5 research outputs found
Evolució del pH i de la conductivitat elèctrica dels sòls del Parc de Bellvitge regats amb aigua freàtica
Objectiu general:
L’objectiu general de l’estudi és analitzar la influència de l’ús d’aigua del subsòl en l’evolució del pH i de la salinitat del sòl de les zones del parc sembrades amb gespa.
Objectius específics:
1. Valoració de la conductivitat elèctrica dels sòls al llarg del temps.
2. Valoració del pH dels sòls al llarg del temps.
3. Estudiar l’evolució de la salinització en profunditat dels esmentats sòls.El present treball analitza l’evolució de la conductivitat elèctrica i del pH del sòl del Parc de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) regat, principalment, amb aigua del subsòl d’elevada concentració salina. L’estudi es porta a terme durant el període comprès entre novembre de l’any 2001 i octubre del 2002 (ambdós inclosos). L’aigua destinada al reg no cal que tingui la qualitat requerida en altres usos, la qual cosa fa possible aprofitar altres recursos hídrics no potables existents a la ciutat. Per aquest motiu es va creure necessari aprofitar els recursos hídrics existents al subsòl de la zona. En l’esmentat parc hi ha un pou de captació d’aigua de l’aqüífer superficial del Delta del Llobregat que es veu afectat per un excés de salinitat provocada tant per la intrusió marina com per la elevada concentració de sals que porta el riu i que s’infiltra en el subsòl. Es realitza la recollida de mostres mensualment en set zones del parc sembrades de gespa i a tres profunditats diferents (0-15 cm, 15-30 cm, 30-45 cm). La determinació del pH i de la conductivitat elèctrica es fan a partir de la pasta saturada de les mostres el primer paràmetre i del seu extracte el segon. Els resultats obtinguts indiquen que el pH del sòl es manté estable al llarg del període avaluat. Respecte la salinitat, s’aprecia una major variabilitat segons l’època de l’any i la profunditat de mostreig. En general, s’observa que a major profunditat més gran és l’acumulació de sals, la qual cosa indica que les dosis de reg emprades i/o la precipitació registrada han estat suficients per a mantenir la zona radicular a un nivell de salinitat no perjudicial per a la gespa
Evolució del pH i de la conductivitat elèctrica dels sòls del Parc de Bellvitge regats amb aigua freàtica
Objectiu general:
L’objectiu general de l’estudi és analitzar la influència de l’ús d’aigua del subsòl en l’evolució del pH i de la salinitat del sòl de les zones del parc sembrades amb gespa.
Objectius específics:
1. Valoració de la conductivitat elèctrica dels sòls al llarg del temps.
2. Valoració del pH dels sòls al llarg del temps.
3. Estudiar l’evolució de la salinització en profunditat dels esmentats sòls.El present treball analitza l’evolució de la conductivitat elèctrica i del pH del sòl del Parc de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) regat, principalment, amb aigua del subsòl d’elevada concentració salina. L’estudi es porta a terme durant el període comprès entre novembre de l’any 2001 i octubre del 2002 (ambdós inclosos). L’aigua destinada al reg no cal que tingui la qualitat requerida en altres usos, la qual cosa fa possible aprofitar altres recursos hídrics no potables existents a la ciutat. Per aquest motiu es va creure necessari aprofitar els recursos hídrics existents al subsòl de la zona. En l’esmentat parc hi ha un pou de captació d’aigua de l’aqüífer superficial del Delta del Llobregat que es veu afectat per un excés de salinitat provocada tant per la intrusió marina com per la elevada concentració de sals que porta el riu i que s’infiltra en el subsòl. Es realitza la recollida de mostres mensualment en set zones del parc sembrades de gespa i a tres profunditats diferents (0-15 cm, 15-30 cm, 30-45 cm). La determinació del pH i de la conductivitat elèctrica es fan a partir de la pasta saturada de les mostres el primer paràmetre i del seu extracte el segon. Els resultats obtinguts indiquen que el pH del sòl es manté estable al llarg del període avaluat. Respecte la salinitat, s’aprecia una major variabilitat segons l’època de l’any i la profunditat de mostreig. En general, s’observa que a major profunditat més gran és l’acumulació de sals, la qual cosa indica que les dosis de reg emprades i/o la precipitació registrada han estat suficients per a mantenir la zona radicular a un nivell de salinitat no perjudicial per a la gespa
Evolució del pH i de la conductivitat elèctrica dels sòls del Parc de Bellvitge regats amb aigua freàtica
Objectiu general:
L’objectiu general de l’estudi és analitzar la influència de l’ús d’aigua del subsòl en l’evolució del pH i de la salinitat del sòl de les zones del parc sembrades amb gespa.
