessary or cannot be carried out. Through the COMETA project (COntrol como Meta en la Era de la Telemedicina en el Asma, Control as a Goal in the Age of Telemedicine in Asthma), a group of experts addressed in depth the asthmatic pathology, analyzing in detail the existing problems in order to achieve control and propose solutions to situations such as those we are currently experiencing with the COVID-19 pandemic

¿Es útil la implantación de programas de gestión clínica de los pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica? Comparación de la efectividad de dos intervenciones sobre la evolución clínica y la atención recibida

Altres ajuts: Agradecemos el soporte económico recibido del «Àmbit d'Atenció Primària» (ICS) y de las becas recibidas de FIS y SEPAR: Módulos de investigación del Àmbit d'Atenció Primària (ICS), 2008; BECA FIS 2007: PI07/90116; Beca SEPAR para proyecto 2006.Evaluar la efectividad de dos programas de gestión en pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). Estudio de diseño cuasi-experimental para evaluar la efectividad de dos intervenciones (I1, I2) para la asistencia de pacientes con EPOC, tras un seguimiento medio de 31,2 meses. Centros de atención primaria de dos áreas sanitarias de Barcelona y sus hospitales de referencia. Pacientes EPOC seleccionados por muestreo aleatorio simple en los que constara algún código correspondiente a EPOC. I1: Programa de gestión integral que optimizaba y coordinaba los recursos. Se hizo formación y control de calidad de la espirometría. I2: Intervenciones aisladas, como el call-center. Compartían circuitos asistenciales y la historia clínica informatizada. variables de función pulmonar, gravedad, uso de inhaladores, estilos de vida, calidad de vida y exacerbaciones. De los 393 pacientes evaluados al inicio, 120 y 104 (I1 e I2, respectivamente) realizaron la evaluación final. Con la I1 hubo una reducción de los pacientes fumadores (p = 0,034). En ambos grupos, la función pulmonar y la calidad de vida se mantuvieron y la disnea mostró un leve empeoramiento. El correcto uso de inhaladores aumentó, aunque solo alcanzó el 48 y el 61% con la I1 e I2, respectivamente. El porcentaje de pacientes exacerbados disminuyó con la I1 (respecto I2 [p < 0,001]) y el de ingresos hospitalarios por exacerbación disminuyó con la I2 (respecto I1 [p < 0,003]). Ambas intervenciones consiguieron mejoras relevantes y el no empeoramiento global de una enfermedad crónica y progresiva como es la EPOC

Estàndards i qualitat en la determinació de la funció respiratòria (l’espirometria) a l’atenció primària