Objectius específics:
1. Valoració de la conductivitat elèctrica dels sòls al llarg del temps.
2. Valoració del pH dels sòls al llarg del temps.
3. Estudiar l’evolució de la salinització en profunditat dels esmentats sòls.El present treball analitza l’evolució de la conductivitat elèctrica i del pH del sòl del Parc de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) regat, principalment, amb aigua del subsòl d’elevada concentració salina. L’estudi es porta a terme durant el període comprès entre novembre de l’any 2001 i octubre del 2002 (ambdós inclosos). L’aigua destinada al reg no cal que tingui la qualitat requerida en altres usos, la qual cosa fa possible aprofitar altres recursos hídrics no potables existents a la ciutat. Per aquest motiu es va creure necessari aprofitar els recursos hídrics existents al subsòl de la zona. En l’esmentat parc hi ha un pou de captació d’aigua de l’aqüífer superficial del Delta del Llobregat que es veu afectat per un excés de salinitat provocada tant per la intrusió marina com per la elevada concentració de sals que porta el riu i que s’infiltra en el subsòl. Es realitza la recollida de mostres mensualment en set zones del parc sembrades de gespa i a tres profunditats diferents (0-15 cm, 15-30 cm, 30-45 cm). La determinació del pH i de la conductivitat elèctrica es fan a partir de la pasta saturada de les mostres el primer paràmetre i del seu extracte el segon. Els resultats obtinguts indiquen que el pH del sòl es manté estable al llarg del període avaluat. Respecte la salinitat, s’aprecia una major variabilitat segons l’època de l’any i la profunditat de mostreig. En general, s’observa que a major profunditat més gran és l’acumulació de sals, la qual cosa indica que les dosis de reg emprades i/o la precipitació registrada han estat suficients per a mantenir la zona radicular a un nivell de salinitat no perjudicial per a la gespa
The interaction between AMPKβ2 and the PP1-targeting subunit R6 is dynamically regulated by intracellular glycogen content
Recommended from our members
Effects of pre-operative isolation on postoperative pulmonary complications after elective surgery: an international prospective cohort study an international prospective cohort study
We aimed to determine the impact of pre-operative isolation on postoperative pulmonary complications after elective surgery during the global SARS-CoV-2 pandemic. We performed an international prospective cohort study including patients undergoing elective surgery in October 2020. Isolation was defined as the period before surgery during which patients did not leave their house or receive visitors from outside their household. The primary outcome was postoperative pulmonary complications, adjusted in multivariable models for measured confounders. Pre-defined sub-group analyses were performed for the primary outcome. A total of 96,454 patients from 114 countries were included and overall, 26,948 (27.9%) patients isolated before surgery. Postoperative pulmonary complications were recorded in 1947 (2.0%) patients of which 227 (11.7%) were associated with SARS-CoV-2 infection. Patients who isolated pre-operatively were older, had more respiratory comorbidities and were more commonly from areas of high SARS-CoV-2 incidence and high-income countries. Although the overall rates of postoperative pulmonary complications were similar in those that isolated and those that did not (2.1% vs 2.0%, respectively), isolation was associated with higher rates of postoperative pulmonary complications after adjustment (adjusted OR 1.20, 95%CI 1.05–1.36, p = 0.005). Sensitivity analyses revealed no further differences when patients were categorised by: pre-operative testing; use of COVID-19-free pathways; or community SARS-CoV-2 prevalence. The rate of postoperative pulmonary complications increased with periods of isolation longer than 3 days, with an OR (95%CI) at 4–7 days or ≥ 8 days of 1.25 (1.04–1.48), p = 0.015 and 1.31 (1.11–1.55), p = 0.001, respectively. Isolation before elective surgery might be associated with a small but clinically important increased risk of postoperative pulmonary complications. Longer periods of isolation showed no reduction in the risk of postoperative pulmonary complications. These findings have significant implications for global provision of elective surgical care. We aimed to determine the impact of pre-operative isolation on postoperative pulmonary complications after elective surgery during the global SARS-CoV-2 pandemic. We performed an international prospective cohort study including patients undergoing elective surgery in October 2020. Isolation was defined as the period before surgery during which patients did not leave their house or receive visitors from outside their household. The primary outcome was postoperative pulmonary complications, adjusted in multivariable models for measured confounders. Pre-defined sub-group analyses were performed for the primary outcome. A total of 96,454 patients from 114 countries were included and overall, 26,948 (27.9%) patients isolated before surgery. Postoperative pulmonary complications were recorded in 1947 (2.0%) patients of which 227 (11.7%) were associated with SARS-CoV-2 infection. Patients who isolated pre-operatively were older, had more respiratory comorbidities and were more commonly from areas of high SARS-CoV-2 incidence and high-income countries. Although the overall rates of postoperative pulmonary complications were similar in those that isolated and those that did not (2.1% vs 2.0%, respectively), isolation was associated with higher rates of postoperative pulmonary complications after adjustment (adjusted OR 1.20, 95%CI 1.05–1.36, p = 0.005). Sensitivity analyses revealed no further differences when patients were categorised by: pre-operative testing; use of COVID-19-free pathways; or community SARS-CoV-2 prevalence. The rate of postoperative pulmonary complications increased with periods of isolation longer than 3 days, with an OR (95%CI) at 4–7 days or ≥ 8 days of 1.25 (1.04–1.48), p = 0.015 and 1.31 (1.11–1.55), p = 0.001, respectively. Isolation before elective surgery might be associated with a small but clinically important increased risk of postoperative pulmonary complications. Longer periods of isolation showed no reduction in the risk of postoperative pulmonary complications. These findings have significant implications for global provision of elective surgical care