L’espirometria és la prova diagnòstica inicial per a pacients amb símptomes respiratoris. La seva realització s’ha mostrat, tot i en mans expertes, difícil i hi ha un percentatge de pacients que no aconsegueixen complir els criteris de qualitat de les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005). Diferents estudis demostren, en l’assistència primària, que la seva qualitat dista molt de ser la desitjada, el que pot produir diagnòstics i tractaments incorrectes. La hipòtesi d’aquesta tesi és que amb els sistemes informàtics de suport a la seva realització es pot aconseguir i mantenir un major nivell de qualitat de l'espirometria. L’objectiu principal de la tesi va ser comparar l’eficàcia de dos mètodes de control de qualitat en la realització de l'espirometria per part dels professionals d'atenció primària, amb la finalitat d'aconseguir una millora en el procés global de l'estudi funcional respiratori. Per aconseguir l’objectiu plantejat es va dissenyar la tesi en tres fases, consecutives i encadenades. Fase I. Valorar l’assoliment de les recomanacions de l’espirometria segons recomanacions vigents (ERS/ATS-2005) en un centre de referència, l’Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau. Fase II. Determinar quina de les diferents propostes de grau de qualitat establertes a la literatura té major concordança amb les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005). Fase III. Valorar l’eficàcia de diferents estratègies de control de la qualitat sobre les espirometries realitzades a l’Atenció Primària: a) des d’un centre de referència; b) amb un software integrat al programa de l’espiròmetre i c) un grup control, fent l’espirometria de forma habitual, sense cap intervenció. Dels resultats es destaca: – Fase I. L’assoliment de les recomanacions, en el millor dels escenaris, es va aconseguir en un 83,7% de les 250 espirometries realitzades. – Fase II. Els criteris de qualitat que millor grau de concordança tenen respecte a les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005) són els proposats per Pérez-Padilla. – Fase III. L’anàlisi de les espirometries fetes en 15 centres d'atenció primària va mostrar que la retroalimentació del programa integrat en l'ordinador va aconseguir un major percentatge de maniobres de bona qualitat que el grup control o la retroalimentació d’un expert d’un centre de referència: 51,4% enfront de 42,1% i 40,2%, de les 2.780 espirometries analitzades. Conclusions: – L’espirometria és una tècnica difícil de realitzar, en un percentatge de pacients no es possible aconseguir maniobres que compleixin les recomanacions vigents. – La incorporació de missatges al software de l’espiròmetre millora la qualitat de les espirometries. – Per aconseguir espirometries de qualitat cal, a més a més de la formació inicial, un seguiment posterior que en garanteixi la seva qualitat.Spirometry is the reference diagnostic test for patients with respiratory symptoms. However, it is difficult to perform, even in expert hands, and the quality criteria of current recommendations (ATS/ERS-2005) are not reached in a percentage of patients. Several studies in primary care show competence in spirometry measurement is low, possibly leading to incorrect diagnosis and treatment. The hypothesis of this thesis was that a system of automatic feedback from computer systems in spirometry could help achieve and maintain better quality in the use of this tool. The main aim of the thesis was to compare the efficacy of two quality control methods for primary care spirometry in order to improve the global study of respiratory function. The thesis was designed in three consecutive phases. Phase I. Assess adherence to guidelines for spirometry (ERS/ATS-2005) at a pneumology referral center, Hospital de la Santa Creu I Sant Pau. Phase II. Determine which proposal concerning the level of quality established in the literature agreed best with current recommendations (ATS/ERS-2005). Phase III. Assess the efficacy of two quality control strategies: a) feedback from an expert at a reference center; b) feedback from software integrated in the spirometry computer programme; and c) control group, without interventions. The main results were: – Phase I. The recommendations in the best-case scenario were achieved in 215 of 250 spirometry performed (83.7%). – Phase II. In the 100 spirometry measurements analysed, the quality criteria proposed by Pérez-Padilla et al showed an agreement of 95% with current recommendations of the ATS/ERS-2005 compared to 87% for the Ferguson et al proposal. – Phase III. Analysis from 15 primary care centres showed feedback from software integrated in the spirometry computer programme reached a higher percentage of good quality maneuvers than feedback from control group and an expert at a reference center: 51.4% versus 42.1% and 40.2% of the 2780 spirometry analyzed. Conclusions: – Spirometry is a difficult technique to perform and maneuvers do not meet current recommendations in a percentage of patients. – Pérez-Padilla et al quality criteria showed the best concordance with the recommendations of the ATS/ERS 2005. – Incorporating feedback in the software improves the quality of spirometry. – Follow-up training is needed in addition to initial training to guarantee high-quality spirometry

Determinación de la pulsioximetría y de la capnografía en el laboratorio de función pulmonar

Objetivo: Comparar los valores de oxihemoglobina, obtenidos mediante un pulsioxímetro, y de presión arterial de anhídrido carbónico (PaCO2) al final de la espiración, medida con un capnógrafo, con los obtenidos a partir de una muestra de sangre arterial (oxihemoglobina y PaCO2). Pacientes y métodos: El estudio se realizó en 57 pacientes consecutivos --16 de ellos fumadores-- que acudieron para un estudio de la función pulmonar, de entre 34 y 83 años años de edad. Resultados: El valor medio (± desviación estándar) de la oxihemoglobina por pulsioximetría fue del 95 ± 2,4% y en sangre arterial del 95,1 ± 2,3% (p = NS). El valor medio de la PaCO2 al final de la espiración, medida por el capnógrafo, fue de 37,9 ± 5,3 mmHg y el de la PaCO2 en sangre arterial de 40,6 ± 5,4 mmHg (p < 0,0001). El coeficiente de correlación entre las 2 determinaciones de oxihemoglobina fue de 0,806 (p < 0,0001) y entre la PaCO2 al final de la espiración y la PaCO2 en sangre arterial fue de 0,845 (p < 0,0001). La media de las diferencias entre ambos valores de oxihemoglobina fue del 0,08 ± 1,46%, y entre la PaCO2 al final de la espiración y la PaCO2 fue de 2,7 ± 2,9 mmHg. Conclusión: Ambos equipos de lectura (pulsioxímetro y capnógrafo) han demostrado ser correctos para su uso en el laboratorio de función pulmonar. Deben tenerse en cuenta las diferencias apreciadas entre la PaCO2 al final de la espiración y la PaCO2 arterial

Estàndards i qualitat en la determinació de la funció respiratòria (l'espirometria) a l'atenció primària

L'espirometria és la prova diagnòstica inicial per a pacients amb símptomes respiratoris. La seva realització s'ha mostrat, tot i en mans expertes, difícil i hi ha un percentatge de pacients que no aconsegueixen complir els criteris de qualitat de les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005). Diferents estudis demostren, en l'assistència primària, que la seva qualitat dista molt de ser la desitjada, el que pot produir diagnòstics i tractaments incorrectes. La hipòtesi d'aquesta tesi és que amb els sistemes informàtics de suport a la seva realització es pot aconseguir i mantenir un major nivell de qualitat de l'espirometria. L'objectiu principal de la tesi va ser comparar l'eficàcia de dos mètodes de control de qualitat en la realització de l'espirometria per part dels professionals d'atenció primària, amb la finalitat d'aconseguir una millora en el procés global de l'estudi funcional respiratori. Per aconseguir l'objectiu plantejat es va dissenyar la tesi en tres fases, consecutives i encadenades. Fase I. Valorar l'assoliment de les recomanacions de l'espirometria segons recomanacions vigents (ERS/ATS-2005) en un centre de referència, l'Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau. Fase II. Determinar quina de les diferents propostes de grau de qualitat establertes a la literatura té major concordança amb les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005). Fase III. Valorar l'eficàcia de diferents estratègies de control de la qualitat sobre les espirometries realitzades a l'Atenció Primària: a) des d'un centre de referència; b) amb un software integrat al programa de l'espiròmetre i c) un grup control, fent l'espirometria de forma habitual, sense cap intervenció. Dels resultats es destaca: - Fase I. L'assoliment de les recomanacions, en el millor dels escenaris, es va aconseguir en un 83,7% de les 250 espirometries realitzades. - Fase II. Els criteris de qualitat que millor grau de concordança tenen respecte a les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005) són els proposats per Pérez-Padilla. - Fase III. L'anàlisi de les espirometries fetes en 15 centres d'atenció primària va mostrar que la retroalimentació del programa integrat en l'ordinador va aconseguir un major percentatge de maniobres de bona qualitat que el grup control o la retroalimentació d'un expert d'un centre de referència: 51,4% enfront de 42,1% i 40,2%, de les 2.780 espirometries analitzades. Conclusions: - L'espirometria és una tècnica difícil de realitzar, en un percentatge de pacients no es possible aconseguir maniobres que compleixin les recomanacions vigents. - La incorporació de missatges al software de l'espiròmetre millora la qualitat de les espirometries. - Per aconseguir espirometries de qualitat cal, a més a més de la formació inicial, un seguiment posterior que en garanteixi la seva qualitatSpirometry is the reference diagnostic test for patients with respiratory symptoms. However, it is difficult to perform, even in expert hands, and the quality criteria of current recommendations (ATS/ERS-2005) are not reached in a percentage of patients. Several studies in primary care show competence in spirometry measurement is low, possibly leading to incorrect diagnosis and treatment. The hypothesis of this thesis was that a system of automatic feedback from computer systems in spirometry could help achieve and maintain better quality in the use of this tool. The main aim of the thesis was to compare the efficacy of two quality control methods for primary care spirometry in order to improve the global study of respiratory function. The thesis was designed in three consecutive phases. Phase I. Assess adherence to guidelines for spirometry (ERS/ATS-2005) at a pneumology referral center, Hospital de la Santa Creu I Sant Pau. Phase II. Determine which proposal concerning the level of quality established in the literature agreed best with current recommendations (ATS/ERS-2005). Phase III. Assess the efficacy of two quality control strategies: a) feedback from an expert at a reference center; b) feedback from software integrated in the spirometry computer programme; and c) control group, without interventions. The main results were: - Phase I. The recommendations in the best-case scenario were achieved in 215 of 250 spirometry performed (83.7%). - Phase II. In the 100 spirometry measurements analysed, the quality criteria proposed by Pérez-Padilla et al showed an agreement of 95% with current recommendations of the ATS/ERS-2005 compared to 87% for the Ferguson et al proposal. - Phase III. Analysis from 15 primary care centres showed feedback from software integrated in the spirometry computer programme reached a higher percentage of good quality maneuvers than feedback from control group and an expert at a reference center: 51.4% versus 42.1% and 40.2% of the 2780 spirometry analyzed. Conclusions: - Spirometry is a difficult technique to perform and maneuvers do not meet current recommendations in a percentage of patients. - Pérez-Padilla et al quality criteria showed the best concordance with the recommendations of the ATS/ERS 2005. - Incorporating feedback in the software improves the quality of spirometry. - Follow-up training is needed in addition to initial training to guarantee high-quality spirometry